Documento sin título

El repte energètic

QUÈ ÉS L'ENERGIA?

-L’ energia és tot allò que té capacitat de fer un treball.
-Per exemple, una poma, que si la mengem, ens dóna “força” per poder moure’ns.
-La benzina del cotxe, que permet que es desplaci.
-L’electricitat, que fa que s’encengui la televisió.
-Però l’energia no surt de l’endoll ni del dispensador de benzina, l’aprofitem de la natura i la podem trobar de diverses maneres. Podem obtenir l’energia de diferents fonts.

Tornar

LES FONTS D'ENERGIA

Les diferents fonts d'energia les podem classificar en RENOVABLES i NO RENOVABLES :

Fonts d’Energia	No renovable (Energies d’Estoc)	Renovable (Energies de Fluxe)
Exemples	Petroli, Gas, Urani (centrals nuclears), Carbó.	Solar, Hidráulica (salts d’aigua), Eòlica (Vent), Geotèrmica (Calor de la terra), Biomassa (provinent de la matèria viva –fusta, biodiesel, biogas), Maremotriu (de les marees), de les onades,...
Relació temps de producció – temps de consum	Es triga milers d’anys per generar el recurs i es consumeix molt ràpidament (250 anys)	L’Aprofitament es fa al mateix ritme que la generació del recurs.
Període d’exhauriment de les reserves	Petroli (2030-2040), Gas (2040-2060), Urani (2040) Carbó (2080-2100) al ritme previst.	4.500 M. anys.
Disponibilitat	Recurs concentrat en espai (conflictes pel control del recurs), es pot transportar i es pot fer servir sense cap variació diària ni estacional.	Dispers a l’espai (repartit per tot el territori) i discontinu en el temps (variacions diàries i estacionals).
Impactes durant l’utilització	-Emissions de gasos contaminants (CO2, CO, NOx, SOx, partícules,…). -Efecte hivernacle i canvi climàtic.	En cas de cremar biomassa, es produeix C02, però és la mateixa quantitat que ha absorbit la planta per créixer. (Balanç zero).

En el cas de la biomassa extreta de la tala de boscos o plantacions, és important senyalar que la tala s’ha de donar al mateix ritme que el creixement del bosc. Si no, ens quedarem sense bosc. Els ritme d’explotació i reposició són els que determinen si un recurs és renovable o no.

La font energètica que més fem servir és el petroli, després el gas i el carbó, la nuclear.

Tornar

EL REPTE ENERGÈTIC.

És difícil que les reserves s’acabin realment, però el preu i el cost energètic de l’extracció faran inviable exhaurir-les. El problema es presentarà per una pujada molt forta dels preus, en incrementar-se molt la demanda i estabilitzar-se (i reduir-se) l’extracció anual. Aquesta pujada pot anar acompanyada d’episodis de desabastiment. I qui podrà comprar energia? Aquell que tingui diners per pagar-la.Ens queden menys de 20 anys amb petroli a baix preu. Què passarà després?

Però el principal problema és que les emissions que es produeixen amb les energies d’estoc, són de tal magnitud que tenen la capacitat d’alterar la composició de l’atmosfera i canviar la temperatura del planeta. (els gasos com ara el CO2 i el metà, entre d’altres, fan que la calor de la superfície de la terra no pugui sortir a l’espai i quedi retinguda. És l’efecte hivernacle. El calor es va acumulant i s’incrementa la temperatura. Això té conseqüències molt significatives ja que puja el nivell del mar i moltes zones quedaran inundades; desapareixeran moltes espècies d’animals i plantes perquè no es poden adaptar a la nova situació tan ràpidament; hi haurà successos climàtics més extrems i més freqüents –sequeres, onades de calor, onades de fred, pluges torrencials, nevades, huracans -, aspectes que afectaran a l’agricultura i la ramaderia; i moltes espècies animals emigraran de latitud, portant-nos noves malalties,... ).

Un altre tema és que el recurs està concentrat en certes parts del planeta i es creen conflictes per controlar-los, ja sigui els jaciments o les vies de transport. Com ara les dues Guerres del Golf pèrsic, Guerra de Txetxènia, Guerra de Catxemira, El Delta del Níger, Afganistan,... Abans, a les energies renovables se les anomenava energies lliures.

El repte energètic és el de transformar la societat actual per tal que tota la població humana pugui gaudir de cert benestar, però baixant el consum energètic i aprofitant les fonts d'energia renovables. Només d'aquesta manera podrem tenir un futur millor.

Evidentment, qui més té a perdre és la gent dels països rics, que gaudeixen d'un benestar ple de luxes a expenses de la gent dels països pobres i de la salut del planeta.

HI HA MARGE PER A L'ESPERANÇA?

Bob, el Manetes, ho diria ben clar: “Si, i tant!!!”
I com diu el professor Arcadi Oliveres: “Nosaltres no tenim pret a la deseperança” Ja hi ha camí fet:

El Código Técnico de la Edificación (que posa mesures per a l’estalvi energètic i les energies renovables a tots els edificis nous).
El Decret català d’Ecoeficiència.
La feina de les Agencies d’Energia Locals.
Els aparells que fem servir, cada vegada consumeixen menys energia per fer la mateixa funció.
L’aposta decidida pel transport públic (tot i que encara es volen fer infrastructures pel cotxe).
Les empreses, institucions i associacions que treballen en l’eficiència i les energies renovables.
La gent que es decideix a posar plaques solars per escalfar l’aigua.
Les empreses que estalvien diners, estalviant energia.
La gent que estalvia energia a casa seva, des de apagant els llums, a no fer servir tant el cotxe, passant per comprar electrodomèstics de classe A.
La gent que decideix reduir la seva mobilitat i fer més vida al barri.
... I TU, que estás llegint aquesta web.

Però encara falta molt de camí... Caminem, doncs!!

"El mercat respon als diners, no a les necessitats" (George Monbiot)
"Economia vol dir administrar uns recursos limitats
per cobrir les necessitats. No vol dir fer diners." (Arcadi Oliveres)

"Si, per desenvolupar-se, Anglaterra va necessitar tot el globus terraqui,
quants planetes necessitarà l' Índia?" (Gandhi)

"Els petits canvis són poderosos" (Capità Enciam)

Tornar

EL CONSUM ENERGÈTIC A LES LLARS.

A Catalunya, l’any 2004, (segons les dades de l’ICAEN) cada ciutadà va tenir un consum mitjà de 3,3 teps., entre el consum domèstic (un 10 % del consum final d’energia) i el transport (un 18 %).

A casa, els consums mitjos es distribueixen de la manera següent:

48 % Calefacció.
18 % Aigua Calenta Sanitària.
21 % Electrodomèstics.
8 % Cuina
7 % Il·luminació.

Per tant, si volem aconseguir un major estalvi energètic a casa, és adequat començar pels consums majors (calefacció, ACS), que sumen el 66 % del total. Reduir el consum en millorar l’aïllament de l’habitatge, posar reductors de cabal a les aixetes o pensar en els sistemes solars són dos exemples per reduir la contaminació que produeix la nostra casa.

En aquest estudi de l’ICAEN, una família de 4 persones, que visqui en un pis de 90 m2 de la zona metropolitana, arriba a gastar uns 13.000 kWh a l’any, dintre de casa, que es reparteix en electricitat (un 30 % - 3.600 kWh) i en gas (un 70 % - 9.100 kWh). Aquest consum té un cost valorat en uns 800 €.

En quant a la despesa del transport, no hem pogut trobar cap referència al consum mig per persona i any, però hem trobat el cost que suposa de mitjana per família i persona (IDESCAT):

per Catalunya, a l’any 2004, cada família va gastar de mitjana uns 2.627 € (un 10,75 % del pressupost familiar) que per persona és d’uns 947 € de mitjana.
Si ho comparem amb Espanya, cada familia va gastar uns 2.443 € (un 10,47 %) que per persona és aproximadament d’uns 838 €. (Font: INE). Un 11,5 % menys que a Catalunya.

Com es pot comprovar, la mitjana del cost del transport (2.627 €) és més gran que la del consum domèstic (800 €) per família, unes 3,3 vegades més.

Així doncs, reduint el consum energètic primer en el transport i després a casa, a la calefacció i l’aigua calenta, són mesures que ens ajuden a TENIR UNA VIDA MÉS SOSTENIBLE I ENS FAN ESTALVIAR DINERS.

Tornar

GLOSSARI D'ALGUNS TERMES ENERGÈTICS.

Tornar