Estanys de Sils, 25 de gener del 2004

Sortida de descoberta per un paratge de recent restauració, els estanys de Sils, entre Vidreres i Santa Coloma de Farners. Havia estat dessecat per aprofitar el sòl i fer-ne usos agrícoles, i de fa uns anys s'hi està treballant a través de Fundació Natura per recuperar una altra zona humida per al nostre país. Veurem si se'n surten, de moment la cosa es veu bastant modesta en espècies i nombre d'exemplars, encara que l'arbreda es veu força extensa i acollidora. Potser hi ajuda el fet d'estar rodejats de caçadors, humans i alats. Ara per ara, els arbres, ben arrenglerats, estan desproveïts de fulla.

Sortim de Sabadell en direcció Girona per la AP-7 poc després de dos quarts de nou -la Rosina, la Mireia i jo- amb un dia que promet bastant. Tan sols disperses pinzellades de núvols trenquen la uniformitat del cel. És un miratge: bastant abans d'arribar al desviament de Vic, la boira es fa reina de l'autopista i hem d'adequar la velocitat a la poca visibilitat, la qual cosa ens provoca un petit retard sobre l'horari previst. Quan agafem la sortida 9/A -en direcció a Vidreres i la costa-, la boira ja s'ha retirat, però queda un dia força gris, encara que no té visos d'haver de ploure. A Vidreres agafem direcció cap a l'interior (Santa Coloma de Farners), i a l'altra banda de la rotonda que creua la N-II trobem un llogarret per aturar-nos a esmorzar.

Quan arribem a Sils, pugem per un desviament a l'esquerra, que porta als estanys i a l'estació de tren, abans de l'església. Haurem de tombar a esquerra de nou al final del carrer, i allà mateix hi trobem el pàrquing de l'estació, on deixem el cotxe, al costat d'un carrer que fa baixada amb un indicador que mena cap als estanys. Nosaltres, seguint les indicacions rebudes, aparquem a l'estació. A la plaça ens entretenim amb uns pardals xarrecs i uns mosquiters, entremig d'estols de pardal vulgar, cueretes i estornells que ens donen la benvinguda i l'oportunitat de plantar el "cata" per observar-ne els més propers.

Tot baixant cap els estanys, i mentre observem un tord a l'arbreda camí dels estanys, veig que s'acosta un caminant, torno la meva atenció al tord, sento una exclamació de sorpresa i apareix el Jordi Oliveras! Darrerament havíem parlat de Sils com a lloc a prospectar, i finalment hi hem coincidit per casualitat (aprofitant que avui anava a Figueres, ha parat una estoneta per donar-hi un cop d'ull i ja se n'anava). Ens informa que ha vist un blauet, la qual cosa ens mantindrà atents en alguns moments en els que l'atenció baixa, ja que, en general, les arbredes que dominen al camí no semblen albergar molts ocells.

Les indicacions existents per a seguir un recorregut lògic són -si més no- imprecises. Seguim les que ens queden a la vista per perdre'ns a l'oest dels estanys, en una pollancreda inundable, tot seguint els indicadors que porten al "passeig per l'estany" i a un aguait, que ens allunyen de seguida de l'estany principal (al que s'accedeix pel camí de l'altra banda de la sèquia, poc senyalitzat).

El camí que segueix l'itinerari passa pel costat de l'estany principal i es perd cap a l'oest entre denses arbredes de replantació, de vegades amb suficient aigua per permetre la presència d'ànecs nedant entre les fileres ben alineades d'arbres força alts (una visió curiosa, a la que ajuda el dia gris i el platejat de les escorces). Arribem a un punt on s'indica el desviament de l'itinerari per la dreta (el camí, però, està tallat i inundat) i que l'aguait queda a mig km continuant recte. Continuem fins que -deixat de banda un segon desviament a la dreta que indica el camí cap el hide, a la dreta- ens trobem amb una cruïlla de camins en un punt on hi ha unes plaques grogues amb un dibuix referit a l'acampada al costat d'un senyal de recorregut de bicicleta de muntanya. Nosaltres, considerant que ja hem arribat prou lluny, agafem el camí de l'esquerra, el que té el senyal del recorregut de bici tatxat, que lògicament hauria de fer un llarg recorregut al voltant dels estanys. Aquesta opció em proporcionarà una agradable sorpresa...

Intentant arribar a un camí que es vegi clar que torna enrera rodejant els estanys de Sils, faig una repassada amb els binocles a les rengleres d'arbres d'un punt determinat a l'esquerra del camí, tot sentint uns possibles tallarols de casquet als arbres aparentment buits d'ocells. Per atzar em topo amb un parell d'ocells grassonets, com merles estarrufades i més aviat petites, posats bastant al final de la línia d'arbres que tenim al costat esquerra del camí. Per a la meva alegria, una vegada plantat el cata descobreixo que són dos guapíssims exemplars de tord ala-roig, l'únic turdus dels habituals que "em faltava" i el meu "bimbo" número 280. Ben posadets, tots els hem pogut veure ben vistos. Això ja ha donat un altre caire a la sortida!

Després d'esbrinar, preguntant a un vianant, que el camí que estàvem fent porta fins a Massanet, i que, efectivament, arriba un punt en el que es desvia de nou per l'esquerra tornant cap a Sils, fem un pensament i tornem cap a l'estany. De retorn, ens endinsem primer per la desviació senyalitzada que porta a l'aguait. Però la pista ampla porta directament a la via i sembla tornar en paral·lel cap a Sils... aquí no hi pot haver l'aguait. Refem un tros de camí per agafar una mena d'entrada que hem vist amb l'herba ben trepitjada, al costat d'un primer senyal de prohibida la caça, i resseguint la vora esquerra de l'esplanada arribem finalment a l'aguait, una plataforma a mig construir, a un costat d'una zona suposadament inundable, però actualment força seca i desproveïda d'ocell (tan sols alguns bitxacs i un rapi bru llis de sobre, més aviat petit i de vol baix que fa pensar en un esparver jove, més que probable entre l'arbreda).

De tornada a l'estany, algun altre ocellet silvícola i un xoriguer fent l'aleta lluny i deixant-se caure sobre una potencial presa. Tot el matí que sentim xisclets que semblen ser d'aligot, però encara no n'hem vist cap. Cap a la una arribem al pont que connecta amb la pista que arriba en paral·lel a l'estany principal, on s'acaben de construir uns 4-5 hides, i anem d'entrada a visitar el que ens cau més a la vora. Després de veure per fi un primer aligot, arribem a un indret des del que en veiem fins a mitja dotzena d'exemplars, segurament estaran aprofitant una tèrmica. Es veu algun altre ocellet, un grasset de muntanya, cueretes blanques, mosquiters, escassos ocells d'aiguamolls com algun solitari corb marí, alguns collverds (poquets)...

La zona està en obres, i en vistes que tots els camins o bé estan tallats o bé ens allunyen de l'estany, tornem en direcció Sils per agafar la pista d'aquesta banda de la sèquia i visitar l'altre hide que es veu accessible. De camí, un mustèlid (o mamífer aplanat, cua llarga i gruixuda, fosc gairebé negre) es mou fent fressa pels canyissos laterals de la sèquia, cosa que fa que el descobreixi, pensant-me primer pel color que seria una polla d'aigua, després una rata pels moviments reptants, però amb els binocles hi descobreixo un cos més allargassat i aplanat, seguit d'una cua com de llúdriga, gruixuda, relativament llarga i ben peluda. Fura? Mustela? Llúdriga? Estem a la conca del Tordera, i crec recordar que se'n ha fet algun intent de reintroducció de la llúdriga... era ben fosc tot el que he vist d'aquest mamífer i depredador.

Malauradament, els hides, a aquesta hora d'un diumenge ple de passejants, estan gairebé desproveïts d'objectius alats per a les òptiques... segurament pagava més la pena el recorregut que havíem fet prèviament per les arbredes occidentals, almenys de tant en tant apareixia algun ocell diferent, i a més a més ha sortit el tord ala-roig, l'esparver, picots, i és des d'on hem vist l'únic xoriguer del dia. Cap a tres quarts de dues arribem als cotxes, i, aconsellats per una parella de Breda amb els que ens hem creuat, acabem anant a un restaurantet que ens recorda Els Caçadors de Ribes de Freser, immens i amb una guixeta blindada que organitza les llistes d'espera. Està molt a la vora, en direcció Santa Coloma de Farners, just sortint de Sils, i fa cantó al costat dret d'una rotonda que du a Girona per la dreta. Disposa de vàries entrades per aparcar. També es pot entrar des del carrer previ a la rotonda.

Dinem força bé un menú de diumenge a l'Hostal de Mallorquines per uns raonables 11,95 euros, amb una bona amanida d'entrant, canalons i sopes molt dignes i uns segons plats força bons, peus de porc amb salsa, vedella amb pèsols i galtes de porc a la brasa han estat els escollits, i per postres gelats i músics (a terres gironines: "grana de capellà"). Sortim ben passades les quatre, ben satisfets i amb la impressió d'haver fet un bon àpat. S'imposa un volt per pair el copiós dinar, que fem pel parc periurbà de Santa Coloma, Sant Salvador, que trobem entrant a Santa Coloma de Farners i seguint el primer indicador que trobem a l'esquerra que porti a un balneari, al costat d'un semàfor. Al final del carrer, que baixa, tirem a la dreta en direcció a la vila, trobem una rotonda de la que hem de sortir per les 10-11h i continuem fins que arribem a una mena de plaça on ens obliguen a tombar a l'esquerra. Al cap de res arribem a l'entrada del parc, que disposa d'una zona d'aparcament a l'esquerra. Hi ha fonts i es veu gent del poble acudint per omplir d'aigua.

Fem una llarga i agradable passejada pel costat de la riera, que du aigua cristallina de les Guilleries, fins la caiguda del dia.

Espècies observades - unes 36 sp (comptant dubtoses!), encara que el tord ala-roig compensa la manca d'espècies i exemplars de la majoria d'elles. Cal afegir com a mínim el blauet que ha vist el Jordi (37) i potser algun altre que no haguem vist i ell hagi vist. A la sèquia hi he vist el mustèlid que m'ha fet pensar en una petita llúdriga o una fura, o similar, entre gris pissarra fosc i negre almenys al dors aparentment uniforme, encara que no li he arribat a veure el cap -caldrà revisar la guia de mamífers...

-          Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), 2 ex., adult en plomatge de flirtejar i jove, ambdós posats

-          Martinet blanc (Egretta garzetta), almenys 2+1 ex. a primera hora, desapareguts el migdia

-          Bernat pescaire (Ardea cinerea), 1 ex. en vol + a l'estany 1 al terra i 5 a les branques d'un arbre, un d'ells amb un plomatge excessivament blanc i negre

-          Ànec collverd (Anas platyrhynchos), diverses parelles, a l'estany i als boscs inundats

-          Aligot comú (Buteo buteo), alguns ex. a l'autopista posats als arbres, sentits tot el dia a Sils fins que cap a la una en veiem una concentració d'un mínim de 6 exemplars remuntant a l'est de l'estany principal

-          Esparver comú? (Accipiter nissus), possiblement 1 ex. volant baix al costat del hide allunyat

-          Xoriguer comú (Falco tinnunculus), tornant de "l'itinerari" 1 ex. fent l'aleta i abatent-se sobre una possible presa a les afores de Sils (oest)

-          Polla d'aigua (Gallinula chloropus), 1+2 ex. a la sèquia

-          Becadell comú? (Gallinago gallinago), 1 ex. vola per aterrar fora de la nostra vista

-          Gavià argentat (Larus michahellis), 1 ex. posat en un pal a l'estany, acaba marxant

-          Colom roquer (Columba livia), estols a Sils

-          Tudó (Columba palumbus) diversos ex. i estolet a l'itinerari

-          Tórtora turca (Streptopelia decaocto), almenys 2 ex. a Sils

-          Picot verd (Picus viridis), sentit en diverses ocasions, vist 1 ex. volant bastant contrallum

-          Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), vist 1 ex. a l'estany major

-          Cuereta blanca (Motacilla alba), diversos ex.

-          Pit-roig (Erithacus rubecula), diversos ex.

-          Bitxac comú (Saxicola torquatus), uns 2-3 mascles i almenys 1 femella

-          Tord comú (Turdus philomelos), 1 ex. sota Sils a l'arbreda camí de l'estany

-          *** Tord ala-roig (Turdus iliacus) ***, "bimbat" 2 ex. al camí de Massanet, força guapos pels colors sota l'ala, la cella, un color ataronjat al coll, el bec acabat en punta negra...

-          Merla (Turdus merula), diversos ex.

-          Rossinyol bord (Cettia cetti), sentit bastantes vegades

-          Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), vist bastants ex.

-          Mallerenga carbonera (Parus major), vist diversos ex. i sentit bastantes vegades

-          Mallerenga blava (Parus caeruleus), vist diversos ex.

-          Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), 2 estolets petits

-          Teixidor? (Remiz pendulinus), sentit? 2-3 ocasions

-          Garsa (Pica pica), bastants ex.

-          Gaig (Garrulus glandarius), 1 ex.

-          Estornell vulgar (Sturnus vulgaris), abundant

-          Pardal comú (Passer domesticus), bastant abundant

-          Pardal xarrec (Passer montanus), diversos ex. molt propers

-          Pinsà comú (Fringilla coelebs), diversos ex.

-          Verdum (Carduelis chloris), 2 ex. a les arbredes

-          Gafarró (Serinus serinus), 2 ex. a Sils

-          Cruixidell (Emberiza calandra), grup nombrós i molts cants a l'inici de l'itinerari.