Estades d'Estiu 2003 a Vilada (Berguedà), del 26 al 30 de Juliol de 2003

Un any més m'apunto per aquest "break" d'abans de vacances, cinc dies d'observació de la natura i diferents paisatges de casa nostra que ajuden a trencar literalment les possibles tensions acumulades durant l'any.

Vilada és un poblet del Berguedà força atractiu. L'alberg/restaurant Can Candi cau a les afores, camí del pantà de la Baells-, i l'entorn consta de turons força suggeridors (vessants nord de la serra de Picancell, amb rocams i boscos rera els camps de les masies dels rodals), i una bona vista a la part sud-oriental del pantà, que de nit queda adornat amb el rerafons del monestir de Queralt il·luminat.

Deixem els equipatges a l'alberg i ens dirigim a la primera destinació, un parell de passejades des de Casanova de les Garrigues preparades pel Carles -al castell de Blancafort i a una font propera a la casa de colònies el matí, on dinem, i a la tarda una bona pujadeta gairebé del seguit d'uns 320 mts de desnivell fins trobar un bon replà on descansem i agafem papallones abans de baixar una altra vessant que agafem per la dreta a l'entrada del pla, i acabem travessant de baixada una fageda força interessant. Els recorreguts estan marcats amb rodones de color groc. Pel que sembla, la tònica de les sortides serà més papallonera que ornitològica, i per la meva banda i d'altres membres de l'expedició, primarà el tema ropalòcer (papallones diürnes), ja que duem fins a 3 xalabres, i d'ocells se'n veuen o senten bastant pocs (fins arribar a preocupar-nos d'aquesta aparent manca de varietat i abundor d'espècies, que atribuïm als humans en un principi, tot i que cap el final de les estades el nombre d'espècies s'haurà vist degudament incrementat).

Abans de sopar, una ullada a la Serra de Picancell ens ofereix una sorpresa del tot inesperada: una parella d'aufranys sobrevolant un turó al davant de la terrassa de Can Candi, baixen i desapareixen al davant d'una de les parets, la qual cosa fa imaginar la presència d'un niu proper, que finalment localitzo anant a cercar el "cata" quan l'Anna Tenés i el Jordi Oliveras m'indiquen la zona per on els ha vist desaparèixer: una escletxa que es plega en la muntanya els ofereix un cau, i els següents dies tenim l'ocasió de veure la família sencera (amb desenllaç desconegut per al jove d'aufrany, que desapareix a partir del dimarts).

Durant la nit, el ritual del cremat i el cançoner és interromput per l'avís de què fa una nit impressionant, ben oberta i del tot negre -exceptuant els llums de l'alberg, que evitarem baixant fins la foscor d'un dels camps propers. No és pas qüestió de badar; havíem previst aquesta sessió d'observació estel·lar per l'endemà, però una cosa és segura: demà no hi pot haver una nit millor, com a molt serà igual que aquesta.

Aprofitant l'absència d'astres lluminosos -la lluna gairebé nova sortirà molt cap al tard-, Meister Xeminals ens ofereix una bona explicació sobre la disposició d'aquest "univers" visible als nostres ulls -i que millora si utilitzem els prismàtics. El que veiem no és res més que diferents parts de la nostra galàxia, més properes (estrelles, cúmuls oberts i nebuloses d'hidrogen) o més llunyanes (el braç de la Via Làctia, cúmuls globulars). Malauradament no hi ha prou foscor ambiental per poder mostrar amb facilitat "l'altra" galàxia, visible a ull nu i espectacular amb uns bons prismàtics a les zones més fosques del Montsec, Andrómeda, l'objecte més llunyà visible i únic objecte fora de la Via Làctia visible a ull nu des de la nostra posició. Per la meva banda, m'he esplaiat amb els binocles observant les nebuloses i cúmuls al nostre abast, en especial a Sagitari, i constatant "totes" les constel·lacions visibles, el pas dels satèl·lits artificials, el dels estels filants, la sortida de Mart cap a mitja nit... Un xic cansats de la jornada, ens retirem per dormir cap a quarts d'una.

Em desperto a les sis, mandrejo mentre espero que hi hagi llum suficient per distingir els ocells, i cap a un quart i escaig aviso al Jordi Oliveras, l'únic que regularment comparteix la meva motivació per a matinar tant amb l'únic objectiu de veure i escoltar el despertar del dia i dels ocells. Només sortir, tenim a la porta de l'alberg un parell de cornelles, que enfoco amb el "cata" col·locant-me a una certa distància. Més endavant, una mica més i trepitgem una minúscula musaranya (Suncus etruscus?) que queda ben camuflada com qualsevol pedreta del camí. El cos li deu fer uns 2,5-3 cm a molt estirar, i és tot gris claret. A l'escletxa on han criat els aufranys hi veiem per primera vegada el jove, que veiem exercitant l'extensió alar. Se'ns afegeixen cap a les 8 i poc el Jordi Martí i el Josep Riba, i diversos ocellets ens distreuen una mica en la seva activitat matinal, no gaires ni en molta diversitat. Molt lluny, al límit de les òptiques, també descobrim un més que probable xoriguer posat a una de les torres d'electricitat. La nit anterior he extraviat el bolígraf, i no puc prendre anotacions, però no hauran sortit més enllà de les 15-16 espècies. Hi ha picots verds, però no es deixen veure.

Després de l'esmorzar, ens dirigim cap a la sortida que han preparat el Santi i la Mireia, als voltants de Sant Romà de la Clusa, que ha resultat una sortida més llarga del previst per una sortida naturalista. Mentre jo torno tot xino-xano des de Sant Romà, la resta del grup dels "endarrerits" decideixen tirar endavant, anant "a la idea", per acabar l'excursió programada. La sortida també ha estat bàsicament d'observació de papallones diürnes, tot i que, ja tornant als cotxes, he pogut fer algunes observacions interessants com una o dues marcenques (una fent l'aleta), o l'alimentació de joves de gaig per part dels soferts pares, que acaben sempre amb les plomes del píleus (cap) encrestades després de patir l'embranzida dels joves, a pocs metres de distància, a les branques més properes a mi del pla on hem començat a caminar.

L'excursió ha acabat fatigant els menys forts de la sortida. Sortosament, la tarda de diumenge constarà d'un passeig suau, des del pont a l'ermita de Pedret, una bona pujadeta, però que dura poc, i una passejada a peu pla pel marge del riu, aprofitant una "via verda" per la que inexplicablement deixen passar els cotxes, cosa que ens fa acabar fins el capdamunt de pols, en especial en passar per un dels túnels per on circulava el tren i on els núvols de pols s'arremolinen en punts concrets... Poques espècies d'ocells, que no generen cap anotació en especial a la llibreta de camp, tot i haver sortit un aligot. Abans, ens han deixat una bona colla, que ja tornen cap a casa, donat que comencem força tard aquesta sortida, per causa de la lentitud que suposa menjar "a l'estil restaurant" (triant i essent servit un per un tots vint-i-pico).

La nit d'astronomia queda suspesa per causa dels núvols que s'han instal·lat durant la tarda, però el Francesc Cabrera ens ha preparat un bon passi de diapos, dedicades aquesta vegada a diversos fenòmens meteorològics i òptics fotografiats en relació amb la posta i la sortida del Sol -diapositives al·lucinants pràcticament totes, amb grans estructures i suggeridors colors al cel capturats per la seva càmara creant imatges impactants. Amb aquelles imatges al cap de tot d'immensos Sols taronges barrats de núvols ponent-se, els 16 que quedem anem a dormir un son ben reparador, de nou a quarts d'una.

Dilluns cap a dos quarts de sis ja soc de nou a fora, tot i la manca de sorolls el matí anterior. Els aufranys bé s'ho valen (però, dues hores i mitja???). Bé, almenys cap a les 6.55 han arribat els adults al niu, i, pel que sembla, un d'ells regurgita al terra, on hi fica el cap de seguida el jove per alimentar-se. Unes 18 espècies del més normalet més tard, jo també vaig a esmorzar.

Em noto les cames fredes i endurides, em costa de fer qualsevol pujadeta. Per acabar-ho d'arreglar, la sortida Vilada-Borredà del matí (de pujadetes i baixadetes constants) es comença ja des del mateix alberg. Abans d'arribar a la carretera, i sense bones sensacions de cara a una llarga caminada, veig algunes papallones potencialment interessants, i aviso als darrers que notifiquin que em desdic de la sortida. No em trobo prou descansat com per fer els 8-9 km que ens esperen, i a més a més prefereixo dedicar-me a capturar i identificar tota papallona que ajudi a incrementar el nombre d'espècies vistes. La veritat és que amb un xalabre a la mà no ve de gust fer una caminada seguint els capdavanters, pressionats pels més caminadors d'entre nosaltres.

Així les coses, faig un parsimoniós tomb pels voltants de l'alberg sota un Sol de justícia, amb unes certes dificultats a l'inici amb alguns hespèrids del gènere Pyrgus, per sort n'agafo 3 d'iguals i acaben determinats amb el màxim de cura possible en aquests casos. Surten 24 espècies, i també he vist un aligot volant vora Can Candi. Quan acabo el meu petit recorregut (500 mts en torn de la casa?), tinc temps suficient per refer-me de la calorada tot sol a les dutxes (ració extra d'aigua i sense pressa), afaitar-me tranquil·lament, i cercar una ombra per fer la primera llista de papallones de les estades, on surten ja unes 45 espècies, comptant-ne dues vistes pel Juani i l'Empar.

Just acabant la llista arriba la penya, cap a tres quarts de tres. Sembla ser que ha estat una bona caminada, i em reafirmo i reafirmen en l'encert de la meva decisió, tot i no haver vist l'únic milà negre de les estades. Després de dinar, amb la problemàtica horària i tot plegat, migdiada i petit recorregut per l'estany de Graugés, on -a banda d'engruixir la llista d'espècies d'ocells amb algunes ardèides i aquàtiques, en especial un agró roig que ens sobrevola a menys de 50 mts- agafem mostres d'aigua per observar-hi aquesta nit diferents tipus de plàncton, en una sessió guiada pel Juani que constarà d'unes diapositives, explicacions i observacions al microscopi. Sense temps de fer res més, tornem a sopar (quedem 13 persones, ja fins el final, alguns mirant de ser 12+1, per si de cas), i tot seguit es fa el taller de plàncton. És com de ciència ficció, hi ha organismes que suren i semblen allargades naus estel·lars, són alguns fitoplànctons (diomedees?), i altres organismes que es desplacen més o menys ràpidament (zooplàncton de diferents formes i estils d'alimentació, espectaculars en general). A quarts de dues som al llit els més tardans, després d'haver "entrat" en un altre món ple de possibilitats per disfrutar des de casa, amb l'única ajuda d'un petit microscopi i alguna guia de les formes conegudes de plàncton, o paper i llapis...

Dimarts al matí m'aixeco una mica més tard -cada vegada costa més-, cap a tres quarts de set. A fora, observo -avui des de la terrassa de l'alberg- que no s'hi veu el jove aufrany, encara que potser sigui degut a la boirina que regna en l'ambient o que estigui situat rera l'arbust que tapa part de l'entrada. Els adults sí que hi són, posats i volant, i em surten 16 espècies més abans d'esmorzar, cap especialment destacable. Després dels "trotes" dels tres primers dies, hi ha un acord de donar per acabades les sortides de caminar, i canviem els plans per dimarts tarda i dimecres matí de dues caminadetes paisatgístiques, que substituïm per una tarda de relax i una passejada naturalista curta però ben triada.

Avui al matí, la sortida que ens toca és la dels prats de Campllong, un indret especialment ric en espècies de papallones, encara que el dia ha començat força emboirat i no en veurem totes les que voldríem degut a la manca d'insolació al principi, just quan estàvem per Campllong. Tot i així, ens surten 28 espècies, i també es fan algunes incorporacions al compte dels ocells (escorxador, picot garser gros, abellerols...). Hi ha camps abandonats i ben florits, però la nostra destinació està uns 3-3,5 km més enllà, una font vora una masia (Castellar del Riu) on ens proveirem d'aigua per tornar. El paisatge és molt bonic, i consta d'una gran plana en mosaics de camps abandonats ben florits enmig de zona muntanyosa i uns frondosos boscos a mesura que ens acostem a la muntanya.

Arribem tard per dinar, com de costum, i per la tarda s'acaba de decidir "fer festa"; després d'una llarga migdiada, agafem els cotxes i cap a les set i escaig ens acostem amb banyadors al Molí Cavaller, a la riba del pantà. Cinc minuts després d'arribar veig una marcenca que ja havia vist posada des de l'alberg, volant en cercles prop de la nostra posició. Després de la breu tarda de relaxament amb un breu bany al pantà i unes observacions properes al niu d'aufrany i als aufranys posats en un arbre -que semblen confirmar que el jove "ha desaparegut"-, tornem per fer una dutxa i sopar cap a les nou i quart.

Sopem amb una certa rapidesa, ja que ens hem posat d'acord per a fer un menú únic per a tothom, i cap a quarts de 12 tenim muntat el parany per a papallones nocturnes que ha fet el Carles. Aquesta és l'activitat de la nit, però el nostre llum no atrau massa exemplars, possiblement per la dominància de la llum ambiental de l'alberg, possiblement massa proper. Després d'aquesta activitat nocturna i una nova ullada al cel, aquesta vegada per repassar les constel·lacions, Mart i els cúmuls de Sagitari, quatre de nosaltres ens quedem una estoneta més a jugar a cartes i esbrinar com estem de fortuna en el joc -ja se sap la dita. Els més afortunats, jo i la jove neboda de la Montse, la Marta (19 tacos ben portats, la reina). El que ha estat més "de pega" (i ja fa sospitar) ha estat el Jordi Martí, que no ha pogut guanyar una partida amb 3+1 comodins d'entrada...  això es porta a la sang. De nou a quarts de dues a dormir, i el cafè fent estralls.

Cap a un quart de vuit soc fora i ben adormit, però amb molt bona llum puc gairebé "certificar" l'absència del jove aufrany. Els adults segueixen posats a diferents arbres i fent alguna que altra volada. Un xic preocupat pel destí de la descendència d'aquest any dels aufranys, em dedico una estoneta als altres, els ocellets dels camps, i degut a la son acumulada acabo estirant-me estona abans de l'esmorzar. La darrera sortida serà una passejada pels camps de St. Vicenç d'Obiols. L'únic xalabre que agafem ens ofereix un darrer "bimbo" papalloner, Neohipparchia statilinus, i "cata" i binocles treballen més de l'habitual aquests dies, encara no hem fet ni 100 mts i una àguila calçada ens fa unes evolucions remuntant fins perdre's ben amunt. Abellerols, escorxadors, puputs, perdius, aligots a 100 i 200 mts i un silent mascle de cucut crípticament posat en l'espessor dels arbres propers "de cos sencer" ens fan tornar a gaudir d'un matí ocellaire ben assolellat i generós.

Darreres dutxa i dinar, i al cap de poca estona quedem en disposició d'emprendre el camí de tornada, com sempre esquivant els mateixos animals que sempre trobarem a la carretera, carents d'una mínima consciència de la possibilitat d'un error de càlcul -n'hi ha que senzillament es dediquen a "putejar" puntualment, perquè com que "la carretera és seva"... Dels primers, després d'una estona parats a la carretera, passem pel costat d'un cotxe trinxat (a la zona d'obres de velocitat restringida, estrets carrils un per cada sentit...), i la copi em diu que almenys n'hi ha un tapat amb un llençol (mira, un de menys...). Hi ha els bombers i tot. En fi, un possible típic retorn a la quotidianitat d'un món, on els humans som espècie predominant i la natura queda relegada a un darrer terme, de vegades tan sols a uns documentals rebuts a través del televisor.... Carpe diem!

Ocells - unes 56 espècies reconegudes

-         Bernat pescaire (Ardea cinerea), 1 jove a l'estany de Graugés

-         Agró roig (Ardea purpurea), 1 jove a l'estany de Graugés

-         Cigne mut (Cygnus olor), 1 adult íd.

-         Ànec collverd (Anas platyrhynchos), grupets amb femelles, joves i mascles en eclipsi a Graugés

-         Aufrany (Neophron percnopterus), niu amb parella i jove a Vilada, el jove "desapareix" al quart i cinquè dies -molt em temo que o s'ha estimbat, o l'han depredat, o potser ja haurà marxat...? Hem vist els aufranys adults volant i ben posats i amb més i menys turbulència, el jove a fora del cau estirant les ales, els adults alimentant el jove...

-         Àguila marcenca (Circaetus gallicus), vist un ex. posat a Vilada, i possiblement el mateix, en vol i de més a prop, des del Molí Cavaller + 2 ex. en acabat l'excursió a Sant Romà

-         Àguila calçada (Hieraaetus pennatus), 1 ex. ens fa una demostració de remuntat a Obiols, i el puc seguir amb el cata una bona estona

-         Milà negre (Milvus migrans)*, Mireia confirmat -jo m'he quedat- a la sortida Vilada-Borredà

-         Aligot comú (Buteo buteo), els més espectaculars -i propers- a Obiols, 2 interactuant en "cercles trobats" i un tercer (jove?) jugant a l'aire fent picats i remuntades fins arribar a la vertical per tornar a picar; el darrer picat el fa de molt amunt a poc abans de l'arbre on creiem que s'ha aturat; entre l'embassament i Vilada, també en veiem 2 ex., i és el rapi més vist després dels aufranys, que podem veure cada dia 3-4 vegades (encara que sempre són els mateixos); un dels ex. (Obiols?) el veiem fent alguna aturada a l'aire utilitzant la tècnica de "l'aleta" de xoriguers i marcenques

-         Xoriguer (Falco tinnunculus), vist volar 1 ex. i dues vegades posat, molt lluny, des de Vilada (Mireia i Juani en veuen un prop de Obiols)

-         Perdiu roja (Alectoris rufa), grupets amb perdigons volen alertats de la nostra presència als camps d'Obiols.

-         Gavià argentat (Larus cachinnans), vist posat i sobrevolant el pantà

-         Colom "roquer" (Columba livia), o millor "colom barreja"

-         Tudó (Columba palumbus)

-         Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

-         Cucut (Cuculus canorus), 1 ex. "detectat" i gaudit després amb el cata, és un mascle (gorja grisa llisa) i "mut" (fa temps que ja no canten); el veiem com vola i s'atura en un altre arbre proper

-         Falciot negre (Apus apus), de vegades creuen en estols p.e. damunt dels camps que envolten l'alberg

-         Ballester (Apus melba), 1-2 ex. vistos durant l'excursió a Sant Romà

-         Puput (Upupa epops), grup familiar (3-4 ex.) als camps d'Obiols

-         Abellerol (Merops apiaster), vistos i ben vistos, al recorregut de Graugés, a Campllong i a Obiols

-         Picot verd (Picus viridis), mal vistos a Vilada i Graugés, sentits moltes vegades

-         Picot garser gros (Dendrocopos major), vist 1 "en equip", jo veig els colors del dors i Juani veu la forma de volar, i sentit en diverses ocasions (té una veu similar a un dels sons d'alerta de la merla, que repeteix encalladament i sense variar el to)

-         Picot garser petit (Dendrocopos minor), emet un "stacatto" que vagament recordaria el del colltort, sentit i comentat amb el Jordi Oliveras (i no baixa a la darrera nota, com fa el picot negre)

-         Cogullada vulgar (Galerida cristata), Obiols, vist i sentit diversos ex. (en vol sortint de vora el camí)

-         Roquerol (Ptyonoprogne rupestris), vistos almenys a Sant Romà

-         Oreneta vulgar (Hirundo rustica), estolets sobrevolant els camps arreu

-         Oreneta cuablanca (Delichon urbica), estols normalment a major altitud, però el matí que em quedo a Vilada en veig capturant insectes sobre els camps i alimentant joves que els esperen a les branques d'algun arbre

-         Cargolet (Troglodytes troglodytes), sentit en diverses ocasions

-         Pit-roig (Erithacus rubecula), íd.

-         Cotxa fumada (*), semblat sentir a Vilada, vist pel Jordi Oliveras

-         Bitxac comú (Saxicola torquata), grups familiars a Can Candi, i diversos ex. arreu

-         Tord comú (Turdus philomelos), vist 1 ex. sota Can Candi

-         Merla (Turdus merula), vist alguna femella i sentit en diverses (poques) ocasions

-         Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), vist diversos ex. vora el mas sota Can Candi

-         Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), vist 1+1 femelles vora Can Candi

-         Trist? (Cisticola juncidis) sentit a l'estany de Graugés

-         Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), vist alguns ex. a Can Candi

-         Papamosques gris (Muscicapa striata), vist 2 ex. a Can Candi

-         Mallerenga carbonera (Parus major), joves vora Can Candi + altres

-         Mallerenga petita (Parus ater)

-         Mallerenga blava (Parus caeruleus)

-         Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)*, semblat sentir, el Santi me'n descriu unes que ha vist

-         Raspinell (Certhia brachydactyla), sentit diversos ex. als boscos i vist a Can Candi

-         Escorxador (Lanius collurio), vist 2 ex. a l'excursió a Campllong, un de fix al mateix cable a l'anada i la tornada, un altre posat al costat de la carretera ben il·luminat

-         Capsigrany (Lanius senator), vist 2 adults i 1-2 joves als camps d'Obiols

-         Garsa (Pica pica)

-         Gaig (Garrulus glandarius), en tenim a Can Candi i a tot arreu, al prat on comencem l'excursió a Sant Romà hi ha una família sencera; quan hi arribo de tornada, hi ha un poll que es posa "histèric" cada vegada que els parents li porten cuquetes i el que troben per menjar.

-         Gralla de bec vermell? (Pyrrhocorax pyrrhocorax), grupet sobrevolant Picancell vora el pantà

-         Cornella negra (Corvus corone), 2 ex. que trobo els 2 primers matins a la porta de Can Candi, i sobrevolant la zona

-         Corb (Corvus corax), també n'hi ha 2 de propers a Can Candi, vistos volant, i posats vora Sant Romà

-         Estornell sp (Sturnus sp), estolet volant sobre un mas a Obiols

-         Pardal comú (Passer domesticus)

-         Pinsà comú (Fringilla coelebs), vist alguna femella vora Can Candi, escoltat en diverses ocasions

-         Cadernera (Carduelis carduelis), sentit diverses vegades, vist a Can Candi

-         Verdum (Carduelis chloris), sentit

-         Gratapalles (Emberiza cirlus), sentit diverses vegades, vist en 2 ocasions a Can Candi.

Ropalòcers - 52 espècies determinades segons la guia, les que es marquen amb interrogant són "primeres vegades", però tret dels pyrgus crec que totes molt clares.

-         Papilio machaon, molt interessada en els fonolls dels voltants de Can Candi

-         Iphiclides podalirius feisthamelii, bastants exemplars, algun de capturat

-         Pieris brassicae, alguns ex. capturats

-         Pieris rapae, íd.

-         Colias crocea, íd.

-         Colias alfacariensis, destriats exemplars d'alguna crocea de forma groga

-         Gonepteryx rhamni, 1 ex. el darrer dia

-         Gonepteryx cleopatra, diversos ex.

-         Leptidea sinapis, íd.

-         Satyrium acaciae, un parell d'exemplars

-         Lampides boeticus, íd.

-         Celastrina argiolus, capturat 1 ex.

-         Cupido alcetas? capturada pel Maties

-         Polyommatus damon (*), Juani i Empar n'han capturat un

-         Polyommatus escheri, 1 ex. el primer dia

-         Polyommatus thersites, 2-3 ex.

-         Polyommatus hispana, n'és ple

-         Polyommatus bellargus, agafat almenys 1 mascle el primer dia

-         Polyommatus icarus, molt menys abundant que P. hispana

-         Limenitis camilla, diversos ex. el primer dia

-         Limenitis reducta, més abundant que la camilla

-         Inachis io, 1 ex. als camps vora el Tagast on hem parat a descansar

-         Vanessa atalanta, 1 ex. a l'estany de Graugés

-         Vanessa cardui, vist bastants ex.

-         Polygonia c-album, vist el primer dia, tornant de l'excursió de la tarda

-         Argynnis paphia, vist diversos ex.

-         Arginnis aglaja, íd. (la que menys)

-         Arginnis adippe, íd.

-         Issoria latonia, capturats 2 ex.

-         Melitaea phoebe occidentalis, capturats 2 ex.

-         Melanargia lachesis, vist bastants ex.

-         Hipparchia fagi, vist diversos ex.

-         Hipparchia alcyone?, un parell d'ex. capturats amb les marques de les ales tot fumades i un angle agut sota l'ocel de la cara inferior de l'ala anterior.

-         Hipparchia semele, diversos ex. per diverses pistes forestals a solella

-         Neohipparchia statilinus, 2-3 ex. capturats, vist les formes de mascle i femella, nova, però sense interrogants

-         Brintesia circe, almenys 1 ex. amb les franges blanques típiques a la cara inf de l'ala anterior

-         Satyrus actaea (*), Juani i Empar n'han capturat un

-         Erebia meolans, vist i capturat algun ex.

-         Maniola jurtina, íd.

-         Aphantopus hyperantus, al prat proper al Tagast, capturats diversos ex., també és nova per a mi

-         Pyronia tithonus, bastant abundant

-         Pyronia cecilia, vist almenys 1-2 ex. el darrer dia a Obiols

-         Pyronia bathseba, vist 1 femella camí de Sant Romà

-         Coenonympha pamphilus, diversos ex.

-         Coenonympha arcania, bastants ex.

-         Pararge aegeria, 2-3 ex.

-         Lasiommata megera, un xic més abundant que P. aegeria, no gaire més

-         Pyrgus armoricanus?, capturem 2 ex. i els examinem minuciosament per arribar a aquesta conclusió (pel camí de Campllong)

-         Pyrgus carlinae cirsii?, en capturo 3 ex. vora Can Candi, i no puc arribar a cap altra conclusió vist el color de fons de les ales i la disposició de les taquetes submarginals

-         Thymelicus sylvestris, Campllong 2 ex. capturats

-         Hesperia comma, Campllong, diversos ex. vistos i capturats

-         Ochlodes venatus, 1 ex. a Campllong + 1 camí de Sant Romà.

Constel·lacions i altres objectes del cel de nit

Virgo (Spica), Balances, Escorpí (Antares), Sagitari, Capricorn, Aquari, Ossa major i menor (Polaris), Drac, Gossos de cacera (Cor Caroli), Criador de bous (Arcturus), Corona boreal (Gemma), Hèrcules, Lira (Vega), Serp, Portador de serps, Àguila (Altair), Cigne (Deneb), Dofí, Sageta, Escut, Cepheus, Cassiopea, Pegassus, Andrómeda,

M7, M8 (Lagoon), M20 (Trífida), M4, M18, M17, M16, doble cúmul de Perseus

Via Làctia, Andrómeda (galàxia)

Mart

Lluna molt avançada en el minvant, vista de dia.

RUTES

Sabadell-Vilada (Can Candi): agafar cap a Manresa, continuar fins Berga, i passat Berga trobem un túnel precedit per un rètol anunciant la cruïlla a la sortida del túnel, en direcció Vilada/Ripoll. Agafem aquesta carretera, i en uns 7,5 km ens presentem a l'entrada de Vilada. En un segon canvi de rasant, trobem a mà dreta unes indicacions cap als Camps de Vila-rasa, que seguim. El camí, ben foradat al principi, arriba a una bifurcació indicada amb un petit retolet "Camps de Vila-rasa/Can Candi), que agafem per la dreta. A la següent bifurcació, agafem esquerra on hi ha un altre indicador, passem pel costat d'una casa i arribem per un tram ben asfaltat a Can Candi.

Vilada-Casanova de les Garrigues: agafem direcció Puigcerdà. Després d'un túnel trobarem les indicacions per Cercs/Casanova de les Garrigues. Per anar a Casanova de les Garrigues ens encararem de nou a Berga, i just passat el pont de la carretera trobem un trencall a mà dreta indicat. És una pista ben asfaltada, però molt estreta. Arribant a Casanova de les Garrigues, la pista perd l'asfalt i es bifurca, i agafem l'esquerra fins els voltants del Castell de Blancafort. Després de la visita a les restes del castell, tornem a Casanova.

Vilada-Sant Romà de la Clusa: sortim en direcció a Borredà, i al final de Vilada trobem una cruïlla mal senyalitzada per anar a Castell d'Areny. Seguim aquesta pista i les indicacions per anar a Sant Romà. Deixarem la pista d'asfalt i anirem per una pista cada vegada més "infame", arribant a ser un problema anar en caravana. Entre d'altres, desnivells per l'aigua força compromesos, i corbes molt tancades plenes de grava i pols. Amb precaucions màximes, es pot evitar tocar al terra. Arribarem a un pla amb una zona de pic-nic (hi ha una petita font) i una pista tancada a l'esquerra que indica "Font de l'Avet", on deixarem els cotxes. D'allà a Sant Romà hi deu haver uns 2 km i s'hi arriba per la mateixa pista, que puja no massa però constantment uns 200 mts de desnivell.

Vilada-Pont de Pedret: anem en direcció Berga, i hi entrem per Berga Centre, a la primera rotonda agafem cap a Sant Quirze de Pedret (primera sortida). A uns 20 mts tombem a l'esquerra, agafant la ctra. que passa per sota la general i porta al Llobregat (riu en un tram magnífic, pont romànic, ermita, via verda...).

Vilada-Estany de Graugés: de nou en direcció Berga, en sortim per Berga Sud/Solsona, a la primera rotonda agafem direcció Valldan/Solsona, passem per sota un fals túnel, i a la rotonda agafem cap a Avià/Solsona. A la tercera rotonda, fem quasi mitja volta per anar en direcció a la Colònia Rosal/Graugés i continuem sempre seguint les indicacions a Graugés (paisatgísticament diferent i molt correcte), "Centre Graugés" i "colònia agrícola de Graugés (la primera d'Espanya)", respectivament. Entrarem dins el recinte que indica "Bar del Llac Graugés" i Finca Agropecuària" per aparcar a l'ombra.

Vilada-Pla de Campllong: sortim en direcció Berga, però no agafem l'eix, sinó que continuem en direcció Sant Llorenç de Morunys. Més endavant trobarem una altra indicació cap a Berga que seguirem, per tombar després cap el Santuari de Queralt/Rasos de Peguera seguint totes les indicacions que hi menen, remuntant la riera del Metge, passem per la zona de pic-nic de Font Negre i girem a la dreta seguint les indicacions Espinalbet/Rasos de Peguera. Passats els torrents de l'Alou i el Tagast i un càmping que ens queda a l'esquerra, trobarem a l'esquerra de seguida una pista que indica "Campllong/Can Rebeu/Castellar del Riu", i aparcarem a l'esquerra poc després d'un senyal mig enterrat de cediu el pas.

Vilada-Sant Vicenç d'Obiols: passem Berga, agafem la sortida que indica "La Plana", en plena recta, i de seguida tombem a la dreta en direcció Avià/St. Vicenç d'Obiols. Seguint les indicacions, arribarem a l'ermita de St. Vicenç, on deixarem els cotxes i farem un recorregut circular, amunt i esquerra, quedant en una posició de privilegi sobre els camps de la plana en un tros molt planer que connecta amb una pista principal que baixa de nou cap a l'ermita passant per una petita font que queda amagada a la dreta del camí.