1.- Respecte a la justificació de l'àrea de servei.

Segons es desprén de la memòria del Projecte de traçat, les justificacions per construir l'àrea de servei es poden agrupar en 3 unitats:

• a-Manca de benzineres properes.
• b-La necessitat de solucionar un problema com són les incidències degudes a manca de benzina.
• c-El desig de TABASA d'oferir un servei més als seus usuaris i, de pas, deixar de ser l'única concessionària espanyola sense una benzinera al llarg de tota la concessió.

Donat que la memòria inicial es va redactar l'any 1995, les dades no estan actualitzades, i algunes de les justificacions han perdut validesa.

Així, per exemple, no es té en compte que a Sant Cugat ja s'ha aprovat la construcció d'una nova benzinera a la ronda nord i que se n'està construint una altra a la Guinardera. Pels vehicles que van en direcció a Manresa, ja no els cal arribar fins a l'àrea de Monserrat, perquè properament es construirà una a l'autopista Sant Cugat-Terrassa (la continuació de la concessió de TABASA), a l'alçada de Rubí. Concretament l'estudi informatiu i d'impacte ambiental d'aquesta àrea de servei es va sotmetre a informació pública ara fa un any, en concret el mes d'abril de 1996 (DOG número 2193).

El segon raonament va acompanyat d'una gran quantitat de dades estadístiques i d'una carta del RACC.

Per a defensar aquest segon argument trobem a faltar dades sobre el nombre concret d'incidències, dels trams i del sentit de circulació en que es produeixen. Entenem que només amb aquestes dades es pot decidir on és necessària la ubicació de l'àrea de servei i sí pel nombre d'aturades es pot justificar una àrea de servei.

Finalment entenem que TABASA vulgui tenir una àrea de servei per equiparar-se a les altres concessionàries de l'Estat i "assolir una major fidelitat dels usuaris", però lamentem que s'hagi oblidat que és l'única concessionària que passa en una proporció tan elevada per un espai natural protegit i que aquest tret diferencial imposa limitacions a les seves actuacions que no tenen altres trams de vies de peatge.

Per tant, entenem que la justificació de la construcció de l'àrea de servei no té fonament objectiu i es manté sols per l'interès subjectiu de l'empresa de "ajudar a consolidar les previsions econòmiques de la concessió" o bé d'altres que no s'han manifestat en la documentació exposada.

2.-Respecte a l'estat inicial del medi ambient

La informació aportada és sumament superficial. Les dades són genèriques i sovint antiquades (dades de població de l'àrea metropolitana de 1981). La majoria de les dades no són d'elaboració pròpia (fauna, part de la Flora).

3.- Respecte a l'Anàlisi d'Alternatives

El criteri a l'hora d'estudiar les alternatives ens sembla qüestionable:

- S'han estudiat alternatives en els dos sentits de circulació. Això reforça la nostra demanda de saber en quin sentit es donen les incidències per manca de combustible, de cara a poder determinar la ubicació.

- De les 7 alternatives estudiades tan sols l'opció de Can Borrull sembla complir la normativa vigent. Per tant, els altres sis emplaçaments no es poden considerar alternatives d'ubicació.

- És per això que no entenem que s'estudiïn les opcions "Can Llobet" i "Valldoreix" amb més detall, argumentant que, juntament amb "Can Borrull", són les sis ubicacions "que semblen amb més possibilitats de ser escollides". Més aviat ens sembla que s'hagués pogut estudiar més en profunditat l'opció de La Guinardera, situada fora de l'àmbit del Parc de Collserola. D'haver-hi hagut més voluntat de coordinació amb l'Ajuntament de Sant Cugat, la benzinera que es construeix als terrenys de La Guinardera s'hagués pogut situar a tocar de l'autopista, donant servei al tràfic local i al de pas.

OPCIÓ CAN BORRULL

Es detecta una manca de coherència quan es descriu el bosc afectat per aquesta opció com una "zona marginal de 386 m2 de bosc de pi" mentre que la descripció de l'estat inicial del medi ambient diu: "A la zona d'estudi el bosc arbori teòric (alzina) segueix sent abundant (uns 2.400 peus/ha) però la presència de pi blanc és també important (uns 1.800 peus/ha). El % de peus inferiors a la classe 5 és molt baixa (15'8%), la qual cosa indica que la regeneració de pineda no és molt viable, en contraposició al que succeeix a les alzines. És d'importància la densitat bastant elevada que trobem de roures (Quercus cerrioides), que podem xifrar de l'ordre de 800 peus/ha. El grau de regeneració que es pot observar a la zona fa predir que, si no hi ha intervenció humana, és possible l'evolució cap a l'alzinar típic."

No s'ha quantificat la superfície forestal i de revegetació, executada en el seu dia, que quedarà afectada; no s'ha quantificat el nombre d'arbres i arbusts a tallar i no se n'ha determinat les espècies.

La raó per escollir l'alternativa "Can Borrull" és exclusivament tècnica i legal. Des del punt de vista ambiental, el seu impacte és, òbviament, superior al d'altres "alternatives". No s'ha tingut en compte que l'impacte ambiental també és un factor limitant a considerar.

No s'ha avaluat el seu efecte sobre l'hidrologia subterrània i superficial, la contaminació atmosfèrica, la Gea, el paisatge-l'estètica. la contaminació sonora i el planejament. Aplicant les dades de l'estudi d'impacte ambiental del Pla Especial presentat per TABASA, la suma d'aquests efectes donaven un impacte ambiental sever.

Finalment, l'estudi de detall de les dues solucions arriba també a una conclusió basada exclusivament en criteris tècnics i econòmics.

4.- Respecte a la caracterització i avaluació dels impactes específics de l'àrea de servei.

Aquest estudi destaca per les seves flagrants mancances.

Cal recordar que l'estudi d'impacte ambiental del Pla especial afirmava que "hauran d'especificar-se estudis més detallats una vegada es conegui el projecte constructiu". En canvi, en aquest estudi no es dóna més informació que a l'anterior.

Concretament, trobem a faltar:

- No s'ha contextualitat l'àrea de servei dins del Parc de Collserola, avaluant la seva compatibilitat amb un espai del PEIN.

- S'ha obviat els esforços que la pròpia TABASA sempre havia esmerçat en el respecte pel medi ambient. En aquest sentit, no entenem com es justifica l'ocupació d'una zona que en el seu dia va ser revegetada per reduir l'impacte ambiental de l'autovia. Amb la construcció de la benzinera l'empresa contribuiria a la confusió respecte a l'interès de recuperar i regenerar els espais naturals que malmeten les obres viàries, i més quan a la concessionària hi participa l'administració pública.

- Es justifica la ubicació per la presència de dues infraestructures ja existents (tren i autovia), argumentant que es tracta d'un espai marginal. Entenem que l'ànalisi s'ha d'enfocar al revés: l'impacte és major en produir-se un efecte sinèrgic en unir-se les dues infraestructures.

- No s'ha realitzat l'estudi geològic i hidrogeològic en detall que havia recomanat l'estudi d'impacte ambiental del Pla Especial per tal de conèixer les conseqüències de possibles fuites.

- Enlloc es fa referència al marge de bosc de 25 metres que caldrà desbroçar al voltant de la instal.lació en compliment de la normativa vigent en prevenció d'incendis.

Entenem que aquestes raons són suficients per afirmar que l'impacte ambiental de l'àrea de servei és incompatible amb els objectius de preservació i conservació de Collserola.

La tendenciositat de l'estudi es torna a manifestar en la representació dels perfils: el bosc existent es representa per pi pinyer (completament absent de la zona) i la revegetació amb alzines.

L'estudi d'impacte ambiental es realitza en base a un projecte de traçat. D'aquest fet es deriva la impossibilitat de valorar qualsevol incidència sobre el medi ambient que no sigui de tipus pràcticament urbanístic o d'ocupació del sòl.

L'activitat d'estació de servei que es vol desenvolupar en aquella zona del PEIN constitueix per sí mateixa una font de perills potencials d'afecció al medi prou notòria com perquè la seva anàlisi s'inclogui en l'estudi i no s'intenti ajornar cap a d'altres fases més avançades de la tramitació. De fet, el que demanem és que s'avaluï tot l'impacte del projecte d'estació de servei a l'Estudi d'Impacte Ambiental, cosa que, sembli o no prou raonable, és el que demana la legislació aplicable, començant per les directives comunitàries.

Anteriorment s'apuntava que no s'ha dut a terme l'estudi hidrològic i geològic que s'havia anunciat en anteriors etapes de la tramitació. El problema general és però, que s'està intentant ubicar un centre d'emmagatzament i manipulació de productes tòxics i altament inflamables al bell mig d'una massa forestal protegida, particularment amenaçada i sensible als incendis forestals.

En l'estudi no es plantegen qüestions tals com:

- Quin tipus de dipòsits s'han previst i si disposen de doble cambra i detector de fuites al buit?

- Quines mesures s'han previst i projectat per evitar l'impacte d'un vessament accidental d'hidrocarburs des d'un camió cisterna durant les operacions de descàrrega? Com s'evitaria que el líquid anés a parar al bosc, a la riera de Vallvidrera o s'infiltrés als freàtics locals?

- Quines mesures contra incendis s'han projectat?

- Com afectaria la ubicació de la benzinera al pla d'actuacions contra incendis de l'ajuntament afectat?

- En cas d'un incendi com el que el 1994 va afectar precisament aquella zona de Collserola, una benzinera requeriria una elevada concentració de vehicles i mitjans. En aquell cas això hauria suposat necessàriament retirar mitjans dels que protegien les zones habitades o dels que van evitar la progressió de les flames cap a zones d'alt valor ecològic. Com s'ha pres en consideració aquest punt?

- La ubicació d'una benzinera ha de comportar l'elaboració d'un pla d'evaquació d'emergència dels habitatges situats a pocs centenars de metres i al mig del bosc?

- La benzinera implica aturades i posades en marxa de molts vehicles. S'ha tingut en compte que això vol dir doblar el nivell de contaminació acústica i atmosfèrica, afectant no només als veïns dels rodals, sinó també zones d'un alt valor ecològic com les de Can Balasc i Can Busquets, on encara sobreviuen espècies protegides tan notables com determinats rapinyaires diurns?

5.- Conclusions

El sumatori de plantejaments i de criteris que s'han descrit es poden resumir de la següent manera:

- No s'ha justificat la necessitat objectiva d'instal.lar una benzinera, un aparcament i una botiga dins de l'àmbit protegit del Parc de Collserola.

- Les mancances i les incongruències de l'Estudi d'Impacte Ambiental ens porten a considerar que és un estudi deficient i subjectiu.

- Entenem que l'impacte ambiental de l'àrea de servei és sever (El propi estudi d'impacte ambiental del Pla especial redactat per TABASA també arribava a la mateixa conclusió).

- Entenem que la ubicació d'una àrea de servei és incompatible amb els objectius fixats pel Pla Especial de Protecció de Collserola.

- En el seu dia la Direcció General de Carreteres no va permetre la construcció d'una àrea de servei al túnels de Vallvidrera per tal de minimitzar l'impacte de la Via, en aquest sentit no entenem l'actitud de l'actual Direcció General de Carreteres ni la raó d'aquest canvi de criteri.

És per això que SOL.LICITEM

- Que siguin admeses aquestes consideracions com al.legacions al Projecte de traçat d'una àrea de servei a l'autopista E-9, pk 6+500 al pk 6+800 direcció nord i el seu Estudi d'impacte ambiental promogut per TABASA i la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

- Que, com a conclusió d'aquestes al.legacions, es desestimi l'execució d'aquest projecte de traçat pel seu impacte ambiental, per la incompatibilitat d'una àrea de sevei amb el PEIN de Collserola i per la seva manca de justificació.

ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura)
Gup Natura del Club Muntanyenc de Sant Cugat
Gup Natura de Les Planes

Vallès, 28 de maig de 1997