Sortida ornitològica a Gallecs, 19 de Novembre del 2005

Més de vint persones ens reunim a les 8 del matí davant de l’ADENC per la sortida matinal d’avui, un tomb pels camps i la bassa que queden al recer de l’ermita de Sta. Maria de Gallecs. Abans, però, hem tingut la sort de veure ben exposats al vapor de can Estruch un mosquiter i el lloro del Senegal (conspicu com ell sol), que encara hi sobreviu. I en arribar el Pedro, i amb la doble sort que el caracteritza (a banda de una molt bona vista) veu el que li sembla que és –un any més en èpoques de fred- un falcó pelegrí a dalt de tot de l’Edifici del Mil·leni. Confirmat amb uns bons prismàtics, de seguida poso el cata a disposició de la penya, mentre esperem que acabin d’arribar els més endarrerits. Un bon preludi per una sortida d’ocells.

Agafem l’autopista en direcció Barcelona, ens desviem per anar direcció Girona (A7), i en sortim per la sortida 16 (Mollet Nord), des d’on seguim recte a la primera rotonda, i a l’esquerra a la segona rotonda per entrar per la banda esquerra del túnel de “doble sentit invers” que creua l’autopista (totalment provisional, ens porta a un camí de terra que va a connectar amb la carretera local que porta a Gallecs). Una vegada a Gallecs, entrem per l’esquerra en direcció a l’ermita. Hi ha un rètol de paratge d’interès natural a l’entrada de la pista.

Comencem el camí per la dreta després d’unes explicacions que ens ha fet el Toni sobre l’espai natural i les amenaces i problemes que l’afecten, així com de la protecció que rep. Mentre parla, cauen la primera quinzena d’espècies, la majoria ocells menuts. El camí que farem, es bifurca on hi ha uns indicadors (agafem el camí de l’esquerra) i puja cap a la torre de comunicacions. Seguim, carenejant cap a la nostra esquerra, per baixar de nou en una altra desviació al costat d’uns altres rètols fins l’arbreda que ressegueix un petit canal de rec. Passant el pontet i tombant a l’esquerra, tornem en direcció als cotxes.

Durant aquesta matinal, hem tingut al mateix camp de visió dels catas força imatges comparatives, prou il·lustradores: un estornell negre al costat d’un estornell vulgar, un pardal xarrec al costat d’un de vulgar, una femella de pinsà al costat d’un mascle, el mateix amb gafarrons...

De sobte, a poc d’engegar, el primer rapinyaire que creua l’horitzó, un dels més macos que es poden veure, un milà reial que sobrevola la carena i es deixa caure més enllà per no tornar-se a deixar veure més. Fredelugues als camps (5), algú fa saltar dos o tres perdius, les úniques del dia.

Poc abans de migdia, i quan ja som a la carena observant des de sota la torre de comunicacions un aligot en fase clara que s’ha posat a una distància força raonable pels catas, comencen a arribar cotxes amb cetrers. És un punt habitual de reunió, i podem veure de quina manera entrenen els falcònids de la seva propietat. Primer els acostumen a acudir amb un xiulet normal i corrent, com d’àrbitre, ho veiem en un cetrer que està entrenant un jove de falcó pelegrí de quatre mesos i que accedeix a parlar amb nosaltres.

Més endavant en trobem un grupet que van més “a la seva bola”. Més joves, i no sé fins a quin punt actuant corectament. “Tiren” coloms i guatlles vius als seus depredadors... que no tarden gaires segons a capturar l’ocell que potser es pensava que s’havia escapat... A un dels falcons se li escapa el primer colom que li engeguen davant dels nassos, i el segon colom escollit és una mica masegat i desplomat abans de deixar-lo anar al davant del falcó... una mica de joc brut. El mateix passa amb una guatlla que és més espavilada que el xoriguer que estan entrenant, i va volant a amagar-se en un marge. Au de corral, la tornen a agafar o l’aixequen, de manera que poc després el xoriguer es troba amb una guatlla més al bec.

En total, hem vist dos peregrins joves, una femella de xoriguer i un híbrid de peregrí i grifó, més gros que els altres. A banda de la guatlla que li han tirat, espècie que tampoc figurarà a la llista...

Continuant per la carena, i de fet tot el matí, estols d’alàudids i passeriformes, ens passa volant alt un corb marí que va seguint l’autopista com si fos un riu... Algun xoriguer “lliure”, un gratapalles és descobert cantant des d’una branca, cogullades, titelles, cueretes, aloses, gafarrons, pinsans, caderneres, cotxes fumades... tot en un munt i aparentment barrejat. És el que hem anat veient tot el matí, també pel camí senyalat que baixa des de la carena. Una vegada arribats a l’arbreda, tornem per l’esquerra cap els cotxes una vegada passat un pontet, per un camí inaccessible als cotxes.

Abans d’arribar-hi, donem una ullada a la bassa on hi volen donar una mica de vida d’aiguamoll, però se la veu molt abandonada i bruta. Malgrat tot, encara hi ha d’haver peixos, com ho demostra la presència d’un blauet que, sense espai físic per poder-se desplaçar gaire, tenim en força ocasions a la vista, aturat en qualsevol branquilló. També hi veiem 1 o 2 cabussets, una vegada amb un cranc de riu americà a la boca, sacsejant-lo per poder-se’l cruspir. Polles d’aigua, un martinet blanc, i un estol de cotolius que ens passen pel damunt, que són les darreres anotades a la llibreta de camp.

Cap a dos quarts de dues es dona la sortida per acabada, amb el blauet encara posant per nosaltres. Ens creuem amb una parella de nuvis a l’ermita, fent-se les fotos de rigor, i amb el xofer que els espera somrient de bat a bat... bé, doncs, que siguin feliços, que els vagi bé i siguin capaços de copsar tot lo bo que tenen en el “ara i aquí”, mentre gaudeixin plegats del avui i del ara mateix que tanca cada dia. És senzill, molt més senzill del que pugui semblar.

Abans de marxar, un altre apunt sobre comportaments “humans”: tres joves de poca edat però ja prou “ganàpies”, s’interposen en el camí d’un ciclista, espantan-lo i gairebé fent-lo caure. El ciclista els diu alguna cosa. De resultes, els nens, que no en tenen prou, li tiren pedres un cop ja marxa... Tot un panorama de futur esperançador. Es veien nois normals i corrents, però es veu que tenien el cap “desestructurat”!

Bé, a pels ocells, que és el que ens interessa!

Llista d’espècies – Dia bastant tapat i fred, però no fa vent i es pot suportar bé. En total hem anotat unes 50 espècies.

A banda d’aquestes espècies i dels ocells dels cetrers, destacar la presència del falcó pelegrí de nou a Sabadell i la constància del lloro del Senegal de fer-se un lloc entre les cotorres argentines de les palmeres de Can Estruch.

- Cabusset (Tachybaptus ruficollis), 1-2 ex. a la bassa
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), 1 ex. sobrevolant l’autopista
- Esplugabous (Bubulcus ibis), 1 ex. volant en una bosquina des de la carena
- Martinet blanc (Egretta garzetta), 1+1 ex. a la bassa
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos), 2 ex. volant, des de la carena
- Milà reial (Milvus milvus), 1 ex. sobrevolant la carena
- Aligot comú (Buteo buteo), 2 ex., un d’ells de fase clara
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus), 1+1 ex. (sense corretja a la pota...)
- Perdiu roja (Alectoris rufa), 2-3 ex. surten volant dels camps a mitja pujada
- Polla d’aigua (Gallinula chloropus), diversos ex. a la bassa (més de 6)
- Fredeluga (Vanellus vanellus), 5 ex. posats als camps que acaben marxant
- Colom roquer (Columba livia), estol
- Tudó (Columba palumbus), estols
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto), diversos ex. i un dormider
- Blauet (Alcedo atthis), 1 mascle a la bassa, ben posat i força estona cada cop
- Cotorra de Kramer (Psittacula krameri), sentits diversos ex. a l’arbreda
- Picot verd* (Picus viridis), Joan Carles en veu 1 ex. volant
- Alosa vulgar (Alauda arvensis), estols
- Cogullada vulgar (Galerida cristata), estolets i diversos ex.
- Cotoliu (Lullula arborea), estol d’uns 7-8 ex. sobrevolant la zona de la bassa
- Titella (Anthus pratensis), bastants ex.
- Cuereta blanca (Motacilla alba), bastants ex.
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), 1+1+1 ex.
- Pit-roig (Erithacus rubecula), diversos ex., com sol passar, molts refilant
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), diversos ex. d’ambdós sexes
- Bitxac comú (Saxicola torquatus), 1 femella a un camp, rera les fredelugues
- Tord comú (Turus philomelos), Pedro vist 1 ex. cap el final de la carena
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), 1 femella en un arbret, al principi
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), sentit 2 vegades
- Rossinyol bord (Cettia cetti), sentit diverses vegades
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), sentit “chif-chaf” i vist algun ex.
- Bruel? (Regulus ignicapillus), semblat veure al Paco 1 ex.
- Mallerenga carbonera (Parus major), bastants ex. a l’arbreda
- Mallerenga blava (Parus caeruleus), alguns ex. al principi, semblat sentir a l’arbreda
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), diversos estolets
- Raspinell (Certhis brachydactyla), sentit al principi
- Garsa (Pica pica), bastant de garsa
- Gaig (Garrulus glandarius), 1 ex. rera la bassa
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris), bastants ex.
- Estornell negre (Sturnus unicolor), almenys n’hem vist 1 ex. al principi
- Pardal comú (Passer domesticus), algun estol
- Pardal xarrec (Passer montanus), diversos ex.
- Pinsà comú (Fringilla coelebs), estols
- Passerell comú (Carduelis cannabina), diversos ex. i algun estolet
- Cadernera (Carduelis carduelis), algun estolet
- Lluer (Carduelis spinus), Paco els sent bé diverses vegades
- Gafarró (Serinus serinus), estols
- Durbec (Coccothraustes coccothraustes), Paco, creu n’ha sentit un d’allunyat
- Repicatalons (Emberiza schoeniclus), 1 ex. en plomatge d’hivern
- Gratapalles (Emberiza cirlus), 1 mascle cantant.