|
Davant
l'anunci d'exposició pública del projecte de "Construcció
del camí forestal de la Coma d'en Vila a Matar-rodona pel Coll
de Boix" promogut pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació
de Barcelona, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Massís
de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac vol reiterar,
un cop més al llarg dels últims disset anys, la seva
oposició a l'esmentat projecte de carretera dins el parc natural.
Es tracta del projecte d'una pista "amb característiques
de carretera de muntanya" de gairebé 2 km pel mig de la
serra de l'Obac, entre la Coma d'en Vila i Mata-rodona, passant pel
Coll de Boix, amb un desnivell de més de 200 m. El Servei de
Parcs Naturals pretén construir aquesta pista en una zona de
màxima protecció del parc natural (declarada com a zona
d'Alt Interès Ecològic i Paisatgístic), preveient
la utilització d'explosius per obrir pas en la roca, i menystenint
la desaparició de més de 2000 alzines, així com
de plantes i animals protegits. Des d'aquesta Coordinadora rebutgem
la tramitació d'aquest projecte de pista forestal sense ni
tan sols haver dut a terme una reflexió en profunditat que
porti a l'elaboració d'un model integrat de prevenció
i extinció d'incendis al parc natural. Volem deixar clar que
no ens oposem genèricament a qualsevol pista, però sí
a aquelles com la de Coma d'en Vila a Mata-rodona, d'un gran impacte
ambiental i de dubtosa utilitat pel que fa a la prevenció i
extinció d'incendis.
Un
projecte amb una llarga història
Aquesta pista ja formava part del forassenyat Pla de Prevenció
d'Incendis de 1987, el qual preveia una extensa xarxa viària
que literalment quadriculava el parc de pistes i carreteres. Tot i
l'oposició al Pla, el 1991 el Servei de Parcs Naturals de la
Diputació va presentar l'estudi d'impacte ambiental. La Coordinadora
presentà un ampli i fonamentat document d'al·legacions
a aquest estudi d'impacte ambiental, el qual estava plantejat de fet
com un mer document de tràmit. El projecte de pista de la Coma
d'en Vila a Mata-rodona torna a reviure després dels incendis
de l'estiu de 1994. El projecte quedà aturat altra vegada quan
el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, després d'una
ferma oposició ciutadana, denega la seva aprovació.
Cal recordar que es recolliren més de 4.000 signatures de persones
comprometent-se a posar-se davant les màquines excavadores
en cas que es volgués tirar endavant la carretera.
El projecte entrà en una via morta fins la tardor de l'any
2002, quan el Servei de Parcs Naturals de la Diputació tornà
a revifar el projecte, presentant-lo com un projecte tancat i previst
en el capítol d'obres a executar durant el primer semestre
del 2003. L'oposició de moltes entitats de la Comissió
Consultiva i les entrevistes amb el diputat de l'àrea varen
tenir per conseqüència que es refés part del projecte
(que sortí a informació pública durant les vacances
de Nadal del 2003, sense que se n'informés a cap de les entitats
de la Comissió Consultiva, malgrat que així s'havia
acordat).
Aquesta coordinadora ha denunciat reiteradament que els objectius
d'un pla de prevenció d'incendis han de ser, en primer lloc,
prevenir l'aparició del foc forestal i, en segon lloc, facilitar
els mitjans per a l'extinció del mateix. Tanmateix, la prevenció
d'Incendis proposada pel Servei de Parcs Naturals es limita a proposar
mesures per a reduir el temps d'accés i de recàrrega
d'aigua. Un veritable pla de prevenció d'incendis hauria de
considerar entre d'altres, i sempre en el marc de la realitat biogeogràfica
i humana del parc natural, la transformació de les línies
elèctriques d'alta tensió, la limitació en el
nombre d'usuaris i l'adopció de mesures per afavorir el comportament
cívic dels visitants, l'adequació de punts de recàrrega
d'aigua, l'estudi de l'estat de les masses forestals i de la seva
igniscibilitat, el risc de les pistes forestals com a focus d'ignició
i l'important impacte d'aquestes sobre el conjunt paisatgístic.
D'altra banda, en la seva nota distribuïda a la premsa el proppassat
24 de març, el Servei de Parcs Naturals addueix que aquest
projecte és fruit de la unanimitat i el consens. Pel que fa
a la unanimitat de la seva aprovació, fa referència
al Consell Coordinador del Parc Natural, on només hi ha un
representant dels col·lectius que vetllem per una gestió
responsable del parc natural, amb veu però sense vot. Les diferents
entitats d'aquesta coordinadora hem mostrat reiteradament el nostre
desacord a aquest projecte en marc del Consell Consultiu del Parc,
un òrgan en el qual no s'ha dut a terme cap debat en profunditat
sobre la idoneïtat del projecte. El Servei de Parcs Naturals
menysprea les possibilitats del Consell Consultiu i el redueix al
pur tràmit d'exposició dels seus projectes. En cap moment
el Consell Consultiu ha mostrat consens respecte aquest projecte.
Les
raons de la oposició al projecte
A continuació, us presentem una síntesi dels motius
en els que es fonamenta la nostra oposició:
1. El projecte d'aquesta pista suposa una greu destrucció del
patrimoni biològic del Parc Natural, en una zona que té
la qualificació d'Alt Interès Ecològic i Paisatgístic
l'objectiu de la qual, d'acord amb la normativa del parc, és
la seva absoluta conservació. En aquest context, cal destacar
els més de 2.000 arbres que desapareixeran i la previsió
de l'ús de dinamita per obrir pas a la roca (s'extrauran més
de 5.000 tones de roca), fet que indica la importància de la
intervenció a realitzar.
2. L'estudi d'impacte ambiental (EIA) elaborat pel Servei de Parcs
Naturals de la Diputació no conté un dels elements bàsics
contemplats per la llei, que és l'anàlisi de diferents
alternatives. En cap cas es plantegen projectes alternatius amb un
menor impacte ambiental, amb l'excepció de petites correccions
sobre la traça. L'EIA està plantejat com un mer document
de tràmit.
3. Si bé es presenta la pista forestal de la Coma d'en Vila
a Mata-rodona amb l'excusa de ser una infrastructura per a la prevenció
d'incendis, el mòbil real és obrir una carretera pavimentada
que comuniqui còmodament dos equipaments propietat de la Diputació
de Barcelona (la masia de La Mata i la masia de Mata rodona), i reforçar
així el model de gestió fortament centralitzada que
caracteritza aquest parc natural.
4. El sector de la Cort Fosca Racó Gran és actualment
una de les escasses àrees de la Serra de l'Obac amb un alzinar
muntanyenc ben desenvolupat i sense una pressió humana important,
gràcies a la seva poca accessibilitat. La construcció
d'aquesta pista pavimentada pot afavorir l'afluència de visitants
i el pas incontrolat de motos i "quads", quan precisament
és la freqüentació un dels factors de risc de
foc forestal més importants. Recordem que els incendis
que hi ha hagut al massís s'han produït tots en àrees
de gran densitat de pistes forestals; l'incendi del 1986 a la Serra
de l'Obac, o el del passat estiu a la Vall d'Horta, es van originar
precisament en pistes forestals. Recordem igualment que els incendis
del parc natural de Garraf, gestionat també per la Diputació
de Barcelona, han assolat zones literalment cosides de pistes forestals.
5. Hi ha alternatives per a la prevenció i extinció
d'incendis molt més adequades a l'objectiu de conservació
del parc natural. El Servei de Parcs Naturals parteix sempre de la
base del Coll d'Estenalles - La Mata com a punt director i centralitzador
de les actuacions. Tots els raonaments es fan a partir de l'estalvi
de temps d'una intervenció des de l'eix Terrassa - Mura, bandejant
el paper de l'eix Sant Vicenç de Castellet - Manresa - Pont
de Vilomara en les intervencions al sector nord-oest del parc. L'anàlisi
dels incendis importants a la Serra de l'Obac (1983 i 1986, per exemple)
demostra que s'inicien als sectors Oest perifèrics (termes
de Vacarisses, Rellinars, Sant Vicenç de Castellet i Pont de
Vilomara) i que avancen amb el vent de ponent en direcció E-NE.
En aquestes zones no són pas pistes el que falten, i en tot
cas, la construcció de la pista de Mata-rodona no presentaria
avantatges significatius per a l'extinció d'aquests incendis.
A més, el tram de pista que s'endinsa per l'alzinar de la Cort
Fosca no és una via gens segura en cas de foc.
Davant de tot això, creiem que és imprescindible potenciar
el Pont de Vilomara i la masia de Mata-rodona com a centre de vigilància,
amb dotació de vehicles contraincendis, l'arranjament del ferm
(que no significa asfaltar) d'algunes pistes ja existents en aquest
sector, i l'establiment de punts d'aigua amb equips de bombeig autònoms.
Finalment, volem destacar que si s'apliqués el mateix raonament
d'accessibilitat des del Coll d'Estenalles, hi ha infinitat d'altres
punts del parc natural d'accés dificultós on caldria
obrir pistes a fi d'accedir-hi en els mateixos temps que el Servei
de Parcs Naturals considera "necessaris" per a l'indret
del Racó Gran. Hi ha molts punts del parc que, a causa de la
seva inaccessibilitat -no ho oblidem que es tracta d'un parc natural!-,
tenen i tindran temps d'accés encara molt més llargs,
perquè altrament el mateix argument de la pista de Mata-rodona
serviria de justificació per a moltes altres possibles pistes.
Quina serà la següent, doncs?
Coordinadora
per a la Salvaguarda del Massís de Sant Llorenç del
Munt i la Serra de l'Obac
Entitats
membres
Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC)
Centre Excursionista de Castellar del Vallès
Centre Excursionista de Terrassa
Centre Excursionista de Mura
Centre Muntanyenc Sant Llorenç
Centre Excursionista de Sant Llorenç Savall
Grup Ornitològic PIGOT de Terrassa
Unió Excursionista de Sabadell (UES)
El Vallès,
16 d'abril de 2003
|
