ELS ASSENTAMENTS HUMANS

Durant l'edat mitjana i moderna es consolidà el model d'ocupació tradicional, de base fonamentalment rural, on els assentaments humans s'intercalaven entre un mosaic de conreus i boscos.  

L'arrencada industrial, encapçalada per la indústria tèxtil, provocà canvis substancials en la fesomia de la comarca, i establí un fràgil equilibri entre l'ocupació rural i els nous espais urbans i industrials. Tot i així, el paisatge de camps i boscos propi de la plana vallesana es va mantenir fins a dates encara no gaire pretèrites.  

  
Durant el present segle, a causa de la immigració dels anys cinquanta i seixanta, la comarca experimentà l'expansió urbanística més important, acollint gran nombre de nous habitatges i indústries. Aquest creixement accelerat es va fer a costa d'ocupar el que fins llavors eren majoritariament espais destinats a l'agricultura. El fins ara indiscutible protagonisme del sector tèxtil es veurà compartit en aquesta període industrial per altres sectors, com el metal.lurgic, la construcció i l'incipient sector químic.  

A les darreries del segle XX el Vallès és una de les àrees més densament poblades del país, amb un territori on l'espai construït tendeix a esdevenir hegemònic. El paisatge vallesà, especialment el de la plana, costitueix en molts indrets un continu urbà format per una amalgama de nuclis de població, zones de segona residència, grans superfícies dedicades a l'indústria, al comerç i als serveis, i infrastructures viàries distribuides de cap a cap del territori. Els espais naturals que trobem enmig d'aquest paisatge fortament artificialitzat, constitueixen, en aquests moments, el principal element diferenciador respecte a altres àrees metropolitanes més extensament urbanitzades.