La Coordinadora espera que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya avaluï desfavorablement l'estudi d'impacte ambiental de la carretera forestal de la Coma d'en Vila a Mata-rodona.

La Coordinadora per a la Salvaguarda de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac va presentar el passat mes d'abril un document d'al·legacions a l'estudi d'impacte ambiental de la carretera forestal de la Coma d'en Vila a Mata-rodona. En base a les greus deficiències detectades, aquesta Coordinadora d'entitats espera del Departament de Medi Ambient de la Generalitat una declaració d'impacte ambiental desfavorable. Una declaració favorable constituiria una greu decepció per als milers de ciutadans que valoren el massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i que confien en la sensibilitat del nou govern, i especialment del Departament de Medi Ambient.

Aquesta Coordinadora, avalada per milers de signatures de la ciutadania, ja es va manifestar contrària a aquest projecte en les anteriors tramitacions (anys 1990 i 1995), així com en la Comissió Consultiva i el Consell Coordinador del parc natural. La construcció d'aquesta carretera forestal provocaria un impacte ambiental irreversible, contraproduent i no justificat pel que fa la prevenció d'incendis forestals al parc natural. A més, l'àmbit on es pretén portar a terme aquest projecte és una àrea classificada com d'alt interès ecològic i paisatgístic, l'objectiu de la qual, d'acord amb la normativa del parc, és la seva absoluta conservació.

El projecte i l'estudi d'impacte ambiental sotmesos a exposició pública estan mancats de rigor i pateixen de greus mancances

Tant el projecte com l'Estudi d'impacte ambiental presenten mancances importants. La justificació del projecte és mínima i presenta errors fins i tot en el recompte dels temps d'accés, element que es presenta com la principal justificació del projecte. El document de l'Estudi d'Impacte Ambiental no incorpora cap descripció acurada del patrimoni natural que es veuria afectat, utilitza una metodologia manifestament mancada de rigor i ignora la tala d'unes 2000 alzines i l'ús de dinamita per obrir pas en la roca.

El projecte
En l'apartat dels objectius del projecte, contínuament es confon extinció, pre-extinció i prevenció. Una infraestructura viària sempre serà un pèssim element de prevenció, malgrat la seva possible utilitat durant l'extinció. El mínim que es pot dir és que caldria un estudi detallat de les mesures que el Servei de Parcs pretén establir per a evitar l'accés i la circulació per la pista de vehicles no autoritzats. Pel que fa a l'apartat de justificació i conveniència del projecte, l'única taula de càlculs de distàncies, velocitats i temps dels serveis d'extinció és extremadament pobra i presenta greus errors que la invaliden. Així, per exemple, és evident que la distància entre Terrassa i Mata-rodona pel Coll d'Estenalles no és de 4 km com apareix entre els càlculs que es presenten. En el cas de la distància entre Manresa i Mata-rodona, el tram de camí forestal és d'uns 8 km i no de 17 km. Tampoc és creïble la velocitat mitjana de 60 km/h per a un vehicle de bombers pujant la carretera del Coll d'Estenalles.

El projecte de carretera forestal no respon a cap estudi o mapa de risc d'incendis en el parc. En conseqüència, manquen arguments seriosos que justifiquin una obra d'aquesta envergadura i impacte al cor del parc natural. Un informe elaborat el 1996 (última tramitació del projecte) per l'aleshores Servei d'Agents Rurals de la Generalitat, sense negar una certa utilitat en determinades situacions, descrivia el parc natural com "una illa de baix risc, envoltada d'un mar de risc extrem" i recomanava que " ... les actuacions de prevenció han d'estar molt orientades a assegurar l'estanquitat del PEIN, és a dir, actuar amb mesures preventives al perímetre i límits perifèrics del parc."; més endavant, concloïa que "la prevenció, sobretot dels punts d'ignició, s'ha de prioritzar a les zones orientals i meridionals del PEIN (St. Llorenç Savall, Castellar del Vallès i Matadepera) i les zones properes al nucli urbà de Mura. En aquest context, el projecte del camí no es pot prioritzar per sobre de les actuacions en les zones perifèriques."

L'Avaluació d'Impacte Ambiental
La descripció del medi físic i biològic que és realitza és poc detallada i no respon al nivell de detall que exigeix un document d'avaluació d'impacte ambiental. Però, sens dubte, crida l'atenció la metodologia utilitzada, molt poc rigorosa. La utilització d'una escala semiquantitativa ignora la veritable transcendència dels impactes que es puguin produir. Aquesta forma de quantificar els impactes i aquests agrupaments dilueixen en una matriu de dades la transcendència dels impactes, per greus i irreversibles que siguin. Per tant, aquest tipus d'anàlisi serviria per avaluar com a "compatible" gairebé qualsevol projecte... Així, per exemple, si es tripliqués l'amplada de la carretera, amb aquest sistema d'avaluació probablement l'avaluació de l'impacte ambiental amb prou feines variaria.

Així, no és d'estranyar que l'eliminació de prop de 2.000 alzines d'una de les millors zones d'alzinar muntanyenc del parc natural només mereixi una anàlisi somera sota l'epígraf "L'esbrossada i neteja", amb una valoració de -2 !! (de 0 a -3). O que, en un altre "oblit", es deixi d'analitzar l'impacte de l'ús d'explosius per a voladures de roca, que en canvi sí que apareix en el Plec de prescripcions tècniques i en el Pressupost del projecte, negligint així l'anàlisi d'un dels factors que més impacte pot tenir sobre la fauna i invalidant l'Estudi d'Impacte Ambiental.

També trobem a faltar una anàlisi acurada de totes les alternatives possibles per tal de millorar la prevenció i extinció d'incendis als sectors NW del parc natural. El projecte en qüestió es limita a comparar quatre traçats quasi idèntics. Des d'aquesta Coordinadora, ja fa anys que proposem altres alternatives per a la prevenció i extinció d'incendis molt més respectuoses amb l'objectiu de conservació del parc natural. En concret, una aproximació adequada a l'extinció d'incendis en el sector en qüestió passa per la instal·lació d'hidrants i punts d'aigua amb equips de bombeig autònoms en una sèrie d'ubicacions estratègiques.

Sobren, en canvi, afirmacions de més que dubtosa professionalitat, com ara "Val a dir que la construcció de la plataforma del camí té un efecte positiu en quant al control de l'erosió..." (!). L'erosió que suposarà la construcció d'aquest camí en una zona d'un pendent tan acusat com aquest és de preveure que serà crítica i afirmacions com l'anterior subratllen encara més la dubtosa consistència ambiental del projecte.

I finalment, tampoc es consideren els nous perills d'incendi que generarà l'augment en la freqüentació de la zona, especialment la circulació motoritzada. Caldria que el promotor detallés amb quines mesures concretes pretén aconseguir que el camí projectat quedi tancat (cap cadena és una barrera per a motos i quads). Aquest fet invalida per ell mateix la taula d'avaluació global d'impactes.

En definitiva, en base a la documentació presentada, és impossible acceptar la tala de prop de dues mil alzines, la utilització de dinamita i l'explosió de prop de 5.000 Tm. de roques en una de les àrees més ben conservades del parc, quan l'únic motiu veritable és aconseguir una major comoditat en la gestió motoritzada del parc. Cap repoblació en els talussos d'un camí podrà tornar a donar el caràcter de bosc continu o de codines a un dels racons més bells, feréstecs i protegits de la Serra de l'Obac.

El Vallès, 12 de maig de 2004

Coordinadora per la Salvaguarda del Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac
Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC) / Centre Excursionista de Castellar del Vallès / Centre Excursionista de Terrassa / Centre Excursionista de Mura / Centre Muntanyenc Sant Llorenç / Centre Excursionista de Sant Llorenç Savall /
Grup Ornitològic PIGOT de Terrassa / Unió Excursionista de Sabadell (UES).