Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura

ADENC PRESENTA AL.LEGACIONS A LA
"MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI FÍSIC I DEL PAISATGE DE L'ESPAI NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L'OBAC"

-Objectius generals

En el document Memòria de la modificació del Pla Especial s'expliciten els nous objectius generals d'aquest Pla. Creiem que aquests objectius són massa genèrics i no s'ajusten a les directrius que necessita un espai natural protegit. Per exemple en el tercer punt es diu que cal "Atendre les demandes culturals dels ciutadans del país", objectiu molt lloable però que caldria concretar-ho tenint en compte que ens referim a una àrea protegida i que es tracta concretament del Massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. D'altra banda pensem que a nivell de conservació aquesta modificació del Pla es queda molt curta quan planteja com objectiu territorial "preservant-lo dels processos d'artificialització". Estem convençuts que un espai natural del valor de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es mereix un nivell de protecció més ambiciós que vagi més enllà d'evitar els processos d'artificialització. En aquest sentit valorem negativament que en els nous objectius hagin desaparegut conceptes com el de conservació dels sistemes naturals, l'ordenació dels fluxes dels visitants o impulsar una ètica ambiental.

-Pla de Gestió

En la proposta del nou text normatiu es fa referència a la redacció d'un Pla de Gestió per tal de "complementar la programació establerta al Pla d'Etapes i al Pla Econòmic-finançer". Independentment d'una breu descripció del contingut del futur pla de gestió, en cap cas hi consten els terminis ni els mecanismes d'aprovació que garanteixin l'establiment i execució del pla de gestió. Tan sols es fa referència a la durada de l'esmentat Pla (10 anys).

Per aquest motiu sol.licitem que s'estableixi un termini de redacció del Pla de Gestió (un any des de l'aprovació del Pla Especial), un període de consulta pública i una aprovació per part del Ple de la Diputació de Barcelona. Durant aquest període de tramitació del Pla de Gestió en cap cas s'autoritzaran o promouran actuacions que poguin invalidar les futures propostes del Pla de Gestió.

-Pla d'etapes

La proposta de text normatiu del Pla Especial especifica que "la gestió del Pla especial es desenvoluparà d'acord amb la programació establerta al Pla d'etapes i al Pla econòmic-financer. Doncs bé, el que consta en la documentació que s'ha exposat a informació pública com a pla d'etapes és un simple enunciat d'actuacions a les quals s'assigna un període (primer o segon quinquenni) i una dotació pressupostària.

Aquesta minsa informació fa difícil identificar la naturalesa de les actuacions, les quals evidentment tampoc es justifiquen coherentment, malgrat d'algunes se'n fa referència en la "Memòria".

Atès que el Pla d'etapes és un document que condicionarà el Pla de Gestió, pren força la proposta de congelar qualsevol nova actuació fins que no s'aprovi el Pla de Gestió .

-Ampliació de la declaració de Parc Natural

L'espai natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac actualment està declarat Parc Natural pel Decret 106/1987 de 20 de febrer. La nova proposta d'ampliació del Pla Especial no promou en el text normatiu l'ampliació de l'àmbit del Parc Natural.

Per aquest motiu, creiem que caldria incloure en el text normatiu la proposta de modificar els actuals límits del Decret 106/1987 de 20 de febrer de declaració de Parc Natural per tal que l'actual proposta dels nous límits de Pla Especial, coincideixin, amb la de Parc Natural. Transitòriament, les obres, les instal.lacions i els serveis que es desenvolupin en l'àmbit del Pla Especial hauran de complir les disposicions de la Llei 12/1985 d'Espais Naturals i el Decret 328/1992 de 14 de setembre d'aprovació del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).

-Xarxa viària:

Xarxa rodada principal:
En l'àrea d'ampliació del Pla Especial en el sector nordest s'està obrint una traça entre la carretera que uneix Terrassa amb Talamanca i la carretera de Sant Llorenç Savall a Monistrol de Calders, i que forma part del projecte de construcció d'un eix entre Manresa i Castellterçol. La Memòria i el Pressupost presentats concreten extendre una capa de rodadura i la instal.lació d'obres de fàbrica en aquest tram i també en el tram que comunica la carretera de Sant Llorenç Savall a Monistrol de Calders amb Granera.

Des d'un plantejament estratègic, econòmic i ambiental considerem innecessària l'aplicació d'una capa de rodadura asfaltada en aquests dos trams.

Des d'un punt de vista estratègic el fet de mantenir aquests enllaços sense asfaltar permetria mantenir-lo amb un caràcter rústec, la qual cosa el distingiria de la resta de xarxa viària i permetria dotar-lo de continguts diferenciats. Alhora, si s'acondiciona i es manté convenientment, pot satisfer les necessitats de comunicació, encara que considerem que aquestes són prou petites ja que la dinàmica de polaritats d'atracció actuals i potencials de la zona defineixen fluxes de mobilitat i relacions socioeconòmiques que no coincideixen amb aquest eix transversal.

D'altra banda cal recordar que en l'estudi econòmic-financer es preveu una inversió de 120 milions per la realització d'aquesta obra durant el primer quinquenni. Entenem que aquest considerable esforç econòmic podria dirigir-se en d'altres actuacions i inversions als municipis de l'àmbit nord del Pla Especial, amb l'objectiu d'estimular i potenciar les activitats terciàries, i fent que pivotin d'una forma més clara en els nuclis urbans.

Per últim, l'asfaltat d'una via d'aquestes característiques agreuja els problemes de fragmentació d'una àrea natural, que el mateix Pla Especial posa de relleu que "presenten un gran valor ecològic, tan des del punt de vista botànic com faunístic, forestal i paisatgístic". Per tot això, considerem necessari un replantejament del caràcter que el pla especial li dóna a aquests dos trams en el sentit de mantenir-los com a carreteres forestals, no asfaltades.

-Xarxa rodada secundària :
En la documentació presentada hi ha una sèrie de mapes en els que sota la llegenda "estructura del territori" hi figuren la proposta de Xarxa rodada principal, la xarxa rodada secundària i la xarxa de senders excursionistes. L'anàlisi d'aquesta documentació posa de manifest que es dibuixa una xarxa rodada secundària que en alguns casos no existeix en l'actualitat. Per exemple aquest és el cas del tram de Coll d'Eres al Pla dels Ginebrons, o el de la carena de l'Illa al Coll llarg, o el de la Coma d'en Vila a Matarrodona. Tenint en consideració l'impacte que representa l'execució d'aquest tipus d'actuacions sobre el patrimoni natural, considerem improcedent la seva falta de justificació per escrit. A més, trobem a faltar la distinció gràfica entre el traçat de les pistes existents i les propostes de nova creació, fet que dificulta en gran mesura el seu estudi.

D'altra banda, en relació als trams abans esmentats, entenem que no hi ha raons tècniques que justifiquin d'una forma solvent la construcció d'aquestes pistes. En aquest sentit trobem a faltar en el document "Memòria" de la modificació del Pla Especial una anàlisi de la distribució espaial dels focs forestals en l'àmbit del Parc Natural, els quals, convé recordar que han estat situats en la seva perifèria. En canvi, aquestes noves pistes forestals comentades anteriorment tenen una localització clarament central, en àrees qualificades en l'àmbit normatiu com de zona d'alt interès ecològic i paisatgístic o zona d'elements geològics d'especial interès.

Sorprenentment es grafia una pista al Sot de la Carda, quan es tracta d'una obra manifestament il.legal, fet reconegut pel Servei de Protecció de la natura de la Guàrdia Civil (Seprona) i per la pròpia Diputació de Barcelona, administració que protagonitza, redacta i impulsa la modificació del Pla Especial. Lògicament cal treure aquest traçat il.legal de la cartografia presentada en la documentació de la modificació del Pla Especial.

Per tot això emplacem al Servei de Parcs a la revisió en profunditat de la proposta de Xarxa secundària rodada, donat que la proposta presentada la rebutgem pels arguments exposats.

-Arranjament dels aparcaments de Can Pobla

En la xarxa bàsica d'equipaments previstos en el primer quinquenni es contempla l'arranjament dels aparcaments de Can Robert, Torre de l'Àngel i Can Pobla. Valorem positivament l'adeqüació dels aparcaments de Can Robert i la Torre de l'Àngel. En canvi no considerem oportuna l'actuació prevista a Can Pobla, ja que s'afavorirà el trànsit amb vehicles en una zona de difícil accés. Tant a nivell de conservació de l'espai natural com per seguretat dels visitants (pensem per exemple en una situació d'emergència per incendi) convindria buscar solucions alternatives que anessin més enllà de l'arranjament d'un aparcament i que fossin més coherents a les actuacions realitzades en situacions anàlogues en d'altres parcs naturals.

-Càmping de Mura

En la documentació referent a l'estudi econòmic-financer, sorprenentment, apareix un partida pressupostària de prop de 40 milions de pessetes per tal de promoure la construcció d'un nou càmping al municipi de Mura. En cap altre document de la modificació del Pla Especial fa cap referència a la justificació del projecte. No entenem que la Diputació de Barcelona promogui la construcció d'un nou càmping quan fa menys de dos anys ella mateixa va construir un càmping a Mura.

Després de invertir 60 milions i de destinar prop de 10 milions més per acabar-lo de acondicionar, ara sembla que es pretén duplicar una inversió ja realitzada sense justificar la seva necessitat i sense explicar que es vol fer amb el càmping ja construït.

Donat que l'Administració del Parc ja ha executat una inversió similar en l'àmbit municipal de Mura per a resoldre els dèficits d'aquests tipus de infraestructures, que l'actual càmping està lluny de ser un equipament saturat i que es desconeix el que pretén fer la Diputació amb l'actual càmping, no trobem coherent ni explicable la proposta del Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona.

-Mas de la Mata

El Pla preveu la consolidació de l'àrea del Coll d'Estenalles com un gran centre d'atracció del Parc. En aquest sentit, la inversió de prop de 100 milions de pessetes per a la restauració i equipament museïstic del Mas de la Mata i l'actual Centre d'Interpretació del Coll d'Estenalles són un exemple.

Cal recordar que en aquesta zona es donen situacions de hiperfreqüentació (greus, tal com reconeix la pròpia Diputació en la documentació del Pla Especial) com és el cas del camí d'accés al Montcau o bé el colapse de les àrees d'aparcament, que fins hi tot porta que s'aparqui en la vorera de la carretera.

Creiem que cal potenciar els nuclis urbans en l'àmbit de la zona protegida per tal que auspiciïn aquest tipus d'equipaments del Parc. No té sentit que es potenciï una atracció i pressió en zones del Parc en les que aquest fet no resulta recomanable des del punt de vista de conservació, i més quan tampoc és socioeconòmicament beneficiós pels habitants del Parc.

Per tant, sol.licitem que aquest, com altres equipaments, es centralitzin en les viles i pobles del Parc, i tan sols es garanteixi la conservació i manteniment del patrimoni històric que representen construccions com el Mas de la Mata.

-Educació Ambiental

L'actual proposta de modificació de Pla Especial menciona l'interès del foment de l'educació ambiental, però sense especificar com i de quina manera es durà a terme.

Es cert que el Parc es dota d'infraestructures per tal de desenvolupar activitats d'educació ambiental, però no consta en lloc els objectius ni les estratègies per tal d'assolir una política efectiva d'educació ambiental. Tampoc es té en compte els elements naturals i diferenciadors d'aquest Parc per tal de dissenyar les activitats d'educació ambiental.

Respecte a l'estructura administrativa del Parc no hi consta cap tècnic especialista en vertebrar o promocionar els programes d'educació ambiental. En aquest sentit creiem que el Parc s'ha de dotar d'estructura pròpia per tal de garantir uns continguts autòctons i coordinats, a l'estil del funcionament en altres àrees naturals equiparables a aquest espai natural.

-Implantacions d'usos agrícoles en la Zona d'Interès Natural

En el document Text normatiu es defineix que s'admeten en la Zona D'Interès Natural "de forma puntual i localitzada, els usos agrícoles, sempre que s'acrediti de forma fefaent la idoneïtat tècnica dels terrenys per a la implantació d'aquesta activitat". Considerem innecessari aquest punt, donat que, per una banda, colisiona amb la definició exposada pel mateix Pla, de la Zona d'Interès Natural, que diu: "la Zona d'Interès Natural està integrada per sòls ocupats per espècies predominantment arbòries o arbustives, no característiques del conreu agrícola o objecte d'aquest, i aquells que sense reunir aquestes condicions es troben erms i siguin necessaris per a la protecció dels boscos o idonis per a processos d'aforestació o reforestació". Per altra banda, la Zona Agrícola té una definició àmplia no restrictiva, ja que textualment la Normativa incorpora sòls que "prioritàriament estan destinats en l'actualitat a les activitats agrícoles, que ho han estat fins a data recent o que presenten les característiques necessàries per al desenvolupament d'aquestes activitats".

Per tant, considerem que l'activitat agrícola pot desenvolupar-se amb suficients garanties tenint en compte el tracte generós que té tant la definició com la delimitació de la Zona Agrícola en la modificació del Pla Especial. Per això demanem la retirada de la proposta d'admetre implantacions d'usos agrícoles en la Zona D'Interès Natural.

Per tot plegat, cal que es tinguin en compte les esmentades consideracions exposades i es modifiqui la documentació del Pla Especial si volem que el Parc de Sant Llorenç gaudeixi d'una gestió responsable i diligent.

ADENC (Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura.)
Centre Excursionista de Terrassa
Unió Excursionista de Sabadell (UES)
Grup Ornitològic Pigot
Centre Excursionista de Mura

El Vallès, 19 de maig de 1997