Estades Ornitològiques al Pallars Jussà i La Noguera (Boumort i Montsec)
del 28 d’Abril al 1 de Maig del 2006

Ens trobem a dos quarts de vuit de dissabte, a l’ADENC, 22 dels 25 inscrits a les estades d’ornitologia d’aquesta primavera, organitzades per el Paco Martínez i la Lourdes Fradera (els altres tres vindran al vespre). Hi ha qui pensa que oferim poques places, però per anar a veure fauna en el seu hàbitat, tenir lloc per deixar els cotxes i no causar excessiu enrenou, és un nombre prou correcte si anem en grup, però el millor és anar a aquests llocs el mínim de gent possible encara que acabin sortint menys espècies (menys ulls i menys orelles).
Ens distribuïm en els cotxes i sortim cap a les vuit menys deu cap a Vilanova de Meià. Agafem la A2 en direcció Lleida fins arribar a Cervera, sortida 517 “Agramunt / Cervera Nord - Zona Industrial”), on fem un quart de rotonda per tirar cap a la dreta en direcció a Agramunt per la L-303. Entrant a aquesta població trobem obres al carrer principal i rètols de vial provisional que ens porten per un desviament a mà esquerra en direcció a Artesa de Segre, agafant la C-14. Uns quants km més endavant, i poc abans d’arribar a Artesa de Segre, ens hem d’incorporar a la C-26, que malgrat acabar a la intersecció i passar a anomenar-se C-14, té preferència de pas, tombant a la dreta.
A Artesa fem aturada al bar de l’Hostal Muntanya (que ens queda a ma esquerra, just després d’un concessionari Renault dins la mateixa població) per esmorzar i prosseguir cap a la nostra primera expedició ornitològica del cap de setmana. Sortim d’Artesa de Segre en direcció Tremp / Isona per la L-512 (per agafar aquesta carretera hem d’estar al cas d’un rètol a mà esquerra que ens farà travessar el vial per on venim). A uns 4 km tombem a l’esquerra cap a Alentorn i Vilanova de Meià (LP-9132, carretera molt estreta). Una vegada arribats a Vilanova de Meià travessem la població i seguim per la mateixa carretereta que passa a peu de cinglera. Quan la vall s’estreny, de seguida arribem a una pedrera al costat de la cinglera (a la dreta), on deixem els cotxes.
Aquesta vall entre espadats de l’est del Montsec és un bon lloc per començar a fer les primeres observacions, malgrat estar bastant plenes d’escaladors per ser dia de festa. Escoltem força ocells a mesura que passegem carretera amunt per entre penya-segats i formacions de roques que es precipiten cap a un torrent amb una vegetació prou densa i ufanosa, la qual cosa ens permet localitzar i veure, a banda dels primers rapinyaires i altres ocells rupícoles, ocells típics de bosc i brolles que no paren de cantar, en especial rossinyols i cargolets dels que en sentim un munt però no en veiem cap, hi ha altres coses que ens atrauen l’atenció. Ens hi estem una bona estona ben distrets cercant rapis, i en acabat agafem els cotxes prop del migdia per anar a l’alberg de Tremp a deixar les coses.
Seguim per la mateixa carretera que pujàvem. Una vegada superat un coll la carretera millora una mica en amplada i asfalt, baixant fins creuar el pantà de Terradets i empalmar amb la C-13, que agafem en direcció Tremp, on tenim l’alberg. Hi arribem en pocs km i creuem la població en direcció Pobla de Segur. Just a la sortida hi ha un Inter-Marché que queda amagat a la nostra dreta rera una corba. Agafem el vial de la dreta de l’Inter-Marché que es tornarà en una pista força pedregosa i polsosa. Un parell d’indicadors escadussers ens guiaran cap a l’alberg en pocs revolts i després d’una forta baixada, l’alberg queda a la nostra esquerra (el camí connecta de nou amb Tremp per un estret pont que travessa una riera).
Una vegada descarregat l’equipatge sortim tot seguit cap el congost de Mont-rebei, on dinarem a l’àrea de pic-nic per després fer la sortida de la tarda, que consisteix en seguir un bon tros del camí que ressegueix el congost de nord a sud per la banda est. Agafem la C-13 en sentit sud, i al poc de sortir del poble trobem una cruïlla a l’esquerra que porta a Pont de Muntanyana. Abans de continuar cap al congost, però, fem una aturada al costat de l’entrada de l’abocador comarcal, a pocs km de camí. Hi arribem a l’hora justa en que s’enlairen desenes de voltors, que han decidit plegar veles i marxar al lloc on els esperen els polls de l’any. També hi ha força milans, de les dues espècies, i uns corbs que de tant en tant animen l’escena dels milans perseguint-ne i escometent contra algun d’ells, que es defensen fent les justes, precises i necessàries maniobres evasives. De fet, tan justes que en una ocasió el bec del corb arriba a contactar amb el milà objecte de la seva atenció.
Fet i fet arribem a quarts de tres a Mont-rebei. El recorregut que hem fet per arribar-hi ha estat seguir pujant la carretera fins passar el coll. De baixada, gairebé arribant al riu (la Noguera Ribagorçana), trobem una desviació a mà esquerra cap a Castissent, Alsamora (etc.). Seguim aquesta nova carretera veïnal fins trobar una pista, al costat d’uns rètols informatius de color verd, que baixa per la dreta cap a Mont-rebei. Bastant més endavant, la pista es bifurca un altre cop davant l’indicador de mig km per arribar a Alsamora. Baixem per la dreta en un darrer tram de grava (fins llavors la pista passava per uns quants trams en obres, i en aquells llocs els nivells de pols del camí es feien insuportables pels cotxes de cua, veritables núvols de pols que impedien la visibilitat sobre el cotxe que teníem al davant i els possibles cotxes que poguessin venir de cara).
A l’àrea de pic-nic, dinem tot observant una trifulga entre un xoriguer, possiblement criant, i una gralla de bec vermell que segurament volava massa a la vora del niu, fent-la fora de males maneres –però aquesta torna amb una companya, com solen fer els còrbids, i es fa la valenta, més encara quan apareixen un parell de desenes de gralles; el xoriguer aquesta vegada es queda posat a les roques. Fem l’excursió pel congost, per la via més dura a l’anada (la que surt del mateix pàrking i puja una bona estona per després baixar per un corriol pedregós i polsegós) i a la tornada per la més planera (la que baixa des del pàrking, i que en casos de molta aigua pot estar tallat, cosa que no ha estat el cas, el pantà està en un nivell molt baix). Ambdues es troben davant un pont de metall que travessa una de les zones del pantà, on un any amb força aigua ens vàrem arribar a banyar; aquest any, el nivell de l’aigua és extraordinàriament baix i sota el pont només hi ha pedres...
El caminet segueix i s’enfila per un corriol fins la roca excavada que permet passar d’una punta a l’altra del congost. Una vegada arribats a la zona d’ombra (fins llavors el camí ha estat bàsicament sota un sol “de justícia”), ens hem dividit. Els que ens hem quedat a descansar en uns bancs prou ben situats en front de l’entrada al congost hem pogut gaudir d’unes estones de relax observant les entrades i sortides d’unes gralles de bec vermell a unes coves que ens queien just al damunt, les anades i vingudes dels roquerols, mentre escoltem el brogit del cabdal d’aigua que baixa pel congost. A una hora determinada de la tarda, poc abans de tornar, veiem arribar sobre la cinglera del davant un adult de trencalòs, dirigint-se al seu cau. Aquest primer trencalòs només l’hem pogut veure sis persones. Els altres hauran d’esperar fins el dia següent per fer les primeres observacions de trencalòs.
Tornem a l’alberg i sopem. Tant el sopar d’avui com el pic-nic de diumenge ens han donat una molt mala impressió de la cuina de l’alberg, que sortosament van arreglar posant per sopar el dinar de diumenge i amb un dinar de dilluns força digne.
A petició d’algú molt especial (una rosseta menuda i plena d’il·lusió que es diu Isabel, la filla de la Draho, que a banda de posar molta atenció al que expliquem sobre tots els aspectes de la natura –a la seva curta edat- fa poc ha tocat el tema de l’astronomia a les darreres colònies de la seva escola), malgrat el cansament del dia i a haver de fer encara la llista d’ocells del dia, muntem una improvisada sessió d’observació astronòmica. Un altre futur crac de l’observació, bé, ja una realitat –i encara ha de créixer- és l’Oriol, el fill del Josemi. De fet, ha estat ell el primer en situar Saturn en un cata, cosa prou difícil si, com avui, el tenim situat molt amunt en el cel).
Estem una mica de pega respecte al lloc (l’alberg pateix de greu contaminació lumínica i per si fos poc al davant tenim el poble). Però, respecte els astres estem més de sort. Tenim una nit molt neta, la Lluna en uns primers estadis de quart creixent a una hora escassa de posar-se per l’horitzó –cosa que ens permet veure amb claredat a la seva part fosca els clars i foscos de roques i mars-, Júpiter fa poc que ha sortit per l’horitzó est i ja podem observar les 4 llunes principals, disposades avui bastant a ran de planeta, dues a banda i banda d’una forma prou capriciosa que podria recordar un dard o una antena.
Mirant de reconèixer les constel·lacions (mala memòria la meva, i massa llum artificial a l’entorn), elevo la vista amb els prismàtics cap al punt més lluminós al sud-oest de l’eclíptica, esperant trobar-hi Saturn. Just al damunt d’aquell punt brillant fix hi trobo el Pessebre, un preciós cúmul obert d’estrelles de Cranc (constel·lació que precisament no destaca per la brillantor de les seves estrelles principals). Així, doncs, l’havia localitzat i de pas m’havia “situat”! Veurem Saturn i la faixa dels seus anells! Al cap de poca estona, uns quants catas es dirigeixen cap el planeta, i tothom que hi era l’ha pogut veure (amb certa incredulitat inicial els primerencs de l’experiència) que des de la terra es pot veure a 20 i a 60 augments un bonic espectacle: un feix anular lluminós envoltant el també lluminós Saturn, a uns 1.400 milions de km pel cap baix de nosaltres, el doble de la distància que ens separa de Júpiter. Una ullada a una esmorteïda constel·lació del Lleó posa punt i final a l’observació del cel.
Però encara no ha acabat la jornada: ens queda la part final. Mitja horeta per posar en comú les espècies observades avui. En total en comptem entre tots unes 66 espècies, gens malament tractant-se d’una zona de muntanya. En acabat, encara puc veure el final del partit Barça – Cadis, que acaba saldant-se amb un 1 – 0, donant un afegit al regust de felicitat que produeixen aquestes sortides de cap de setmana (mica culés... però diu la dita: “sang blau-grana, cor català...”).
L’endemà em llevo cap a un quart de vuit i a tres quarts sóc a baix (molt tard, el cansament no m’ha deixat llevar amb la primera llum del dia... un altre dels plaers d’aquestes sortides; uns quants si que ho han pogut fer, i han gaudit d’observacions úniques en el cap de setmana, com són el bitxac rogenc o la cuereta groga). La riera ens proporciona una simfonia de rossinyols, merles i altres espècies d’ocells que celebren el bon dia. Força vida en forma de mallerengues, verdums, cargolets, el cel recorregut per centenars de falciots, orenetes cuablanca, tórtores turques, tudons, etc. etc.. L’ambient és fred, però als ocells això no els importa gaire: avui fa un sol espaterrant i les temperatures pujaran força.
Després d’esmorzar recollim les bosses del pic.nic i sortim per la C-13 en direcció nord cap a la Pobla de Segur. A la rotonda de la població tombem a dreta i just al costat del pont que creuem (la Noguera Pallaresa) trobem les indicacions per anar per la dreta a Aramunt i Hortoneda entre d’altres. L’objectiu del matí és “La Geganta”, una gran formació rocallosa molt peculiar de la serra de Boumort. Per arribar-hi, hem d’agafar una desviació a esquerra cap a Claverol i Hortoneda, passar de llarg l’entrada a Claverol i continuar amunt per la carretera plena de revolts fins situar-nos en el punt més alt respecte d’aquests espadats de formes peculiars, on hi ha lloc per aparcar uns quants cotxes. Només arribar ja hi tenim uns voltors molt ben posats, i unes roques més enrera una àguila daurada ben retallada al damunt d’un dels cims. Tots molt a prop d’on ens hem aturat, tots a una distància envejable per utilitzar els catas.
Un curt recorregut pel camí que baixa per la dreta sota el penya-segat ens porta a observacions de qualitat sobre merla blava, diverses espècies de tallarols, passerells, cotxes fumades... i finalment tallarol emmascarat, que anàvem sentint però no arribàvem a veure. També falcó pelegrí, que no ens ha fallat pràcticament a cap lloc, i pardal roquer, que alguns han pogut veure. Nius de voltor, etc. El paisatge aquí és excel·lent i gaudeix d’unes vistes al Pirineu encara nevat impressionants, rera cingleres i camps.
Després d’una bona estona, tornem de baixada per dinar a la font de la O. En direcció a Aramunt, i entrant en el poble agafem una pista que baixa per la dreta i passa un torrent i un camp de futbol abans d’arribar a la zona de pic-nic de la font. Molta gent fent carn a la brasa, i nosaltres amb uns entrepans d’allò més eixut... En acabat ens dispersem per fer uns cafès i ens retrobem a una àrea de lleure una mica més endavant, amb camps i bones ombres, on comencem a diversificar la nostra activitat mirant d’agafar i identificar alguna de les espècies de papallones que volten per aquest hàbitat, entre boscos i camps.
Per la tarda, seguint amb la nostra activitat ocellaire, agafem la mateixa carretera en sentit contrari i pocs km després d’Aramunt ens desviem a l’esquerra per anar en direcció Pessonada. La carretera acaba en aquest poble, però seguint en línia recta acaba convertint-se en una pista en prou bones condicions (hem de seguir un rètol que indica “Herba-savina”). Ens aturem en uns penyals vora Pessonada i ens dediquem a observar el penya-segat per on volen voltors i rapinyaires com el xoriguer i el falcó pelegrí, que s’acaba posat ben retallat al cel al cap de munt de les roques.
Continuant per aquesta interessant pista, s’arriba a una bifurcació i nosaltres seguim per l’esquerra. En un punt determinat arribem a una zona amb una porta d’accés, al davant d’un plafó informatiu del Parc, on deixem els cotxes i ens dediquem a gaudir del vol d’un grup de joves de trencalòs (un mínim de 3 ex. volant junts i un altre que arriba de molt amunt; en podem veure algun que s’avaba posant amb els catas). Un adult de àguila daurada ens passa bastant a prop. En un dels caus de voltor ocupats per més de mitja dotzena d’exemplars, veiem arribar a un adult que regurgita menjar per un poll que resta ben amagat. Bon colofó per una jornada que, després de l’observació astronòmica (avui la Lluna mostra un creixent més interessant pel que fa la seva part il·luminada, i Júpiter té els 4 satèl·lits en línia disposats simètricament, només manca la música simfònica...), comptem fins a 72 espècies, de les que 19 no havien sortit el dia anterior.
Dilluns, darrer dia de les estades. No hi ha manera, el cos no em deixa que m’aixequi abans i torno a ser a baix cap a tres quarts de vuit del matí. Avui millor sort que ahir: sentim cants d’oriol, que algú ja ha vist, i no gaire més tard veig els primers exemplars de l’any que es deixen veure, movent-se entre els arbres de la riera! Un ocell espectacular, com n’hi ha d’altres, però aquest també ho és, sens dubte.
Sortim després d’esmorzar cap a una zona on s’hi va veure aufrany fa poc. A la rotonda del sud de Tremp, agafem cap a l’esquerra en direcció Artesa, i a uns 18 km agafem la desviació que ens porta a Isona. Al mig del poble agafarem una desviació a mà dreta que indica Bòixols, i pocs km més endavant agafarem una desviació a l’esquerra cap a Abella de la Conca, que diuen que és una carretera bona per veure rapinyaires, però sense llocs on aturar-se a mirar-los. Poc abans d’arribar a Abella, agafarem una pista que puja per l’esquerra en sentit contrari al que portem, aturant-nos una mica més endavant, en arribar a pla.
La sortida és molt més relaxada, i la caminada ens permet veure unes quantes espècies més de papallones. Però també l’objecte de la nostra visita d’avui, els aufranys. I el del nostre viatge: finalment també ens passa molt a la vora i en vol baix un preciós adult de trencalòs.
Després de petar llargament la xerrada, agafar papallones i seguir algun que altre ocell, ens acomiadem de la muntanya per anar a dinar a l’alberg i marxar ja cap a Sabadell, cosa que fem cap a quarts de quatre per evitar cues –prèvia aturada per fer cafès a Tremp mateix. Avui tan sols han sortit tres espècies noves, però he fet un “bimbo” papallonero, per primera vegada he tingut a les mans un licènid anomenat Scolitantides orion. De tornada hem trobat una carretera amb molt bona circulació (quasi tothom és a la costa i / o surten més tard que nosaltres).

Llista d’espècies
Pel que fa els ocells, han sortit 88 sp entre tots, de les que jo només n’he vist o sentit 64 per l’excés de distraccions; remarcables les 12 espècies de rapinyaires i bastants d’altres que veig per primera vegada aquest any (ja van arribant tots...!):
- Martinet blanc (Egretta garzetta), 1 ex. volant entre Tremp i La Pobla
- Bernat pescaire (Ardea cinerea), 1 ex. al riu, tornant d’Isona
- Cigonya blanca (Ciconia ciconia), 1 ex. en vol vora Artesa
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos), 1 ex. en vol en ctra. i algun altre a Terradets
- Trencalòs (Gypaetus barbatus), 1 adult a Mont-rebei, 4 o més joves a Herba-savina i 1 ex. adult a Abella de la Conca
- Voltor comú (Gyps fulvus), com pardals, adults, algun jove i un poll
- Aufrany (Neophron percnopterus), 1 ex. vora la Pobla, 2 ex. a Pessonada + 2 ex. a Abella niant
- Àguila daurada (Aquila chrysaetos), alguns ex. volant a prop nostre cada dia, subadults i adults, 1 ex. molt ben posat i proper (La Geganta)
- Àguila marcenca (Circus gallicus), no gaires ex., jo només en veig un parell
- Àguila calçada (Hieraaetus pennatus), 1 ex. a Vilanova i 1 ex. vora Abella
- Milà reial (Milvus milvus), diversos ex., especialment a l’abocador
- Milà negre (Milvus migrans), íd.
- Aligot comú (Buteo buteo), vistos per carretera per diversos cotxes
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus), 2-3 ex.
- Falco pelegrí (Falco peregrinus), algun a cada massís visitat; el de Pessonada es queda posat a un penyal força estona
- Perdiu roja (Alectoris rufa), 1 ex. en vol a la carretera a l’alçada del cotxe, i altres exemplars vistos per els demés
- Guatlla (Coturnix coturnix), Oriol n’ha vist 1 ex. en uns camps
- Sisó (Tetrax tetrax), vist pel cotxe del Paco 1 ex. volant per un secà de Lleida
- Gavià argentat (Larus michahellis), 1 ex. vist pel Paco i altres
- Colom roquer (Columba livia)
- Xixella (Columba oenas), vist 1 ex. a dalt d’un “dit” de pedra a Mont-rebei
- Tudó (Columba palumbus)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Cucut (Cuculus canorus), sentit 1 ex. a la Geganta
- Falciot negre (Apus apus)
- Ballester (Apus melba)
- Puput (Upupa epops), vist 1 parella vora Abella i crec que a algun altre lloc
- Abellerol (Merops apiaster), diversos ex. i un estolet (ctra. a Mont-rebei i la Geganta), alguns ex. posats a Mont-rebei, vora “la font”
- Picot verd (Picus viridis), Paco, 1 ex. a Terradets
- Picot garser gros (Dendrocopos major), Paco íd.
- Cogullada vulgar (Galerida cristata), algun ex. al costat de la carretera
- Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), Paco / Oriol
- Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbica)
- Trobat (Anthus campestris), vist 1 ex. sobre una pedra a la ctra. de tornada de Pessonada i sentit a Mont-rebei
- Cuereta blanca (Motacilla alba), des de l’alberg i 1 ex. a Mont-rebei
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), vist a la riera pels més matiners
- Cuereta groga (Motacilla flava), vist als camps pels més matiners
- Cargolet (Troglodytes troglodytes), sentits un munt
- Pit-roig (Erithacus rubecula), Paco i altres
- Rossinyol (Luscinia megarhynchos), un munt de sentits i algun de vist, en especial un ex. que tenim “a tocar” mentre dinem a Mont-rebei
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), diversos ex. (La Geganta + altres llocs)
- Còlit gris (Oenanthe oenanthe), Oriol, 1 ex. tornant d’Abella
- Bitxac rogenc (Saxicola rubetra), 1 ex. pels més matiners, als camps
- Bitxac comú (Saxicola torquatus), algun ex., una femella i la resta mascles
- Merla blava (Monticola solitarius), diversos mascles, una femella, en especial ben vist a La Geganta
- Tord comú (Turdus philomelos), Oriol (i algú altre?) en veu de bon matí
- Griva (Turdus viscivorus), 1 ex. vola damunt nostre a La Geganta
- Merla (Turdus merula)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), Paco sentit a Vilanova de Meià
- Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis), sentits i vistos a La Geganta, sentit algun altre però no recordo el lloc
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), sentits un parell de cops en tot el cap de setmana
- Tallarol de garriga (Sylvia cantillans), algun ex. a La Geganta i algun altre lloc
- Tallareta cuallarga (Sylvia undata), molt ben vist a La Geganta, i crec altres llocs
- Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), vist pel Joan Carles, l’Oriol i crec que algú més
- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) sentit, crec que algú n’ha vist
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Paco i altres?
- Reietó (Regulus regulus), Paco, sentit a Vilanova de Meià
- Bruel (Regulus ignicapillus), sentits a Vilanova de Meià
- Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), sentit el cant (Paco)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Mallerenga petita (Parus ater)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Pica-soques blau (Sitta europaea), Paco, crec que a Terradets
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla), Joan Carles, vora la font de la O
- Capsigrany (Lanius senator), diversos ex. per la ctra. i un a Mont-rebei
- Botxí meridional (Lanius meridionalis), 1 ex. en ctra. (Oriol en veu un altre)
- Garsa (Pica pica)
- Gaig (Garrulus glandarius), algun ex. vora l’alberg
- Gralla (Corvus monedula), estol d’una vintena llarga a Mont-rebei
- Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), alguns ex. arreu
- Cornella negra (Corvus corone), 2 ex. en ctra.
- Corb (Corvus corax), diversos ex., especialment visibles a l’abocador i Abella
- Estornell sp (Sturnus sp), poquets ex. majoritàriament a Tremp
- Oriol (Oriolus oriolus), 2+1 ex. a la riera vora l’alberg
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Pardal xarrec (Passer montanus), Paco, vist algun ex.
- Pardal roquer (Petronia petronia), Paco, Joan Carles i altres a La Geganta
- Pinsà comú (Fringilla coelebs), sentit sovint
- Passerell comú (Carduelis cannabina), diversos mascles i alguna femella (Geganta i algun altre lloc)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Verdum (Carduelis chloris), sentits vora l’alberg
- Gafarró (Serinus serinus)
- Gratapalles (Emberiza cirlus), diversos mascles cantant a diferents camps
- Cruixidell (Emberiza calandra), sentits en ruta en alguns camps
- Sit negre (Emberiza cia), 1 ex. a Vilanova de Meià, sentits a La Geganta.
I pel que fa les papallones, encara que no hagin estat les protagonistes, n’hem vist diverses espècies (n’he comptat fins a 24), entre les que destaquen per a mi un parell de papallones força comunes aquí, rareses a la nostra comarca, Zerynthia rumina i Scolitantides orion (aquesta representa un nou “bimbo” per mi).
- Papilio machaon, 1 ex. vora Abella
- Iphiclides feisthamelii, diversos ex. arreu
- Zerynthia rumina, bastants ex. Vilanova de Meià i Mont-rebei especialment
- Pieris rapae
- Euchloe crameri, 1 ex. vora Abella
- Anthocharis cardamines, 1 mascle a Mont-rebei
- Anthocharis euphenoides, 2 mascles vora Abella
- Colias crocea, algun ex.
- Gonepteryx rahmni, 1 ex. vora la font de la O
- Gonepteryx cleopatra, 1-2 ex.
- Leptidea sinapis, diversos ex.
- Lycaena phaeas, 1 ex. en un camp
- Leptotes pirithous, papallona de la farigola, molt comú
- Scolitantides orion, 2 mascles vora Abella
- Aricia cramera, 1 ex. vora Abella
- Polyommatus icarus
- Vanessa atalanta, 1 ex. a Mont-rebei
- Vanessa cardui, algun ex. arreu
- Boloria dia, 1 ex. vora la font de la O
- Euphydryas aurinia, 1 ex. vora La Geganta
- Pararge aegeria, algun ex.
- Lasiommata megera, molts ex.
- Pyrgus sp, 1 ex. vora la font de la O
- Carcharodus alceae, diversos ex.
- Erynnis tages, algun ex. vora la font de la O i Abella