L’ADENC (Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura), presenta avui els resultats d’un estudi sobre la dotació d’infraestructures de transport elaborat per l’arquitecte Manel Larrosa. L’estudi s’emmarca en les investigacions impulsades per l’ADENC des de l’any 1998 en relació a la xarxa viària, amb la voluntat de fonamentar la nostra oposició al projecte del Quart Cinturó i la nostra aposta per un altre model de mobilitat. L'estudi compta amb una beca de la Fundació Caixa Sabadell.

Un índex fractal
Els debats sobre el dèficit d’infraestructures lineals de transport a Catalunya i a la Regió Metropolitana de Barcelona s’han fonamentat moltes vegades en dades poc acurades. La voluntat de l’estudi ha estat afrontar des de l’inici el problema de partida: com comparar dos territoris molt diferents? Es parteix de l’elaboració d’un estàndard (índex LPS - Longitud, Població, Superfície) per al càlcul de les xarxes que sigui indiferent a la superfície regional. Una millora d’aquest índex, el converteix en un índex fractal que s’adequa al comportament de les dades.

Aquest índex fractal (F) resulta molt explicatiu de la longitud de les xarxes de les 17 comunitats espanyoles, o de les regions europees, i presenta els següents avantatges: (1) és possible mesurar les xarxes per a realitats territorials molt diferents i avaluar tant dotacions com dèficits; (2) hi ha una lògica funcional que impregna la dimensió de les xarxes i és possible realitzar un balanç racional per tal de superar un debat sovint mancat d’objectivitat.

Aquest paràmetre F assoleix el valor de Llei geogràfica, ja que per si sola és capaç d’explicar una proporció important de la dotació de les xarxes que hom construeix per tal d’habitar un territori. Es pot deduir, doncs, que la construcció de les xarxes sobre el territori respon a una lògica funcional.

Resultats a destacar
A partir d’aquest paràmetre es pot afirmar que Catalunya es troba molt per sobre la mitjana espanyola en relació a la xarxa bàsica (autopistes i autovies). A nivell Europeu, entre les 44 regions de més de 3 milions de persones, Catalunya és la tercera regió amb major dotació de xarxa d’autopistes i autovies. En quant a xarxa ferroviària, Espanya se situa molt per sota de la mitjana europea.

A partir dels models que s’obtenen de les dades europees es poden simular les xarxes que ens correspondrien si s’adoptés el seu estàndard. Així mateix, estudiant la relació entre la longitud d’autopistes i la de carreteres secundàries, s’observa que Catalunya té una clara mancança de xarxa secundària que distribueixi els fluxos de la xarxa bàsica. També es comprova que Catalunya queda molt per sota de les regions del centre Europa en termes de ferrocarril.

Un altre element estudiat és la relació entre la intensitat de la xarxa viària i ferroviària i el Producte Interior Brut. Les dades mostren una manca de relació directa entre aquestes dues variables. Un major PIB depèn, doncs, d’altres factors estructurals. Són inconsistents les tesis oficials sobre la relació directa entre les xarxes d’infraestructures i el creixement econòmic.

Tanmateix, si analitzem el cas de Catalunya observem que té una dotació d’autopistes per sobre de la mitjana de les 25 regions amb més PIB d’Europa, mentre que en relació a la xarxa ferroviària ens trobem al 50% de la mitjana. Els països amb més PIB assoleixen un perfil infraestructural diferent al de Catalunya.

Consideracions a tenir en compte
En termes europeus, Catalunya presenta clars dèficits en carreteres i ferrocarrils, en relació a la mitjana de les grans regions europees. En canvi presenta una posició molt elevada, sense dèficit, en relació a la xarxa bàsica segons llindars europeus.

El model català i l’espanyol divergeixen cada vegada més del model de les regions més desenvolupades d’Europa.
Si es tracta de comparar-se amb els models europeus, la congestió de la xarxa bàsica, sobretot a l’àmbit metropolità, és deguda a una manca de xarxa secundària de carreteres i de ferrocarrils.

Tot i que es parli de la necessitat de més ferrocarril, la primera recepta oficial és sempre “més xarxa Bàsica”. Des de l’ADENC en canvi, creiem que l’aposta hauria de ser: repensar el model viari com a sistema, fer-lo més sòlid en conjunt (Bàsica + Carreteres), sense necessitat de més xarxa Bàsica; i sobretot, cal més Ferrocarril.

• Essent Espanya un estat molt depenent del petroli i un gran emissor de CO2, per tal de complir amb els acords de Kyoto cal un viratge en el model de les xarxes de transports.
  
• Catalunya no es pot plantejar la proliferació desmesurada de més xarxa bàsica: Quart Cinturó, desdoblament de l’Eix Transversal, etc.
  
• El nou govern de la Generalitat ha d’optar per la racionalització del model de la xarxa viària amb la vocació d’acostar-se als models centre-europeus: més xarxa de ferrocarrils i la millora de la xarxa secundària i la seva connexió amb la xarxa bàsica.
  

Aquestes reivindicacions s’emmarquen en la tasca realitzada per l’ADENC amb l’objectiu de preservar els valors ambientals del territori vallesà. Les principals reivindicacions territorials de l’ADENC són:
la protecció dels espais naturals de la plana del Vallès
la reivindicació d’un model de mobilitat sostenible
la necessitat d’un model urbà compacte.

ADENC, Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura
El Vallès, 2 de desembre de 2003