Aquest és el text
complert de les al.legacions presentades a TABASA i la
Direcció General de Carreteres del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques de la
Generalitat de Catalunya en motiu de l'exposició
pública del Projecte de traçat i Estudi d'impacte d'una
àrea de servei a l'autopista E-9, pk 6+500 al pk 6+800
direcció nord, dins l'àrea del PEIN de Collserola.1.- Respecte a la justificació de
l'àrea de servei.
Segons es desprén de la
memòria del Projecte de traçat, les justificacions per
construir l'àrea de servei es poden agrupar en 3
unitats:
- a-Manca de benzineres
properes.
- b-La necessitat de
solucionar un problema com són les incidències
degudes a manca de benzina.
- c-El desig de TABASA
d'oferir un servei més als seus usuaris i, de
pas, deixar de ser l'única concessionària
espanyola sense una benzinera al llarg de tota la
concessió.
Donat que la memòria
inicial es va redactar l'any 1995, les dades no estan
actualitzades, i algunes de les justificacions han perdut
validesa.
Així, per exemple, no es
té en compte que a Sant Cugat ja s'ha aprovat la
construcció d'una nova benzinera a la ronda nord i que
se n'està construint una altra a la Guinardera. Pels
vehicles que van en direcció a Manresa, ja no els cal
arribar fins a l'àrea de Monserrat, perquè properament
es construirà una a l'autopista Sant Cugat-Terrassa (la
continuació de la concessió de TABASA), a l'alçada de
Rubí. Concretament l'estudi informatiu i d'impacte
ambiental d'aquesta àrea de servei es va sotmetre a
informació pública ara fa un any, en concret el mes
d'abril de 1996 (DOG número 2193).
El segon raonament va
acompanyat d'una gran quantitat de dades estadístiques i
d'una carta del RACC.
Per a defensar aquest
segon argument trobem a faltar dades sobre el nombre
concret d'incidències, dels trams i del sentit de
circulació en que es produeixen. Entenem que només amb
aquestes dades es pot decidir on és necessària la
ubicació de l'àrea de servei i sí pel nombre
d'aturades es pot justificar una àrea de servei.
Finalment entenem que
TABASA vulgui tenir una àrea de servei per equiparar-se
a les altres concessionàries de l'Estat i "assolir
una major fidelitat dels usuaris", però lamentem
que s'hagi oblidat que és l'única concessionària que
passa en una proporció tan elevada per un espai natural
protegit i que aquest tret diferencial imposa limitacions
a les seves actuacions que no tenen altres trams de vies
de peatge.
Per tant, entenem que la
justificació de la construcció de l'àrea de servei no
té fonament objectiu i es manté sols per l'interès
subjectiu de l'empresa de "ajudar a consolidar les
previsions econòmiques de la concessió" o bé
d'altres que no s'han manifestat en la documentació
exposada.
2.-Respecte a l'estat inicial del medi
ambient
La informació aportada
és sumament superficial. Les dades són genèriques i
sovint antiquades (dades de població de l'àrea
metropolitana de 1981). La majoria de les dades no són
d'elaboració pròpia (fauna, part de la Flora).
3.- Respecte a l'Anàlisi
d'Alternatives
El criteri a l'hora
d'estudiar les alternatives ens sembla qüestionable:
- S'han estudiat
alternatives en els dos sentits de circulació. Això
reforça la nostra demanda de saber en quin sentit es
donen les incidències per manca de combustible, de
cara a poder determinar la ubicació.
- De les 7
alternatives estudiades tan sols l'opció de Can
Borrull sembla complir la normativa vigent. Per tant,
els altres sis emplaçaments no es poden considerar
alternatives d'ubicació.
- És per això que no
entenem que s'estudiïn les opcions "Can
Llobet" i "Valldoreix" amb més
detall, argumentant que, juntament amb "Can
Borrull", són les sis ubicacions "que
semblen amb més possibilitats de ser
escollides". Més aviat ens sembla que s'hagués
pogut estudiar més en profunditat l'opció de La
Guinardera, situada fora de l'àmbit del Parc de
Collserola. D'haver-hi hagut més voluntat de
coordinació amb l'Ajuntament de Sant Cugat, la
benzinera que es construeix als terrenys de La
Guinardera s'hagués pogut situar a tocar de
l'autopista, donant servei al tràfic local i al de
pas.
OPCIÓ CAN BORRULL
Es detecta una manca de
coherència quan es descriu el bosc afectat per aquesta
opció com una "zona marginal de 386 m2 de bosc de
pi" mentre que la descripció de l'estat inicial del
medi ambient diu: "A la zona d'estudi el bosc arbori
teòric (alzina) segueix sent abundant (uns 2.400
peus/ha) però la presència de pi blanc és també
important (uns 1.800 peus/ha). El % de peus inferiors a
la classe 5 és molt baixa (15'8%), la qual cosa indica
que la regeneració de pineda no és molt viable, en
contraposició al que succeeix a les alzines. És
d'importància la densitat bastant elevada que trobem de
roures (Quercus cerrioides), que podem xifrar de l'ordre
de 800 peus/ha. El grau de regeneració que es pot
observar a la zona fa predir que, si no hi ha
intervenció humana, és possible l'evolució cap a
l'alzinar típic."
No s'ha quantificat la
superfície forestal i de revegetació, executada en el
seu dia, que quedarà afectada; no s'ha quantificat el
nombre d'arbres i arbusts a tallar i no se n'ha
determinat les espècies.
La raó per escollir
l'alternativa "Can Borrull" és exclusivament
tècnica i legal. Des del punt de vista ambiental, el seu
impacte és, òbviament, superior al d'altres
"alternatives". No s'ha tingut en compte que
l'impacte ambiental també és un factor limitant a
considerar.
No s'ha avaluat el seu
efecte sobre l'hidrologia subterrània i superficial, la
contaminació atmosfèrica, la Gea, el
paisatge-l'estètica. la contaminació sonora i el
planejament. Aplicant les dades de l'estudi d'impacte
ambiental del Pla Especial presentat per TABASA, la suma
d'aquests efectes donaven un impacte ambiental sever.
Finalment, l'estudi de
detall de les dues solucions arriba també a una
conclusió basada exclusivament en criteris tècnics i
econòmics.
4.- Respecte a la caracterització i
avaluació dels impactes específics de l'àrea de
servei.
Aquest estudi destaca per
les seves flagrants mancances.
Cal recordar que l'estudi
d'impacte ambiental del Pla especial afirmava que
"hauran d'especificar-se estudis més detallats una
vegada es conegui el projecte constructiu". En
canvi, en aquest estudi no es dóna més informació que
a l'anterior.
Concretament, trobem a
faltar:
- No s'ha
contextualitat l'àrea de servei dins del Parc de
Collserola, avaluant la seva compatibilitat amb un
espai del PEIN.
- S'ha obviat els
esforços que la pròpia TABASA sempre havia
esmerçat en el respecte pel medi ambient. En aquest
sentit, no entenem com es justifica l'ocupació d'una
zona que en el seu dia va ser revegetada per reduir
l'impacte ambiental de l'autovia. Amb la construcció
de la benzinera l'empresa contribuiria a la confusió
respecte a l'interès de recuperar i regenerar els
espais naturals que malmeten les obres viàries, i
més quan a la concessionària hi participa
l'administració pública.
- Es justifica la
ubicació per la presència de dues infraestructures
ja existents (tren i autovia), argumentant que es
tracta d'un espai marginal. Entenem que l'ànalisi
s'ha d'enfocar al revés: l'impacte és major en
produir-se un efecte sinèrgic en unir-se les dues
infraestructures.
- No s'ha realitzat
l'estudi geològic i hidrogeològic en detall que
havia recomanat l'estudi d'impacte ambiental del Pla
Especial per tal de conèixer les conseqüències de
possibles fuites.
- Enlloc es fa
referència al marge de bosc de 25 metres que caldrà
desbroçar al voltant de la instal.lació en
compliment de la normativa vigent en prevenció
d'incendis.
Entenem que aquestes raons
són suficients per afirmar que l'impacte ambiental de
l'àrea de servei és incompatible amb els objectius de
preservació i conservació de Collserola.
La tendenciositat de
l'estudi es torna a manifestar en la representació dels
perfils: el bosc existent es representa per pi pinyer
(completament absent de la zona) i la revegetació amb
alzines.
L'estudi d'impacte
ambiental es realitza en base a un projecte de traçat.
D'aquest fet es deriva la impossibilitat de valorar
qualsevol incidència sobre el medi ambient que no sigui
de tipus pràcticament urbanístic o d'ocupació del
sòl.
L'activitat d'estació de
servei que es vol desenvolupar en aquella zona del PEIN
constitueix per sí mateixa una font de perills
potencials d'afecció al medi prou notòria com perquè
la seva anàlisi s'inclogui en l'estudi i no s'intenti
ajornar cap a d'altres fases més avançades de la
tramitació. De fet, el que demanem és que s'avaluï tot
l'impacte del projecte d'estació de servei a l'Estudi
d'Impacte Ambiental, cosa que, sembli o no prou raonable,
és el que demana la legislació aplicable, començant
per les directives comunitàries.
Anteriorment s'apuntava
que no s'ha dut a terme l'estudi hidrològic i geològic
que s'havia anunciat en anteriors etapes de la
tramitació. El problema general és però, que s'està
intentant ubicar un centre d'emmagatzament i manipulació
de productes tòxics i altament inflamables al bell mig d'una
massa forestal protegida, particularment amenaçada i
sensible als incendis forestals.
En l'estudi no es
plantegen qüestions tals com:
- Quin tipus de
dipòsits s'han previst i si disposen de doble cambra
i detector de fuites al buit?
- Quines mesures s'han
previst i projectat per evitar l'impacte d'un
vessament accidental d'hidrocarburs des d'un camió
cisterna durant les operacions de descàrrega? Com s'evitaria
que el líquid anés a parar al bosc, a la riera de
Vallvidrera o s'infiltrés als freàtics locals?
- Quines mesures
contra incendis s'han projectat?
- Com afectaria la
ubicació de la benzinera al pla d'actuacions contra
incendis de l'ajuntament afectat?
- En cas d'un incendi
com el que el 1994 va afectar precisament aquella
zona de Collserola, una benzinera requeriria una
elevada concentració de vehicles i mitjans. En
aquell cas això hauria suposat necessàriament
retirar mitjans dels que protegien les zones
habitades o dels que van evitar la progressió de les
flames cap a zones d'alt valor ecològic. Com s'ha
pres en consideració aquest punt?
- La ubicació d'una
benzinera ha de comportar l'elaboració d'un pla d'evaquació
d'emergència dels habitatges situats a pocs
centenars de metres i al mig del bosc?
- La benzinera implica
aturades i posades en marxa de molts vehicles. S'ha
tingut en compte que això vol dir doblar el nivell
de contaminació acústica i atmosfèrica, afectant
no només als veïns dels rodals, sinó també zones
d'un alt valor ecològic com les de Can Balasc i Can
Busquets, on encara sobreviuen espècies protegides
tan notables com determinats rapinyaires diurns?
5.- Conclusions
El sumatori de
plantejaments i de criteris que s'han descrit es poden
resumir de la següent manera:
- No s'ha
justificat la necessitat objectiva d'instal.lar
una benzinera, un aparcament i una botiga dins de
l'àmbit protegit del Parc de Collserola.
- Les mancances i
les incongruències de l'Estudi d'Impacte
Ambiental ens porten a considerar que és un
estudi deficient i subjectiu.
- Entenem que
l'impacte ambiental de l'àrea de servei és
sever (El propi estudi d'impacte ambiental del
Pla especial redactat per TABASA també arribava
a la mateixa conclusió).
- Entenem que la
ubicació d'una àrea de servei és incompatible
amb els objectius fixats pel Pla Especial de
Protecció de Collserola.
- En el seu dia la
Direcció General de Carreteres no va permetre la
construcció d'una àrea de servei al túnels de
Vallvidrera per tal de minimitzar l'impacte de la
Via, en aquest sentit no entenem l'actitud de
l'actual Direcció General de Carreteres ni la
raó d'aquest canvi de criteri.
És
per això que SOL.LICITEM
- Que siguin admeses
aquestes consideracions com al.legacions al Projecte
de traçat d'una àrea de servei a l'autopista E-9,
pk 6+500 al pk 6+800 direcció nord i el seu Estudi
d'impacte ambiental promogut per TABASA i la
Direcció General de Carreteres del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques de la
Generalitat de Catalunya.
- Que, com a
conclusió d'aquestes al.legacions, es desestimi
l'execució d'aquest projecte de traçat pel seu
impacte ambiental, per la incompatibilitat d'una
àrea de sevei amb el PEIN de Collserola i per la
seva manca de justificació.
ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura)
Gup Natura del Club Muntanyenc de Sant Cugat
Gup Natura de Les Planes
Vallès, 28 de maig de
1997
|