Delta del Llobregat 12-3-2005

Passeig per la reserva i els seus voltants, per veure com està la cosa i també per la curiositat (masoquista) de veure com ha quedat després del recent incendi. Doncs, com era d’esperar hna quedat fatal. L’incendi ha deixat bastant tocat el bosquet que hi ha entrant a la dreta, segurament el van provocar desde l’autovía. Els pins més alts encara van quedar vers al damunt, de maner que podríen rebrotar. Altres arbres estan pitjor, i del sotabosc i el canyís queda poca cosa. Va haver-hi pel que sembla dos focus més: un altre a la platja, i un altre a Ca l’Arana (masia entre l’aeroport i el port. Més premeditat imposble. Segons el medis de comunicació només va haver-hi dos; suposo que la versió oficial és que Ca l’Arana ja no és Delta del Llobregat, sino més aviat futures instal.lacions del port. Quan de fet está més a prop del riu que la pròpia reserva, i de fet si no m’equivoco és part de la Zepa. Però resulta que legalment ja es va ocupar la Generalitat de que les Zepas no valguéssim per gaire a Catalunya. Per cert, a on para el riu?

Bueno, doncs resulta que unes terres de entre les més fèrtils del món, a on històricament és el lloc a on s’han contat més espècies d’ocells de la peninsula ibérica (més que al delta de l’Ebre i a Doñana), però que resulta que té a prop la ciutat de Barcelona, com que hi ha altres temes que donen més cuartos que les carxofes i els pollastres de pota blava, primer li planten un aeroport al mig, després se li van menjant terrenys pel nord el propi port, després desvien el riu en una acció no només reprobable sinó que l’estiu passat ha estat considerada il.legal per no recordo quin Tribunal, en una acció que es menja bona part d’un terreny que és Zepa (suposo que abans no arribi la xarxa Natura 2000, perquè llavors costarà més urbanitzar el que ja està protegit), fan una tercera pista, a l’emplaçament més llunyà possible dels tres estudiats (un de la Gene, un del propi Ajuntament de Prat, i un del Ministerio de Fomento que és que es porta el gat a l’aigua), i que com a tal es menja la part més gran de la reserva (integral?), a un lloc que algun dia va ser designat Parc Natural, però que la pròpia generalitat impugna, per procés irregular, de manera que deixa estancat el procés de nomenament fins a l’actualitat (fixeu-vos que als cartells posa ‘Zona de especial protecció’, què vol dir això). I fins i tot en el moment de començar les obres de l’aeroport, ascendeixen al director (a escombriaire), per deixar tècnicament sense director una reserva fins al dia d’avui, tot i que aquest senyor surt a la televisió com a tal. Després de tota aquesta sèries d’accions per conservar la natura, ARA VAN I EL CREMEN. Només queda una conclusió: ja han entrat a matar. El Prat és una zona que molesta, i com a tal, en competència amb l’aplastant avanç de la civilització (llei del més fort) cal fumigar per diversos medis. Total, perquè vagin quatre nanos a mirar ocellets (paraules de’un tal Jordi Pujol).

Doncs resulta que els pobres ocellets encara hi van, perquè la resta del litoral està ben asfaltat i no tenen a on parar.

La llista:
- Cabusset
- Corb marí gros
- Martinet de nit: diversos volant (quatre o cinc) i alguns més a un dels observatoris, allà a on paren sempre.
- Esplugabous
- Martinet blanc
- Bernat pescaire
- Flamencs: una quinzena, entre adults i joves. Aquests dies ha arribat a haver fins a quaranta
- Ànec blanc. Jo conto quaranta justos
- Ànec coll-verd
- Ànec cua-llarg
- Ànec griset. Només un mascle
- Ànec cullerot
- Xarxet
- Morell cap-roig
- Morell de plomall( aquests dos últims només al canal de Sant Climent)
- Arpella: inclós un mascle ben maco.
- Polla d’aigua
- Rascló: només un exemplar que fa un parell de sortides de entre la vegetació, a l’observatori de la dreta
- Polla pintada: la SEO s’ha equivocat triant l’Ave del año’. Jo no l’havia vista mai i ja és lasegona en poques setmanes. A més al Baix Empordà va sortir una altra. La que veig jo surt davant dels parapets de fusta que hi ha entre els dos observatoris. Esperant un estoneta la arribo a veure tanta estona com vull.
- Fotja
- Cames llargues: ja han arribat els primers exemplars.
- Bec d’alena: arribo a veure tres, que s’aixequen quan passa una arpella
- Corriol gros
- Corriol petit
- Daurada: unes 40-50
- Fredeluga. Encara queden unes quantes
- Territ variant
- Territ menut: entre els variants, possiblement només un exemplar
- Batallaire: potser uns quinze, s’han de mirar bé ja que els joves no tenen les potes taronges i poden semblar una altra cosa.
- Tètol cua-negre: tres exemplars
- Gamba roja
- Gamba roja pintada
- Becadell
- Gavina riallera
- Gavià argentat de potes grogues
- Gavina capnegra. Un grup nombroset sobrevola la reserva cap al migdia
- Fumarell carablanc. Dos exemplars.
- Colom domèstic
- Tudó
- Xixella. Dos exemplars volant per sobre de la Vidala
- Tórtora turca.
- Blauet: només en sento un
- Roquerol: a patades. N’hi ha per tot arreu
- Oreneta comuna: veig un parell
- Oreneta cuablanca: jo no en veig cap, però un parell de coneguts en comenten que ja han vist també un parell
- Titella: Unes quantes
- Grasset: com a mínim un parell, ben vistos. Aquí faig un comentari: el dia de la Sortida al Ripoll en vaig encaparrar mirant un que semblava una altra, i que al final era sense un dubte un grasset. Tot i això, crec que cal mirar-los amb detall perquè a l’hivern i en migració hi ha cites de coses més rares: piula gola-roja, regular durant la migració, i Piula grossa, de les que sembla que alguna passa l’hivern per aquí. El reclam de la titella i el grasset és punyetero; segons les guies el segon és una mica més greu. Jo encara els sento, igual, serà qüestióde continuar practicant. Com a curiositat: l’estiu passat al Brasil vaig veure una piula d’allà, Anthus lutescens que feia un cant descent molt espectacular, i amb aspecte típic d’anthus. El reclam quan s’aixecava volant era igual que el de la titella!
- Cuereta blanca
- Cuereta torrentera
- Cuereta groga, ja comencen a migrar. Només observo la raça iberiae
- Pit-roig
- Merla
- Tord
- Rossinyol bord
- Tallarol de casquet (sentit)
- Tallarol capnegre (sentit)
- Mosquiter comú. Ja deuen estar a punt de passar els de passa
- Teixidor. Només sentit
- Mallarenga carbonera
- Estornell vulgar
- Garsa
- Pardal comú
- Pinsà
- Gafarró. Quan arriba el solet canten que és una alegria sentir-los
- Cadernera
- PasserellNo està malament per haver arribat a les onze.