|
Avui, dijous 23 de febrer, al Centre Internacional de Premsa de Barcelona,
les entitats sotasignants hem presentat el document “Consideracions
crítiques al Pla d’infraestructures de transport de Catalunya
(PITC)”.
El document posa en evidència que el PITC ha estat dissenyat
sense comptar amb les Directrius Nacionals de Mobilitat, sense avaluar
adequadament l’impacte ambiental, per davant de la planificació
territorial, mantenint un model energètic en crisi, i amb greus
mancances metodològiques i en la justificació de les
propostes. És per aquest motius que en demanem la retirada.
Proposem, alhora, la redacció d’un nou PITC sota les
bases de les Directrius Nacionals de Mobilitat i del nou planejament
territorial, la priorització de la mobilitat intermodal en
transport públic, l’autocontenció en la mobilitat
obligada, la reducció decidida del consum energètic,
la ponderació real de les infraestructures tenint en compte
punts d’origen i destí, i la coherència amb el
Pla d’Energia de Catalunya i amb els compromissos internacionals
de reducció d’emissions atmosfèriques. Els objectius:
una veritable mobilitat sostenible i la millora de la qualitat ambiental
i territorial.
ENTITATS:
ALNUS Agrupació en Defensa de l’Entorn – Ecologistes
de Catalunya; APMA Agrupació per a la Protecció del
Medi Ambient del Garraf; Associació Cerdanyola – Via
Verda; ANDA Associació Naturalista d’Abrera; La Coordinadora,
Associació per a la Defensa del Corredor-Montnegre i Baix Montseny;
ADENC Associació per a la Defensa i l’estudi de la Natura;
Bosc Verd – Ecologistes de Catalunya; CAL (Coordinadora d’Associacions
per la Llengua) de Molins de Rei; Ca La Banya; Campanya Contra el
Quart Cinturó; Castellar Sostenible; Centre Excursionista de
Molins de Rei; CEPA – Ecologistes de Catalunya; Federació
Ecologistes de Catalunya; Ecologistes en Acció de Catalunya;
El Fanal, grup cultural i ecologista del Moianès; GEPEC –
Ecologistes de Catalunya; DEFGOL Grup de Defensa del Garraf-Ordal,
de la Vall Baixa i delta del Llobregat; Grup de Medi Ambient de Montcada
i Reixac – Ecologistes en Acció; Grup de Natura del Club
Muntanyenc Sant Cugat – Ecologistes de Catalunya; Grup d’Oposició
al Quart Cinturó de Santa Eulàlia de Ronçana;
IAEDEN – Ecologistes de Catalunya; IPCENA – Ecologistes
de Catalunya; Lliçà Sostenible; Plataforma Cívica
per la Defensa de Collserola; Salvem l’Empordà –
Ecologistes de Catalunya; Sant Quirze del Vallès Natura; SEO
Birdlife Catalunya; UES Unió Excursionista de Sabadell; Vall
del Ges.Net – Ecologistes de Catalunya.
CONSIDERACIONS CRÍTIQUES AL PLA D’INFRAESTRUCTURES
DE TRANSPORT DE CATALUNYA
L’ocupació del territori, la pèrdua de biodiversitat,
el consum energètic, les emissions... són aspectes ja
comuns en el debat sobre els límits del creixement i la transformació
territorial. Les infrastructures de transport estan sotmeses a aquestes
limitacions i a la necessitat d’un canvi d’enfocament,
de cultura, tal i com queda recollit en la Llei de Mobilitat.
La mobilitat, com a demanda que es projecta sobre les infrastructures
i que aquestes han d’encarrilar, és clarament un dels
elements que ha de ser objecte de contenció. El problema rau,
doncs, en els límits de la mobilitat i en com fer eficient
i de qualitat el seu exercici. La gestió de la mobilitat pot
incorporar les noves infrastructures, però no pot ser a l’inrevés.
El Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (PITC)
proposa primer definir les infraestructures i després fer-ne
la gestió. El PITC, per tant, encara respon als vells tics
de gestionar les infraestructures, no la mobilitat. El plantejament
positiu contingut en la Llei de Mobilitat ha quedat deixat completament
de banda en el PITC, que ha estat redactat en absència de les
Directrius Nacionals de Mobilitat que la llei preveu. Tot això
ens porta a fer les següents consideracions sobre el document
presentat a exposició pública.
1. El PITC és metodològicament incomplert i poc transparent,
fet que impedeix dur-ne a terme una revisió crítica
dels procediments emprats en la seva elaboració. Més
que un document coherent, el PITC és tan sols un Pla de Carreteres
amb un Pla Ferroviari annexat.
2. El PITC es configura com el veritable Pla Territorial General de
Catalunya (PTGC). Tot i tractar-se d’un Pla Sectorial, en tramitar-se
amb anterioritat al Planejament Territorial i en incloure la major
part de les inversions públiques que han d'ordenar el territori
esdevé l'instrument clau per a garantir les opcions d'assentament
i distribució geogràfica per part del PTGC.
3. Les hipòtesis de futur del Pla comporten un escenari de
gran increment de la mobilitat, el qual és emprat per a justificar
una proposta desmesurada d’infraestructures viàries.
4. És molt poc ambiciós pel que fa al paper del transport
públic i al transport de mercaderies per ferrocarril.
5. El PITC planteja escenaris de gran increment de la mobilitat, amb
una progressiva reducció de l’autocontenció, poc
d’acord amb allò que preveu el nou planejament territorial.
6. El PITC ignora absolutament les conseqüències del progressiu
esgotament de les reserves de petroli i contradiu els objectius del
Pla de l’Energia de Catalunya.
7. L’avaluació ambiental estratègica del PITC
està plantejada per avalar-lo d’antuvi, amb l’argument
d’una disminució de les emissions de CO2, i sense fer
referència a la pèrdua de biodiversitat o de valors
naturals en general. No esmenta el grau d’acompliment del Protocol
de Kyoto, ni tampoc són tinguts en compte altres contaminants
atmosfèrics (PM10 i NOx) contemplats en directives europees
i clarament sobrepassats actualment en l’àmbit metropolità.
8. L’accessibilitat viària i la congestió continuen
sent els paràmetres clau per a definir els objectius del Pla.
L’anàlisi de l’accessibilitat és parcial,
ignorant el paper estratègic del trams viaris urbans. La congestió
s’analitza sempre com a problema, ignorant la seva inevitabilitat.
9. El PITC aposta per la incentivació de la mobilitat en vehicle
privat a partir de la sobredotació d’infraestructures
viàries. En cap cas es presenta un enfocament estructural que
condueixi a fomentar la contenció de la mobilitat. El PITC
continua proposant el creixement de les infraestructures com a solució,
quan aquest creixement és, de fet, l’origen del problema.
10. El PITC opta per consolidar un país dual, amb una gran
ciutat central positivament articulada en termes de model urbà
i de transport i una resta del país desarticulada.
11. La proposta ferroviària està molt menys desenvolupada
que la proposta viària. La meitat de les inversions ferroviàries
previstes és en alta velocitat i les línies convencionals
no creixen, sinó que només es milloren.
12. La dotació de xarxa viària que dibuixa el PITC és
absolutament sobredimensionada. L’escenari de dotació
de xarxa viària que ens planteja el PITC no és comparable
amb els models existents a d’altres regions europees i nord-americanes.
El PITC ens portaria a assolir una de les més elevades quotes
mundials en xarxa bàsica. Creiem que un document com el que
pretén ser el PITC hauria de recollir les següents propostes:
1. El PITC ha de respondre a una visió global de la mobilitat.
El document ha d’incorporar la totalitat de la informació
utilitzada i generada per tal que sigui possible verificar la validesa
de la diagnosi i les propostes que es realitzen. L’adaptació
a les previsions dels nous Plans Territorials i a escenaris de mobilitat
menys continuistes podria donar lloc a una proposta d’infraestructures
molt diferent.
2. Cal que es plantegin escenaris de repartiment modal de la mobilitat
de persones i del transport de mercaderies amb menor percentatge dels
desplaçaments en vehicle privat.
3. Els dèficits en infrastructures de Catalunya han de ser
millor precisats i especificats, perquè no és cert que
estiguem en una situació de dèficit en tot tipus de
xarxes. Les dotacions de Catalunya, en termes europeus, són
grans en xarxa bàsica viària, i reduïdes en ferrocarrils
convencionals o en xarxa secundària de carreteres de qualitat.
4. Els paràmetres d’accessibilitat han de fer referència
al conjunt de la població i, per tant, no només s’han
de calcular per al transport privat motoritzat. Aquesta metodologia
permetria posar de relleu els dèficits del model basat en el
vehicle privat (VP) que el PITC prioritza.
5. La simulació d'escenaris de congestió i de major
o menor oferta en transport públic (TP) permet plantejar el
funcionament dels diferents corredors i els possibles equilibris VP/TP
en àmbits específics de Catalunya.
6. És necessari no voler superar els referents en termes de
Xarxa Bàsica Viària d’altres regions similars
i plantejar-nos la possibilitat d'equilibrar-nos amb elles en termes
de xarxa ferroviària.
7. Cal parlar dels serveis de transport que s’exerciran i no
només d’infrastructura. L’argument de manca de
demanda per si mateix no és vàlid per a negar la construcció
d'una línia ferroviària, quan en carreteres moltes vegades
no es duen a terme aquestes anàlisis.
8. Cal plantejar que es faci una xarxa extensa de ferrocarril, no
pas molt cara ni d'alta velocitat, però que relligui molts
punts del territori, que alimenti les xarxes més potents i
ja consolidades, talment com les carreteres secundàries alimenten
la xarxa bàsica viària.
Un planejament d'aquest tipus ens permetria acostar-nos molt més
al model dels països centre europeus. Un escenari d’ampliació
i millor oferta en TP, incorporant la necessària intermodalitat
ferrocarril-autobús-tramvia, ha de permetre un major acoblament
als objectius dels nous models de mobilitat sostenible, una major
autocontenció de la dependència energètica dels
recursos externs, una contribució decisiva a la recuperació
de la qualitat atmosfèrica local i una reducció de les
emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Per tot això demanem la retirada del PITC, l’aprovació
de les Directrius Nacionals de Mobilitat, i la reformulació
del Pla en base a les observacions dutes a terme i a les noves Directrius.
ENTITATS ADHERIDES
ALNUS Agrupació en Defensa de l’Entorn – Ecologistes
de Catalunya; APMA Agrupació per a la Protecció del
Medi Ambient del Garraf; Associació Cerdanyola – Via
Verda; ANDA Associació Naturalista d’Abrera; La Coordinadora,
Associació per a la Defensa del Corredor-Montnegre i Baix Montseny;
ADENC Associació per a la Defensa i l’estudi de la Natura;
Bosc Verd – Ecologistes de Catalunya; CAL (Coordinadora d’Associacions
per la Llengua) de Molins de Rei; Ca La Banya; Campanya Contra el
Quart Cinturó; Castellar Sostenible; Centre Excursionista de
Molins de Rei; CEPA – Ecologistes de Catalunya; Federació
Ecologistes de Catalunya; Ecologistes en Acció de Catalunya;
El Fanal, grup cultural i ecologista del Moianès; GEPEC –
Ecologistes de Catalunya; DEFGOL Grup de Defensa del Garraf-Ordal,
de la Vall Baixa i delta del Llobregat; Grup de Medi Ambient de Montcada
i Reixac – Ecologistes en Acció; Grup de Natura del Club
Muntanyenc Sant Cugat – Ecologistes de Catalunya; Grup d’Oposició
al Quart Cinturó de Santa Eulàlia de Ronçana;
IAEDEN – Ecologistes de Catalunya; IPCENA – Ecologistes
de Catalunya; Lliçà Sostenible; Plataforma Cívica
per la Defensa de Collserola; Salvem l’Empordà –
Ecologistes de Catalunya; Sant Quirze del Vallès Natura; SEO
Birdlife Catalunya; UES Unió Excursionista de Sabadell; Vall
del Ges.Net – Ecologistes de Catalunya.
CONSIDERACIONS
CRÍTIQUES AL PLA D'INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA
(PITC) 2006-2026:
format
pdf (1,9 MB)
format
pps (6,2 MB) |
