Estades d’Hivern al Delta de l’Ebre, del 8 al 11 de Desembre del 2005

Estades prou profitoses per a tothom, passejadors i ornitòlegs, ja que hem pogut gaudir de quatre dies fent el que ens venia de gust al Delta en grups no molt nombrosos. En total hem estat 18 els inscrits pels quatre dies, i dissabte van venir per l’activitat del dia tres persones més. Tret del primer i del darrer dia, que vam anar junts, hi havia la possibilitat d’apuntar-se a dues activitats diferents: una passejada en bicicleta des de l’Encanyissada el divendres, i dissabte una altra a peu pel camí de ronda de l’Ametlla a L’Ampolla (uns 16 km). Així que divendres érem 11 per veure ocells i dissabte 9. De fet, el temps tampoc era exactament l’adequat per estar-se quiet mirant ocells... i les passejades tenien el seu atractiu.

Hi ha hagut un “bimbo” ben fet, com darrerament sempre que anem al delta (curiosament, la darrera vegada, fa més d’un any i mig va ser Calidris canutus, Territ gros, i aquest any hem pogut veure un divagant siberià, Anthus richardi, Piula grossa, dos “grossos” dins el seu gènere, però cap d’ells gran cosa en quant a mides absolutes en el món dels ocells, encara que veure una espècie considerada accidental té la seva gràcia), també hem vist en mig dels flamencs un flamenc d’una subspècie exòtica (americana i escapada d’alguna col·lecció el més segur), però que crec recordar haver-hi vist alguna altra vegada, i hem tingut a l’abast poder fer algun possible altre “bimbo”, el morell buixot, però en aquest cas tot ha quedat en una sèrie d’observacions dubtoses. El total d’espècies observades o detectades pel reclam -més de 90-, considerant els dies que ens ha fet –bons pel que fa a Sol però massa ventosos i freds per observar plàcidament i més ocells- no està del tot malament.

La ruta per arribar a l’alberg de l’Encanyissada, a Poblenou del Delta, és senzilla, només ens cal agafar l’autopista en direcció Tarragona / València i sortir-ne per la 41 (Amposta / Sant Carles de la Ràpita), continuar recte per veure’ns incorporats a la carretera N-340 en direcció València (sense fer cas d’uns indicadors per anar a Amposta per la “N-340a”, els nostres indicaran més endavant clarament a València per la N-340). Poc després passarem pel sobre de l’Ebre, i encara hem de continuar no gaires km fins trobar un indicador que diu “Sant Carles de la Ràpita 4 km”. Una vegada a Sant Carles, i a la primera rotonda que trobem, enfilem a esquerra, en direcció a mar fins arribar a la zona portuària, on hem de fer un stop abans de tombar a l’esquerra per anar a trobar la carretera que ressegueix la costa del delta pel sud després de fer un altre stop a una cruïlla al costat de la duana, al final del port. Als pocs metres, trobem el petit rètol que ens indica la direcció a Poblenou del Delta per una estreta carretera local. Quan hi arribem, la carretera es bifurca i hi entrem per l’esquerra en direcció al campanar. L’alberg queda pràcticament just davant del mateix campanar.

Arribem cap a les 11, deixem els equipatges, ens assabentem dels horaris de l’alberg (9h esmorzar, 14h dinar i 20.30h sopar), i sense més dilació marxem de seguida, ja que ens toca “patir” els dies més curts de l’any, les activitats s’aturen cap a tres quarts de sis cada dia després de la posta de Sol... El dia està ennuvolat, però sense amenaçar pluja. Més que res, i confiant en el que l’home del temps havia dit el dia abans, si no et preocupava un núvol negre que s’estenia des de les muntanyes cap a nosaltres, quedava maco i tot (especialment a l’hora de la posta del nostre efímer conductor galàctic, lo Sol), i dona més contrast als ocells que volen. Fa un dia força fred, i n’anirà fent més amb cada dia que passi.

La nostra intenció era d’anar aquest primer dia a veure l’illa de Buda, però no vam rebre cap autorització i al final fem un canvi de plans (per sort, ja que ens acabem assabentant que aquell matí hi ha hagut jornada de caça a l’illa i tots els bitxos havien marxat, es veu que no ha deixat de ser una propietat privada... i pel que es veu “reserva de caça”, una pena i una sort no haver-hi anat).

Així, doncs, aprofitant la proximitat del Poblenou a l’Encanyissada i el Clot, ens plantegem la primera sortida d’ocells com una passejada amb les aturades de rigor allà on hi trobem un cert interès ornitològic: principalment els camps, el Pont del Través (entre l’Encanyissada i el Clot), i la zona de l’entorn de l’Encanyissada i del Clot.

Als camps comença la feina de localitzar les diferents espècies d’ocells que anem veient des d’un punt concret on ens hem aturat perquè hi hem descobert primer un, després tres i fins a 4 exemplars de martinet ros, considerat hivernant accidental, encara que no és la primera vegada que el veig en hivern. Gavines, gavians i gavians foscos, i tots els ardèids més comuns presents al delta a l’hivern (martinet blanc, agró blanc, bernat pescaire i esplugabous), un parell d’aligots en vol i posats, un xoriguer posat, arpelles, i una desena més d’altres espècies.

Des del pont tenim una bona visió sobre les llacunes del Clot i de l’Encanyissada. El nostre interès es centra de seguida en el Clot, que està farcit de xibecs, fotges, ànecs (molt cullerot), cabussets, cabussons emplomallats, se senten a passar blauets (i algú en veu a passar algun), també hi ha polla blava, i a més a més ens trobem un parell d’ornitòlegs que diuen haver vist fa poca estona dos ex. de femella de morell buixot, un morell xocolater i dos xarxets d’una raça americana... Bona cosa ens han anat a dir... entre el munt d’anàtides i amb la dificultat afegida de que amb el corrent anaven quedant amagats rera el canyís (cal afegir, amb el cap reposant sobre el dors per protegir-se del vent), la cosa es converteix en un “egoista” repàs de tots els morells femella, tot i les moltes probabilitats de que els exemplars en qüestió haguessin quedat amagats... Al cap d’una bona estona, tenim la sensació de que estem acaparant els nostres aparells òptics sense els resultats desitjats, així que decidim estar més per la sortida de grup, i ens resignem a abandonar la tasca, o ja no hi son o no es veuen.

Sobre el pont ens ha sobrevolat un becut, al que hem pogut també sentir cridar (recorda el torlit) i, poc després, el que semblava que era un estol de corb marins llunyà ha resultat ser un estol proper de 35 capons reials, que també ens passen just pel damunt. I, abans d’abandonar el lloc, s’ha pogut fotografiar el millor martinet ros observable, a una proximitat de nosaltres immillorable per prismàtics i per obtenir un màxim de detalls a través dels “catas”. L’ocell, que recordem és accidental a l’hivern segons el catàleg dels ocells dels PPCC, ha arribat volant i s’ha quedat aturat al canal de l’Encanyissada a uns 6 m de nosaltres, confiant en els seus colors i comportament críptics (i de debò que pràcticament no es podia distingir res a ull nu de les canyes, fins i tot sabent on es trobava, pels seus colors i d’immòbil com estava, que és la manera de pescar dels ardèids). Algú l’ha pogut veure en una ocasió llençar el coll per atrapar un peix que no ha trigat dos segons a empassar-se. La resta del temps ha estat exclusivament pendent dels altres peixos que li passaven més o menys a prop, però sense decidir-se a “llençar l’arpó” en cap ocasió més.

Entre tot plegat se’ns va fent l’hora de dinar, que és el que farem arribant a l’Encanyissada sense aturar-nos gaire pel camí. Al darrera del restaurant hi ha una zona de pícnic, a on es pot entrar amb el mateix cotxe després de la corba. Dinem vora una femella de xoriguer, posada en un pal d’electricitat proper, i en acabat repassem els ocells que es veuen per l’entorn dels camps inundats, canals i erms. Hi ha força coses, entre elles una arpella aturada al terra, xivita, xivitona, fredelugues, bitxacs, fotges, aligots, polles d’aigua, becadells...

Ens posem en moviment per fer una petita incursió a peu per l’itinerari bici de l’Encanyissada, però per poca estona, preveient que el temps se’ns tirarà al damunt, així que hem de recular abans d’arribar al primer dels petits aguaits. Una vegada a l’Encanyissada de nou, ens enfilem a la torre d’observació perquè no fos dit que no hi havíem estat. Hi ha el de sempre i hi fa fred. D’allà tornem al pont del Través, on pensem fer un darrer aprofitament de la llum del dia per entrenar els ulls en condicions difícils de vent, temperatura i llum cada cop més tènue.

De camí, però, ens hem d’aturar a la corba per observar amb calma i deteniment l’espectacle que fa una estona se’ns ofereix al davant, un veritable “estol” d’arpelles volant, una vintena d’arpelles omplen el cel amb vols circulars i planejant, en comptem una vintena, però a l’horitzó se’n van veient més. Algunes es van posant al terra, i llavors descobrim que el terra ja era ple d’arpelles aturades. Gairebé una quarantena d’arpelles vaig comptar en total.

Al pont un altre cop algun exemplar que podia ser el morell buixot, ulls grocs i marques clares a la base del bec... un altre de molt bru (el xocolater?)... al cap d’una estona la mala visibilitat fa que ens rendim, i ens conformem amb captar de retorn unes imatges entre boirina de la mitja Lluna, de Venus en fase estreta i Mart. Però ja fa una estona que el vent ha començat a bufar més fort i les imatges ballen bastant...

Un refresc al bar del costat, i abans de sopar fem la llista. Avui hem comptat unes 56 espècies tan sols, encara que la jornada ha estat relativament curta, d’unes 5 hores d’observació de les que alguna s’ha dedicat als morells... L’equivalent a una sortida matinal de les nostres.

Després de sopar, una ullada al cel, que amb la ventada ha quedat net de núvols (comença l’espectacle de les lluminàries del cel d’hivern) i a dormir. Al final no hem quedat per matinar, entre que el dia s’il·lumina prou per veure ocells i l’hora d’esmorzar no hi ha ni una hora, però com sol passar (“els nervis”?) cap a les 8 ja fa una estona que estic mig despert i decideixo agafar els prismàtics i anar a donar un tomb, situant-me al vèrtex nord-est del poble. Allà hi ha un camp inundat i s’hi veuen bastants ocells. Trobo a faltar el “cata” (!), no l’havia d’haver deixat a l’habitació, encara que faci vent. Tot i així puc distreure’m i passar una “bona” estona (patint fred i vent). Uns limícoles del fons no queden clars fins que s’afegeixen el Paco amb el “cata”, la Lourdes, el Joan Carles i la Núria, que també han sortit a fer un tomb abans d’esmorzar, eren xivites.

Avui anem com era previst a repassar els millors punts d’observació accessibles del delta sud, les salines velles i la Tancada, que farem al matí, juntament amb la torre d’observació al nord del Clot quan tornem per dinar. A la tarda, directes “de pet” al Trabucador, que a quarts de sis és fosc. Sense saber-ho, vam fer ben fet, l’endemà la barra del trabucador quedaria impracticable i possiblement engolida en algun tram pel temporal de nord-est que es va aixecar dissabte.

El vent avui ja és insidiós, i segueix fred. Bufa de terra a mar. La sortida en bicicleta tindrà una anada alleugerida, però hauran d’esforçar-se a l’hora de tornar contra el vent... Nosaltres ho tenim “cru” tot el dia. Ja a les salines, els “catas” s’han d’agafar bé per tal de que no caiguin i les observacions tinguin un mínim d’estabilitat... els prismàtics costa tenir-los quiets mentre el nostre cos manté l’equilibri davant els freqüents cops de vent. Els limícoles resulten particularment difícils en aquestes condicions, però encara els hem pogut definir relativament bé, com verificarem el dia següent. Hi ha un bon grup de becs d’alena i es veuen força flamencs. El Paco i algú altre tenen la sort de veure gavines corses, de les que sembla que aquest any no n’han quedat gaires i no es mouen molt del litoral.

Ens hi estem força estona, perquè hi ha una llarga llista a fer i centenars d’ocells a la vista. El Paco sent a passar terreroles rogenques, que dissortadament només veiem volar i sempre s’aturen fora del nostre abast. El temps corre sense adonar-nos-en, i pensant que anem a aixopluc ens dirigim a la tancada a veure de més a prop els flamencs i intentar veure altres espècies que encara no hagin sortit. A mar es veuen xatracs, un parell de cabussons collnegre i poca cosa més, donat que el vent fa que el mar escombri les illetes de sorra de la línia litoral...

Arribem a l’aguait obert de la Tancada, on el vent ens ve de cara, entra canalitzat i l’accés més estret fa d’embut. Fem una repassada ràpida als ànecs (molts collverds, bastants grisets i alguns xiuladors) i els altres ocells (on destaquen els flamencs i grups molt nombrosos de fotges que a vista semblen illes plenes de musclos). Cap corsa.

El punt culminant de la mala història amb el vent el tenim en arribar a la torre d’aguait del Clot. A dalt no s’hi pot estar, i ens conformem amb situar-nos vora els camps on els ardèids, gavines i gavians s’hi estan aguantant estoicament la ventada. De seguida es fa l’hora de tornar i ens n’alegrem. A l’alberg ens sentim emparats, i avui ens fan una paella de benvinguda (coneixem la cuinera d’altres anys...), que sense ser excel·lent no es pot dir que estigui del tot malament, i a més a més s’acompanya d’uns musclos al vapor, una mica de entremès i pica pica salat.

Sense gaire temps per descansar, anem de seguida al Trabucador. L’accés recorre un bon tram a l’esquerra de les torres, però torna a la dreta com és normal unes torres després dels aparcaments. No és un bon dia per visitar el Trabucador, el mar ha escombrat el litoral més interessant, el que mira a la costa, i no hi ha els limícoles que solen alimentar-se a la vora d’on solem aturar els cotxes. Només sorra llisa fins les ones. Un cop de fortuna fa que ens aturem en un dels llocs que es veu el mar rera les dunes de l’esquerra, on esperava veure algun mascarell, calàbria o alguna altra cosa. El Joan Carles hi arriba el primer i em fa senyals de “objectiu aconseguit”... impacientment, primer amb els binocles i després amb el cata, tenim molt a prop de la costa un estol d’una quarantena d’ànecs negres posats a mar, llàstima que no tarden molt a fer una volada per quedar més mar endins, dificultant les observacions a causa de l’onatge.

A l’altra banda de la barra, poca cosa, collverds i un onatge molt fort. Ens aturem una mica més enllà per observar un “ànec” que no s’acaba de veure bé, però que està aïllat. És un bec de serra mitjà, al límit de poder-lo distingir, no ajuden ni el vent ni l’onatge ni la boirina d’aigua i sal que aixeca el vent i fa que les imatges no siguin prou netes. Uns territs tresdits arriben a un dels pocs sorrals que aguanten, acompanyant algun un pigre.

Al final del dia estem a les portes de les salines noves, on disposem d’alguns exemplars més de becs de serra una mica més propers. El Sol es posa, però la posta és la d’un dia net de núvols: el cel es limita a fer-se d’un blau més fosc al damunt, premsant cada vegada més contra l’horitzó les restes de llum, groga, ocre i taronja. Les muntanyes del Montsià i del Port formen un bon decorat per una plana tan extensa amb tant de cel obert... un plaer per la vista, especialment des de dins del cotxe avui.

La llista d’avui, malgrat el vent i la tarda a un Trabucador “desangelat”, desproveït de línia litoral i molt poc ocell, arriba tan sols a les 66 espècies (es troben a faltar garses de mar, mascarells, calàbries... però encara no ens podem queixar, al poble han vist una òliba, que es tornarà a deixar veure la següent nit per algú altre, i fet i fet el total de les estades s’enfila ja a 80 espècies, doncs de les d’avui n’hi ha un munt que no havien sortit el dia abans).

Dissabte m’aixeco francament d’hora, encara no han posat la llum del dia quan surto en cotxe cap el pont del Través poc abans de les vuit. La primera sorpresa agradable ha estat veure en arribar tres martinets rossos que estaven posats a les baranes confiant que no els veia, i el meu pas entre ells no els fa volar. Aparco i desapareixen els dos de la banda de l’Encanyissada. L’altre es queda fins que al sortir tanco la porta del cotxe, però quan vola s’hi ajunten altres martinets rossos, dels que en compto uns 10 exemplars. Uns quants s’han quedat a les canyes del canal, i no m’han fet més cas.

Entre les 35 espècies d’aquesta sortida pre-esmorzar “màgica”, hi ha hagut els meus primers blauets ben vistos (avui n’hi haurà un munt) entre els més de sis cops que n’han passat mentre era a la torre. També un rascló furgant a la riba de l’illa de l’Encanyissada, la resta de la sèrie d’ardèids del dia anterior, xoriguers, arpelles, ànecs, morells, i els cants, jocs i reclams de primera hora dels ocells, el començament del dia... les primeres llums d’un dia que sembla haver-se asserenat, gairebé no fa vent. Cap a tres quarts de nou trobo en tornar al grup d’ahir observant al mateix punt d’ahir. El Paco afegeix alguna espècie més a la llarga llista quan un lluer canta vora el parc arbrat.

Avui arriben dues persones per la sortida d’ocells. La nostra intenció era endur-nos un picnic i fer una jornada a l’hemidelta nord, el Garxal, la platja de a Marquesa i els camps i canals de la riba nord del delta, per acabar si ens donava temps a lo Goleró, prop de l’Ampolla, on sembla que s’hi està una oca de les accidentals. Comencem a notar que torna a fer vent just al passar el riu dalt de l’embarcador. Avui feia mes fred que els altres dies, i la sensació augmenta amb el vent. Abans d’arribar a la desembocadura, fem un breu recorregut per la pista del Canal Vell. Un blauet ens segueix des del canal i s’atura, faig el mateix i el tinc uns moments al meu davant, a uns 4 m, ell gira cua i torna canal amunt.

S’acaba l’idil·li amb l’hemidelta nord quan arribem a La Bomba, on conec d’altres vegades el guarda i ens deixa observar les aus des de la finca. Molts ànecs, bernats, etc., però aquest any d’oques n’hi ha poques i no hi són. De seguida notem que fa un fred que gela, i el fort vent ens ve de cara, així que decidim seguir amb els nostres plans i anar al Garxal, passant per Riumar. Allà és on veritablement ens adonem de que a l’altra banda del Garxal, a mar, s’està produint un temporal que desaconsella arribar a la platja. A més a més, l’extensa llacuna interior s’ha buidat d’ocells amb el fort vent, i tan sols queden a la vista els que han quedat escampats pel marge al distant fons de la llacuna. Els ocells dels canyissos i erms, inexistents, no fa un bon dia per quedar al descobert...

Entre com pinta el dia i el fet de que avui havien vingut expressament des de Sabadell dues persones “per veure ocells”, faig la proposta de tornar al sud, on creiem que seguirà havent un munt d’ocells. Una votació ràpida i per unanimitat marxem: 500 m de Garxal han estat suficients per endevinar el que ens espera a la riba nord del delta, on pensàvem visitar les zones litorals. Ens en tornem al sud. Com felicitant-nos per la idea, un rapinyaire de mida i marques peculiars fa que m’aturi just abans de sortir de Riumar, i s’apropa a la nostra posició. És una àguila calçada de fase clara, alguna cosa ha vist al costat de l’arbreda del nostre marge perquè repassa el tros una i una altra vegada a baixa alçada per damunt nostre, just per damunt nostre moltes vegades. Perfectes observacions per binocles i especialment maco el plomatge d’aquesta àliga. Espectacularment nitides i lluents les marques clares del dors, ben contrastades sobre un bru viu, el dessota ben blanc ribetejat de negre, la cara tacada de bru rogenc...

A Deltebre agafem de nou el transbordador i des de Sant Jaume ens dirigim de seguida a l’aguait del Clot sense aturades, és prou tard. Passem pel costat d’un xoriguer posat sobre unes bales de palla i que surt d’una volada quan hi arribem, i poc després ja som a lloc. Sembla un miracle, però aquí no bufa ni una mica de vent. Segueix fent fred, però ja no es nota tant. El Sol escalfa i tot...! Abans de pujar a la torre, tenim una bona estona un jove de martinet de nit, sol com un mussol i aparentment malmès, tot i que al final ha marxat volant.

Des de dalt, hem estat intentant aconseguir veure una mallerenga de bigotis que al Paco li ha semblat sentir, però tan sols dues vegades ben espaiades. El que si hem vist ha estat un parell de blauets posats a banda i banda de canal i no gaire distants. Una estona encisadora al Sol mirant bitxacs i el que es posés al davant, i d’aquí hem anat a l’Encanyissada per dinar, on hem tingut un altre blauet posat en un canyís. Després d’observar una mica els camps, hem passat pel pont del Través, per observar el munt de xibecs, morells, cabussons, etc. Avui ja hi ha xarxets (de fet, el primer dia em va semblar veure’n dues femelles soles, però estava molt distret buscant els buixots i no les vaig apuntar com a segures), però de les rareses, res de res.

A les salines, incorporem tallareta cuallarga sentida pel Paco i podem observar sense patir tant com el dia abans tots els limícoles, amb molta millor visibilitat i de més a prop. Abans d’acabar el dia, passem una estona per la Tancada, on veiem un munt de flamencs, dels que s’aixequen algun centenar, volen en la nostra direcció i es tornen a posar a la llacuna. Un veritable espectacle, el vol i l’aterratge de tants exemplars junts d’ocells tan grans i acolorits amb la proximitat que dona el “cata”... L’altre espectacle del dia el posa el mar, les ones que provoca el temporal semblen parets de bastants metres davant del que queda de les platges, del Trabucador ja es veurà el que ha quedat, però el que és la platja que queda a la dreta de la Tancada, està tota inundada. Per sort les ones piquen on han de picar, però a on hi havia la platja ara només queda una blava llacuna que connecta directament amb les ones. És un mar que fa por.

El final del dia l’aprofitem entrant per un camí per bicicletes que voreja el canal que voreja el nord de la Tancada. Un lloc on el Paco ha sentit que no és estrany veure piula grossa els hiverns freds. Li sembla haver-la sentit, però el que si arriben a veure fugaçment és una cotxa blava, que se’ns resisteix. Al final hem de desistir, però amb el propòsit de fer-hi una passejada diumenge matí, per tal de veure aquestes dues joies de la corona. Per un costat un ocell maquíssim assegurat, la cotxa blava, i per l’altre la possibilitat de veure un divagant siberià... massa temptació per deixar-ho córrer!

La tornada, després d’observar uns moments la Lluna i la fase de Venus amb el “cata”, la fem després d’una posta de Sol, de nou neta de núvols, gaudint dels reflexos de la llum restant a les làmines d’aigua. Blaus esmorteïts i ocres groguencs de darrera hora sobre la superfície dels arrossars inundats, lluents com miralls...
Fem la llista del dia al bar del poble. Per ser que hem perdut gran part del matí, el fet d’anar als llocs on hi havia ocells i de que fes en general més bon dia ens ha permès arribar a les 79 espècies (80 comptant l’òliba de la nit), de les que onze són noves i eleven el nombre d’espècies de les estades a 91. Avui, a més a més, hauré vist una desena de blauets ben vistos, volant i aturats als marges dels canals amb canyissos.

Per sopar ens fan una verdura estofada amb calamars per sucar pa i llepar-se els dits, seguida d’un peix amb samfaina. Dec haver menjat massa per ser un sopar. La nit ha estat llarga a partir de les 5 de la matinada... Al final, em llevo una mica tard, però encara amb ganes de sortir a fer una ullada, és el darrer matí... Només ha estat un quart d’hora, suficient per veure limícoles, ardèids, gavines, arpelles, corbs marins, ocells petits... Tot i que no fa gaire vent, gela, i el cos demana una pausa per esmorzar.

Deixem les habitacions recollides abans de sortir. Abans de l’itinerari de les bicicletes, fem una aturada a l’observatori de la Tancada per veure bé un munt de flamencs (uns quants centenars, és el dia que n’hi ha més) i tota la colla d’ànecs, fotges i altres ocells que es veuen. Allà fem dues troballes noves, un mascle d’ànec cuallarg i un dels flamencs, que és totalment de un color rosa ben viu, cap i coll i tot. Un ornitòleg que hi ha per allà ens explica que és d’una subespècie americana (o sigui, provindria d’un escapament d’alguna col·lecció europea). Un altre “bimbo”, encara que aquest és dels que sempre et deixen un mal regust. A més a més, tinc la sensació que no és la primera vegada que veig un flamenc d’aquestes característiques. De tant en tant se senten trets (és dia de caça, i no cacen gaire lluny de les zones protegides... com comprovarem més endavant), cosa que provoca l’aparició al cel en més d’una ocasió d’estols de fotges, ànecs, xarxets, xibecs i morells en desbandada.

El vent torna a fer-se insidiós, però hem d’anar a fer el camí aquell. El començament ha estat molt lent, molt pocs ocells a la vista i hi ha caçadors que acaben d’arribar i se situen a uns 100 m del camí, per sort se suposa que respecten lo de no tirar en direcció als camins... els pocs ocells que veiem als camps no s’estan gaire temps o gaire a la vora com perquè la gent els pugui veure bé. Els de la vora són petits i fugidissos, i els grans ens queden sovint molt lluny. Entre els uns i els altres, un seguit de caçadors escampats escopetejant alguna pobre víctima i provocant les volades dels estols propers. Al pont on van veure cotxa blava ahir, la tornen a veure abans d’amagar-se. Jo només quan la veig a passar volant... Després d’una estona esperant, continuem més enllà. Entre els estols que volen hi ha limícoles (territs i becadells), i al costat d’un mas enrunat hi veiem unes quantes gambes dels tres tipus habituals.

A la poca estona el Paco torna a sentir un so diferent, que podria ser la piula grossa. Més o menys l’hora en que els caçadors han desaparegut dels camps. Les veiem aixecar-se al davant nostre sempre que arribem massa a prop d’elles... Ha estat una persecució ben feta, poc a poc i bona lletra, ja que sense anar mai gaire lluny, al final s’han posat perfectament pels que anaven al davant, i després tornant se’ns ha posat bé a la resta un dels dos exemplars que hi havíem vist. Mentre els del davant miraven de veure bé la piula grossa, nosaltres ens hem aturat en descobrir gairebé de reüll l’arribada, ara si, d’un mascle guapíssim de cotxa blava, de la mida i colors del dors d’un pit-roig, la cua una mica rogenca, gorja blava amb taca blanca i el collaret blau vorejat d’un segon collaret ocre rogenc sobre un pit ben blanc, la cara simpàtica que posen els ocells insectívors amb becs prims... l’hem agafat confiada a més no poder, així que la hem vist tots la mar de bé, especialment durant les tres o quatre estones en que s’ha aturat una estona a descansar o observar el territori.

La piula grossa no ha volgut ser menys, i tornant l’hem aixecat diverses vegades fins que s’ha quedat unes estones ben visible al camí i l’hem pogut observar prou bé, aturada amb un posat altiu, que és el que té, una mica inquieta per la nostra presència. Quan ha decidit sortir del camí, ha quedat una bona estona crípticament exposada sobre unes plantes de marge, però ben enfocada amb el “cata” no tenia escapatòria, i tothom l’ha pogut observar per darrera vegada.

Prou més que satisfets, encara que no hem pogut arribar al centenar d’espècies, tornem per dinar a l’hora en punt, que avui ens acomiaden amb una fideuà aquesta vegada força bona, acompanyada d’entremesos i altres coses de picar. Postres de diumenge (gelat de nata amb caramel, de pot, però molt bo), un cafetonet i de seguida l’operació tornada. Per sort sense entrebancs ni caravanes, només un petit “despiste” que gairebé ens fa arribar a Barcelona, però amb un tràfic tant fluid cap a les 6 ja érem de tota manera a Sabadell.

Llista d’èspècies – mínim de 93 “taxons” (és a dir, 91 espècies + la subspècie rara de flamenc i crec que els dos diferents tipus de gavià fosc), i diversos dubtes, i per tant no inclosos, malgrat estar-ne segurs de la seva presència, com són els morells buixot i xocolater al pont del Través, i una mallerenga de bigotis que si poso a la llista, sentida pel Paco a la torre d’observació del Clot, però que no ha volgut sortir i s’ha sentit massa poc per estar-ne segur del tot. A part, un estrany cas d’associació d’un ànec rar, blanc amb capell i ales negres si no recordo malament, en mig d’un grup de collverds, aparentment un ànec domèstic fruit d’encreuaments.

Hem aprofitat per veure ocells a Poblenou mateix, al pont del Través, l’Encanyissada, el Clot, la Tancada, les salines velles i noves, el Trabucador, l’embarcador de Sant Jaume i Deltebre, bassa de l’Estrella des de la Bomba, i una petita part del Garxal, a banda d’aturar-nos alguna vegada quan l’ocasió ho mereixia, com per exemple a Riumar.

- Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 2 ex. al Trabucador, algun altre a la Tancada
- Cabusset (Tachybaptus ruficollis) diversos ex. a les llacunes i canals, algun acabant de capturar peixet, i sentit bastant sovint encara que no en veiéssim
- Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) bastans ex. fent hivernada, algun plomatge encara nupcial
- Baldriga (balear?) (Puffinus mauretanicus) un grup en vol al Trabucador
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) arreu
- Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 1 jove al canal sota l’aguait del Clot, hivernant irregular i molt rar segons el catàleg dels ocells dels PPCC.
- Esplugabous (Bubulcus ibis) uns quants ex.
- Martinet ros (Ardeola ralloides) comptat fins a 10 ex. al pont del Través en una matinal, fins llavors vistos 4 ex. als camps algun al pont mateix. Accidental com a hivernant segons el C.O. PPCC
- Martinet blanc (Egretta garzetta) molts ex.
- Agró blanc (Ardea alba) una quants ex., gairebé a tot arreu on hi hagués ardèids n’hi havia d’un a o quatre o més ex.
- Bernat pescaire (Ardea cinerea) molts ex. arreu
- Capó reial (Plegadis falcinellus) estol de 35 ex. sobrevolant el pont del Través, rar com a hivernant
- Flamenc (Phoenicopterus ruber roseus) fins a vora un miler d’ex. a la Tancada, vistos els tres dies
- Flamenc ssp ruber (Phoenicopterus ruber ruber) ens fixem el darrer dia en un ex. d’un rosa força viu, el coll i cap del mateix color que el plomatge
- Oca vulgar (Anser anser), el primer dia se’n veu almenys un ex. volar des del pont del Través
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos), abundant a llacunes i a mar
- Ànec griset (Anas strepera), bastants ex. a les llacunes
- Ànec cuallarg (Anas acuta) 1 mascle a la Tancada
- Ànec cullerot (Anas clypeata), bastants ex.
- Ànec xiulador (Anas penelope) algun grup a la Tancada
- Xarxet comú (Anas crecca) un parell de femelles el primer dia i bastants ex. el dissabte al pont del Través
- Morell cap-roig (Aythya ferina) bastants ex. en plomatges diversos
- Xibec (Netta rufina) abundant
- Morell de plomall (Aythya fuligula) bastants ex. en plomatges diversos
- Ànec negre (Melanitta nigra) estol al Trabucador de una quarentena d’exemplars en plomatge d’hivern (recorden femelles de xibec, però fosques)
- Bec de serra mitjà (Mergus serrator) 1+4 ex. cap el final del Trabucador
- Àguila calçada clara (Nieraaetus pennatus) 1 ex. molt proper a Riumar, consta com a hivernant regular però localitzat, esp. a les zones humides litorals
- Arpella vulgar (Circus aeruginosus) molts ex., n’arribem a comptar “junts” en una volada de capvespre una quarentena gairebé entre volant i aturats al terra
- Arpella pàl·lida (Circus cyaneus) 1 femella en ruta cap al Garxal, la veuen al cotxe del Paco
- Aligot comú (Buteo buteo), diversos ex., alguna vegada vist 2 en una mateixa torre elèctrica
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus), diversos ex.
- Rascló (Rallus aquaticus), sentit en diverses ocasions (el Paco els distingeix bé de la polla blava, la resta hem de repassar encara una mica de cants i sons...), vist 1 ex. a la matinal de dissabte, a l’illot de l’Encanyissada
- Polla d’aigua (Gallinula chloropus) diversos ex., molt dispersos, l’únic grup que recordo i no gaire nombrós estava als camps del voltant de l’Encanyissada
- Fotja vulgar (Fulica atra), abundant, formant estols molt apilats com a protecció; els gavians de vegades acudeixen només “per molestar” i provocar un petit moment de pànic entre les fotges –alguna vegada recorden gossos pastor, mantenint el grup de fotges ben unit i traslladant-lo de lloc
- Polla blava (Porphyrio porphyrio), diversos ex. al pont del Través, i sentit en altres ocasions
- Bec d’alena (Recurvirostra avosetta), fins una trentena d’ex. a les salines, espècie molt localitzada especialment a l’hivern, com la majoria de la resta de limícoles
- Corriol camanegre (Charadrius dubius), diversos ex. a les salines
- Pigre gris (Pluavialis apricaria) diversos ex. a les salines, Trabucador, etc.
- Fredeluga (Vanellus vanellus), bastants ex. i alguns estols més nombrosos
- Territ tresdits (Calidris alba), estols nombrosos a les salines, diversos ex. al Trabucador
- Remena-rocs (Arenaria interpres), 1+1 ex. en plomatge d’hivern a les salines
- Territ variant (Calidris alpina) estols nombrosos a les salines
- Territ menut (Calidris minuta) estol nombrós barrejat amb variants
- Xivita (Tringa ochropus) fins a 8 ex. un dels matins, vist sovint algun ex.
- Xivitona (Actitis hypoleucos) sentit un dia (Paco), vist 1 ex. a les salines
- Gamba roja vulgar (Tringa totanus) diversos ex. arreu
- Gamba roja pintada (Tringa erythropus) diversos ex. arreu
- Gamba verda (Tringa nebularia) diversos ex. arreu
- Tètol cuanegre (Limosa limosa), uns quants ex. a les salines
- Becut (Numenius arquata) 1 ex. vola sobre el pont del Través emetent el reclam
- Becadell comú (Gallinago gallinago) diversos estolets i exemplars volant, posats queden sempre massa amagats gairebé en totes les ocasions
- Batallaire (Pugnax pugnax) el Paco en veu 3 ex. a les salines però amb mala visibilitat
- Gavina riallera (Larus ridibundus) abundant
- Gavina capblanca (Larus genei) 2+1+ algun altre ex.
- Gavina capnegra (Larus melanocephalus) algun ex. volant i posat a mar
- Gavià argentat (Larus michahellis) bastants ex.
- Gavina corsa (Larus audouinii) el Paco i algú més en veu algun ex. el primer dia a les salines
- Gavià fosc (Larus fuscus) vist exemplars gris fosc i negres, que correspondrien respectivament a les subespècies graellsii i intermedius.
- Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) diversos ex. i estols a mar, propers i lluny recordant mascarells, però sense fosc a les ales
- Colom roquer (Columba livia) diversos ex. al poble
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto) algun ex. a Sant Jaume d’Enveja
- Òliba (Tito alba) 1 ex. al poble, observat dues nits
- Blauet (Alcedo atthis) bastants ex. vistos i sentits
- Alosa vulgar (Alauda arvensis) sentit a la zona de les salines
- Cogullada vulgar (Galerida cristata) sentit a diversos camps
- Terrerola rogenca (Calandrella rufescens) sentit i vist volant a les salines
- Roquerol (Ptyonoprogne rupestris) algun estol pel poble el primer dia, vist algun ex. en altres ocasions
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica) Paco i Joan Carles entre d’altres en veuen volar 2 ex. quan estaven perseguint la piula grossa
- *** PIULA GROSSA *** (Anthus richardi) al menys 2 ex. al camí de la Tancada, ben vistos després d’una llarga persecució de l’objectiu
- Titella (Anthus pratensis) sentit i vist bastants cops
- Cuereta blanca (Motacilla alba) abundant
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) vist algun ex.
- Pit-roig (Erithacus rubecula) en tenim al poble, sentit a Deltebre
- Cotxa blava (Luscinia svecica) 2+1 ex. al camí de la Tancada, mascle de collarets i taca blanca a la gola preciosos
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) abundant
- Bitxac comú (Saxicola torquatus) bastants ex.
- Merla (Turdus merula) sentit en dues ocasions, Paco ho confirma
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) sentit uns 2-3 cops
- Tallareta cuallarga (Sylvia undata) Paco sentit a les salines
- Trist (Cisticola juncidis) vist 1 ex. sentit alguna vegada pel Paco
- Rossinyol bord (Cettia cetti) sentit diverses vegades, no moltes
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), vist bastants ex.
- Mallerenga de bigotis? (Panurus biarmicus) Paco creu haver-la sentit sense estar segur del tot a l’aguait del Clot
- Teixidor (Remiz pendulinus) sentit a diversos canyissars
- Garsa (Pica pica) vist diveros ex.
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) bastant habitual
- Estornell negre (Sturnus unicolor) el Paco n’ha vist 1 ex. al poble
- Pardal comú (Passer domesticus) al poble n’hi ha molts
- Pardal xarrec (Passer domesticus) vist en diverses ocasions
- Pinsà comú (Fringilla coelebs) sentit i crec que algú n’ha vist 1 ex
- Cadernera (Carduelis carduelis) sentit 1 cop, vist un possible estolet en ctra.
- Lluer (Carduelis spinus) el Paco el sent un cop en una matinal, i jo veig al poble un potencial pinsà, però tot verdós...
- Gafarró (Serinus serinus) Sant Jaume d’Enveja, el Paco i el Pedro en veuen passar 1 ex.
- Repicatalons (Emberiza schoeniclus) bastants ex. arreu