Estades d’hivern a L’Albufera de València, del 4 al 8 de desembre del 2004

Alta participació en unes jornades molt esperades per alguns de nosaltres, que ja havíem estat a L’Albufera l’hivern del 2001. Les 40 places s’han exhaurit en poc temps i com sol passar més d’un s’ha quedat en llista d’espera.

Les pitjors previsions, que els homes del temps semblava no gosaven fer per aquest llarg pont, s’acompliran i ens plourà tots cinc dies, de vegades gairebé de forma torrencial (per sort, sempre ens agafarà al cotxe o a l’alberg quan l’aigua cau d’aquesta manera). Així, doncs, les estades discorreran entre plugims, pluges i treves que malgrat tot ens permetran observar un nombre considerable d’ocells i, fins i tot, ens permetran tenir alguna excepcional ullada al Sol i als estels.

Les visites als magnífics paratges que ens descobreix l’Empar, que ens fa de guia, ens permetran conèixer una mica més sobre l’estructura i les problemàtiques de conservació de les zones protegides del territori litoral valencià, a banda d’observar un bon nombre d’espècies d’ocells força interessants que composen una llarga llista que segurament hagués anat camí de rècord si les condicions climatològiques haguessin estat unes altres, com es pot deduir per exemple de la manca de limícoles i altres espècies força comunes en els indrets visitats.

De camí a Torreblanca, on visitarem el P. N. del Prat de Cabanes, ens sorprèn un espectacle mai vist d’arcs de Sant Martí, dobles però incomplets. En un tram sinuós de la A-2, corba rera corba, se’ns ofereix una i altra vegada noves perspectives d’aquest fenomen que tenim ben bé a sobre, sembla que creixin peus de colors com a bolets, i la seva situació relativa en l’espai proper resulta de vegades molt artística. De tant en tant, la increïble proximitat dels peus de color fa que semblin hologrames, suspesos entre nosaltres i els arbres del costat de l’autopista. Amb la pluja que cau i l’autopista plena, el que condueix s’ha de conformar amb ullades esporàdiques i estar atent al que s’esdevé al seu davant.

La pluja s’atura i el cel mostra paisatges de cel trencat. Un bri d’esperança a la fi, entre els densos núvols i la pluja que tenim sempre a tocar de la mà. El paisatge, com sempre, canviant i atractiu. Cap a les 11 ens apropem al nostre primer destí: Torreblanca. L’indret apareix com una ampla vall que enfila recta cap el mar, ben plana, eixamplant-se a mesura que s’acosta a la costa i flanquejada de muntanyes, que imagino com un gran “rif”.

La zona del Parc Natural del Prat de Cabanes, la zona que visitarem, és un bonic paratge resultant d’una antiga albufera tancada per un cordó litoral de graves que la separaven del mar, coberta pels sediments d’origen al·luvial aportats per els les muntanyes que envolten la plana. Actualment l’aigua només surt a superfície per l’aflorament de les aigües freàtiques -per la depressió del terreny- o els forats que deixa la indústria d’extracció de torba. Tant sols rep anecdòtiques aportacions d’aigua en anys de fortes torrentades. Però algunes deus d’aigua dolça que brollen del subsòl si que contribueixen a mantenir algunes zones inundades tot l’any.

Arribem una mica tard, però encara puc fer una ràpida ullada a mar, descobrint-ne un mascarell no gaire llunyà, un xatrac proper i diverses baldrigues volant a una distància mitja. Al sud de la platja hi ha una torre de guaita, i al costat un llunyà xoriguer alimentant-se sobre el monticle de còdols - les dunes de la platja acaben a ran de mar en un llarg cordó de còdols arrodonits dipositats per la mar, però que provenen de grans rius prehistòrics, que els va pentinant onada rera onada amb el peculiar i característic so del frec dels còdols, soroll que només se sent, però, des de dalt del petit promontori que formen.

De la platja a l’interior, hi ha una faixa de terra composta de maresmes i pantans d’origen al·luvial que és la zona per on començarem la visita. La vegetació canviant, de les dunes litorals als pantans manté una rica i variada fauna. Disposem d’un guia de la zona, que ens fa les pertinents explicacions mentre els més ocellaires estem pel que estem, com un aligot allunyant-se o el vol d’una femella d’arpella pàl·lida que fem aixecar de molt a la vora, dóna unes voltes i acaba marxant. No es pot estar a tot arreu... (per sort portem un dossier que ens fa cinc cèntims dels espais que visitarem i ens assabentarem del més bàsic que convé conèixer malgrat perdre’ns es detalls que dona el guia).

Al final de la matinal ens trobem fent torns a l’aguait de la platja, intentant observar-ne els ocells propers, però ara el plugim ens ve acompanyat d’un vent més fred i més fort i donem per finalitzada la primera part de la visita. Es fa l’hora de dinar i refem el camí cap els cotxes per sobre la codolada per cercar un lloc arrecerat al poble per menjar els entrepans que portem. Després de dinar ens dirigim a una torre de guaita que tenim ben bé al costat, rera els blocs de pisos, i que mira a uns estanys a on hi trobem coses força interessants, com un grup de gavina corsa posades a la làmina d’aigua vora uns gavians, ànecs xibec i collverd, cabussó emplomallat, cabusset, polles d’aigua, fotges... També hi volen arpelles, gavians, gavines i diversos passeriformes. Malauradament es reforça el vent, força fred ara, i malgrat que encara és clar, decidim refugiar-nos en un bar per prendre quelcom calent. Abans de marxar, però, podem observar un grup mixt de làrids a la platja, uns quants gavians, joves i adults entre els que hi ha tres xatracs becllargs i un gavià fosc. Entre tots hem fet unes 36 espècies, que no son moltes, però és normal donat el temps –un dia gris, fred i pluji el reduït horari que ens ha quedat després de l’embús trobat a l’autopista per causa d’un accident. En acabat, ens dirigim cap el lloc que ens servirà de base de les estades, la casa de colònies del Saler, situada al costat de L’Albufera, concretament entre la zona de dunes del litoral i La Devesa.

La mar revolta amb fort temporal de vent ens dona la benvinguda. Ens instal·lem i esperem l’hora de sopar a la sala de lectura i tv tot repassant les guies o fent petar la xerrada, cosa que seguirem fent durant les llargues hores mortes a l’alberg, donat que el dia perd la claror ràpidament a partir de quarts de sis de la tarda, hora en que sol posar-se a ploure.

L’endemà al matí, cap a les nou, anem a la reserva del Centre d’Informació del Racó de l’Olla, que ens cau al costat, a un km escàs, un espai natural que es va poder recuperar després de que la fallida d’un complex amb hípòdrom, càmping i zona de serveis amb altres projectes deixés la zona abandonada, tornant a adquirir un gran valor com a zona de nidificació i refugi de fauna. Gairebé no plou gens, però el cel és ben tapat. Fem el recorregut a peu fins el Racó de l’Olla travessant La Devesa, una zona de dunes mòbils fixades per la vegetació, bàsicament pins i matolls que formen el cordó costaner que tanca L’Albufera a la mar, amb pinedes que avui fan una flaire especial degut a la pluja, i que comencen a produir mollerics de costa del tipus Suillus bellini. Actualment, la zona de la Devesa està amenaçada per la regressió de la platja causada per l’ampliació del port de València, que canvia la dinàmica de sediments que la va fer possible.

L’aguait tancat del Centre d’Informació no presenta gaire diversitat d’espècies, com tots desitjaríem, però de mica en mica també van sentint-se o apareixent espècies lligades als arbres de la zona, mallerengues especialment. De camí hem espantat una perdiu, que surt volant davant nostre. A la torre de guaita situada al mateix centre d’informació, el panorama és ben diferent, tot i que la humitat empobreix la visibilitat a través de les ulleres de llarga vista o els prismàtics. L’Albufera és plena d’ànecs –no tants, diuen, com en dies de cacera, quan s’hi apleguen milers i milers d’ànecs que cerquen refugi, però déu n’hi do els milers que ja hi ha: entre centenars llargs de collverds i xibecs hi ha algun grup de cuallargs i algun morell de cap roig. A sobre les mates de canyís volen desenes d’arpelles, a les ribes descansen els corbs marins, mentre bernats i martinets jeuen o bé s’alimenten... acabem la visita a una sala d’exposicions –que també és un “aguait per control remot”- situada a les instal·lacions on hi havia les cavallerisses, i que disposa d’un parell pantalles connectades a dues càmeres de les que podem controlar-ne direcció i zoom, situades dins de la reserva. Utilitzant aquestes càmeres podem afegir quatre espècies més a la llista del dia: ànec blanc, bec d’alena, polla blava i territ variant.

Ja no plou, i a la tornada, descobrim a la barana de una finestra del primer pis un xoriguer, resident a l’alberg –probablement un jove, o sinó una femella confiada. Com que hi arribem a peu, no l’hem sobtat gaire i es queda una bona estona posant per les òptiques de llarga vista, que ens permeten una visió perfecte de les seves ungles negres (el xoriguer petit les té blanques) abans d’emprendre el vol cap a l’antena de l’edifici. Al voltant de l’alberg, també viuen entre les dunes unes quantes dotzenes de perdius, que cada dia alegren una mica la vista als més matiners mentre defugen la nostra presència caminant de pressa o emprenent el vol si estan més neguitoses. Entre altres ocells, a les dunes també circulen estols de caderneres, cogullades, cotxes fumades...

Després de dinar tornem al sud de L’Albufera, al poble de El Palmar, on tenim llogades unes barques per donar un tomb per la Mata del Fang, una àrea protegida de la llacuna. Segueix fent un dia moix, i tot i així hi ha un bon espectacle d’ocells a banda de gavians i gavines. Quan arribem a la Mata del Fang, en hora crepuscular, s’ha format un veritable estol d’arpelles en vol recreatiu damunt la mata que els serveix de recer, un altre estol curiós, de bernats pescaires volant en direcció nord, un dormidero d’ànecs ben ple i un cabussó emplomallat que els fa costat, falciots volant (!) que van molt tard en la seva migració o han perdut el tren, una fotja banyuda reintroduïda i bastant domèstica –per com se’ns apropa a la barca. El Paco sent el reclam de l’esquiva mallerenga de bigotis al costat de la barca. Acabat el passeig en barca, fem una degustació al poble de cuina típica de la zona a base d’esgarraet de bacallà (pebrot escalivat amb bacallà salat esmicolat) i de llisa (ben diferent, peix al forn i després marinat) i d’un altre plat típic de la zona, el “sal i pebre” (angula guisada).

L’endemà el temps no ha millorat. El fort soroll del mar i el vent ofeguen el de la pluja. Potser cap el nord ens faci millor temps, doncs avui ens toca anar a la Marjal del Moro i als Estanys d’Almenara, ambdós vora Sagunt, al sud i nord respectivament. La pluja que trobem durant el camí s’atura abans d’arribar a Puçol. Ens dirigim a la seva platja, un xic allunyada del poble, creuant la riera i continuant en direcció platja per tombar a esquerra al passeig marítim fins l’entrada a la reserva de la Marjal del Moro, uns aiguamolls que amb la seva protecció han vist incrementat el seu gran interès ornitològic.

Al costat de la platja hi ha un camí litoral cap al nord amb una torre de guaita que dóna a una llacuna. Trist, polla blava, gavina capnegre, polla d’aigua, cuereta torrentera, oreneta cuablanca, roquerol, són alguns dels ocells que trobem pels camins. Ens hi estem una bona estona alternant per torns entre la platja i la torre. Hi ha collverds, morells, cabussons i sentim fins i tot un rascló. Al final, quan ja marxàvem apareix a l’horitzó una àguila calçada de fase clara, que s’apropa a la nostra posició i més endavant anirem veient repetidament. Continuem tirant enrera i resseguint l’aiguamoll del sud cap a l’interior pel costat de la sèquia (surt botxí, més cuereta torrentera, més calçada, un xoriguer fent l’aleta a pocs metres) fins trobar un segon aguait i més enllà fins un edifici al costat d’una llacuna on hi ha fotja banyuda. Hem tingut l’àguila calçada ben bé al damunt nostre –i n’hi ha dues- , han sortit els únics ànecs grisets de les estades i hem vist les fotges banyudes reintroduïdes, blauet, puput, repicatalons, alosa, etc., etc. . El matí ha aguantat sense ploure i fins i tot llueix el sol a estones. Dinem al recer d’un xiringuito de la platja, envoltats de gavines, corbs marins, i abelles despistades...

A mesura que ens dirigim cap el nord, cap els Estanys d’Almenara, el temps sembla que millora encara més. Hi arribem ja una mica tard i mentre uns guies ens fan una explicació de la zona, uns quants seguim estant al cas dels ocells que salten pels arbres o que hi ha a l’aigua. Els blauets aquí ens passen a tocar, i tornem a tenir un botxí ben posat a la punta d’un arbre. Els guies ens porten després cap a l’altra banda de carretera per unes pistes que s’endinsen per camps inundats, a on hi trobem bastant d’interès ornitològic. Amb la mitja hora escassa que ens queda de llum podem encara veure capó reial i un munt de fredelugues i de cames llargues, bernats, martinets, esplugabous i més blauets... Fa tres anys vam veure també mussol emigrant, però aquest any malauradament no toca. Tot i així, quan tornem al replà d’aparcada, el Joan Carles sent un mussol, rapinyaire nocturn també que afegim a la llista.

Mentre el guia acaba les seves explicacions, aixeco el cap per curiositat, ja que ha fet una bona tarda. No tan sols no està gens tapat, sinó que el triangle d’estiu ja apareix clarament a sobre els nostres caps i per reconfirmar-ho van apareixent de mica en mica les altres estrelles més brillants de les corresponents constel·lacions (Cigne, Àguila i Lira). Això en direcció oest. La resta de cel visible es veu també destapat, i abans de marxar ja podem donar una ullada a les Plèiades, Taure... al nostre damunt, Cassiopea ens assenyala el lloc a on, amb els prismàtics, podem veure la galàxia d’Andrómeda. Un fet excepcional donades les circumstàncies meteorològiques, que no es tornarà a repetir a l’alberg ni cap altre nit. Ens acomiadem de una part dels participants a les estades, que tornen avui, i enfilem de nou cap a València i El Saler.

El cel està ben ennuvolat, però aquesta nit no plou i el temporal de mar finalment ha encalmat. Avui tindrem una nit tranquil·la, sense gaire soroll de fons.

Dimarts es lleva núvol i amb pluja. Avui està programat donar un tomb pels arrossars del Palmar, però pel temps que fa sembla que l’haurem de fer des del cotxe. Una pausa meteorològica ens permet no obstant una passejada per uns canals on no surten gaires ocells més a banda de mosquiters. Un llunyà botxí posat, arpelles també llunyanes, un blauet que ens avança pel camí... hi ha qui ha vist àguila calçada posada en una torre. Amb el temps molesta i intermitentment plujós, es decideix acabar el matí al proper Centre d’Interpretació. De camí, passem per un dels pocs llocs rics en espècies d’aquest matí al Palmar. I just mig minut després de que se m’ocorregués de dir una cosa semblant a “ja em diràs perquè no podria haver-hi un agró blanc aquí al mig (entre tants martinets)”, el Josep Martínez diu: “allà n’hi ha un de molt gros”! I, efectivament, per si la mida no fos suficient, el bec groc el delata (amb els vidres del cotxe molls i els prismàtics entelats és de les poques coses que es poden veure bé –si utilitzo la finestra oberta del seient del davant, ja que vaig al darrera del seu cotxe). De mica en mica, la llista segueix creixent malgrat les inclemències... Entremig dels martinets hi ha també un parell de fredelugues que semblen tenir algun problema territorial.

En poca estona arribem al Racó de l’Olla. Menys diversitat d’ànecs (només veiem collverds i xibecs, i ens hi estem una bona estona), i un plugim gairebé constant acaben amb la nostra determinació i acabem el matí a les cavallerisses. Una de les càmeres de control remot està fora de servei. Ens expliquen que funcionen amb plaques solars, i amb tants dies seguits de pluja se li ha exhaurit l’energia. De tornada als cotxes, veiem una gran rata d’aigua (Ratus ratus) al costat del camí que segueix l’itinerari, vora el Centre d’Informació.

Després de dinar faig una bona migdiada. Des de que hem tornat plou incessantment, i per la tarda està programada una visita a València. Per la meva banda aprofito per fer un descans i intentar donar un tomb pels interessants rodals de la casa, però haurà de ser amb el paraigües en mà i no per gaire estona... es torna a aixecar l’aire i sembla que tindrem temporal de mar de nou.

Dimecres, darrer dia de les estades. Ens aixequem amb un dia ben gos, plovent sense parar. Després d’esmorzar, carreguem els cotxes d’equipatges, entrepans, begudes, fruites i berenars, i ens dirigim a través del diluvi al desert de Les Palmes, una zona muntanyosa i àrida a causa de reiterats incendis entre Castelló i Benicàssim. El que és avui, de desert res. Crec que serà dels pocs dies que diuen que hi plou (i quan ho fa, ho fa de forma torrencial). Quan estem a punt d’arribar-hi, el cel comença a trencar-se, de mica en mica la claror es va imposant inequívocament a la foscor i al final tot queda en un finíssim plugim que desapareix després d’aturar-nos per fer un merescut cafè. Sembla que, després de tot, tindrem una treva de pluja també aquest matí, que de moment discorre entre tapadot i fresquet i amb clarianes que ens porten l’escalfor d’anhelades ullades de Sol. Si bé es cert que de tant en tant cau una mica de xiri-miri, també ho és que els clars es van imposant i tindrem un Sol espatarrant a l’hora de dinar.

Per arribar-hi, se surt de l’autopista a l’alçada de Castelló Nord / Benicàssim, i en direcció nord per la N-340 trobarem les indicacions per arribar-hi, agafant una carretera local de muntanya. Des del Centre d’Informació de Les Palmes (poc abans del km 8 de la CV-147) observem ocells d’un àmbit diferent als visitats fins ara, i encara que sense trobar gran quantitat d’espècies, unes quantes de les que surten van a engruixir la llista del llarg pont: merla blava, tord, lluer (dels que hi havia bastants estols), pardal de bardissa, colom roquer, tórtora turca... amb els arbres, matolls i camins plens de tallarols capnegre i de casquet, pit-roig, pinsà, etc. Tot això mentre la resta han anat a fer un tomb per la muntanya. Un xoriguer fa un tomb vora la merla blava i es posa sobre una torre elèctrica, però hi dura poc i no torna a aparèixer.

Descobreixo tot voltant pel recinte exterior el centre d’acollida de tortugues que hi ha –un terrarium a on guarden les tortugues que la gent ha comprat i ja no vol-, i continuo les observacions de lluers i tallarols mentre els altres acaben el recorregut guiat pel centre d’informació. Cap a dos quarts de tres dinem sota un confortable Sol que ens proporciona una escalfor que ens havia estat denegada tots aquests dies, fins que a les tres de la tarda –hora en que tanquen el recinte els festius- hem de treure els cotxes de l’aparcament. Amb una mica de por a l’inici de l’operació tornada, aprofitem que som fora per començar a tirar, ara que tothom encara estarà dinant. Això no ens ha privat de trobar un embús causat pel típic accident d’un camió a l’autopista, però amb menys cotxes a l’autopista sobrepassem en menys de un quart d’hora el punt de l’accident. La resta del camí no trobem cua ni tan sols als peatges, arribant cap a les sis a Sabadell. Per cert, 23,45 € és l’impost revolucionari per passar per aquesta autovia de dos carrils per banda en la seva major part, que faran un total de 48,70 € per vehicle anada i tornada...
S’ha d’anar amb el cotxe ple, a València, doncs entre això i el que costa omplir de benzina, el viatge en si mateix surt per gairebé unes 18.000 peles de les d’abans... Escandalós. Però quina passada de llocs, ja tinc ganes de tornar-hi, però, per favor, sense pluja!

Llista d’espècies observades i indrets visitats – a banda de les 88 espècies mencionades, cal afegir que vam sentir només un parell de vegades seguides el so d’una oca al Racó de l’Olla, i que des del cotxe es va veure la primera nit un mussol gros que no es va aconseguir identificar. És a dir que estem parlant en torn a les 90 espècies. Hi ha qui ha vist conill algun dia, i també s'ha vist una rata d’aigua al Racó de l’Olla, bastant gran, gairebé de la mida d’un conill petit, d’un color gris llevat del cap, que amb els pavellons auditius i potser la punta del cap mostra unes tonalitats carbassa - rovellós.

1 = Platja de Torrenostra i PN del Prat de Cabanes – Torreblanca
2 = La Devesa i Racó de l’Olla (Centre d’Informació del PN de L’Albufera)
3 = Passeig barca per L’Albufera a la Mata del Fang (reserva integral)
4 = PN del Marjal del Moro i platja de Puçol
5 = PN dels Estanys d’Almenara i camps circumdants
6 = El Palmar (arrossars de L’Albufera)
7 = PN del Desert de Les Palmes
8 = Entorn del Casal d’Esplai El Saler

- Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) (4) almenys 1 ex. al primer aguait
- Cabusset (Tachybaptus ruficollis) (1-2-4)
- Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) (1-4-5) fins a 3 ex. a Torreblanca, 1-2 ex. a la resta
- Baldriga sp (Puffinus sp) (1-8), diversos ex. que resulten prou foscos per descartar la yelkouan
- Mascarell (Morus bassanus / Sula bassana) (1), 1 ex. ben vist i dos possibles de molt lluny
- Corb marí gros Cormorán grande (1-2-3-4-5-6-7)
- Esplugabous (Bubulcus ibis) (1-2-3-4-5-6)
- Martinet blanc (Egretta garzetta) (1-2-3-4-5-6)
- Agró blanc (Egretta alba) (6) 1+1 ex. entre martinets
- Bernat pescaire (Ardea cinerea) (1-2-3-4-5-6-8)
- Cigonya blanca (Ciconia ciconia) (3) 1 ex. vist des de la barca
- Capó reial (Plegadis falcinellus) (5) 2 ex. als camps d’Almenara
- Ànec blanc (Tadorna tadorna) (2) 1 ex. vist a través del visor remot
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos) (1-2-3-4-5)
- Ànec griset (Anas strepera) (4) 2 mascles i una femella al segon aguait
- Ànec cuallarg (Anas acuta) (2) diversos ex. de lluny, des de la torre d’observació
- Ànec cullerot (Anas clypeata) (4) vist únicament al Marjal
- Xarxet comú (Anas crecca) (2-4)
- Morell de cap roig (Aythya ferina) (2-4) pocs ex. (3 i 5 ex. resp.)
- Xibec (Netta rufina) (1-2-3)
- Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) (4-6) 2+1 ex., dels dos del Marjal n’hi ha un sense les plomes 1 i 3 de la mà dreta; totes són de fase clara
- Arpella vulgar (Circus aeruginosus) (1-2-3-4-5-6-8) veritables estols, un de 6 ex. des de l’alberg, i els altres de uns 8 a uns 20 ex. a L’Albufera
- Arpella pàl·lida (Circus cyaneus) (1) 1 femella ens surt del camí bastant a l’inici de la passejada
- Aligot comú (Buteo buteo) (1) 1 ex. s’allunya en vol i es vist per mi i el Josep
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus) (1-3-4-7-8) en tenim almenys un ex. a l’alberg, i en veiem de molt a prop, fins i tot n’enxampo un amb el cata quan fa l’aleta i el podem veure uns quants
- Perdiu roja (Alectoris rufa) (2-8) 1 ex. + una vintena a la platja del Saler
- Rascló (Rallus aquaticus) (4) sentit 1 ex. al primer aguait
- Polla d’aigua (Gallinula chloropus) (1-2-3-4-5-6)
- Fotja (Fulica atra) (1-2-3-4-5)
- Fotja banyuda (Fulica cristata) (3-4) 1 ex. + uns 5-6 al Marjal i altres que no he vist al segon aguait
- Polla blava (Porphyrio porphyrio) (2-3-4) 1 a cada lloc, el Joan i el Joan Carles veuen un jove també
- Bec d’alena (Recurvirostra avosetta) (2) 3 ex. per especialistes (surten com al dibuix de la Svenson, tan sols es veuen bé les ratlles fosques dels perfils alars i del cap i les potes gris-blau per diferenciar-les dls gavians)
- Cames llargues (Himantopus himantopus) (4-5) jo en veig només a Almenara, on n’hi ha un munt
- Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) (1) s'en veu 1 a la platja, podria tractar-se del limícola petit que es va veure volant en aquella direcció
- Fredeluga (Vanellus vanellus) (5-6) bastants ex. als camps d’Almenara, 2 ex. al Palmar
- Gamba roja vulgar (Tringa totanus) (2-5) sentit + Joan Carles en veu 1 ex. a Almenara que només he sentit
- Paràsit sp (Stercorarius sp) (8) 1 ex. negre i esvelt que escomet a uns gavians al fons de l’horitzó amb un seguit de vols acrobàtics, que perdo de vista en apartar-la del cata
- Gavina riallera (Larus ridibundus)
- Gavina capnegre (Larus melanocephalus) (2?-4) bastants ex., però bastant localitzats
- Gavià argentat (Larus michahellis / Larus cachinnans)
- Gavina corsa (Larus audouini) (1-4) un grup a Torreblanca, 1 ex. a la platja del Marjal
- Gavià fosc (Larus fuscus graellsii) bastants ex.
- Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) (1) 1 ex. en vol i 3 ex. posats a la platja
- Colom roquer (Columba livia) (7) estol arribant i situant-se en un rocam
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto) (7) 2 ex. creuant mentre condueixo de tornada a Benicàssim
- Mussol comú (Athene noctua) (5) 1 ex. sentit al principi de la nit
- Falciot sp (Apus sp) (3) almenys 2 ex. vistos des de la barca; dates molt tardanes
- Puput (Upupa epops) (1-4-5)
- Blauet (Alcedo atthis) (1-2-3-4-5-6) malgrat no veure’n cap d’aturat, en veiem a passar un munt, algun de molt proper, a escassos 10 mts
- Alosa vulgar (Alauda arvensis) (4) estol als camps
- Cogullada vulgar (Galerida cristata) (8) estol a les dunes
- Roquerol (Ptyonoprogne rupestris) abundant
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica) (2) n’han vist almenys 1 ex. al Centre d’Informació; data molt tardana
- Oreneta cuablanca (Delichon urbica) (4) diversos ex., data molt tardana
- Titella (Anthus pratensis) (1-2-4) sentit i vist algun ex.
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) (4-5) diversos ex.
- Cargolet (Troglodytes troglodytes) (7) 1 ex. sentit
- Pardal de bardissa (Prunella modularis) (7) 1 ex. vist
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
- Bitxac comú (Saxicola torquatus)
- Merla blava (Monticola solitarius) (7) 1 mascle a pocs metres del Centre d’Informació
- Tord comú (Turdus philomelos) (7) 1 ex. vora el lloc de la merla blava
- Merla (Turdus merula) (2) sentit 1 ex. fugint al nostre pas entre la porta i la carretera
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) (7-8) ben vistos a Les Palmes
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) sentit arreu, ben vist a Les Palmes
- Trist (Cisticola juncidis) (1-2-3-4) veig 1 ex. al Marjal, els altres els senten o veuen els demés
- Rossinyol bord (Cettia cetti) (2-3-4-5-6) sentit algun ex. als indrets mencionats
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) bastant abundant
- Mallerenga carbonera (Parus major) (2-5-7) sentit algun ex., vist a Les Palmes
- Mallerenga blava (Parus caeruleus) (2) vistos a l’aguait
- Mallerenga emplomallada (Parus cristatus) (6) n’han vist una
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) (2) almenys un grupet a l’aguait
- Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) (3) sentit 1 ex. el Paco identifica durant el passeig en barca
- Teixidor (Remiz pendulinus) (1-2-4)
- Botxí meridional (Lanius meridionalis / Lanius excubitor m.) (4-5-6) un ex. ben posat cada vegada
- Garsa (Pica pica)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) (6) identificat (hi ha estols que poden ser mixtos)
- Estornell negre (Sturnus unicolor) (1) identificat almenys aquest (mateix comentari, però no ens hem fixat gens el la possible proporció de uns i altres, tampoc no els hem tingut mai gaire a l’abast)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Pardal xarrec (Passer montanus) (4) almenys 1 jove a les canyes, amb pardal comú
- Pinsà comú (Fringilla coelebs) (6-7-8) es deixen veure bé al Palmar i Les Palmes
- Passerell comú (Carduelis cannabina) (4) el Paco en sent 1 ex. al Marjal
- Cadernera (Carduelis carduelis) (2-4-7-8) estols
- Lluer (Carduelis spinus) (7) diversos estolets al C. I. de Les Palmes
- Gafarró (Serinus serinus) (1-2-4) sentit en algunes ocasions
- Repicatalons (Emberiza schoeniclus) (1-4-6) vist algun ex. al Marjal i alguna cua típicament seva en el moment d’aterrar als altres llocs