Un organisme modificat genèticament (OMG) o transgènic és un orgainsme viu que ha estat creat artificialment, manipulant els seus gens al laboratori. Els gens són els que dónen a cada organisme certes característiques sobre la seva aparença i les seves respostes vers el medi. Aquesta informació genètica és única per a cada espècie i per a cada individu.
Les tècniques d'enginyeria genètica consisteixen en aïllar segments de l'ADN (material genètic que contè els gens) d'un ésser viu ( que pot ser un bacteri, vegetal o animal) introduïr-lo en l’ADN d’un altre organisme viu i originant-se així, un organisme transgènic amb la finalitat de que presenti característiques que per naturalesa no li són pròpies.
Per exemple: les plantes de panís transgènic que es cultiven a Catalunya, són resistents a herbicides ja que li van introduïr un gen d’un bacteri resistent a aquest herbicida.
Què cal esperar quan un OMG produït al laboratori s'introdueix en el medi ambient o en la cadena alimentària?
Els gens no són independents, és a dir, que interaccionen entre ells i amb el medi que els envolta, pel que fa a la introducció d'un gen estrany en un organisme pot afectar tant les característiques que es volen donar, com a altres pròpies de l'organisme i, inclús, adquirir funcions inesperades. Les tècniques d'enginyeria genètica no són ni precisses ni els seus efectes són previsibles. El risc cero no existeix, sempre hi haurà un espai pel dubte. Per tant, es tracta d’un experiment a gran escala, jugant amb la biodiversitat del Planeta.
Els transgènics més utilitzats són: la soja (farina, oli, lecitina, mono i diglicèrids, ácids grasos, etc.) i el panís (farina, midó, oli, glucosa, xarop de glucosa, fructosa, caramel, sorbitol, etc.).
A Espanya, arriben uns 6 milions de tones de soja, de la qual un 66% és transgènica, i un milió i mig de tones de panís transgènic. Dues terceres parts dels aliments que ingerim contenen derivats de la soja i el panís transgènics.
Actualment, Espanya és el país de la Unió Europea que destina més superfície cultivable per a transgènics: durant el 2007 es varen cultivar unes 75.000 Ha de panís transgènic.
La majoria dels OMG s'utilitzen per produir pinsos compostos per a porcs, vaques, peixos, gallines, etc. Però no s'obliga a etiquetar els derivats animals (carn, llet, ous, etc). Així els OMG segueixen estant en la nostra dieta i passen a formar part de la cadena alimentària.
La llei obliga a etiquetar aquells aliments que continguin més d'un 0,9% de OMG o derivats d'aquests, però a Espanya no es compleix.
Exemples de productes transgènics que s'estan comercialitzant per la Unió Europea:
Llavors de tabac, colza, soja, panís... tolerants a un herbicida; així, l’herbicida acaba amb tota la vegetació i fauna adjacent al cultiu, i a aquest no li afecta. Clavells amb increment de longevitat i altres amb canvi de color.
Exemples de gens que s'experimenten al laboratori:
gens d'un bacteri per introduïr-los al panís, de vaca a la soja, de rata a l’enciam, d'aranya al tomàquet i la patata, del pollastre a la poma, etc. I infinitat d’experiments més.
ELS EFECTES DERIVATS DEL SEU CONSUM I ÚS VAN MÉS ENLLÀ DEL MEDI AMBIENT
|
Els transgènics no són la solució per la fam, no milloren la qualitat de vida de les persones, ni augmenten la productivitat. Són una forma de concentrar la riquesa en mans de molt poques empreses, mitjançant el control de l'agricultura i de la producció d'aliments.
IMPACTES SOBRE EL MEDI AMBIENT:
Existeix una gran diversitat de varietats locals, autòctones, que s'han desenvolupat i adaptat a les diverses regions ecològiques, culturals i productives, i, que durant centenars d’anys, s’han conservat i millorat de manera natural pels nostres pagesos i agricultors. Fins i tot, algunes espècies presenten milers o centenars de varietats. Té menys valor aquesta biodiversitat i la cultura agrícola?
La introducció de varietats transgèniques en el medi pot generar:
1. Contaminació genètica:
Algunes espècies són contagioses i poden infectar a les espècies no transgèniques de camps veïns. En dies de forts vents i segons les condicions topogràfiques de la regió, el seu pol·len pot polinitzar altres cultius tot i mantenir-se les distàncies de seguretat, arribant a distàncies des de 500 m a quilòmetres.
2. Contaminació d'organismes del sòl:
Degut a l'ús d'agroquímics, molts organismes que es troben al sòl moren o es contaminen. En tractar-se de monocultius, esgoten ràpidament els nutrients del sòl, necessitant més fertilitzants, que els hi proporcionen les mateixes empreses de transgènics.
3. Pèrdua de biodiversitat:
Els transgènics poden contaminar les varietats tradicionals sense que es pugui evitar, així es perden varietats locals i autòctones. A més, pot existir hibridació creuada entre varietats transgèniques i els seus parents silvestres introduïnt-se en els ecosistemes.
4. Destrucció d'ecosistemes:
Sovint, per ampliar el terreny cultivable, es desmunten grans extensions de terra o inclús es talen boscos sencers. Cal tenir en compte la introducció d'un organisme que abans no existia de forma natural en l'ecosistema.
5. Resistències en insectes i males herbes:
Els insectes i herbes desenvolupen mecanismes de resistència davant de plaguicides, cada cop més potents.
6. Increment de l'ús de tòxics en agricultura:
Degut a que les varietats transgèniques són més resistents a herbicides i insecticides s'ha de fer servir més quantiat d'agroquímics.
IMPACTES SOBRE LA SALUT:
Els productes transgènics poden produir efectes inesperats, són imprevisibles.
1. Aparició de noves al·lèrgies degut a la introducció de noves proteïnes als aliments.
2. Aparició de nous tòxics als aliments que generen danys a l'organisme (ronyons, fetge, etc.).
3. Generació de resistències a antibiòtics per part de bacteris perjudicials pels humans.
4. Increment de la contaminació als aliments per un major ús de productes químics en l'agricultura.
5. Afeccions al sistema inmunològic.
6. Segons la FAO, els plaguicides són els causants de més de 20.000 morts accidentals a l'any.
IMPACTES SOCIO-ECONÒMICS:
Es tracta de productes que no persegueixen satisfer les necessitats dels consumidors, sinó que darrera hi ha interessos de capital i de les grans empreses transnacionals.La sobreproducció d'aliments no acabarà amb la fam al món, sinó una justa distribució d'aquests.
El control de la producció i de la distribució dels productes agrícoles queda en mans d'unes quantes empreses transnacionals, trencant-se l'equilibri en el desenvolupament i processament dels nostres aliments i posa en risc la soberania alimentària dels pobles:
1. Dependència dels agricultors de les empreses transnacionals per obtenir les llavors i pesticides relacionats.
2. Increment de la dependència dels pesticides fabricats per les mateixes empreses.
3. Substitució de la producció d'aliments de consum local per una agricultura d'exportació.
4. Trenca tradicions mil·lenàries, com guardar les llavors pel següent any o cicle agrícola, doncs les llavors resultants són estèrils i, per tant, s'han de comprar cada temporada a l'empresa transnacional.
El negoci rodó: agricultor i empresa
L'agricultor
Inicialment per a l'agricultor tot sembla prometedor: una empresa transnacional li fa signar un contracte i li proporciona tot lo necessari (maquinària, llavors, pesticides, fertilitzants, etc)...l’agricultor només ha de tenir l’extenció de terra adequada per que sigui productiu. Però al cap de pocs anys apareixen els problemes: en ser un monocultiu (un sol tipus de cultiu) la fertilitat del sòl disminueix, resistència als herbicides, es contaminen varietats locals, són difícils de comercialitzar, existeix dependència amb l’empresa de les llavors i els agroquímics cada cop més cars...
Quan l'agricultor accepta l'ús d'aquesta tecnologia, les empreses transnacionals controlen aquestes patents, l'obliguen a signar un contracte, on s'inclouen les clàusules amb implicacions judicials com: l'agricultor reconeix les patents que proetegeixen la tecnologia i les llavors, l'agricultor es compromet a usar les llavors transgèniques només per a la sembra i tornar les que li sobren, etc.
Finalment, l’agricultor acaba veient els transgènics com una amenaça per a l’autonomia política, la identitat cultural, la biodiversitat i la soberania alimentària.
Té sentit arriscar la nostra enorme diversitat i riquesa econòmica i cultural en benefici d'unes poques transnacionals?
L'empresa:
La majoria dels transgènics estan dissenyats per què s’hagin de fer servir altres productes que subministra la mateixa empresa (agroquímics, fertilitzants, llavors, maquinària, etc). Això porta a un model de dependència entre agricultor i empresa.
Montsanto és la principal empresa productora de llavors OMG i controla gran part del sistema agroalimentari. Les empreses que monopolitzen aquest sistema generen fortes implicacions sobre les economies dels països, modificant els seus paisatges, les comunitats rurals i, fins i tot, els hàbits alimentaris de les seves societats. A la llarga, aquestes transnacionals volen assegurar-se, no només la producció agrícola, sinó també la producció completa de la cadena alimentària.
Per què permetem que les decisions fonamentals sobre la nostra terra i els aliments no siguin preses pels nostres agricultors, ni tan sols pels propis governs, sinó per empreses multinacionals? Perquè deixem la desició sobre el què sembrar, com i a qui s'ha de vendre, en mans d'aquestes empreses?
La sobirania alimentària és el dret de tots els pobles a controlar i decidir sobre tota la xarxa alimentària, des de la producció fins al consum, per tal d'arribar a l'autosuficiència alimentària. És el dret de decidir sobre els propis aliments, segons el model agroalimentari transmès de generació rera generació, la situació social, econòmica i cultural i l'estat del medi natural de la regió. Per garantitzar la sobirania alimentària és necessari que hi hagi una promoció i recuperació de les pràctiques i tecnologies tradicionals, que assegurin la conservació de la biodiversitat i la protecció local i nacional.
Sigues lliure a l’hora de decidir el què vols menjar:
- Fomenta les zones lliures de transgènics: proposa al teu ajuntament que es declari zona lliure de transgènics.
- No compris productes que continguin o siguin transgènics, observant l'etiquetatge del productes.
- Exigeix un correcte etiquetatge per part de l’empresa.
- Consumeix productes ecològics: en l'agricultura i ramaderia ecològica no es permet l'ús de transgènics ni els derivats, per tant el seu consum garanteix la conservació del medi ambient i protegeix la salut.
- Participa i col·labora en les iniciatives que es desenvolupen en entitats i associacions de forma pública per a la defensa dels drets dels consumidors.
|
