AVANÇA EL PROCEDIMENT JUDICIAL CONTRA EL QUART CINTURÓ INICIAT PER L'ADENC

El procés judicial contra el Quart Cinturó ha fet un pas endavant. L'ADENC va presentar la setmana passada l'escrit de la demanda del Contenciós Administratiu que va interposar la tardor del 2003 en relació a l'aprovació de l'Estudi Informatiu del Tram Abrera-Terrassa. La presentació del contenciós era una de les mesures previstes en cas que les al·legacions presentades l'any 1998 no fossin tingudes en compte ni contestades, tal com finalment ha succeït.

Davant la manca de mecanismes de diàleg amb les administracions responsables (Generalitat de Catalunya i Ministeri de Foment), la via judicial esdevé un dels camins a seguir per tal de posar en evidència les irregularitats administratives del projecte. No obstant, seguim exigint a totes les administracions implicades i especialment a la Generalitat l'inici d'un debat ampli i profund sobre les infraestructures de mobilitat necessàries a la Regió Metropolitana de Barcelona.

En la demanda presentada l'ADENC demana que s'anul·li i es deixi sense efecte la resolució del Ministre de Foment de 14 de Juliol de 2.003, per la que s'aprova l'expedient d'informació pública i definitivament l'estudi informatiu clau EI.1- E-76.A.1 Autovía orbital de Barcelona, declarant la caducitat de l'expedient en qüestió i no estar ajustat a Dret conforme a la legislació procedimental administrativa, sectorial d'impacte ambiental i referent a mobilitat i sostenibilitat.

Nul·litat de Ple dret de la tramitació i l'aprovació de l'Estudi informatiu del Tram Abrera-Terrassa
Diferents motius ens han portat a demanar la nul·litat de l'Estudi Informatiu. A continuació enunciem els principals:

- El projecte tècnic aprovat té ni més ni menys que 7 anys. És obvi que les circumstàncies tècniques i legals que envolten el projecte han variat considerablement, fet que implica l'exigència d'una repetició del mateix. És per això que defensem la caducitat de l'expedient administratiu del tram Abrera-Terrassa.

-El projecte del Quart Cinturó, tal com s'ha defensat fins ara, és una autovia de caràcter provincial i, per tant, la competència d'aquestes vies és exclusiva de la Generalitat de Catalunya d'acord amb la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia Catalunya. El fet que el Ministerio tramiti el projecte entra en conflicte amb les competències que són pròpies del govern de Catalunya, sobretot quan la Generalitat de Catalunya ha posat en entredit la continuïtat del projecte cap al Vallès Oriental.

-La tramitació de només el tram Abrera-Terrassa del Quart Cinturó, sense justificació suficient, és motiu suficient per procedir a la seva nul·litat, ja que la tramitació dels estudis tècnics i ambientals d'una carretera ha de contemplar el seu traçat global.

Noves lleis catalanes d'urbanisme i mobilitat
Les noves lleis aprovades a Catalunya durant aquests anys de tramitació posen encara més en evidència la manca de coherència del projecte a la normativa actual. La nova llei d'urbanisme (2/2002) i la llei de mobilitat (9/2003) fan una aposta clara per la sostenibilitat i desenvolupen mecanismes per la planificació d'un territori i unes infraestructures que s'aparten radicalment del model del Quart Cinturó.

Manca de justificació en relació a la mobilitat
L'estudi presenta importants dèficits en relació a la justificació de la via. No es disposa d'un estudi global de la mobilitat i del trànsit de la Regió Metropolitana de Barcelona, àmbit que l'estudi hauria de prendre com a referència. Estudis recents, com el realitzat per l'ADENC sobre la mobilitat en l'àmbit d'Abrera i Terrassa, han posat de manifest dèficits que no s'ajusten a la diagnosi de la que parteix el projecte. Així mateix, aquests estudis s'han adjuntat al contenciós per a mostrar l'existència d'alternatives per a millorar la mobilitat.
Els greus errors detectats en l'estudi de trànsit del projecte del Quart Cinturó (tram Abrera-Terrassa) invaliden l'aprovació definitiva de l'estudi informatiu. L'estudi informatiu del projecte utilitza un model viari que presenta importants defectes de base i preveu uns cabals circulatoris més que sobredimensionats.

En primer lloc, el model presenta "oblits" imperdonables, com per exemple no incloure una carretera tan important com la Terrassa-Rubí (BP-1503). En segon lloc, el volum de trànsit previst per l'any 2000 per al Quart Cinturó i per a la resta de carreteres de l'àmbit d'estudi s'ha demostrat totalment sobredimensionat. En el cas de la carretera comarcal de Terrassa a Martorell (C-243) l'estudi preveia que per l'any 2000 tindria una IMD (intensitat Mitjana diària de vehicles) de 42.071, mentre que en realitat, tot i que no s'ha construït el Quart Cinturó, la IMD ha estat de 19.319.

Incompliment del mínim exigible en un estudi d'impacte ambiental
L'estudi d'impacte ambiental no avalua l'impacte global de la totalitat de l'autovia sinó que només ho fa per un tram; això comporta una vulneració del contingut de l'estudi d'impacte ambiental. Què passaria si de l'avaluació d'impacte ambiental del tram pendent (molt més gran en longitud) es conclou que l'impacte és crític i és inacceptable la seva realització? Precisament per no caure en aquesta situació absurda, s'exigeix que l'avaluació d'impacte ambiental sigui de tota l'autovia.

L'estudi Informatiu fa referència a un estudi de l'ADENC sobre connexions biològiques com element bàsic per avaluar l'impacte ambiental de l'autopista. Aquest estudi conclou que l'actual projecte afectaria dos dels tres connectors biològics més importants del Vallès, però a l'hora de la veritat no s'ha tingut en compte per res en l'estudi impacte ambiental. D'altra banda tampoc no s'analitza ni es tenen en compte recomanacions d'altres estudis on es donen elements per avaluar l'impacte de l'autovia com a crític.

Impacte sobre els espais naturals protegits i sobre els espais urbans
El projecte del Quart Cinturó (tram: Abrera-Terrassa), comporta un impacte, com reconeix el propi estudi, sobre els espais naturals de Montserrat-Sant Salvador de les Espases i Sant Llorenç del Munt. La traça afectarà greument diferents torrents i conques fluvials com la Riera de Magarola, Riera de Sant Jaume, Torrent de Sant Miquel, Torrent de la Maurina, Torrent del Batlle, Torrent de Ca n'Amat, Torrent Mitger de Ca n'Amat.

L'impacte del Quart Cinturó no només afectarà el medi natural sinó que també implicarà una degradació i impacte elevat sobre determinats barris i àrees urbanes per on passarà el traçat. En aquest sentit sembla poc recomanable perpetuar aquest model d'envoltar ciutats amb autopistes o senzillament que aquestes condicionin la qualitat de vida dels ciutadans d'una forma tant contundent.

Manifestació contra el Quart Cinturó a Terrassa el diumenge 20 de juny
La Campanya Contra el Quart Cinturó ha convocat per al proper diumenge 20 de juny una manifestació a Terrassa sota els lemes "Ara el podem aturar" i "No a un altre Bracons". La convocatòria es realitza per a demanar l'aturada definitiva del projecte i exigir un debat en profunditat sobre les necessitats reals per a la millora de la mobilitat a totes les comarques afectades.

ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura)

El Vallès, 20 de maig de 2004