|
La
Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) vol manifestar la seva
indignació davant l’anunci que en l’acord entre
el Ministeri de Foment i la Conselleria de Política Territorial
i Obres Públiques es dóna via verda a la construcció
de la B-40, altrament coneguda com a Quart Cinturó o autovia
orbital, entre Terrassa i Abrera.
Segons la nota de premsa, el conveni signat inclou:
- Autovia A-7 entre Vilafranca del Penedès i Abrera - 90.250.000,00
€
- B-40 Abrera-Terrassa - 165.000.000,00 €
- Millores de comunicació Baix Llobregat i Vallès Occidental
* - 61.725.000,00 €
*Pendent dels estudis de mobilitat.
Aquesta darrera partida és totalment confusa. En el mapa adjunt
al comunicat oficial es fa esment en canvi del projecte “Millores
comunicació Vallès Oriental – Vallès Occidental”.
Tot plegat posa en evidència la gran confusió del govern
sobre aquesta infraestructura.
La CCQC demana la congelació del conveni signat, pendent de
la tramitació del Pla d'Infraestructures del Transport, que
ha de facilitar el debat tècnic, ciutadà i polític
necessari.
Un debat imprescindible encara pendent
Des de fa més de 10 anys, la CCQC ha estat fent oposició
a la construcció del Quart Cinturó, no només
per l’impacte ambiental que suposaria, sinó per la fragmentació
territorial i pel foment de l’especulació. La CCQC ha
aportat, a més, una reflexió seriosa sobre la mobilitat
que, amb l’aparició, consolidació i implantació
del concepte de sostenibilitat, ha forçat les administracions
a afrontar l’ordenació de xarxes de transport dins una
planificació territorial integrada.
En l’anàlisi tècnica han estat rebatudes totes
les argumentacions que han estat utilitzades per a justificar la necessitat
del Quart Cinturó. Aquesta anàlisi ha demostrat la no
necessitat del tram Abrera-Terrassa per raons internes de mobilitat,
en contra de les teòriques millores que suposarien en l’A7,
i la utilització per part de l’administració actuant
de dades errònies i incompletes. Cal constatar que cap administració
ha contestat o rebatut la denúncia d’aquest fets.
Però la CCQC no només ha fet oposició. També
han estat aportades propostes d’articulació de la xarxa
viària i ferroviària, a més d’altres estudis
tècnics sobre la modulació de la xarxes i estudis comparatius
sobre xarxes de comunicació en l’àmbit europeu,
els quals han posat de relleu la necessitat d’adreçar
les noves inversions a la millora i creixement de la xarxa ferroviària
i de la xarxa viària secundària. els problemes de mobilitat
per als quals hi ha solucions més sostenibles, com ara la millora
de la xarxa de carreteres, l’eliminació dels peatges
i la potenciació d’un model de transport públic
basat en el ferrocarril.
Amb tantes reflexions teòriques i evidències tècniques
sobre la necessitat de reorientar les inversions públiques,
no parlem ja del creixement i saturació que ha tingut el transport
públic aquests darrers anys a l’àrea metropolitana
malgrat la migrada inversió, i la consegüent posada en
evidència de les mancances existents, sorprèn que l’acord
signat entre el Ministeri de Foment i Política Territorial
es cenyeixi tan sols a la xarxa viària i continui insistint
en un model de planificació obsolet que ens porta directament
a la insostenibilitat econòmica, social i ambiental.
Per si no fos prou, la reconversió de la N-340 com a nova A7,
des de Castelló fins a Abrera, passant per Vilafranca, així
com la transformació de la NII des de Tordera fins a la frontera
francesa com a perllongació de l’autovia A7, fan aparèixer
molts dubtes sobre la limitació de la construcció del
Quart Cinturó només al tram Terrassa-Abrera. Sembla
que l’estratègia a llarg termini és posar molta
més pressió sobre el Vallès, de manera que finalment
l’enllaç Terrassa-Granollers-Sant Celoni-Tordera sigui
només una qüestió inevitable.
Casualment, ahir a Barcelona es presentà l’informe de
sostenibilitat a Espanya, elaborat per el “Observatorio de la
Sostenibilidad en España”. Aquest estudi alerta precisament
sobre la manca de competitivitat de l’economia espanyola, en
la qual el creixement s’ha donat no per l’increment de
l’eficiència en la producció sinó per l’increment
de la mà d’obra, i ,entre d’altres, posa en evidència
la ineficàcia i ineficiència del sistema de transport,
el qual es realitza majoritàriament per carretera.
Incompliment del Pacte del Tinell
En el marc del govern d’esquerres que possibilità el
Pacte del Tinell, el Partit Socialista de Catalunya ha fet valdre
els seus compromissos amb molta més força que els d’Esquerra
Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Els Verds.amb
el territori Tot semblava apuntar que la presència d’ERC
i IC-V en el govern, dues forces que han estat integrades en la CCQC
des dels seus inicis, haurien pesat molt més, i haguessin ajudat,
si més no, a la racionalitat i reorientació de les inversions
en xarxes de mobilitat. Lamentem que el seu pes específic en
possibilitar un govern d’esquerres i el seu sosteniment no hagin
possibilitat reorientar de manera ferma i decidia la planificació
de les xarxes de transport. Des del nostre punt de vista, la construcció
del Quart Cinturó és una clara vulneració del
Pacte del Tinell i la més greu acció contrària
al seu clausulat.
Per què cal doncs un Pla d'Infraestructures del Transport a
Catalunya?
La irresponsabilitat que es deriva d’aquest acord és
més greu encara. En aquests moments s’està redactant
el Pla d’Infraestructures de Transport, que ha de comportar
un important procés de debat tècnic, ciutadà
i polític, complint amb els processos de participació
establerts en el sistema democràtic. Amb l’acord, es
dilapida tota la discussió que es generava al voltant de la
redacció d’aquest Pla. La poca publicitat amb que s'han
tramitat els acords signats suposen que la Direcció General
de Carreteres ha estat treballant de forma unilateral.
Hi ha una altra qüestió paral·lela i que no pot
ser obviada: l’Avaluació Ambiental Estratègica
de plans i programes que es deriva de la directiva europea i que encara
no ha estat transposada a la legislació catalana i espanyola
podria posar sobre la taula la insostenibilitat de determinades actuacions
previstes en l’acord subscrit. Hi ha interès del govern
en anar per endavant per a intentar evitar sotmetre a avaluació
ambiental determinats planejaments?
En base a la manca de fonament democràtic i tècnic de
diversos aspectes de l'acord firmat, demanem que se'n congeli el desenvolupament
fins que l’aprovació del Pla d’Infraestructures
de Transport sigui una realitat.
Campanya Contra el Quart Cinturó
|
