Estades ornitològiques a Alquézar, del 13 al 16 de Maig del 2005

Després d’una baixa d’última hora, al final som vint-i-un els participants en aquestes estades preparades pel grup d’ornitologia de l’ADENC. La sortida oficial es fa a partir de dos quarts de set de la tarda. En aquesta sortida hem aconseguit reunir entre tots 6 catas, gairebé un per cada tres persones, cosa que ens permetrà un millor aprofitament de les observacions, especialment les més llunyanes. Tot i que ens està creuant un front i en preveuen el pas d’un altre per diumenge, la veritat és que hem tingut força bon temps tot el cap de setmana.

La Ruta
Per arribar a l’alberg “Refugio de Guara” d’Alquézar, s’ha d’agafar la A-2 (antiga N-2) per Martorell (o bé per Cervera via eix C-25), seguir en direció Lleida i sortir-ne al trobar la N-240 en direcció Monzón i Huesca. Tornem a canviar de carretera gairebé superat Barbastro (quan trobem uns retolets petits “Barbastro/Navas”, al costat d’uns de colors indicant llocs turístics, els seguirem i trobarem de seguida una petita rotonda, que ens indicarà a Alquézar sortint per l’esquerra).

Just passada la fita del km 15 d’aquesta nova carretera cal extremar la precaució i baixar la velocitat, donat que la carretera passa a ser molt estreta, fent tot seguit una corba a la dreta una mica tancada. A partir d’aquí ens quedaran uns 10-11 km fins Alquézar, per carreteres locals on no es pot córrer. Poc després de passar la cruïlla de Buera (cap el km 19) trobarem que hem de girar a l’esquerra en direcció Alquézar, continuant per una carretera que ens porta a Alquézar i Radiquero (deixant de banda una cruïlla a l’esquerra que va a Adahuesca).

Als dos km trobem una cruïlla on hem de tombar a la dreta, i al cap de poc una altra que també hem de agafar a la dreta, i de seguida trobem ja els rètols que indiquen “Albergue” i “Restaurante” (al mateix edifici del Refugio de Guara encara que no posa noms), i un altre que no es veu gaire bé, però indica “desvío a 40 m”. Per aquest desviament, que entra molt tancat a l’esquerra i en ple canvi de rasant, arribem per una pista asfaltada ampla a l’alberg, just a les afores del poble d’Alquézar. S’ha de mirar d’aparcar al final d’una recta amb unes grans vistes sobre el poble, la colegiata i el castell a mà dreta. Cal dir que no es permesa la circulació a l’interior del poble, i per això hi ha habilitades una sèrie de placetes sota l’alberg on es pot aparcar.

L’alberg d’Alquézar es troba al bell mig d’una zona extremadament rica en fauna, tant per estar força allunyat -i aïllat, “enmig d’enlloc”- com per la seva proximitat a ambients molt diversos: rupícola, fluvial, muntanya amb bosc, pinedes o alzinars amb brolles, camps d’oliveres i ametllers, i a relativament poca distància de una gran plana plena de mosaics de diferents camps de cultiu de tota mena. Aquesta riquesa és la que propicia que, de totes les espècies que hem anat veient o sentint durant tot el cap de setmana, més de la meitat s’hagin vist o sentit durant algun dels tres matins (o tots ells), entre les 6.30 i les 8 del matí, i durant la sortida matinal del dilluns. Si mal no m’erro, em surten unes 45 espècies d’ocells “matiners” (amb un dia rècord de 37 espècies entre tots plegats abans de l’esmorzar, comparable a un bon començament d’un dia d’aiguamolls en òptimes condicions d’aigua i fauna).

La Llista
Mencionar que, a banda dels ocells, també se’ns han posat a la vora o ens han passat pel costat algunes papallones força evidents (és a dir, de les que amb una mica de pràctica es poden reconèixer), com són el papiliònid Iphiclides feisthamelii, els pièrids Pieris rapae, Anthocharis cardamines, A. euphenoides, Colias crocea, C. alfacariensis, Gonepteryx rahmni, G. cleopatra i Leptidea sinapis, licènids entre els que reconeixeríem Lycaena phlaeas, Polyommatus bellargus i segurament P. icarus, i satírids Pararge aegeria i Lasiommata megera. 15 espècies sense cap salabret, en una zona que també n’ha de ser força rica, pel que diuen.

I pel que respecta els ocells, han sortit unes 90 sp a Guara + 5 al Cinca (personalment en veig o sento 83+2, la resta són les que estan amb asterisc) a manca de conèixer dades de la tornada d’altres cotxes, i sense incloure alguns dubtes que ens han quedat com a mínim respecte un possible mascle de mastegatatxes en vol, un possible xoriguer petit a Guara, una griva i un pica-soques blau, i tornant pel Cinca possibles agró roig i arpella vulgar.

- Esplugabous (Bubulcus ibis) Teresa veu algun ex. al Cinca, arribant a Fraga
- Agró blanc (Egretta alba) 1 ex. a la riba del Cinca, arribant a Fraga
- Bernat pescaire (Ardea cinerea) 1 ex. al Vero des d’Alquézar
- Cigonya blanca (Ciconia ciconia) almenys 4 ex. al Cinca entre Monzón i Fraga
- Ànec mandarí (Aix galericulata) femella al Vero des d’Alquézar
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos) dos mascles al Vero íd.
- Trencalòs (Gypaetus barbatus) un ex. volant molt alt a Alquézar a primeres hores, un al costat de la ctra. a Bierge i una parella al costat de Rodellar, tots tres molt ben vistos
- Voltor comú (Gyps fulvus), impossible no veure’n i algun niu amb algun poll
- Aufrany (Neophron percnopterus), bastants encontres amb l’ocell volant baix i a prop, niu a Alquézar, sol en parella o 3 ex., posats, volant sols o amb voltors...
- Àguila daurada (Aquila crhrysaetos) almenys 2 ex. divisats des de Rodellar, molt llunyans
- Àguila marcenca (Circaetus gallicus) bastants ex. (a Las Almúnias, uns quants i constantment)
- Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) 2-3 ex. de fase clara i 1 de fase fosca
- Milà reial (Milvus milvus) bastants ex., solitaris o en parella
- Milà negre (Milvus migrans) 3 ex. solitaris
- Aligot comú (Buteo buteo) de no gaire a prop i pocs ex.
- Aligot vesper (Pernis apivorus) a Alquézar grup de 11 ex. remuntant (prèviament 4 i 6 ex. sobre l’alberg i a la carretera), i vist algun altre
- Esparver vulgar (Accipiter nissus) 1 ex. a Guara ens fa un vol d’exhibició i acaba remuntant i marxant
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus) diversos ex. (més aviat pocs, em dona la sensació), un d’ells, a Alquézar, du alguna cosa que té una llarga cua estreta
- Falcó mostatxut (Falco subbuteo) 1 ex. (jove? Semblat cul clar i molt fosc la resta) Alquézar
- Falcó pelegrí (Falco peregrinus) 2 ex. Alquézar (Lluís i Rosa)
- Perdiu roja (Alectoris rufa) sentit a Las Almunias (Juani), creuat a la carretera diumenge 1 ex.
- Guatlla (Coturnix coturnix) sentit almenys a Alquézar i Las Almunias
- Sisó (Tetrax tetrax) vist un parell d’ex. en vol durant la tornada (cotxe de la Lourdes)
- Colom roquer (Columba livia)
- Tudó (Columba palumbus)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto) molt escassa tret d’algun poblet com Bierge i ja de camí
- Tórtora comú (Streptopelia turtur) vist a Alquézar 2 cops i en ctra.
- Cucut (Cuculus canorus) sentit en bastants ocasions
- Gamarús (Strix aluco) sentit a Alquézar, mascles principalment (2-3?) i alguna femella
- Mussol comú (Athene noctua) vist algun ex. a la tornada (cotxe de la Lourdes)
- Falciot negre (Apus apus) abundant
- Ballester (Apus melba) com els falciots, de vegades et passen “a tocar”
- Puput (Upupa epops) sentit i vist alguns ex.
- Blauet (Alcedo atthis) sentit al Vero i l’Alcanadre mentre passava en vol ràpid
- Abellerol (Merops apiaster) bastants cops, els primers abellerols ben posats de l’any i passant ran de cotxe
- Picot verd (Picus viridis) sentit camí de San Cosme (i Alquézar?) Núria i Joan Carles
- Colltort (Jynx torquilla) sentit de lluny al Vero
- Alosa vulgar (Alauda arvensis) camí de San Cosme
- Cogullada vulgar (Galerida cristata) sentit i vist en diverses ocasions sense poder distingir C. fosca)
- Cotoliu (Lullula arborea) sentit sovint i vist algun ex.
- Oreneta de ribera (Riparia riparia) 1 ex. al Vero
- Roquerol (Ptyonoprogne rupestris) diverses vegades, els més propers a l’Alcanadre (Salto de Bierge)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica) bastant abundant
- Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) algun ex. pe la ctra. arreglada que transcorre al costat del Vero
- Oreneta cuablanca (Delichon urbica) abundant
- Trobat (Anthus pratensis) sentit pel Paco, el veiem passar volant; re-escoltat pel Paco el dia següent, se’l pot veure uns moments el que ha semblat disputant i guanyant una zona d’alimentació a un pardal roquer
- Cuereta blanca (Motacilla alba) algun ex. a Alquézar i a algun altre lloc
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) 1 ex al Vero (Lluís)
- Cargolet (Troglodytes troglodytes) sentit algun ex. en ctra.
- Pit-roig (Erithacus rubecula) sentit algun ex.
- Rossinyol (Luscinia megarhynchos) sentit constantment, molts ex., vist algun
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) vist a cantar un mascle a Alquézar
- Còlit ros (Oenanthe hispanica) diversos mascles de gorja pàl·lida a Alquézar
- Bitxac comú (Saxicola torquatus) diversos ex. en ctra., femella posada al cata del Juani
- Merla blava (Monticola solitarius) 1 ex. a Guara i 1 ex. des de San Gregorio
- Merla roquera (Monticola saxatilis) diverses ocasions a Alquézar i 1 ex. a Sta. Cilia, tot mascles
- Merla (Turdus merula) vist en diverses ocasions, sempre mascles
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) sentit almenys a Alquézar i al Vero
- Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis) sentit sovint, resident a Alquézar (vist mascle cantant unes 3-4 vegades)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) vist i sentit algun mascle, parella a Alquézar en un ametller
- Tallarol de garriga (Sylvia cantillans) sentit i vist 1 ex. pel Pedro vora San Cosme
- Tallareta cuallarga (Sylvia undata) veig 1 ex. a les afores de Yaso
- Rossinyol bord (Cettia cetti) sentit algun ex. als rius
- Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) sentit i localitzat al Vero i algun altre lloc
- Mosquiter xiulaire (Phylloscopus trochilus) vist pel Juani a Las Almunias
- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) semblat sentir a Alquézar, sentits i vist bé 1 ex. camí de San Cosme
- Bruel (Regulus ignicapillus) sentit a San Cosme (Joan)
- Papamosques gris (Muscicapa striata) vist 1 ex. a l’Alcanadre (Lluís)
- Mallerenga carbonera (Parus major) sentida i vista diverses vegades
- Mallerenga blava (Parus caeruleus) íd
- Mallerenga petita (Parus ater) Lluís indica vist al Vero
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) vistes al Vero, sentit camí de San Cosme
- Raspinell (Certhia brachydactyla) comú sentit algun ex.
- Escorxador (Lanius collurio) vist 1 ex. breument a Alquézar i força estona 2 ex. camí de San Cosme (aparcament)
- Capsigrany (Lanius senator) bastants ex.
- Botxí meridional (Lanius meridionalis) 1 ex. en ctra. posat en un cable
- Garsa (Pica pica) tan sols en nuclis com Adahuesca (o Bierge?)
- Gaig (Garrulus glandarius) 1 ex. en ctra., camí de Rodellar
- Gralla (Corvus monedula) 2 ex. a Yaso
- Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) diversos ex. a zones rocoses com Alquézar i Rodellar
- Cornella 1+1 ex. (Corvus corone) (Alquézar)
- Corb (Corvus corax) bastants ex., ben vistos a diversos llocs
- Estornell negre (Sturnus unicolor) l’estornell dominant, no hem vist cap que semblés vulgar
- Oriol (Oriolus oriolus) sentit als rius i vist entre tots 4 ex (Vero, Las Almúnias, ctra. +?)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Pardal xarrec (Passer montanus) vist almenys 1 ex. a Las Almunias
- Pardal roquer (Petronia petronia) 1 ex. en un cable en ctra., diversos ex. a Alquézar (vist a un la taca groga de la gorja, la resta es reconeixen pel cant (Paco) i la cella tan ampla i altres alspectes
- Pinsà comú (Fringilla coelebs) sentit molt sovint, vist algun ex.
- Passerell comú (Carduelis cannabina) vist bé algun ex., sentit a passar diverses vegades
- Cadernera (Carduelis carduelis) sentit i vist sovint
- Verdum (Carduelis chloris) íd.
- Gafarró (Serinus serinus) íd.
- Gratapalles (Emberiza cirlus) Alquézar, diversos mascles
- Cruixidell (Emberiza calandra) molts ex. en determinats camps, com a Las Almunias
- Sit negre (Emberiza cia) vist en ctra. i semblat sentir a Alquézar.

La Crònica: primer dia
Entre les 28 espècies d’aquest assolellat matí, veiem mascles de merla roquera, de còlit ros, voltors, aufranys, un falcó mostatxut que ens passa pel damunt (el primer de l’any ben vist), diferents tipus de tallarols (el més agraït l’emmascarat, el més amagadís el de garriga), capsigranys, tórtora comú, gralla de bec vermell, gratapalles... Una mostra del que ens espera cada dia, poc després d’encetar la llista del dia amb la son encara als ulls amb els omnipresents rossinyols, pardals i estornells.
Molt d’hora descobrim una corona de voltors enlairant-se a gran distància, però entre ells es distingeix una silueta definitivament diferent. Un aufrany, potser? Però sembla gairebé tan gran com els voltors... Apunto el cata, i allà està! El primer dels quatre exemplars de trencalòs observats durant aquestes estades, menut a la distància, però amb l’ajut del telescopi, ben visible (un clar exemple de bona fortuna, poder-lo localitzar de seguida entre tants voltors i a cel obert mentre es va movent...).

Altres voltors volen molt a prop nostre, les condicions de vol a les set i poc són suficients per a ells. Un dels voltors s’atura en una torre d’electricitat sota el camí, un jove (bufanda marró) que veurem també un altre matí. A Guara és tan fàcil veure un voltor com escoltar el cant d’un rossinyol (s’escolta sempre, des de tot arreu); només cal “parar” l’ull o utilitzar els prismàtics per descobrir-ne algun/s. De trencalòs n’hi ha molts menys i cal estar atent. Amb vint-i-vuit espècies “al sac”, incloent l’emblemàtic trencalòs, esmorzem amb la resta de companys i cap a les nou i poc ens trobem per fer la primera de les sortides. Abans, però, contemplarem el pas d’uns aligots vespers que estan agrupant-se damunt de l’alberg.

Primer fem un parell d’aturades al curs del Vero a la seva arribada a la plana. La primera al costat d’un pont amb frondós bosc de ribera, al costat d’un càmping i d’uns camps, camí de Coluengo. Un bon lloc per parar l’orella i anar destriant les espècies pels cants, intentant localitzar les més properes (tasca difícil pel fullam dels arbres). Més endavant, fem una segona aturada en una entrada de l’antiga carretera, entre els km 13 i 12 de la variant, al costat d’un pont més petit situat en una plana fluvial, cosa que ens permet tenir un camp de visió més ampli sobre el mateix tram de riu, muntanyes circumdants, cel i camps.

Seguidament ens dirigim a Bierge, on ens aturem una estona al Centre d’Interpretació, a l’esquerra just al principi de la ctra. que porta a Rodellar. Una aturada providencial. Just al sortir de nou a la carretera “ensopeguem” amb un trencalòs (a uns 200 m?), volant baix a la nostra dreta. Per sort, hi ha un caminoi que ens permet apartar els cotxes de seguida per gaudir d’una breu, encara que bona observació mentre aquest adult de trencalòs dona un parell de voltes al cel i desapareix rera un turó. Més endavant, a Las Almunias, haurem de fer el mateix per veure uns aufranys remuntant al costat mateix de la carretera.
Arribem a Rodellar per l’hora de dinar, mengem el pic-nic al costat d’un tallat fluvial. A banda de desenes i desenes de voltors en cercles i desplaçant-se pels cims que ens envolten, no hi ha gaire més activitat a la vista. Es comença a posar bastant núvol i hom troba a faltar un jersei. Anem a fer un cafè al bar del poble des d’on, després d’una tertúlia distesa al costat d’una oreneta al damunt d’un cable que no para de cantar ens decidim a marxar.
Abans, però, ens hem d’estar una bona estona allà mateix, doncs comencem a descobrir diversos rapinyaires volant baix sobre els boscos d’aquest costat del poble: una parella d’aufranys, milans reials, i l’aparició d’una parella de trencalòs exhibint un vol conjunt a una distància força bona pels prismàtics. També hi descobrirem una parella d’àguila daurada (les úniques del cap de setmana), apta només per a “catas” i ulls experts en llunyanies, ja que volen i es posen a l’alçada dels pics més alts i distants dels que tenim a la vista.

Ja de tornada, fem un tomb per un camí que porta de Las Almunias cap a Pedruel, amb l’esperança de trobar algun escorxador, un ocell que ens ha dit que és força escàs per aquesta zona de Huesca, i que es pot trobar aquí. No en veiem cap, ni un. Això sí, gaudim del vol dels aufranys més propers de tot el cap de setmana (poques desenes de metres), milans, marcenques fins la sacietat, i també hem sentit guatlles, s’ha vist oriol i possiblement mosquiter xiulaire (per la descripció que se n’ha fet) entre altres coses. Al tornar, fem un refresc en una terrassa de Las Almunias, per dirigir-nos tot seguit a Alquézar, on hem quedat amb una persona que ens ensenyarà el lloc on una parella d’augfranys han posat el niu, a Alquézar mateix.

Després de sopar, amb una nit ben oberta i estrellada, alguns observem amb el cata una estona abans d’anar a dormir la Lluna creixent, Júpiter i satèl·lits, el Pessebre i unes quantes constel·lacions presents al cel, circumdant la Polaris. Afegits uns gamarussos, acabem la jornada amb 73 espècies a la llista.

Segon dia
Avui hi ha una mica de inestabilitat a l’atmosfera –unes esteles d’avió s’han convertit en amples núvols que creuen el cel amb una gran “x” a primera hora del matí. Per si de cas, haurem de vigilar una mica més que ahir amb el temps, ja que anirem cap a l’embassament de Guara i farem un tros del camí de San Cosme, tot plegat més al nord-oest i en un entorn una mica més d’alta muntanya. Abans d’esmorzar, unes 24 espècies (aufranys, voltors, xoriguer, escorxador, capsigrany, còlit ros, gratapalles, cotoliu, tallarol emmascarat, merla roquera...).

De camí, ens aturem al pont sobre l’Alcanadre, prop de Bierge, també vora Yaso, un petit llogarret de vegades prou encantador a nivell ornitològic, i una darrera parada a Sta. Cilia, poblet dalt d’un turó situat a prop d’un “rompedero” (lloc pedregós on el trencalòs llença els ossos massa grans per que s’esbocinin) i un lloc on cada dues setmanes deixen menjar als carronyaires. No és un dia molt propici a aquestes aturades de camí, però fem algunes noves incorporacions a la llista del cap de setmana: tallareta cuallarga, gralla... i a Sta. Cilia hi trobem un mascle de merla roquera, exhibint-se increïblement molta estona i molt a la vora, posat a un pal de telèfon.

A l’embassament de Guara (prop de Aguas i agafant la cruïlla en direcció a San Cosme), tenim un gran espectacle dins d’un magnífic escenari de rocams i tallats. Arribats al lloc a partir d’on no es permet circular, sortim dels cotxes per observar. A banda d’orenetes cuablanca construint i reparant nius als entrants de les parets, hi trobem també un mascle de merla blava, i les aparicions dels rapinyaires han estat continuades, molts remuntant sobre nostre des de baixa alçada. El blau cel de fons visible per sobre les parets rectes està ben tacat per un munt de “cabretes”, donant un aspecte molt peculiar del cel que tenim de rera fons (la inestabilitat segueix avançant).

A poca distància, tornant, anem a trobar una pista sense asfaltar que porta en pujada cap a les ermites que hi ha escampades pels espadats propers a l’embassament de Vadiello, una altra zona bona pels rupícoles, on poden nidificar i obtenir bones tèrmiques per remuntar. S’ha d’aparcar en un lloc determinat indicat amb la “P”, a partir del qual (malgrat hi trobarem alguns cotxes) no es pot estacionar. A partir d’aquí hem de continuar fent una pujada bastant suau d’un km aproximat, on trobem un petit pla que aprofitem per dinar. Seguirem un altre km baixant i pujant una mica, arribant a punts privilegiats d’observació des d’on podem gaudir de’unes magnífiques vistes sobre les formacions rocoses de l’embassament de Vadiello, encapçalades al sup pels Mallos de Lazas i de Liguerri, a un extrem d’aquestes muntanyes de roca tallades capritxosament. De camí també tindrem vistes sobre un ambient més fresc i “pirinenc”, els cims culminants de la Serra de Guara, envoltats de prats i tarteres d’alta muntanya, com el Tozal de Guara, de més de 2.000 m d’alçada i punt més elevat de la serralada.

Arribats al punt on el camí baixa cap a l’embassament o continua per baixar cap a les ermites dels espadats, se’ns fan les cinc. Els núvols creixen al voltant i aconsellen tornar als cotxes, on ens esperen uns escorxadors que es deixaran veure molt bé, un d’ells regurgitant una egagròpila. També apareixen aufranys, com no podia ser d’una altra manera, però de trencalòs cap per avui. Fem una aturada tècnica a Bierge per un refresc i tornem a l’alberg després de fer la llista dels ocells de la jornada, encara no acabada. Avui surten tan sols unes 65 espècies, però tretze són noves i fan créixer la llista global fins les 86 espècies.

Tercer dia i últim
Dilluns torna a aixecar-se serè, tan sols hi ha una fina capa de núvols a l’horitzó que desapareix a primera hora del matí, però cap al migdia tornarà el joc dels núvols que creixen sense que cap tempesta s’arribi a formar al damunt. La matinal pre-esmorzar se salda amb un rècord d’espècies: unes 37 espècies entre tots. Inclou falcó pelegrí i una femella de mandarí al Vero, prop de uns collverds que també són nous a la llista, trobat, pardal roquer...

Esmorzem, recollim les coses i cap a dos quarts de deu fem la darrera de les sortides d’aquestes estades ornitològiques, una mitja matinal al voltant de l’alberg, des d’on pugem fins l’ermita de San Gregorio. Avancem molt poc a poc, ja que constantment apareixen voltors, aufranys, milans, àguila calçada, aligots vespers... i tots ells a baixa alçada en relació a nosaltres, interrompent les nostres observacions a tallarols i altres ocells més terrenejants (finalment, un tallarol emmascarat es posa bé prou estona com per que tothom dels “no matiners” el pugui veure). Falciots i ballesters volen a la nostra alçada a escassos metres. Arriba un punt en el que hom queda saturat. Des de San Gregorio, mentre els aufranys ens volen per dalt i per baix, tenim unes vistes impressionants sobre Alquézar i el curs del Vero per un costat, i a l’altra banda sobre una immensa plana verda, amb els Monegros al fons, farcida de mosaic paisatgístic.

A les dotze donem per acabada la sortida, recollim els equipatges de l’alberg i anem a dinar al poble. A la plaça gran tenim una bona vista, i un aufrany, au del cap de setmana, remunta sobre la colegiata i s’allunya amb rapidesa endut per un corrent d’aire. Les estades s’acaben. A l’hora dels cafès, algun núvol es fa gros i fosc, i ens deixa quatre gotes comptades. La cosa dura un minut escàs, gairebé per poder dir allò del “plou i fa sol”.

La pluja ens fa pensar que ens queda per fer un llarg camí de més de tres hores fins a casa i que, a banda del possible empitjorament del temps, la operació tornada serà a nivell de tot Catalunya. A l’alçada de Monzón, i en vistes d’un gran embús, decideixo tirar Cinca avall, primer pel marge dret, després per l’esquerra, fins Fraga, on agafaré la A-2. Unes quantes cigonyes, un agró blanc i algun esplugabous queden afegits a la llista aragonesa. Plou a algun tros del camí, i per la nit i tot dimarts s’estarà plovent. Això em recorda una frase de la que mai em cansaré i tant de bo l’hagi d’incloure a totes les “cròniques”: i és que, novament “hem estat ben de sort”. La primavera ha decidit enviar finalment un parell de dies plujosos, i sense voler hem aconseguit situar-nos al mig dels dos episodis.