La dinàmica actual
i els recursos naturals
| EL MEDI GEOLÒGIC |  |
L´entorn geològic
es troba en constant canvi. Els processos morfològics, de la mateixa
manera que ho van fer en temps passats, actuen avui dia d´una manera
lenta però contínua.
Els factors que condicionen
el modelat del relleu actual són el clima mediterrani dominant i
l'estructura i disposició de les diferents unitats litològiques.
El règim de pluges i la variació estacional de temperatures
contribueixen a activar els processos d´erosió que actuen
sobre els diferents tipus de roques. Els sediments són transportats
pels rius fins a les parts baixes o planes, i en última instància
fins al mar.
L´explotació
dels recursos i l´ocupació humana de l´espai actuen
també modelant l'espai físic que ens envolta.
Processos geomorfològics.
L´escolament
difús de les aigües de pluges actua sobre els vessants i provoca
la reptació de la capa superficial del sòl. Aquest moviment
és especialment greu en les zones cultivades on, per contrarestar-ho,
es construeixen marges transversals als pendents.
Igual d'important és l´escolament concentrat
que circula per les incisions i els barrancs. Si el procés és
molt actiu, es poden desenvolupar xaragalls, que produeixen una progressiva
i ràpida erosió de la capa superficial del sòl.
Aquesta circulació d'aigües acaba concentrant-se en els principals rius i rieres de la plana, on continua la seva acció modeladora.
La xarxa principal de drenatge.
Els
principals cursos fluvials del Vallès estan orientats de nord a
sud, tot seguint les valls que dibuixen els materials miocènics.
Gran part dels rius presenten un llit menor, d´amplada
constant, i un llit d´inundació estacional. Quan les precipitacions
són elevades i s´experimenta una pujada general de les aigües,
aquestes poden ocupar la totalitat del llit i soscavar els seus marges.
Les pluges torrencials, típiques de la tardor
i de la primavera, produeixen grans avingudes, que inunden les terrasses
d´alçada més reduïda i s´emporten tots els
materials que troben al seu pas.
Obres d´enginyeria.
Les
grans obres civils constitueixen un dels factors humans que més
canvia la fesomia del paisatge.
Normalment estan lligades a vies de comunicació
com autopistes, ferrocarrils, o també a la proliferació d´extenses
zones industrials. En tots aquests tipus d'obres, condicionades per les
característiques geològiques del terreny, el moviment de
roca que es necessita fer és de proporcions considerables.
Els talls realitzats sobre els ve ssants de les muntanyes o turons tenen
força incidència sobre els processos de modelat naturals,
tot activant-los de manera important, a causa d'aspectes com la desprotecció
del sòl o la realització de talussos de gran pendent.
Els incendis.
Els
incendis forestals, ja siguin d´origen natural o antròpic,
constitueixen un factor important en l´alteració de l´entorn
geològic. Quan s'esdevenen, la cobertura vegetal que protegeix el
sòl és eliminada. Aquest fet ocasiona un augment dels processos
erosius, ja que es disminueix la retenció de l´aigua de pluja
i es faciliten les avingudes, que al mateix temps acceleren el procés.
Aquest fet provoca l'empobriment dels sòls, fins
al punt que a voltes el substrat rocós queda al descobert. En aquests
circumstàncies la proliferació d´una nova flora que
actuï aturant l'erosió es fa molt difícil. En casos
extrems les roques són desmantellades i l´acció mena
a una progressiva desertització del medi.
Explotacions no minerals.
La
gran diversitat de roques que hom troba al Vallès és objecte
de nombroses explotacions lligades a la construcció.
Destaquen les pedreres de roca calcària, utilitzades
per a la fabricació de calç i ciment, a més del seu
ús com a àrid artificial. Els àrids naturals (sorres
i graves) s´extreuen de les terrasses fluvials dels rius i rieres
de tota la comarca.
Igual d'importants són les explotacions d´argiles,
amb les quals es fabriquen peces ceràmiques amb infinitat d´aplicacions.
El sauló, sorra produïda per l´alteració
del granit, es fa servir en la majoria de places públiques i camps
de futbol.
Termalisme.
Lligades
a l´estructura i disposició de les falles que limiten la depressió,
trobem diverses surgències termals.
Aquestes tenen com a origen les aigües meteòriques
que, en circular subterràniament, arriben al fons de la fossa, on
les altes temperatures que hi ha les escalfen i les volatilitzen. En aquest
estat, l´aigua puja molt ràpidament aprofitant les falles
o fractures, de manera que surt a la superfície amb una temperatura
considerable.
Les surgències més conegudes es troben
a Caldes de Montbui ( 70oC), a més de a la Garriga i a Sant Cugat,
ambdues a 60 oC. Les seves propietats minero-medicinals són molt
valorades.
