Sortida als secans de Lleida, 24 d'Abril del 2004

Cap a tres quarts de set del matí ens trobem a les portes de l'Adenc. Tan sols tenim una baixa de darrera hora sobre el nombre previst de participants, que es queda finalment en 25. Només sols el fet d'haver de cobrar la sortida a uns quants dels participants impedeix que sortim a les 7 en punt i fa que acabem marxant una mica més tard, arribant al punt de trobada -Bellpuig, a l'hotel del mateix nom- poc abans de tres quarts de nou. Hi trobem el nostre guia, membre de SEO, ICO i EGRELL i expert de la zona, en Jaume Bonfil. Aprofitem per esmorzar ràpidament alguna cosa al bar de l'hotel, que es troba a la sortida del poble per l'antiga N-II, i de seguida ens dirigim als propers camps cerealistes del sud, en direcció Belianes.

Fem la primera aturada al secà de Belianes-Preixana, passat el km 5 de la carretera i una vegada descobert un primer mussol a la teulada d'una cabana de pedra al costat de la carretera. Entrem als camps per una pista que ens cau a mà dreta, deixant els cotxes al començament. La presència de nou cotxes i vint-i-set persones comptant el guia i la seva acompanyanta no passa desapercebuda, i el primer que aixequem són sisons i perdius. Veiem volar els primers tres sisons, sortosament un ens queda a la vista, i tothom el pot observar amb l'ajuda dels catas. Sentim els seus reclams de vol nupcial, i clarament els xiulets provocats per un espai entre plomes a les ales, semblant a un insistent piulada d'ocell (sí-sí-sí-sí), que li donen el nom.

En poca estona ens podem adonar de la gran riquesa ornítica que conté un secà de característiques cerealistes que té molt pocs guarets i gairebé cap erm. La seva singularitat respecte a d'altres zones de secà ve motivada per la gran quantitat de marges arbrats i de cabanes on hi nidifiquen importants poblacions de mussol, xoriguer comú, òliba, gaig blau i xixella, entre d'altres.

A més a més de ser una de les zones més importants de sisó de Catalunya, també hi ha una bona colònia d'esparver cendrós, ocell que, malgrat els esforços per protegir les niades de les segadores, per desgràcia darrerament va a menys donat l'alt índex de depredació que pateixen els polls, que quan poden ser protegits de les segadores resulten més fàcilment localitzables per guineus i altres depredadors. Aquesta situació està contraposada a l'opinió de molts pagesos de la zona, alguns dels quals els atribueixen equivocadament la manca de caça, que provoca la mateixa sobre-explotació de la caça a la zona (perdiu, etc., patint les conseqüències de la típica venda o lloguer dels drets de caça a gent de fora que se'n fan un fart de capturar perdius i guatlles...). Els seus arguments no resisteixen ni la primera anàlisi del problema.

Nosaltres, al contrari que els caçadors de la zona, gaudim plenament del cendrós, aixecant-se als pocs minuts un primer mascle posat bastant a prop, que fa una volada circumval·lant els camps propers, i, més endavant, veient parelles fent les acrobàcies aèries característiques del vol nupcial d'aquesta espècie (picats amb tirabuixons, amb les ales i cua esteses, seguits d'enlairaments bruscos i falses escomeses sobre l'altra) marcant el territori de nidificació, sentirem els crits del mascle durant aquests vols, i també el reclam d'aliment de la femella des del terra, posant a prova el mascle que li haurà de portar el menjar durant tot el procés d'incubació i cria dels petits.

Trobem a dalt d'una cabana una bonica reunió: un parell de mussols, un xoriguer petit, una xixella i algun estornell. Malauradament, ningú cuida de l'estat d'aquestes construccions, que amb el temps estan destinades a caure al terra si no s'hi fa cap actuació per millorar-ne la seva durabilitat. La seva presència és important de cara a la nidificació de certes espècies i fora més que interessant que les administracions prenguessin cura del seu estat.

A l'altre costat de la carretera, i en direcció Bellpuig, entrem a la millor zona de gaig blau, on hi ha un dels pocs llocs on s'ha pogut comprovar la nidificació de l'esparver d'espatlles negres a Catalunya, la darrera dècada (no repeteix lloc, però, almenys de moment), i d'altra banda aquests darrers anys han comprovat des de l'EGRELL que és una de les millors zones per observar el falcó cama-roig en migració. Malauradament, la data del 24 d'abril és una mica primerenca per aquest ocell, així com pel gaig blau, del que ja han arribat els primers exemplars, que no hem pogut localitzar.

Cal dir que aquest secà desapareixeria, junt amb la majoria dels secans de Lleida, si es porten a terme els plans de regadiu projectats del canal Segarra-Garrigues. Com de costum, els negocis han anat per davant de la lògica protecció de la natura, i si des de Brusseles no s'hi posa remei, la cosa acabarà al gust dels especuladors. Sortosament, sembla que per la fi alguna cosa es mou a Europa, i podria ser que condicionessin els seus ajuts a la protecció dels secans, dels que prioritzen la seva conservació. Surt avui a la premsa de l'Urgell.

La primera visita se salda en gairebé unes tres horetes amb una tercera part de les espècies del dia, incloses una femella de xoriguer petit, bitxac rogenc, còlit gris, capsigrany i botxí.

Després d'una poc productiva entrada a la millor zona de gaig blau, on a penes veiem algun sisó en vol i més botxins i capsigranys, a banda de l'ocell aparentment dominant, el cruixidell, ens dirigirem cap al Clot de la Unilla, aprofitant que aquesta llacuna endorrèica va plena d'aigua aquesta primavera i s'ha omplert de limícoles. Hi accedim des d'Alguaire, arribant a l'altiplà i agafant la pista cap a Tamarite de Litera fins trobar la llacuna a la nostra dreta.

Mentre fem les primeres observacions, aprofitem per dinar. Ja a l'entrada ens rep una arpella fent vols de prospecció, i a l'aigua veiem ànecs, fotges i polles d'aigua, bastants cames llargues, tètols cuanegre i algun altre limícola petit, allunyat però de mida petita (com diu el Jaume Bonfil, una gamba verda en petit és una valona, i hi estem d'acord, ja que no es veuen com xivites ni com batallaires, dels que en veurem de més a prop més endavant). Molt lluny, a l'horitzó es veu algun gran rapinyaire, el Pedro en distingeix un parell de voltors. En acabat de dinar, ens arribem a l'extrem est de la llacuna, a on es posen la majoria dels limícoles. Hi ha gambes roges (vulgars i pintades), valona i batallaires. Torlit, calàndries, cuereta groga... cerquem la diversitat entre el munt de limícoles menuts que representen tot un espectacle dur de resistir, a ple migdia i sense un sol núvol al cel... Una parella de territ variant posen per nosaltres, mostrant les seves panxes negres del plomatge estival.

Cap a les tres marxem en direcció sud de nou, per arribar-nos a l'emblemàtica timoneda d'Alfés, peculiar lloc amb singularitat pròpia, ja que és on coincideix la distribució sud-oriental de nidificació la trenca i la nord-oriental de l'alosa becuda (massa aviat per la primera, i mala hora per escoltar algun dels 8 mascles de la segona que sembla han detectat aquest any) i l'únic lloc del món on les podem veure juntes. Al contrari dels secans del matí, aquí hi ha molt poc cereal plantat i sí, en canvi, molts guarets i erms. Ja no hi trobarem gairebé sisó o esparver cendrós i per contra podem arribar a trobar les darreres poblacions de Catalunya -la majoria al límit de l'extinció- de xurra, ganga, alosa becuda i trenca.

Salvada de la construcció de l'aeroport de Lleida, ara l'amenaça per aquesta timoneda la representa la cessació d'activitat de pastura d'ovelles. A rel del conflicte entre els defensors de l'espai natural i els defensors del camp d'aviació (en usdefruit des de l'època franquista, cosa que recorda la situació que estaven gaudint els usuaris del "Reial Club de Golf d'El Prat" fins que les administracions els donessin els diners que han utilitzat per moure els fils i comprar els terrenys de Torrebonica, inclosos boscos i camins públics), el pastor hi ha deixat de portar el ramat, i ara creixen tota mena de plantes d'erm que estan ofegant de mica en mica la timoneda. Tot i això, des dels arbres que marquen els camps de regadiu molt al fons, fins a l'aeroclub, no deixa de ser una de les zones estèpiques més extenses de Catalunya no intervingudes, és a dir, lliures d'adobs, plaguicides, etc., deixant camps "verges" com els que necessita la trenca per caçar.

Des d'Alfés ens dirigim a Artesa, fent una parada a una de les zones on es reuneixen els caçadors. Allà, els caçadors han erigit una mena de monument a un rapinyaire mitològic (doncs no el reconeixem), al costat d'un cobert retocat amb grans gerros o jardineres. A la vora hi ha un monticle lineal, interromput solament per la construcció d'un camí que el travessa i que correspon al traçat d'un riu fòssil -sediments petrificats i despullats del seu embolcall exterior més tou per l'erosió- d'un riu fòssil. El dia ha decaigut força i fa una calor insuportable. Els únics que aguanten aquestes temperatures són els cruixidells i pràcticament no es veu cap altre ocell, bé, de tant en tant algun es deixa veure, com un bernat pescaire que navega per aquests espais en direcció a la seva bassa. Decidim anar a fer uns refrescos a Artesa per esperar a la caiguda del dia, hora més bona per a veure ocells.

El grup es va desfent i diverses persones marxen ja cap a les set, cansats d'una llarga jornada que els ha fet llevar molt d'hora. Els més resistents -més de la meitat del grup- ens posem ràpidament d'acord per acabar el dia a Mas de Melons, així que a quarts de vuit refem la mateixa carretera per on hem vingut, en direcció a Aspa, i abans d'arribar-hi, quan la carretera baixa per trobar el riu Set, agafem la pista de l'esquerra que hi ha abans de creuar el riu, que porta a Castelldans pel nord de la finca del Mas de Melons.

Recomanat pel Jaume, que ha anat a una activitat de l'ICO a Artesa de Segre, fem primer una ullada vora el riu i el turó de costat de camí, amb bons resultats: un estolet d'abellerols que es van posant en uns arbres, còlit ros, gratapalles, capsigranys, oriol, rossinyol i rossinyol bord, rapis sp (en aquestes hores, difícils i allunyats)... el dia té els minuts comptats, així que anem a acabar-lo rera el Mas de Melons, gaudint d'una bella posta de Sol mentre sentim els torlits, les guatlles i el "cant" d'un cucut reial que ens ha aterrat a la massa del pi que tenim al davant.

Amb poca llum per mirar més coses, descobreixo cofoi que Venus està en fase, casualment (per la seva posició respecte del Sol i nosaltres) idèntica a la que correspon a la Lluna, que també està caient cap a l'oest, és a dir, semblant a un escanyolit grill de mandarina posicionat en forma de "u". Després de compartir el descobriment amb els supervivents del grup, més tard fem el mateix amb la Lluna, observant-la a 20 i a 60 augments. Ja és pràcticament de nit quan marxem, arribant a l'autopista via Borges Blanques cap a dos quarts de deu, per arribar poc abans de les onze a Sabadell, cosa que fa que la Rosina i jo aprofitem per sopar unes llesquetes al Txesus abans de continuar cap a casa. A un quart d'una apago el llum. Han passat vint hores i mitja (i 450 km) des de l'hora de despertar-me. Veritablement ha estat un dia molt llarg, però força profitós, i amb un bon comiat astronòmic i meteorològic, el d'una rogenca posta de Sol, a penes unes línies finetes de núvols paral·leles a l'horitzó ratllen la tela, a la dreta del Mas de Melons, lloc idílic per a una hora tan màgica...

Llista d'espècies - unes 66 sp en total i uns quants rapis sp, allunyats o fugint sense ensenyar marques ni una bona silueta.

-          Esplugabous (*), Pedro, a l'àrea de servei de l'Autovia vora Lleida

-          Martinet blanc (*), Rosina, de camí a Manresa

-          Bernat pescaire, 4 ex. de camí a Manresa, 1 al Clot + 1 a Artesa

-          Cigonya blanca, 1+1 ex. al Clot, proper i llunyà

-          Ànec collverd, bastants ex. al Clot

-          Ànec cullerot, almenys 2 mascles al Clot

-          Voltor comú (*), Pedro en veu 2 des del Clot mirant al nord

-          Arpella vulgar, 1 femella de cacera sobre els canyissos del Clot

-          Esparver cendrós, Belianes, diversos mascles i alguna femella, vols nupcials acrobàtics

-          Aligot comú? Clot, vist allunyar-se el que sembla ser un aligot, per eliminació d'altres possibilitats

-          Xoriguer comú, diversos ex. posats o fent l'aleta

-          Xoriguer petit, 1 femella a Belianes

-          Perdiu roja, diversos ex. a Belianes, sentit a Mas de Melons

-          Guatlla, sentit a Belianes i especialment a Mas de Melons

-          Polla d'aigua, almenys 2-3 ex. al Clot

-          Fotja vulgar, grupet al Clot no gaires ex.

-          Sisó, a Belianes ens en surten de 3 en 3 o en solitari, tot mascles, en veiem un de posat i els veiem volar tant a la vora que se senten perfectament els "sí-sí" de les seves ales xiuladores

-          Cames llargues, abundant al Clot

-          Torlit, sentit al Clot, i molt especialment al Mas de Melons

-          Territ variant, almenys 2 ex. al Clot en plomatge d'estiu

-          Valona, algun ex. al Clot, movent la cua com les xivites entre un munt de batallaires i gambes

-          Gamba roja vulgar, algun ex. al Clot

-          Gamba roja pintada, la major part de les gambes del Clot

-          Tètol cuanegre, grupet al Clot

-          Batallaire, estol de més de 20 ex. al Clot dificultant l'identificació d'altres limícoles

-          Colom roquer

-          Xixella, molt ben vistes posades a Belianes

-          Tudó

-          Tórtora turca, 1 ex. a l'altipla arribant a Alguaire

-          Cucut reial, 2 + 1 ex., Alfés i Mas de Melons, fugint a la nostra arribada els primers, i arribant al lloc on estem el tercer, que engega un seguit de sons típics d'aquesta espècie

-          Mussol comú, diversos ex. a cabanes vora la carretera, 2+1+1 a Belianes, i algun altre

-          Falciot negre

-          Puput, 1+1 ex.

-          Abellerol, sentits i vistos volant, al costat del Set en veiem un estol molt proper i baix, alguns havien escollit un arbret per posar-se, però s'aixequen al poc d'arribar nosaltres

-          Picot verd, sentits diversos ex., vist marxant 1 ex. d'Alguaire a Alfés (crec arribant a Alguaire)

-          Colltort? semblat sentir clarament -però de lluny- el seu reclam, però només una vegada, cosa que fa dubtar...

-          Cogullada vulgar, diversos ex. sentits i algun de vist

-          Calàndria, bastants ex.

-          Oreneta vulgar

-          Titella (*) el Paco en sent 2 ex. volant al Clot

-          Cuereta groga, sentits a volar (Jaume) i vist 1 ex. al Clot de la "marca" iberiae

-          Rossinyol, sentit especialment al Set

-          Còlit gris, 1 mascle preciós a Belianes

-          Còlit ros, 1 mascle, igual de preciós, als turons del costat del Set

-          Bitxac rogenc, 1 femella a Belianes

-          Bitxac comú, 1 ex. posat en uns cables, en ruta a Alfés

-          Tallarol de casquet (*), han vist almenys una femella a Belianes

-          Tallarol capnegre, en ruta, en creua un davant del cotxe

-          Trist, sentit al Clot

-          Rossinyol bord, sentit al costat del Set

-          Capsigrany, diversos ex., des de Belianes als turons del Set, on en veiem almenys 2

-          Botxí meridional, diversos ex. a Belianes, semblen molt blancs (potser algun seria Botxí de l'sp. nominal?)

-          Garsa

-          Gralla, diversos ex. a Belianes

-          Gralla de bec vermell, Artesa i Mas de Melons

-          Cornella (*), 1 ex. a Belianes (Jaume)

-          Estornell vulgar, corresponen a la zona de Belianes

-          Estornell negre, corresponen a la zona de Mas de Melons

-          Oriol, Pedro en veu un al costat del Set, que veiem com fuig

-          Pardal comú

-          Pardal xarrec, almenys 2 ex. a Belianes i algun altre lloc

-          Cadernera, al costat del Set, sentides

-          Verdum, al costat del Set, almenys 1 ex.

-          Gafarró, sentit al costat del Set

-          Gratapalles, vist 1 femella al Set, al camí de Castelldans

-          Cruixidell, abundant.