Superar la política "illista" de
protecció del territori
Una part important del
territori vallesà compta amb algun tipus de protecció i
ha estat incorporada en el PEIN. Aquest pla inclou 9.169
ha del Vallès Occidental i 24.916 ha del Vallès
Oriental, el que suposa un 23% de la superfície
comarcal. Aquesta xifra es podria contemplar amb un cert
optimisme, però el que la xifra no permet apreciar és
que aquesta superfície correspon a les serralades. Per
tant, encara que una part important d'aquests espais
pugui estar catalogada en el planejament local com a sòl
no urbanitzable, això no constitueix cap garantia, atès
que es pot requalificar en el futur, i més tenint en
compte la nova proposta de llei del sòl que permet
urbanitzar tots aquells espais que no tinguin una
protecció específica.
Per tant, no té sentit
només reivindicar la protecció de la natura en uns pocs
espais, sovint els més allunyats dels principals nuclis
de població, i descurar la resta de territori que
esdevé un sòl en espera de ser urbanitzat: els espais
protegits no han de ser la moneda de canvi que legitimi
una "desprotecció" total de la resta del
territori. Entenem que s'ha d'acabar amb la idea del
"tot o res" i establir un gradient, amb
diferents nivells de protecció del territori, que abasti
des dels espais naturals de màxima protecció fins als
parcs periurbans.
El valor
estratègic dels espais naturals en el context
metropolità
Situats en un context
d'aglomeració urbana, i sotmesos a una forta pressió
humana, els espais naturals constitueixen una peça clau
en l'articulació del territori metropolità. La
preservació d'aquests espais i, sobretot, la seva
dignificació, constitueix una garantia per evitar la
degradació del territori metropolità, un fre a la
proliferació de superfícies suburbanitzades de fort
impacte visual i, en definitiva, suposa aturar la
consolidació d'un continu urbà amorf i
despersonalitzat. Els espais naturals periurbans permeten
el manteniment de la idiosincràcia dels nostres pobles i
ciutats, garanteixen les discontinuïtats urbanes i
esdevenen signes d'identitat per als seus habitants.
Les
sobredimensionades dades demogràfiques del PTMB
En les diagnosis
territorials i propostes que el PTMB fa per les comarques
vallesanes, s'extreuen hipòtesis d'ocupació de la Plana
que són excessivament elevades, poc realistes i
dubtosament compatibles amb alguns dels objectius marc
del Pla en aspectes com el reequilibri territorial o la
consolidació del sistema d'espais lliures. Part d'aquest
creixement urbà s'argumenta a partir d'unes dades de
creixement de la població de l'ordre de 350.000
habitants pel període 1991-2026.
Tanmateix, si ens fixem en
les taxes de creixement anuals aconseguides en el
període 1986-1995, la població vallesana es va
incrementar en 1.01% de mitjana anual. Com que aquest
increment és degut, bàsicament, a fenòmens migratoris,
aquest augment no dependrà de la població inicial i,
per tant, podem suposar que l'entrada de nous habitants,
en promig, com a molt serà similar a l'increment absolut
aconseguit en aquests darrers anys (3.080 habitants per
any); encara que previsiblement anirà a la baixa.
D'acord amb aquesta
tendència i extrapolant-la pel període 1991-2026,
la població s'incrementaria en 107.784 nous habitants,
xifra que contrasta amb la prevista pel PTMB, que pel
mateix període és més de tres vegades superior
(350.000 nous habitants). Alhora convé recordar, que
també en 35 anys, del 1960-1995, la població vallesana
es va incrementar en 457.000 nous habitants. Resulta
sorprenent que avui dia es facin previsions de creixement
absolut similars al dels anys del "boom"
demogràfic amb altes taxes de natalitat i allaus
migratòries. Estem convençuts que ajustant aquestes
expectatives demogràfiques a valors més realistes
faríem un diagnòstic més versemblant, que ens
permetria realitzar la planificació del nostre territori
d'una forma més rigorosa.
D'altra banda, entenem que
previsions de creixement més realistes, com les que
apuntàvem de 108.000 nous habitants, podrien ser
absorvides per les zones ja urbanitzades de les ciutats
del Vallès. En aquest sentit cal recordar que queden
enormes superfícies industrials dins les ciutats
vallesanes que estan fora de funcionament i envellides,
que ofereixen la possibilitat d'alliberar una gran
quantitat de sòl per fer-ne un ús residencial i fer
creixements dins de ciutat.
Per tot això, tant des
d'un punt de vista urbanístic com demogràfic, valorem
del tot innecessaris i poc rigorosos els plantejaments
d'ocupació de la plana vallesana fets pel Pla
Territorial Metropolità de Barcelona.
La proposta
d'espais obert del PTMB
Sobre les propostes
d'espais oberts del PTMB, trobem defectes importats en el
seu marc teòric. Com a directriu general, en l'àmbit
del Pla els espais plans es contemplen com a edificables,
en major o menor grau, i es reserven les muntanyes com a
zones no edificables. Considerem que per aconseguir un
territori equilibrat i saludable no s'ha de deixar que
siguin només el pendent i les muntanyes els que
defineixen on es pot edificar. La planificació
territorial ha de servir per corregir les tendències
espontànies, i per evitar situacions absurdes com que
extensos territoris, pel fet de tenir un relleu suau,
estiguin condemnats a una urbanització total, encara que
des d'altres punts de vista no sigui recomanable. Així,
si del marc general es passa al de les actuacions
previstes, s'observen propostes d'urbanització en zones
tan emblemàtiques i estratègiques pels seus valors
naturals com Gallecs o l'antiga mancomunitat
Sabadell-Terrassa.
Més concretament podriem
definir les mancances del Pla Territorial Metropolità de
Barcelona en la protecció d'espais naturals en els
següents enunciats:
- Projecta una ocupació de
la Plana que no es justifica d'una forma solvent.
- No avalua les
possibilitats de creixement dins les ciutats, en zones ja
urbanitzades.
- Impulsa un creixement
urbanístic que no fomenta un estalvi en l'ús del sòl.
No aposta decididament per la ciutat compacta.
- Estimula i estableix la
formació d'un continu urbà a l'àmbit de la Plana
vallesana, sense incorporar les variables ambientals.
- Deixa com únics espais
naturals protegits els de les serralades.
Per tant, cal redefinir
els paràmetres que s'utilitzen actualment per a
determinar els espais oberts del PTMB, i indefugiblemnet
caldrà ampliar i modificar l'actual delimitació
d'espais naturals a protegir, en el context de la plana
del Vallès. De no ser així el PTMB serà ja una eina
obsoleta per a l'ordenació del territori metropolità a
les portes del segle XXI.
La necessitat de
crear una xarxa d'espais naturals protegits
Les consideracions
exposades entorn als valors naturals de la plana del
Vallès i a la problemàtica urbanística que els afecta,
ens porten a la determinació de què la conservació
global i efectiva dels espais naturals de la plana
vallesana ha de contemplar una limitació de l'expansió
del sòl urbanitzat. El manteniment de l'actual ritme de
consum de sòl per a la urbanització comportarà un
futur Vallès dominat per una matriu d'edificacions i
infrastructures i amb uns retalls de territori no
urbanitzat que difícilment podran mantenir la integritat
dels sistemes naturals que contenen.
En aquest sentit,
plantegem la necessitat de la creació d'una xarxa
d'espais naturals protegits a la Plana, capaç de
salvaguardar els valors naturals específics d'aquest
espai comarcal, de mantenir la qualitat de vida i la
idiosincràsia de la comarca i dels seus municipis i de
respondre a les necessitats socials d'espais naturals
propers per al lleure i la realització personal.
L'establiment d'una xarxa
d'espais naturals protegits a la plana del Vallès hauria
de contemplar dos principis bàsics des del punt de vista
biològic:
- El manteniment de les
àrees de gran superfície que donarien coherència a la
connexió amb els espais PEIN.
- La configuració d'un
sistema de connexions, mitjançant àrees naturals de
menor extensió situades entre les grans àrees.
Aquesta xarxa d'àrees
protegides a la plana del Vallès resultaria eficaç en
la conservació del patrimoni natural contingut en
aquesta porció de la comarca, alhora que serviria de
base per al sosteniment de les connexions biològiques
entre els espais naturals protegits a través del PEIN i
dels Parcs Naturals del seu entorn -com són els espais
protegits de la serralades-, connexions que tenen lloc a
través dels sistemes naturals de la Plana.
Conclusions de
l'informe de l'ADENC
- És necessari conservar
els espais naturals de la plana del Vallès en funció
del seu interès biològic, cívic i territorial.
- S'ha de superar la
política "illista" de conservació de la
natura. Cal anar més enllà de la marcada polaritat
existent entre les superfícies protegides de les
serralades i la resta del territori vallesà, i cercar un
gradient en la protecció de les àrees naturals que
garanteixi el futur dels espais periurbans de la comarca.
- És necessari establir
una xarxa d'espais naturals suficientment dimensionada i
connectada, amb capacitat per mantenir el patrimoni
natural de la Plana i alhora facilitar el manteniment
dels fluxes biològics entre els espais naturals que
l'envolten.
- S'ha de fomentar
d'actuacions adreçades a facilitar l'accés dels
ciutadans als espais naturals del seu entorn natural més
proper i a fomentar el seu coneixement i estima.
- S'ha d'adequar els espais
periurbans per al desenvolupament del lleure, dotant el
territori de les infraestructures necessàries (xarxa de
camins, àrees d'esplai...).
- S'ha de superar les
dificultats amb què topa la preservació dels espais
naturals de la Plana, derivades bàsicament de la
tendència cap a la ciutat difusa i el continu urbà. Cal
realitzar els creixements majoritàriament dins les zones
ja urbanitzades, aprofitant per exemple les antigues
zones industrials a l'interior dels cascs urbans. A més,
s'ha de considerar el sòl com un recurs no renovable i,
per tant, cal utilitzar-lo d'una forma eficient i
prudent, tot evitant la promoció de zones residencials
de baixa densitat com ara les ciutats jardí, fent ciutat
compacta.
- És necessari un Pla
Territorial Metropolità de Barcelona que no subordini la
conservació de les àrees naturals a una impressionant i
injustificada expansió de la urbanització.
- És necessari què les
polítiques municipals vagin més enllà de la trama
estrictament urbana i de què s'assumeixi de manera
decidida la protecció i gestió dels espais naturals del
municipi.
- S'ha d'implicar les
administracions supramunicipals en la consecució
d'aquesta xarxa d'espais naturals a la plana del Vallès,
de manera participada amb les administracions locals i la
societat civil.
- S'ha de destinar recursos
per a la gestió i concreció dels objectius que es
puguin fixar en una política de preservació dels espais
de l'entorn de les nostres ciutats.
- S'ha d'incorporar les
opinions de la societat civil vallesana en el
plantejament de l'esdevenidor comarcal.
ADENC (Associació per la
Defensa i l'Estudi de la Natura)
El Vallès, 23 de desembre
de 1997.
Tornar a l'inici
|
