Sortida matinal al Delta del Llobregat, 20 de novembre del 2004

Per aquesta sortida, ens trobem a les 7.15 a l’Adenc. Uns 20 minuts més tard estem als cotxes i agafem direcció Barcelona. Som unes 19 persones, i al delta ens espera la resta del grup. Tot un èxit, doncs totes les places s’han exhaurit i hi ha llista d’espera. Veig més cares noves del que és habitual, ja que s’han apuntat un bon nombre de persones que no són sòcies de l’entitat i això sol ja és prou engrescador.

Avui ens arribem al Delta del Llobregat per la Ronda de Dalt, via més directe i menys perdedora, ja que una vegada agafada la ronda no hem de canviar de vial fins trobar cap el final els indicadors de la B-20 i la C-31 (marcada amb color taronja), que és la que ens interessa. Pocs km més enllà, hem de fer un canvi de sentit aprofitant la sortida de Gavà platja, llargament anunciada 1000 i 500 m abans d’arribar-hi. Fem el canvi de sentit seguint les indicacions que ens portaran per sobre el pont que creua l’autovia i després sempre a la dreta fins incorporar-nos a la C-31, i en uns 2 km en sentit Barcelona veurem ja a la dreta les senyalitzacions per trencar cap al P. N. del Delta del Llobregat: primer l’antic rètol verd mig amagat, i just després un flamant nou rètol blanc al costat de la sortida.

Arribem a l’hora prevista, un quart de nou. Disposem d’uns tres quarts d’hora per donar una primera ullada per aquest costat del braç de la Vidala. Només baixar del cotxe i al costat nostre ja se sent algun pit-roig, mosquiter comú i tallarol capnegre, i poc després el primer rossinyol bord. També pel seu cant líquid anoto el pas d’un petit estol de caderneres. Sense haver pogut treure encara les coses del cotxe, d’entre tants ulls que disposem algú ja ha detectat el que sembla un rapinyaire posat en un arbre una mica allunyat. Enfocat amb els “catas”, observem una llarga estona un aligot de fase molt clara, dels exemplars que fàcilment es podrien confondre amb una àguila pescadora. Tret del cap amb patró diferent de blanc i fosc, i les potes –que, malgrat la poca llum, podem veure que són grogues en aquest cas, i no grises com seria el cas de la pescadora- la resta podria passar perfectament a una certa distància per una àguila pescadora, també de parts inferiors blanques i collaret fosc. A l’esquena i cap, aquest aligot tant clar també llueix força taques blanques.

Al braç de la Vidala pròpiament dit no hi ha gaire moviment avui. Tan sols alguns exemplars de polla d’aigua, fotja vulgar i algun cabusset. Al cel, però, creuen altres animals de ploma. Entre les constants gavines i gavians hi circula algun altre de més interessant, com un agró blanc seguit de prop per un bernat pescaire. Exhaurides les observacions del primer indret, fem temps fins que obrin la reserva amb una breu passejada per la pista asfaltada que ressegueix la Vidala, vorejada d’arbres, clarianes i canyissos. Per un grup de 27 persones, però, és difícil passar desapercebuts, així que no veiem gaire cosa tret de mosquiters i decidim no insistir més en aquest petit recorregut.

Al costat de la nova tanca d’accés a la reserva natural hi ha un rètol indicant que aquesta no s’obre fins les 10 del matí, això representaria un gran inconvenient. A nosaltres ens havien dit feia pocs dies que s’obria a les 9... potser es tractaria d’un nou horari d’hivern? Sortosament, però, es tracta d’un “petit” error d’impremta del plafó, segons ens informa un visitant assidu del parc i amic del guarda que ha viscut de prop les darreres reformes. Sembla ser que tan sols es tracta d’un petit retard. A un quart de deu apareix el guarda i ens obre la tanca.

Molt a prop trobem la nova zona d’aparcament, convenientment senyalitzada. Els que no ho havíem fet encara, esmorzem. Mentrestant ens anem familiaritzant amb les cotorres i l’entorn de l’entrada a la reserva. Els prou habituals becs de corall no apareixen. Pel que sembla no els agrada el fred. Mentre ens dirigim als aguaits cerquem ocells per tots els possibles racons, la Vidala, el pont, els arbres dels camins... avui sembla que hi ha com una escassetat de petits ocells, i la cosa es veu bastant buida. Tot i així, pels arbres podem veure un verdum, alguns mosquiters, una cuereta blanca posant per nosaltres a la punta d’un branquilló amb la millor llum del dia il·luminant-la; a l’aigua, a la Vidala veiem ànec cullerot, fotja, cabusset, bernat pescaire... El dia és tot tapadot i bufa una mica de vent fred, segurament això immobilitza bastant els ocells no marins –acostumats a haver de suportar condicions molt pitjors.

A la bifurcació ens dividim en dos grups per no saturar els aguaits. Nosaltres començarem per les Maresmes, on hi trobem un munt d’aus, encara que repartides en la seva gran majoria en poques espècies, i en gran part ajaguts amb el cap recollit enrera per protegir-se de l’insidiós vent. Entre els grans estols de xarxets, fredelugues, cullerots, gavines i gavians s’hi troba un flamenc jove, alguns exemplars d’oca vulgar, algun becadell, un pigre gris, un grasset de muntanya... Una única arpella, una femella posada a la riba oposada de l’estany, mig amagada entre el canyís. Descobrim també un falcó pelegrí posat en un arbre llunyà. També hi ha corb marí, collverd, martinet blanc... mica en mica anem fent una llista prou maca. Llàstima dels becplaners, que no veiem. Potser ja hagin marxat, o tan sols romanguin amagats.

Al cap d’uns tres quarts d’hora passem cap a l’aguait dels Pollancres. De camí ens creuem amb el grup del Joan i intercanviem informacions: allà veurem amb una mica de sort polla blava i més segur martinet de nit, amb un munt de bernats i corbs marins entre d’altres. Certament, així ha estat. La estrella dels Pollancres, però, ha estat un mascle de blauet, que s’ha anat posant “llargues” –per a un ocell com ell- estones a diferents branquetes abans de detectar i escometre els seus objectius aquàtics, de manera que tothom l’ha pogut veure bé amb el “cata” en la seva posició vigilant, atent a tot el que es domina des de la seva perxa. Al final se’ns acaba tirant al damunt l’hora d’anar a la platja. El grup del Joan ha estat més puntual i ha començat a passar. Just en aquell moment aprofiten per caure les quatre gotetes amb que amenaçaven els densos núvols de la línia litoral apercebuts poc abans, i potser com a conseqüència del temps les arbredes del voltant resten gairebé desproveïdes d’ocells.

A la punta més allunyada de la riera de Sant Climent, es poden veure amb una certa dificultat diversos ànecs, entre els que hi ha algun morell cap-roig. A l’altra extrem de la riera, a ran de platja, hi ha un cabussó collnegre –al que enxampem una de les vegades després d’atrapar un peix de considerable mida en proporció al seu bec- i a la riba oposada a nosaltres es mouen cuereta blanca, cuereta torrentera i xivitona. Al mig de la riera, cabussets i fotges. Abans de tornar enrera cap el darrer aguait del matí, donem una ullada a mar des de la torre d’observació a ran de mar una vegada n’ha baixat el grup del Joan. Els ocells marins resulten enfosquits per manca de bona llum, però majoritàriament distingeixo gavines i gavians. Un estol molt llunyà d’ànecs negres volen “a la carrera” en direcció sud, agrupant-se i estirant-se aletejant frenèticament; almenys les petites siluetes sembla que tiren més a ànec que a una altra cosa, i és ben clar que són del tot foscos. També hi ha algun estol de baldrigues una mica més properes, un xatrac prou ben vist i un mascarell vist “d’aquella manera”, més per silueta i primera impressió que no res; malauradament, però, a partir de la primera impressió el mascarell ha agafat una direcció que amaga la seva silueta, i així ha continuat tota l’estona fins que he decidit deixar de seguir-lo (moment que de segur deu haver aprofitat per llençar-se com un dard amb les ales plegades per atrapar algun dels peixos de superfície...).

Al cap d’una estoneta ens adonem de que tothom marxa mentre el Jordi i jo encara estem repassant l’horitzó marí, així que fem ràpidament una darrera ullada i ens dirigim a trobar la resta del grup. No son a l’aparcament com pensàvem, sinó que han anat al darrer aguait, que sol ser més productiu a primeres hores del matí quan encara no ha arribat gairebé ningú, la torre d’observació sobre la Vidala/St. Climent. Mentre ens hi acostem, tornem a sentir teixidors, però es resisteixen a mostrar-se i avui no ho faran. Ens arrambem a la riera, portats per la curiositat i el desig de descobrir-hi algun rascló o similar, però tampoc no hi ha hagut fortuna en aquest cas.

Des d’aquest aguait ja no es veu gaire cosa amb aquest dia fred i ennuvolat. A més, l’hora és ja bastant avançada, som un grup nombrós i cal afegir que els ocells que podríem veure al canyís se solen amagar més o ésser més discrets. Als arbres no es veu tampoc cap ocell posat. Així, doncs, aprofitem per donar per acabada la sortida cap a la una, la hora prevista. Ens acomiadem els uns dels altres intercanviant-nos tot de bons desigs, i fins la propera important, que per alguns de nosaltres serà les estades d’hivern de l’Albufera de València, cinc dies que ens sortiran sortosament –i sorprenentment- força econòmics.

Per tornar a Sabadell cal agafar de nou la Ronda de Dalt i travessar de nou Barcelona o anar de seguida seguint les indicacions cap a Girona per autopista, fent més volta però sovint arribant abans.

Espècies observades:

VVI – braç de la Vidala

MA – aguait de les Maresmes

PO – aguait dels Pollancres

SC – riera de Sant Climent

PL – platja

AL – altres


- Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) – SC 1 ex., el veiem sortir una de les vegades amb un peixet a la boca

- Cabusset (Tachybaptus ruficollis) – VI+MA+PO+SC bastants ex. en plomatge d’hivern

- Baldriga sp (Puffinus sp) – PL algun estol llunyà, impossible de determinar l’espècie

- Mascarell (Morus bassanus/Sula bassana) – PL 2 ex.

- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) – VI+MA+PO bastants ex. ex vol i posats, alguns joves

- Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) – PO diversos ex. a l’arbre, almenys 1 jove molt críptic més proper a nosaltres

- Esplugabous (Bubulcus ibis) – VI almenys 1 ex. sota els arbres on es posava un aligot de fase clara

- Martinet blanc (Egretta garzetta) – MA+AL molt poquets ex.

- Agró blanc (Egretta alba) – VI un ex. en vol creuant el cel més enllà de la Vidala davant d’un bernat

- Bernat pescaire (Ardea cinerea) – MA+PO+AL bastants ex., especialment als Pollancres

- Flamenc (Phoenicopterus roseus/P. ruber) – MA 1 jove solitari alimentant-se amb aparent normalitat

- Oca vulgar (Anser anser) – MA algun ex.

- Ànec collverd (Anas platyrhynchos) – diversos ex. a les basses

- Ànec griset (Anas strepera) – MA Una parella

- Ànec cuallarg (Anas acuta) – Una parella

- Ànec cullerot (Anas clypeata) – els estanys en van plens, i també se’n veuen a la Vidala, mascles, femelles i mascles en eclipsi

- Xarxet comú (Anas crecca) – molts ex. especialment a les Maresmes, mascles i femelles

- Morell cap-roig (Aythia ferina) – VI almenys 3 ex.

- Ànec negre (Melanitta nigra) – PL segons dibuixa la Jonsson, un estol d’ànecs negres (cap contrast de blanc a les ales, molt apinyat primer i estirant-se després) molt llunyans, el vol aparent a més alçada del que ho faria un estol de baldrigues (al principi es veuen un bon tros per sobre l’horitzó, la qual cosa els situa a una bona alçada de l’aigua en relació a com es veuria un vol de baldrigues a aquella llunyania)

- Arpella vulgar (Circus aeruginosus) – MA una femella posada i mig amagada rera els canyissos + PO en vol també una femella

- Aligot comú (Buteo buteo) – 1 ex. de fase molt clara, blanc de panxa i cara i motejat de blanc al dors

- Xoriguer comú (Falco tinnunculus) – 1 ex. posat en un arbre, aparentment una femella però està lluny i hi ha boirina

- Falcó pelegrí (Falco peregrinus) – MA un ex. posat en un arbre

- Rascló (Rallus aquaticus) – MA sentit

- Polla d’aigua (Gallinula chloropus) – arreu excepte platja i mar

- Fotja vulgar (Fulica atra) – diversos exemplars als estanys i rieres

- Polla blava (Porphyrio porphyrio) – PO 1 ex. a darrera línia de canyissos

- Pigre gris (Pluvialis squatorola) – MA 1 ex. en plomatge d’hivern que desapareix ràpidament rera la vegetació de les illetes

- Fredeluga (Vanellus vanellus) – VI+MA+PO alguns ex. en vol i molts de posats a les Maresmes

- Xivitona (Actitis hypoleucos) – CL 1 ex. alimentant-se per les ribes al costat de la platja

- Becadell comú (Gallinago gallinago) – algun exemplar en vol i 1 de posat alimentant-se als Pollancres

- Gavina riallera (Larus ridibundus) – estols posats i volant, també a mar

- Gavià argentat (Larus michahellis / Larus cachinnans) – estols posats i volant, i també a mar

- Xatrac sp (Sterna sp) – PL segurament becllarg, un ex. sobre el mar, es distingeix bé la cua forcada i el bec prim (i volen d’una manera diferent a les gavines)

- Tudó (Columba palumbus) – algun estol, segurament també hi hauria coloms, que no recordo haver vist

- Tórtora turca (Streptopelia decaocto) – diversos ex. en vol

- Puput (Upupa epops)

- Blauet (Alcedo atthis) – sentit a fugir 1 ex. entrant a la reserva + 1 mascle ben observat als Pollancres

- Cotorra grisa (Myopsitta monachus) – diversos ex. pels entorns dels aiguamolls establerts a les palmeres

- Picot verd (Picus viridis) – 1 ex. i un principi del cant

- Grasset de mntanya (Anthus spinoletta) – MA 1 ex.

- Titella (Anthus pratensis) – PO almenys 1 ex.

- Cuereta blanca (Motacilla alba) – diversos ex. arreu

- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) – CL 1 ex. alimentant-se vora la platja

- Pit-roig (Erithacus rubecula) – sentit algun ex. almenys a la Vidala

- Cotxa fumada (Phoenicopterus ochruros) – diversos ex. vora la platja i a l’aparcament

- Bitxac comú (Saxicola torquatus / Saxicola torquata) – 1 femella als canyissos de la Vidala

- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) – sentit sovint i vist 1 ex. entre branquillons

- Rossinyol bord (Cettia cetti) – en veiem un parell en vol, un de posat i en sentim uns quants

- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) – vist i sentit sovint tot el recorregut

- Mallerenga carbonera (Parus major) – sentit a l’aparcament i vist 2 ex. dins l’itinerari

- Mallerenga emplomallada (Parus cristatus) – a l’aparcament

- Teixidor (Remiz pendulinus) – sentit diversos ex. pels voltants de l’entrada de la reserva i Sant Climent

- Garsa (Pica pica) – es va fent cada vegada més abundant

- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) – diversos estolets i exemplars posats

- Pardal comú (Passer domesticus) – algun ex.

- Pinsà comú (Fringilla coelebs) – sentit en un parell o més d’ocasions

- Cadernera (Carduelis carduelis) – VI sentit el pas d’un estolet a la Vidala

- Verdum (Carduelis chloris) – AL+PL vist 1+1 ex.

- Lluer (Carduelis spinus) – PO sentit

- Repicatalons (Emberiza schoeniclus) – VI vist 1 ex. arribant als canyissos, reconegut per l’impressió causada per l’aterratge i les rectius blanques d’una cua relatívament llarga