DÈFICITS i PROPOSTES DE MILLORA DE LA CONNEXIÓ PER CARRETERA ENTRE EL VALLÈS i EL BAIX LLOOBREGAT

L’ADENC (Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura) vol posar de manifest la necessitat de realitzar una anàlisi acurada dels dèficits actuals de les connexions per carretera entre el Baix Llobregat i el Vallès. A partir d’una diagnosi de l’estructura de la xarxa de carreteres i tenint en compte criteris d’eficiència i sostenibilitat ecològica i econòmica, demanem que s’emprenguin mesures per aprofitar al màxim la xarxa d’autovies i autopistes ja existent, tenint sempre en compte que els principals dèficits es troben avui en les infraestructures ferroviàries.
L’anàlisi de la xarxa de carreteres sobre el mapa, com a graf, resulta necessari i de gran interès per tal d’obtenir informació sobre la coherència i l’articulació d’aquesta. A partir d’aquesta anàlisi als àmbits esmentats del Vallès i el Baix Llobregat l'ADENC vol fer públiques les següents observacions, destacant els dèficits actuals i algunes propostes de futur:

1. Dèficits en la cohesió i continuïtat de la xarxa viària bàsica
a) Enllaç de la N-II i l’autopista A-7.
Aquest enllaç actualment només es pot realitzar si es paga el peatge de Martorell. Per estalviar-se el peatge és necessari realitzar una volta d’aproximadament 8 km, passant per la N-340 a l’alçada de Molins de Rei i per l’antiga N-II, que discorre per polígons industrials de Pallejà.
És necessari realitzar l’enllaç directe d’aquestes dues infraestructures, inexistent en l’actualitat i de gran necessitat per a la continuïtat de la xarxa bàsica. Aquesta actuació cal dur-la a terme independentment de la supressió del peatge de Martorell.
b) Enllaç de l’autopista A-7 amb la C-17 (antiga N-152).
Aquest enllaç esdevé un punt crític pel fet de constituir un coll d’ampolla. Cal tenir en compte que abans d’unir-se l’A-7 amb la C-17, s’uneixen els carrils procedents de l’A-7 i la C-33 (antiga A-17). A més, la sortida de l’A-7 vers la C-17 es realitza pel carril de l’esquerra, fet que implica una disminució de la seguretat viària.

2. Dèficits en l’articulació de la xarxa bàsica amb la secundària
Les actuacions actualment en execució -així com totes aquelles previstes- al llarg de l’A-7 entre el Papiol i Montmeló milloraran significativament els enllaços entre aquest vial principal i la xarxa secundària, que dota d’accés al conjunt del territori travessat per l’autopista. Tot i així, però, es detecten els següents punts crítics:
a) Manca de connexió directa de l’A-7 amb la C-1413 a l’alçada dels polígons de Castellbisbal.
Caldria estudiar amb detall la millora de l’accessibilitat a aquests polígons actualment en creixement. A més, aquesta millora possiblitaria l’accés directe de l’A-7 a Castellbisbal (a través de la B-150).
b) Manca d’articulació de la E-9 (tram A-7 / C-58) amb el territori que travessa.
La xarxa viària secundària de l’àmbit de Rubí i Les Fonts podria connectar-se millor amb la E-9 per tal de treure el màxim profit de la capacitat d’aquesta via.

A més, cal subratllar la disfuncionalitat generada pel peatge existent a l’autopista E-9 entre Terrassa i Sant Cugat, comportant que l’antiga carretera BP-1503 absorveixi bona part del trànsit que discorre en aquest sector. En concret, l’any 2002 la BP-1503 a l’alçada de Rubí presentava una Intensitat Mitjana Diària entorn dels 25.000 vehicles i la E-9 a la mateixa alçada assolia només els 17.000. Així doncs, una carretera local com la BP-1503, semaforitzada i que travessa el nucli urbà de Rubí, adquireix, a causa del peatge existent, bona part del paper que hauria de jugar la E-9.

Un darrer punt a assenyalar respecte l’articulació de la xarxa bàsica amb la secundària, tot i que en aquest cas no representa cap problema per a la circulació, és l’enllaç de la N-II i la C-55. Aquest enllaç se situa dins del nucli urbà d’Abrera i el divideix en dues parts. La seva localització, ben propera a edificis d’habitatges, agrava sensiblement la qualitat de vida dels habitants d’aquesta àrea.
En definitiva, des de l’ADENC, com ja hem dit repetidament, apostem per la millora de les infraestructures existents, corregint els dèficits i punts crítics aquí assenyalats, amb l’objectiu de millorar l’articulació del conjunt de la xarxa viària.

En conclusió, si a aquesta aposta per millorar les infraestructures viàries existents se li suma la necessitat d’augmentar les infraestructures ferroviàries (tal i com hem afirmat també repetidament) aleshores esdevé injustificable la creació de nova xarxa bàsica viària. La comparació de Catalunya amb les regions europees amb major PIB posa de manifest la necessitat de fer una aposta decidida pel ferrocarril si Catalunya vol mantenir la seva competitivitat econòmica.
Per tots aquests motius, doncs, demanen la retirada definitiva del projecte del Quart Cinturó i l'assignació dels pressupostos previstos per l'estat per aquesta via en altres infraestructures molts més necessàries per a Catalunya.

ADENC (Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura)
El Vallès, 19 de desembre de 2003