Sortida als secans de Lleida, 27 de maig del 2006

La jornada d’avui ens ha portat una agradable sorpresa, ja que hem contribuït amb el nostre petit gra de sorra al coneixement del status com a reproductor a casa nostra de la fredeluga, amb la primera cita demostrada de cria per la província de Lleida.

Segons l’atlas dels ocells nidificants dels PPCC, havia arribat a niar (de 1 a 4 parelles) al delta del Llobregat, i tan sols es coneixien tres altres casos als Aiguamolls de l’Empordà i algun altre al Delta de l’Ebre, i s’especulava sobre la possibilitat que criés en un parell de zones de la plana lleidatana, però durant el període d’estudi de l’Atlas (1999-2002) no s’havia produït cap observació de parelles reproductores o pollets; l’atlas de les aus reproductores d’Espanya no menciona Catalunya per aquest ocell, i al catàleg dels ocells dels PPCC tan sols figura com a reproductor al Prat de Cabanes, al País Valencià.

En general, d’aquest ocell, que acostuma a venir en migració en gran nombre amb els primers freds rigorosos de l’hivern –i d’aquí li ve el nom de fredeluga molt probablement- tan sols algun exemplar arriba a passar l’estiu a casa nostra, sense arribar a nidificar (segurament joves que han perdut el “tren” de la migració), i a partir de juny també es deixaven veure alguns exemplars més en dispersió post-nupcial, sempre en baix nombre, en algunes zones humides i alguna zona de la depressió central, aparentment per fer la muda del plomatge.

Poc després de les 7 del matí sortim de l’ADENC en direcció Cervera. La ruta d’avui consisteix en agafar l’autopista fins Terrassa, sortir en direcció Martorell i abans d’entrar a la població connectar amb la A2, de la que sortim per “Cervera sud”, agafant direcció cap a Cervera (sense entrar al centre urbà). Una vegada passat un petit túnel i un pont, arribem al punt de trobada, un hotel amb bar-restaurant sense nom visible a l’exterior que queda a l’esquerra poc abans d’arribar a una benzinera. Fet i fet hi arribem cap a dos quarts de 9 del matí, mitja hora abans de l’hora que havíem quedat amb el guia, temps que aprofitem per esmorzar i fer algun cafè, ja que avui ens hem aixecat molt d’hora.

Una vegada reunits, l’expedició ha continuat per la A2 per sortir-ne en direcció Agramunt fins a Montcortès. Allà hem deixat els cotxes per iniciar un recorregut que ens portaria a l’Aranyó, el poble més proper, situat dalt d’un petit turó (ambdós són pobles medievals amb el seu castell i tot), travessant una gran extensió de camps cerealistes amb marges una mica arbrats.

El Sol ha fet notar la seva presència, la calor d’avui era ja de ple estiu (s’han superat amb escreix els 30∫ C a gran part de Catalunya) i les ombres que podíem trobar durant el llarg passeig eren ben comptades. Amb aquesta intensa calor, els ocells tampoc no estaven molt per la feina de ser vistos o detectats, ans el contrari, ben silenciosos i amagats. Només arribar, hem espantat un gaig blau, l’únic que veurem el dia d’avui, i poc després de començar a caminar hem pogut veure un parell de sisons volant, una mica lluny però ben distingibles per la mida, tipus de vol i color de les ales. Una calàndria en vol de cant és un dels pocs ocells que hem sentit durant tot el recorregut, però ha valgut la pena distingir algunes de les imitacions que anava introduint en el seu variat cant (cogullada, p. e.)

En comptagotes, han anat apareixent diferents rapinyaires (àguila marcenca, àguila calçada, esparver cendrós, arpella, xoriguer...) i algunes espècies de les que habiten els camps. Al passar pel costat dels arbres i arbustos, provoquem la volada de centenars d’exemplars de papallones nocturnes (de les diürnes també en veiem força –l’Oriol, el nostre “rookie” amb coneixements molt avançats en ornitologia per la seva curta edat i ara gran aficionat també als lepidòpters, porta el seu salabret, i gràcies a això en podem examinar bé alguna espècie- però lo de les nocturnes és exagerat).

El passeig ha resultat prou llarg i esgotador a causa de la forta insolació com per fer un bon descans a l’Aranyó, protegint-nos del Sol rera les parets. Les seves fonts estan eixutes del tot. Tornem pel camí més curt a Montcortès i ens dirigim “urgentment” a adquirir begudes fresques, ja que hem consumit molt més líquid del previst. Seguim per la A2 fins una benzinera situada en una rotonda prop de Golmés (nom a recordar, doncs al tornar, és en direcció Golmés on trobem la connexió amb la A2 en direcció Barcelona) i del nostre següent destí, l’Estany d’Ivars. Una cigonya ens sobrevola a l’estació de servei. És l’espècie que fa 27 des de que hem començat les observacions, si més no pel que fa al grup davanter.

Agafem direcció cap a Ivars i Vila-sana, abans d’Ivars trobem un trencall a mà esquerra que agafem i que indica Vallverd d’Urgell (per una pista sense asfaltar; després és qüestió de seguir un parell d’indicadors cap a l’Estany d’Ivars i cap a l’aparcament, situat a peu d’itinerari).

Ja són les dues del migdia quan arribem, migdia solar, així que dinem sota una de les poques ombres que hi ha a l’estany, al costat d’una torre d’observació que queda a mà esquerra, entre observació i observació (aquí totes les espècies pràcticament són noves, hem canviat radicalment d’escenari, i no podem evitar estar una mica a l’aguait).

Mentre alguns aprofiten l’estona de màxima insolació per fer la migdiada o veure els pocs ocells propers a la torre de guaita que deixen el pas d’un parell d’estudiosos que circulen pel bell mig de l’estany amb un bot pneumàtic, d’altres ens dediquem a agafar alguna de les poques espècies de papallones diürnes que apareixen, per mirar de fer al final també una petita llista. Aquí sembla que només hi ha que tres o quatre espècies de blanquetes, llevat d’un exemplar de Cynthia cardui ( la dels cards) i una Inachis io que captura l’Empar, que també ha acabat agafant el salabret.

Cap a quarts de cinc ens decidim a sortir de l’ombra protectora per fer un tomb per l’estany. Veurem coses ben curioses, com l’esmentada primera cita de cria de fredeluga per la província de Lleida (dos pollets prop d’un adult), pollets de cames llargues, de fotja, d’ànec...

El llac sembla prou interessant, tot just fa dos anys no existia encara, i ara que s’ha tornat a recuperar ja és utilitzat per un bon nombre d’espècies aquàtiques i d’aiguamoll. Arribem a un punt on l’observació es fa més agradable degut a uns bons arbres d’ombra, on tenim més a prop els ocells i des d’on podem localitzar altres espècies d’ànec i ardèids.

En aquest indret hi ha un parell o tres d’exemplars súper macos de cabussó collnegre en plomatge nupcial (tan diferent del plomatge d’hivern –com la nit i el dia- i espectacular, ara és un petit cabussó negre amb plomalls daurats que li fan de llarga cella als seus menuts ulls del color del robí). Per cert, un altre ocell ben escàs en època de cria a Catalunya, coneguda tan sols en molt baix nombre i ocasionalment al Delta de l’Ebre). També hi ha gavines, fumarells, algun xarrasclet, xibecs, grisets...en fi, un bon lloc per perdre-hi una bona estona observant ocells, polls i incubacions mentre mirem de localitzar noves espècies.

Amb els catas hem estat enfocant també algunes libèl·lules, que es troben disposades a desenes en poc espai sobre tot de branques d’arbusts secs. La majoria són de color vermell. Un insecte de disseny molt modernista, tot i lo primitiu en l’escala de l’evolució com a insecte alat, colors llampants, formes esfèriques dels ulls aparentment llisos, la lluentor multicolor de les seves ales refractant el Sol, tot plegat fa que tothom que els veu de tan a prop en quedi admirat de lo bonics que arriben a ser aquests magnífics depredadors aeris que habiten les zones properes a punts d’aigua. El seu funcionament en vol és dels més precisos de la natura (com els helicòpters, poden volar en totes direccions a gran velocitat, aturar-se sobtadament, fer marxa enrera, quedar-se quiets en vol... un disseny molt primitiu, quatre ales rígides, però molt i molt efectiu i difícil de superar).

Cap a quarts de set decidim que és hora de sortir de l’ombra per plegar i anar a prendre algun refresc i algun gelat mentre fem la llista, i cap a les 8 tornem a Sabadell.

La llista d’espècies d’avui (unes 75 d’ocells, 10 de papallones, diverses libèl·lules vermelles, verdes i brunes, cavallets del dimoni, uns quants conills vora un mas...):

M = Montcortès / L’Aranyó
I = Estany d’Ivars
C = en ruta (carretera)

- Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis), I almenys 3 ex. en plomatge nupcial
- Cabusset (Tachybaptus ruficollis), I diversos ex.
- Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), I 1 ex. (Jaume i altres)
- Martinet ros (Ardeola ralloides), I 1 ex.
- Martinet blanc (Egretta garzetta), I 1 ex. (Juani)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea), I (1 ex.)
- Agró roig (Ardea purpurea), I (1+1 ex.)
- Cigonya blanca (Ciconia ciconia), M+I+C (1+1+1 ex.)
- Cigne mut (Cygnus olor), I 5 ex.
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos), I bastants ex., alguns mascles en eclipsi
- Ànec griset (Anas strepera), I algun ex.
- Ànec cullerot (Anas clypeata), I diversos ex.
- Xarrasclet (Anas querquedula), I 2-3 mascles i alguna femella
- Xibec (Netta rufina), I 1 femella + 1 mascle + mascle en eclipsi
- Àguila marcenca (Circaetus gallicus), M 1 ex.
- Àguila calçada (fase clara) (Hieraaetus pennatus), M 1 ex.
- Milà negre (Milvus migrans), (Joan Carles)
- Arpella vulgar (Circus aeruginosus), M
- Esparver cendrós (Circus pygargus), M+I un parell de mascles i una femella
- Aligot comú (Buteo buteo), 1 ex.
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus), M (1+1 ex.)
- Perdiu roja (Alectoris rufa), M diversos ex.
- Polla d’aigua (Gallinula chloropus), I algun ex.
- Fotja (Fulica atra), I diversos ex., alguns amb polls
- Sisó (Tetrax tetrax), M 2 ex. volant
- Cames llargues (Himantopus himantopus), I bastants ex. i pollets
- Torlit (Burhinus oedicnemus), M 2 ex.
- Corriol petit (Charadrius dubius), I 2 ex.
- Fredeluga (Vanellus vanellus), I almenys 2 adults i 2 polls
- Territ menut (Calidris minuta), I 6 ex.
- Gavina riallera (Larus ridibundus), I diversos ex.
- Gavià argentat (Larus michahellis), I almenys 2 ex.
- Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus), I diversos ex.
- Colom roquer (Columba livia)
- Xixella (Columba oenas), C un parell d’ex.
- Tudó (Columba palumbus)
- Tórtora (Streptopelia turtur), M+I sentit, Pedro en veu una a l’aparcament
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Cucut (Cuculus canorus), I sentit de lluny
- Mussol comú (Athene noctua), M Paco “topa” amb un ex. que surt volant
- Falciot negre (Apus apus)
- Ballester (Apus melba)
- Puput (Upupa epops), M 2 ex.
- Abellerol (Merops apiaster), C 2 ex. posats a cables i M algun ex. en vol
- Gaig blau (Coracias garrulus), M 1 ex. posat, es va allunyant i desapareix
- Picot verd (Picus viridis), M sentit
- Cogullada vulgar (Galerida cristata), I algun ex.
- Calàndria (Melanocorypha calandra), M 1 sol ex. en vol de cant
- Oreneta de ribera (Riparia riparia), I bastants ex.
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbica)
- Cuereta blanca (Motacilla alba), (Oriol en veu a algun poblet)
- Cargolet (Troglodytes troglodytes), s’ha escoltat
- Rossinyol (Luscinia megarhynchos), I diversos ex. cantant
- Griva (Turdus viscivorus), C 1 ex. posat al costat ctra. tornant d’Ivars
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Tallarol de garriga (Sylvia cantillans), M 1 mascle
- Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), I (Paco sentit)
- Rossinyol bord (Cettia cetti), I
- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), I (sentit)
- Balquer (Acrocephalus arundinaceus), I vist algun ex.
- Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), I 1 ex. cantant dalt d’un branquilló
- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) (sentit)
- Mallerenga carbonera (Parus major), M (sentit)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus) (Oriol, sentit i vist 1 ex.)
- Teixidor (Remiz pendulinus), I sentits i vist algun ex.
- Garsa (Pica pica)
- Gaig (Garrulus glandarius), M 1 ex.
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Oriol (Oriolus oriolus), I (Oriol i altres en veuen algun mascle que no ha cantat)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Cadernera (Carduelis carduelis), sentit
- Gafarró (Serinus serinus), sentit
- Cruixidell (Emberiza calandra), M diversos ex.
Papallones que he anotat:
- Pieris brassicae
- Pieris rapae
- Pieris napi
- Pontia daplidice
- Euchloe crameri
- Colias crocea
- Satyrium esculi
- Inachis io
- Vanessa (Cynthia) cardui
- Thymelicus lineola