VACARISSES (CAN TORRELLA). 06/07/2003
Corresponent al cicle de sortides naturalistes del Grup de Joves Naturalistes
de l'Adenc, avui tocava fer una sortida per a conèixer ocells, i a
les 8 del matí arribem els monitors amb gran puntualitat. Una mica
més tard, arriba un grup de quatre noies (de les sis inscrites, en
mancaran dues). Un xic més tard encara, truca l'únic noi inscrit,
el Víctor, dient que es pensava que haviem quedat a les nou... Agafem
els binocles de l'Adenc, expliquem el parell de coses que s'han de saber sobre
el funcionament dels prismàtics i es fan les primeres pràctiques
enfocant les cotorres de les palmeres de Can Turull.
Ens encabim en dos cotxes, passem a recollir el Víctor, i ens dirigim
cap a Terrassa per l'autopista, continuant per la C-58 cap a Manresa fins
la cruïlla de Vacarisses, una vegada passat Collcardús. Aquí
seguirem les indicacions que ens portaran a l'estació de Renfe de Torreblanca-Vacarisses
(prou ben indicat des de la cruïlla de Vacarisses). Donada la franja
d'edat dels socis apuntats a la sortida, tots ells del Grup de Joves, pensem
que és una bona cosa idea començar el camí des del peu
del transport públic, ja que l'estació queda tan sols a uns
500 mts de Can Torrella.
Tan sols aparcar, uns coloms sobre una teulada serveixen per introduïr el tema dels colúmbids, juntament amb els tudons que poc després veiem volant al bosc. Mentre caminem, els falciots i les orenetes es van incorporant a pardals i garses en les primeres explicacions de les diferents espècies que podem observar.
El recorregut comença al darrera de l'estació, on hi arribem, una vegada travessada la via, per un estret corriol entre edificis. Continua per pista asfaltada pujant per la dreta (deixem a l'esquerra una pista de terra). Passem per sobre de l'autopista, i seguim el camí que porta a la masia de Can Torrella, que tenim a la vista.
A la masia, algú
ha descobert el vol pesat d'un gran ocell. No és cap rapinyaire, és
un bernat pescaire que ressegueix a bona alçada el curs del Llobregat,
a la recerca d'un bon lloc per a menjar peix i crustacis. A la pujada s'han
vist alguns altres moixonets, com un jove de verdum i el que donem en un principi
com un jove de gratapalles, bastant descolorit i amb el pit ben ratlladet.
De sobte, del costat d'uns arbres surt un gaig al darrera d'una pardalets
que han saltat alertats per la nostra presència. Aparentment en "pretenia"
un en concret, però ha fallat l'escomesa (o potser només el
volia espantar...). Algú li ha vist com eriçava les plomes del
pileu (la closca) abans de marxar. Als arbres del rerafons dels camps daurats
i del torrent, vola una fugissera femella d'oriol que poquets podem "veure".
Ens aturem a l'ombra d'un arbre de fullatge dens per a esmorzar. Els sons
dels ocells del lloc fan que ens fixem en una família de capsigranys,
dels que en compto almenys un parell de joves i dos o tres adults. Un per
un, van quedant exposats a dalt dels arbres, i els podem veure unes estonetes
amb el "cata" (la ullera de llarga vista o telescopi terrestre que
permet augmentar fins a 60 vegades la imatge).
Continuem camí, vorejant per l'esquerra els camps de Can Torrella.
Rera la corba, veiem com surten un, dos i tres conills travessant el camí
per amagar-se als camps del costat dret, sota nostre. Malauradament no s'hi
veu cap indici de moviment -i hauria de ser bastant normal veure-hi un xoriguer
o un esparver cercant petits rosegadors o altres petits vertebrats. Tan sols
se senten esporàdicament aloses i cogullades, i en veiem alguna de
posada i altres volant.
Quan el camí comença a baixar, es bifurca i nosaltres seguim
per l'esquerra en pujada, a fi de vorejar el turó que ens queda al
davant. Una mica més endavant, deixem el camí i travessem el
farigolar que ens queda a l'esquerra per un corriol que entra en diagonal,
i va continuant fins arribar a una pista ampla (és la continuació
de la pista de terra que haviem deixat rera l'estació, i que passa
per sota la autopista pujant per la falda nord de la Carena de Torrella).
Estranyament, tampoc no s'hi veu cap ocell i apenes se sent algun sit, semblaria
que els hem foragitat o fet emmudir amb la nostra presència.
Continuem en pujada per la pista ampla fins arribar a un collet estret després
d'uns 60-70 mts d'ascensió. Rera el collet, el paisatge es torna gairebé
pirinenc, dominant els prats que resten d'antics boscos i vinyes encara no
refets dels continuats incendis que ha sofert aquesta zona. Seguim el cami,
que baixa lleugerament per tornar a pujar una mica, i, vista l'hora que és,
ens quedem davant de Montserrat, el Puig Cendrós, i el Puig Ventós,
observant els falciots i orenetes de fons per destriar-ne altres espècies,
com un ballester i unes quantes orenetes cuablanca. El camí continuaria
pujant i planejant per la falda del Puig Ventós (camí marcat
amb una rodona blanca envoltada de vermell), amb bones vistes sobre Montserrat,
el Puig Cendrós i Sant Salvador de les Espases.
Un altre ocell trenca la tònica de les observacions: un botxí
que, malgrat estar allunyat, queda ben reflexat dins el "cata" i
complementa l'observació dels capsigranys (els emmascarats del gènere
Lanius). Una de les noies vol enregistrar el moment en una foto, i, perquè
hi surtim tots, una altra no dubta en anar a cercar una soferta fotògrafa
amateur, que hem vist fent bici de muntanya i tot just va baixant del Puig
Cendrós... La noia és forta i s'avé complaguda a venir
fins on som; hem estat de sort, i a més a més ha resultat ser
prou bona fotògrafa, a la vista del resultat.
Tornem pel mateix
lloc on hem pujat, incorporant tres espècies noves a la llista del
matí, en primer lloc un bitxac mascle, d'esquena, posat en un arbre.
Abans d'agafar el corriol que ens torna a Can Torrella, uns "sit"
aguts denoten la probable presència de sit negre, dels que n'acabem
veient un petit grupet. I, a mig corriol, descobrim un còlit ros, que,
poc després d'estar-se ben quiet a sobre d'un arbust, salta a una petita
codina per perseguir a peu dret i amb extrema rapidesa tot allò que
es mou al davant seu en forma d'insecte interessant.
Cap a tres quarts de dues estem de retorn als cotxes, amb una bona calorada,
apurem l'aigua congelada que ha desglaçat dins del porta-equipatges
mentre erem fora, i tornem a Sabadell després de revisar la llista
d'ocells amb la guia al davant.
Espècies detectades (23 sp)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea) - 1 ex. en vol pesat, coll arremangat, gran
(color dominant gris)
- Perdiu roja (Alectoris rufa) - 5-6 joves perdigons surten esvalotats d'uns
matolls a ran de camí
- Colom roquer (Columba livia) - vistos a l'estació (ratlles negres
marcades a les ales, carpó blanc).
- Tudó (Columba palumbus) - vist volar i algun ex (ratlles blanques
a les ales i collaret blanc l'adult)
- Falciot negre (Apus apus) - estols i estolets, color negrós general,
ales primes i en forma de dalla.
- Ballester (Apus melba) - semblant a un falciot, però més gran,
de panxa i cara blanca, aspecte marró fosc
- Alosa vulgar (Alauda arvensis) - sentit i vist algun ex. volant, plomatge
més daurat que la cogullada
- Cogullada vulgar (Galerida cristata) - sentit i vist, amb una bona cresta,
plomatge més terrós (menys grogós i més ataronjat)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica) - bastantes, volant baix, panxa blanca,
cara fosca (granatosa), dors blau tinta fosc (sembla negre) i llargues "antenes"
a l'extrem de la cua.
- Oreneta cuablanca (Delichon urbica) - bastantes, vistes al coll del Puig
Cendrós, carpó blanc cridaner, blanques de sota fins i tot a
la cara.
- Còlit ros (Oenanthe hispanica) - 1 ex., esbelt, antifaç i
ales negres, resta del cos blanc i bru daurat
- Bitxac comú (Saxicola torquata) - 1 mascle d'esquena (taques blanques
al mig de les ales fosques), de cara se li veuria el cap negre, collaret blanc
i panxa ataronjada
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) - 1 mascle volant, impossible d'ensenyar
en amagar-se tot seguit, com els és costum; aquest tallarol té
el cap negre fins més avall dels ulls (vermells rubí)
- Capsigrany (Lanius senator) - 2-3 adults + 2 joves, els adults tenen el
cap entre vermellós i ataronjat, i antifaç negre; bec corbat
del que els sobresurt una ungla mirant avall; els joves són de plomatge
bigarrat blanc i beige.
- Botxí (Lanius excubitor) - 1-2 ex. adults, semblant al capsigrany,
però són tot grisos de sobre, panxa rosada i antifaç
negre.
- Garsa (Pica pica) - aquell ocell gros de la cua llarga, aparentment blanc
i negre (te tonalitats blaves molt maques, especialment amb el plomatge nou)
- Gaig (Garrulus glandarius) - 1 ex.; de vegades aixeca la "cresta"
quan està excitat. El típic ocell que veiem creuar una barretera
boscosa, relativament gros i amb el carpó blanc seguit d'una cua fosca;
de la vora, se li veuen uns panella blau cel a les ales i una bigotera fosca
travessant la cara bruna.
- Oriol (Oriolus oriolus) - 1 femella que desapareix massa de pressa per poder
ser vista per tots; la femella recorda una mica en vol un picot verd, amb
les ales negroses; el mascle, inconfundible, és groc tret del vermell
bec i les ales negres.
- Pardal comú (Passer domesticus) - bastants; mascles i femelles molt
diferents, panxa blanca o bruta, el mascle té la closca grisa, el cap
bru fetge i un bavero negre (el pardal xarrec tindria tot el cap bru castanya
amb auriculars negres destacant sobre fons blanc de la resta de la cara),
mentre que la femella pot semblat una altra espècie (de sobre és
marroneta llistada, amb tan sols una cella clareta sobre l'ull com a característica)
- Verdum (Carduelis chloris) - vist un jove; la banda verd-groc que li baixa
per sota l'ala és característica, malgrat no ser verd com els
adults
- Gafarró (Serinus serinus) - vist un mascle "fregint" el
seu cant, cara i pit ratllats i grocs, el més petit del dia
- Gratapalles (Emberiza cirlus) - vist un possible jove, aspecte de gratapalles
però sense colors grocs ni de mascle ni de femella
- Sit negre (Emberiza cia) - vist 2-3 ex., plomatge dorsal bru ratllat de
fosc, cara gris amb ratlles negres, pitet gris i panxa entre rosada i ataronjada