Sortida als Aiguamolls de l’Empordà, 4 de Febrer del 2006

Ens trobem a dos quarts de vuit a l’ADENC. Per aquesta sortida, i després d’algunes baixes de darrera hora, serem unes 22 persones entre els que sortim d’aquí, els que ens esperen allà i un parell més que se’ns ajuntaran a l’hora de dinar i que ocuparan el matí amb la sortida en barca de l’APNAE .

Resumint molt una ruta ja força coneguda, hi arribem agafant la A7 en direcció Girona / França, sortint per la sortida 4 (Figueres), incorporant-nos a la carretera en direcció Figueres / Roses, i als pocs km sortint-ne per agafar direcció Roses, i de la rotonda que queda a l’alçada de Castelló d’Empúries en sortim en direcció a Sant Pere Pescador. El primer lloc d’aturada, el Cortalet, està anunciat amb un cartell verd no molt ostensible, és on es troba el centre d’informació del Parc Natural i un dels principals estanys per visitar. Per accedir al segon lloc, les sitges del Matà, tornarem a la carretera en direcció Sant Pere i entrarem per un accés asfaltat just al davant de l’anunci del càmpig ALMATÀ pintat en un mural, deixant el cotxe al primer pàrking que hi ha de camí al càmping.

El dia ha començat força ennuvolat i pel camí dominen les boirines. Cap a migdia tots els núvols s’han dissipat amb l’entrada de tramuntana, més notòria a la platja, que aixeca les onades i fa que baixin les temperatures en picat (després de fer la llista a un bar de Castelló d’Empúries cap a les sis de la tarda, la temperatura exterior que marca el cotxe ja havia baixat a uns 6∫ C).

Situats al Cortalet, fem la visita a aquest estany dividits en dos grups, per tal de encabir-nos millor als aguaits d’aquesta extensa llacuna i no saturar-los. Porto un grup que anirà primer als observatoris de Les Gantes i Les Daines, per acabar als Roncaires i a Quim Franch. El segon grup farà la mateixa ruta a la inversa.

A la primera closa hi trobem un nodrit estol de cigonyes alimentant-se i recollint molses i materials vegetals pel niu. Entremig veiem les primeres titelles i grassets de muntanya i un únic esplugabous. Als arbres, a banda d’un pit-roig molt atrafegat, tudons i estornells, poca cosa més, i de camí a l’aguait ens aniran sortint mallerengues i diversos ocellets que s’acosten als marges, i veurem el primer “rapi” creuant el cel, una arpella.

Arribats a Les Gantes, amb l’estany del Cortalet ben inundat, hi trobem l’espectacle més característic dels aiguamolls a l’hivern: l’estany i les illes estan plenes de gom a gom d’anàtides, flamencs, òques, corbs marins... pràcticament fem un repàs a tots els ànecs que podem trobar als Aiguamolls un hivern qualsevol, collverds, cullerots, ànecs blancs, cuallargs, xiuladors, morells, xarxets... tan sols ens hi manquen els grisets (i cabussons), ocells que veurem des dels aguaits a l’altra banda de l’estany.

Sota la plataforma de Les Daines, els camps també estan bastant inundats, fruit de les darreres pluges torrencials atípiques de fa tot just una setmana, i a prou feines podem veure algun ocell petit als arbres que no s’hagi sobtat per la nostra presència, alguna mallerenga carbonera, pit-roig, tallarol de casquet... De retorn al centre d’informació, veiem al cel un aligot jove de fase molt clara (tan sols amb “comes” negres als colzes) que remunta en cercles i es deixa veure molt bé amb prismàtics l’estona que dura el seu enlairament; al final agafa un rumb concret i desapareix entre els arbres.

Al mateix centre d’informació ens creuem amb l’altre grup, que ens diuen que a l’aguait dels Roncaires hi han vist una oca riallera grossa, una de les espècies anunciades a la pissarra del Cortalet (se n’havia vist un sol exemplar, a casa nostra es tracta d’un ocell accidental, que cria a Sibèria, Alaska i Canadà, hivernant en bon nombre a Europa, i tan sols alguns exemplars hivernen regularment a Doñana).

Observem uns moments els ocells que visiten les menjadores del Cortalet (mallerengues, pardals, caderneres...), per dirigir-nos tot seguit als Roncaires, donant primer una ullada a la closa d’en Mornau, bastant inundada i amb pocs ocells, d’on podem escoltar el picot verd insistentment però sense veure’l. Abans d’entrar a l’aguait, hem estat observant una estona una femella de xoriguer posada d’esquena en un arbret molt proper, i també hi havia un parell d’aligots fent cercles no gaire lluny de les closes. Finalment he pogut veure el picot verd canviant d’arbreda, però posant-se ben amagat entre branques.

La oca riallera grossa no ha volgut col·laborar... cap a la banda que han ens han dit que l’han vist, la majoria de les oques estan ajocades amb el cap descansant sobre les plomes del dors. N’hi ha un munt i també moltes d’elles estan nedant o menjant al terra. Malgrat esmerçar-hi una bona estona de dedicació, les oques que podem examinar bé semblen oques vulgars (i amb aspectes prou diferenciats entre elles mateixes, de vegades a causa de la llum, per fer-nos ballar el cap alguna que altra vegada –algunes potes gairebé taronges, alguns fronts que es veuen més aixecats, algunes són de mida més petita que altres...): al final ens hem de rendir a l’evidència, no trobem la riallera grossa, que ha d’estar entre les oques ajocades i, si s’ha mogut de on estava, és ara una agulla en un paller que no podem detectar tot cercant vores blanques als becs, fronts més alts i plans o que mostrin el detall de la panxa barrada, el tret que hauria de ser més característic.

Al canviar d’aguait obtenim una compensació: la Iratxe, una noia del País Basc que ve amb nosaltres i que també és força aficionada als ocells, és la primera en veure una altra de les rareses anunciades -i que precisament l’altre grup no havia pogut veure-, un curiós adult d’oca de galta blanca alimentant-se en una de les illetes, envoltat de xarxets i ànecs (espècie també accidental, àrtica, i com a hivernant observable normalment a zones de la Gran Bretanya i Holanda).

Més satisfets per la nostra troballa, i desesperant de veure l’oca riallera, a quarts de dues dinem a la zona de pic-nic del costat del aparcament, on gaudim d’un pit-roig atrevit que ens acompanya malgrat l’enrenou que li provoquem (li deixem una taronja al terra per comprovar el seu “tic” territorial d’encarar-se a qualsevol cosa taronja que pugui recordar un rival i tot... algú l’espanta quan tot just havia baixat de la branca a encarar-se amb la mandarina, i després el fem feliç amb unes engrunes, que s’emporta uns metres més enllà per estar més tranquil).

A la tarda ens arribem al Matà. Després d’una ullada general (tot i estar molt buit, hi arriba un grup de becuts, titelles, cignes domèstics –l’altre grup veurà també un parell d’ex. de polla blava i una gamba verda) ens encaminem cap a la platja, aturant-nos a la closa d’en Puig (on el Pedro veu un blauet), al Gall Marí (amb la llacuna ocupada en exclusiva per un grupet de xarxets), i arribant finalment a l’aguait del Bruel. En aquest darrer observatori les anàtides són molt nombroses i diverses, i també hi ha un jove i un plomatge nupcial de cabussó emplomallat, però ni rastre de les rareses anunciades a la pissarra del Cortalet (morell de collar i morell xocolater, a banda del xarxet americà de sempre, per mi encara un “mite” –no és gens còmode pels ulls buscar-ne un entre centenars a milers d’exemplars de xarxet comú... al final penso que si l’haig de veure, ja el veuré al costat de qualsevol ocell que vulgui mirar, cosa que encara és hora que passi!).

A la platja, el vent que entra procedent de l’Europa glaçada aixeca unes ones i un fort corrent que dificulten les possibles observacions. Per més “inri”, els ocells que habitualment trobem a la platja (pigre gris i corriol camanegre), si és que n’hi ha, es troben fora de l’abast dels catas, possiblement on es veu un grup d’ocells ben bé a tocar d’Empuriabrava. Tan sols en sortirem amb alguns mascarells llunyans, uns quants gavians més i tres cabussons emplomallats volant a ran de platja i, en vistes del poc moviment, decidim marxar per evitar els refredats...

De tornada als cotxes, un grup de gambes roges pintades alimentant-se al Matà i unes femelles de faisà seran les darreres espècies que afegirem a la llista, doncs ja són dos quarts de sis i a aquestes alçades de l’any no ens queda ja massa estona de bona llum. Ens posem d’acord i anem a fer la llista de la sortida a un bar de Castelló d’Empúries mentre prenem alguna cosa calenta. El cansament d’una llarga jornada havent-nos llevat alguns molt d’hora es fa notar en la primera sortida de l’any, i la tornada es fa llarga, amb una autopista bastant més plena de cotxes i camions que a la anada.
Cap a les vuit i escaig del vespre, estem de tornada a Sabadell.

Llista de les espècies: En total ens surten unes 73 espècies entre tots

G = les Gantes
D = Les Daines
R = Els Roncaires
Q = Quim Franch
M = El Matà
P = Closa d’en Puig
B = El Bruel
Pl = Platja de la Massona

- Cabusset (Tachybaptus ruficollis), diversos ex. R+Q
- Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), 2 ex. B + 3 ex. en vol Pl
- Mascarell (Morus bassanus), Pl, diversos ex. mar endins
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), bastants ex.
- Esplugabous (Bubulcus ibis), poquets ex.
- Martinet blanc (Egretta garzetta), poquets ex. P+M
- Bernat pescaire (Ardea cinerea), diversos ex.
- Cigonya (Ciconia ciconia), bastants ex.
- Flamenc (Phoenicopterus roseus), bastants ex.
- Cigne mut (Cignus olor), 2+2 ex. R+M
- Oca riallera grossa (Anser albifrons), 1 ex. R
- Oca vulgar (Anser anser), molts ex. G+R+Q
- Oca de galta blanca (Branta leucopsis), 1 ex. Q
- Ànec blanc (Tadorna tadorna), diversos ex. G+Q+R
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos), molts ex. G+Q+R+B
- Ànec griset (Anas strepera), diversos ex. R+Q
- Ànec cuallarg (Anas acuta), poquets ex. G
- Ànec cullerot (Anas clypeata), molts ex. G+Q+R+B
- Ànec xiulador (Anas penelope), 1 parella G
- Xarxet comú (Anas crecca), algun miler d’ex.
- Morell cap-roig (Aythya ferina), diversos ex.
- Arpella vulgar (Circus aeruginosus), diversos ex.
- Aligot comú (Buteo buteo), almenys 2 fase fosca + 1 fase clara, vist més vegades, possiblement altres ex.
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus), 1 ex. fet l’aleta i 2 de posats
- Faisà (Phasianus colchicus), 2 femelles M
- Rascló (Rallus aquaticus), sentit al Cortalet
- Polla d’aigua (Gallinula chloropus), un parell d’ex.
- Fotja vulgar (Fulica atra), bastants ex.
- Polla blava (Porphyrio porphyrio), 2 ex. M
- Fredeluga (Vanellus vanellus), estols nombrosos, volant i al terra
- Gamba roja pintada (Tringa erythropus), uns 9 ex. M
- Gamba verda (Tringa nebularia), 1 ex.
- Becut (Numenius arquata), almenys 10 ex. M
- Becadell comú (Gallinago gallinago), estols bastant nombrosos
- Gavina riallera (Larus ridibundus), poquets ex.
- Gavià argentat (Larus michahellis), més aviat pocs ex.
- Tudó (Columba palumbus), diversos ex.
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto), vora la casa del Cortalet
- Puput (Upupa epops), diversos ex. mentre dinàvem
- Blauet (Alcedo atthis), 1 ex. P + sentits un parell d’ex.
- Picot verd (Picus viridis), a les Molleroses, 1 ex. i sentit algun altre
- Cogullada vulgar (Galerida cristata), Pl, Pedro 1 ex.
- Roquerol (Ptyonoprogne rupestris), diversos ex.
- Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), diversos ex.
- Titella (Anthus pratensis), diversos ex. a closes anegades
- Cuereta blanca (Motacilla alba), D i M, algun ex.
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), M, Pedro en veu 1 ex.
- Pit-roig (Erithacus rubecula), diversos ex.
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), Paco vist almenys 1 ex.
- Tord comú (Turdus philomelos), vist diversos ex. per l’altre grup
- Merla (Turdus merula), Pedro n’ha vist un mascle a l’aparcament
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), D 1 femella
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), sentit en diverses ocasions
- Trist (Cisticola juncidis), Pedro vist algun ex.
- Rossinyol bord (Cettia cetti), sentit força ex.
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), diversos ex.
- Bruel (Regulus ignicapillus), semblat sentir 1 ex. vora el Cortalet
- Mallerenga carbonera (Parus major), D i pels camins, diversos ex.
- Mallerenga blava (Parus caeruleus), pels camins
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), vistos per l’altre grup
- Teixidor (Remiz pendulinus), M (i Cortalet?) sentit algun ex.
- Garsa (Pica pica)
- Gralla (Corvus monedula), G, 2 ex.
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Pardal xarrec (Passer montanus), 1 ex. a la menjadora del Cortalet
- Pinsà comú (Fringilla coelebs), un mascle en un dels camins
- Cadernera (Carduelis carduelis), un ex. a la menjadora del Cortalet
- Verdum (Carduelis chloris), R almenys un ex.
- Gafarró (Serinus serinus), un ex. dalt d’un arbre a les Molleroses
- Repicatalons (Emberiza schoeniclus), diversos ex. M, un d’ells mascle en plomatge nupcial
- Gratapalles (Emberiza cirlus), el Marc n’ha vist un ex.
- Cruixidell (Emberiza calandra), a la tornada als cotxes, un grupet posat en un arbre