|
A l’entrada
d’aquest segle és més que qüestionable la
necessitat de perpetuar aquest model del segle XIX de construir parcs
zoològics per tal d’oferir a la ciutadania l’espectacle
d’ensenyar animals del tot exòtics i impossible de veure'ls
en els nostres camps i boscos. És evident que la televisió
i els avenços tecnològics ens ha permès descobrir
i conèixer allò que fa dos segles només estava
a l’abast de molt pocs. Avui dia no hi ha dubte que la majoria
del ciutadans estem d’acord que el millor lloc on poden estar
les girafes i els elefants són en el seus habitats naturals
i no pas en una gàbia més o menys gran.
D’altra banda, la justificació de l’existència
del zoo terrestre no és pot plantejar per la necessitat de
conservar determinades espècies exòtiques ja que la
protecció d’aquestes espècies cal fer-ho conservant
els seu hàbitats naturals i col·laborant amb les institucions
i organismes que actuen en aquests territoris. De la mateixa manera
que no tindria sentit que a Tanzània es dediquessin a reproduir
els hàbitats mediterranis per conservar els esquirols del torrent
de Colobrers. En tot cas, per a dur a terme programes de conservació
és evident que no cal transformar grans extensions de territori
destruint ecosistemes ben conservats.
Ja fa temps que a Barcelona li fa nosa el zoo al Parc de la Ciutadella
per tal d’ampliar la Universitat Pompeu Fabra, ampliar les instal·lacions
del Parlament de Catalunya i revaloritzar un espai fins ara poc “útil”
per a Barcelona. Lamentablement la proposta de Barcelona no és
pas la de traslladar la Universitat Pompeu Fabra o el Parlament de
Catalunya a Sabadell i Castellar del Vallès sinó la
de portar aquella part de zoo que no volen ja que una altra part es
queda a Barcelona.
La proposta “sorpresa” de l’Ajuntament de Sabadell
i de Castellar del Vallès d’oferir els espais naturals
del rodal per que es construeixi aquest parc temàtic dedicat
a la fauna exòtica no deixa de ser un desencert. Primer de
tot per l’indret proposat, si bé es cert que una petita
àrea de les 124 hectàrees està qualificada d’equipament,
la resta son àrees forestals i agrícoles on es troba
el paratge del torrent de Colobrers, qualificat de zona d’alt
valor ecològic i paisatgístic pel planejament urbanístic
vigent. És a dir, que ja està protegit per l’actual
normativa, i per tant no és cert que la implantació
de zoo garanteixi la seva protecció, sinó més
aviat tot el contrari (instal·lació tanques, aigües
residuals, transmissió de malalties).
Un altre punt inadmissible és l’extensió de zoològic
que es proposa. Avui dia la part terrestre del zoo de Barcelona ocupa
8 hectàrees, per tant la proposta de 124 hectàrees delata
que no es tracta d’un trasllat del zoo terrestre de Barcelona
sinó d’un projecte de parc temàtic dedicat a la
fauna exòtica on passar tot el dia allunyat de la ciutat de
Sabadell i Castellar dels Vallès. La ubicació proposada,
lluny de la trama urbana existent, ho posa de manifest. Parc temàtic
evidentment dotat de la seva àrea d’aparcament, de restaurants,
comerços i d’unes dimensions desproporcionades.
D’altra banda, la necessitat de prolongar la ronda oest fins
a Castellar del Vallès (no la de construir un tram del quart
cinturó com pretenen els polítics) i la millora de la
xarxa de transport col·lectiu entre ambdues viles (autobús,
ferrocarril) són un deute que el Govern de Catalunya i les
administracions tenen amb aquestes dues ciutats. Per tant, aquestes
actuacions s’han de realitzar independentment del projecte de
zoo. No podem admetre que la incapacitat de lideratge polític
per assolir aquestes infraestructures es solventi acceptant aquest
parc temàtic de fauna exòtica i destruint el nostre
patrimoni natural i cultural.
També sorprèn aquest model territorial que els polítics
ens volen imposar als ciutadans a base d’ocupar espais naturals
no urbanitzables i protegits mitjançant equipaments lúdics
segregats de la ciutat i no planificats en el Planejament urbanístic.
En aquest sentit no és estrany que ens preguntem: Perquè
serveixen els Plans d’Ordenació Urbana de Sabadell i Castellar
del Vallès si a l’hora de la veritat no es compleixen?
Perquè no es vol discutir prèviament la idoneïtat
d’aquest zoo i de la seva possible ubicació, si s’escau?
Perquè és vol ignorar l’acord ciutadà del
Pla General d’Ordenació Urbana de Sabadell on s’acordà
protegir determinades àrees naturals?
Cal recordar que fa pocs mesos, durant el procés de debat del
Pla general d’ordenació de Caldes de Montbui, l’Ajuntament
va haver de retirar la proposta de qualificació específica
que permetria instal·lar un zoològic a la Torre Marimon.
Per tant, és poc noble parlar de candidatures i nominacions
per aconseguir un projecte tant poc afortunat
Per tot plegat esperem que els responsables de governar les ciutats
de Sabadell i Castellar del Vallès siguin capaços de
debatre la idoneïtat, dimensió i ubicació d’aquests
equipament. No podem reduir la discussió al color que pintarem
les reixes del zoo. S’ha de parlar de si volem el zoo, quin zoo
volem i en quin indret. Als polítics no els hauria de fer por
dialogar i debatre sobre afers que fins ara mai s’havien plantejat
però que afecten a acords i models de ciutat consensuats fins
ara.
El Vallès, 26 de setembre de 2002. .
|
