Aprofitant
la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient l’ADENC
(Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura)
vol fer públiques dades preliminars dels estudis que està
realitzant sobre els espais naturals dela Plana del Vallès
per tal d’incentivar la reflexió. Les dades demostren
que l’impacte de la xarxa viària va més enllà
del seu traçat i provoca a mig termini una pressió
urbanitzadora al seu voltant. L’eix de l’AP7 al Vallès
esdevé un exemple del que podria passar amb la construcció
del Quart Cinturó, paral·lel a l’AP7 a tan sols
una distància d’entre 5 i 12 kilòmetres.
Per la seva localització a la comarca del Vallès,
l’ADENC ha centrat bona part de la seva tasca en la preocupació
per l’urbanització sense pautes del territori en l’àmbit
metropolità i la defensa d’un sistema d’espais
naturals a la plana del Vallès envoltant les ciutats i pobles.
Aquesta tasca ha tingut un caràcter científic i divulgatiu
amb l’elaboració, per exemple, de l’estudi sobre
connexions biològiques a la plana del Vallès l’any
1994 i l’organització de la Conferència sobre
els espais naturals de la plana del Vallès l’any 1997.
Tanmateix, l’aspecte més visible d’aquest treball
han estat les campanyes realitzades contra el camp de golf a Torrebonica,
contra la instal·lació del Zoològic de Barcelona
a Castellar del Vallès-Sabadell o a Caldes i actualment altra
vegada contra el Quart Cinturó.
El procés d’urbanització de la plana del Vallès
ha estat marcat els darrers 30 anys pel paper de les infraestructures
viàries. Aquestes infraestructures, que provoquen la fragmentació
dels espais naturals, han actuat com a catalitzadores d’un
procés extensiu d’urbanització provocant la
urbanització dels espais naturals propers a la seva traça.
Només 5 km de l’AP-7 al Vallès, el 8%
del seu traçat al Vallès, podrien mantenir avui funcions
de connectivitat.
Uns primers resultats dels estudis que l’ADENC està
realitzant, encara que preliminars serveixen d’exemple per
mostrar la incidència de l’impacte del creixement urbanístic
associat a les infraestructures viàries.
L’eix de l’autopista AP-7 (antiga A-7) té una
longitud de gairebé 57 kilòmetres des de l’extrem
occidental fins a l’extrem oriental del Vallès. D’aquests
57 kilòmetres a través de la plana del Vallès
avui tan sols en 16 km (un 28 % del traçat) es mantenen espais
no urbanitzats al seu voltant. D’aquests 16 kilòmetres,
però, tan sols 8 km poden dur a terme funcions de connectivitat
ecològica, ja que la resta es correspon a espais naturals
que han quedat aillats pel creixement urbanístic. Si ho mirem
amb més detall, però, cal saber que aquests 8 kilòmetres
en que l’AP-7 manté al seu voltant espais naturals
no aïllats estan dividits en 15 trams, i només 6 d’aquests
trams superen els 500 metres. Si considerem 500 metres com l’amplada
mínima que pot fer un espai per actuar de connector ecològic,
llavors tan sols 5 kilòmetres dels 57 km de l’eix de
l’AP-7 podríen mantenir avui funcions de connectivitat.
Tot i aquesta situació, que podríem qualificar de
crítica, encara avui no existeix cap figura de protecció
per aquests espais i la dinàmica de creixement urbanístic
es troba en una fase accelerada.
Manifest
d’Olot per a la salvaguarda de la connectivitat ecològica
i paisatgística
Tal com s’esmenta al "Manifest d’Olot", consensuat
el desembre de 2003 per un grup d’experts catalans de reconeguda
solvència en l’estudi del medi natural, "hi ha
consens a escala internacional i nacional sobre la necessitat de
protegir les connexións ecològiques que mantenen funcionals
els espais naturals protegits, per garantir la conservació
de la biodiversitat i superar així, definitivament, el plantejament
que sols cal conservar espais de protecció aïllada".
Així mateix, el manifest afirma també que "la
majoria dels espais naturals protegits de Catalunya es localitzen
en zones de muntanya i que existeixen molts espais sense protegir,
però de notable interès per a la conservació
de la biodiversitat ecològica i la connectivitat ecològica
en les zones més poblades, on es concentra la majoria dels
processos de fragmentació derivats de l’expansió
d’infraestructures i de creixements urbanístics i industrials".
És imprescindible una actuació decidida de
la Generalitat
Davant la manca d’instruments que permetin la preservació
d’aquests espais i davant la manca d’un Pla Territorial
Metropolità, demanem una moratòria dels processos
urbanístics al voltant d’aquest eix així com
de les noves infraestructures viàries. En aquest sentit,
volem fer especial referència sobretot al Quart Cinturó,
que portaria a la repetició del procés urbanitzador
que ha tingut lloc al voltant de l’AP-7 a una distància
de menys de 10 kilòmetres. Així mateix, demanem el
desenvolupament immediat de les "Directrius estratègiques
per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques
entre els espais protegits" previstes en el marc del Pla d’Espais
d’Interès Natural i que haurien d’anar acompanyades
de revisions del planejament urbanístic i dels projectes
de grans infraestructures.
El passat mes de març l’ADENC va fer arribar la seva
preocupació al voltant d’aquest tema al director General
de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ramon Luque,
que es va comprometre a mantenir-lo com una de les prioritats de
la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge.
El proper 20 de juny la Campanya Contra el Quart Cinturó
ha convocat una manifestació contra el Quart Cinturó
amb l’ànim d’exigir un debat sobre la necessitat
d’aquesta via, l’aturada de la tramitació administrativa
del proejecte i l’aprofitament de la inversió prevista
pel Quart Cinturó en altres infraestructures de mobilitat
més necessàries i amb menor impacte ambiental.
ADENC
El Vallès, 5 de juny de 2004
