|
ELS NOUS OBJECTIUS DEL PITC HANDE SER: socialitzar el dret a una mobilitat
i un territori sostenible, ampliar l’oferta i la modalitat en
transport públic, disminuir la dependència energètica,
gestionar l’oferta de transport i contribuir a la millora de
la qualitat ambiental.
L’ADENC, conjuntament amb una trentena d’entitats ecologistes,
ja va presentar el 23 de febrer un document crític amb el Pla
d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC). Ara, dins
el període d’informació pública, ha presentat
unes al·legacions que amplien els continguts de l’anterior
document i concreten els impactes del PITC al Vallès. La constatació
de la manca d’adequació de les propostes del PITC a les
necessitats del territori vallesà, així com l’avaluació
de l’impacte en la fragmentació dels espais naturals,
reforcen la necessitat de retirar aquest PITC i reformular-lo des
del principi fins al final.
Les al·legacions posen èmfasi en denunciar que el PITC:
- Encara respon al vell tic de planejar infraestructures sense integrar-les
en la planificació territorial integrada i en el nou marc de
la Llei de Mobilitat.
- Oblida parlar de mobilitat, accessibilitat, modalitat i serveis
de transports, entre d’altres.
- Es vol configurar com el veritable Pla Territorial General de Catalunya.
- Compta amb una avaluació ambiental clarament insuficient.
- Ignora la utilització de la congestió com a instrument
de gestió de la mobilitat que permet reorientar les tendències.
- Prescindeix de la necessitat de gestionar la mobilitat a través
de l’increment de l’oferta de modes de transport públic
que permetin assegurar un creixement sostenible fonamentat en el respecte
pel territori, la biodiversitat i la qualitat ambiental.
- Està mancat d’una anàlisi de les dotacions actuals
i d’un model definit de referència. Els objectius i propostes
establerts en el PITC ens allunyen dels estàndarts europeus,
tant pel que fa a la hipòtesi d’increment de mobilitat
com a les dotacions.en infraestructures.
- Està redactat amb greus mancances metodològiques i
justificatives.
Un
dels elements més destacats de l’anàlisi de la
incidència de les propostes del PITC sobre els espais naturals
del Vallès és que s’incrementaria un 66% la fragmentació
del mosaic agronatural que conforma el nostre territori, mentre que
la dimensió mitjana dels fragments naturals és reduiria
un 40% (passant de 569ha a 340ha). La fragmentació d’aquests
espais, que ja compten amb unes dimensions que estan per sota dels
llindars de superfície mínima aconsellable, posen en
perill encara més la seva estabilitat i perdurabilitat i dificulten
les connexions biològiques entre els espais del PEIN.
Així són valorades molt negativament la incidència
del Quart Cinturó, la Interpolar Sud, l’autovia del marge
esquerra del Besòs, les rondes de Sabadell i Terrassa, l’autopista
Sant Feliu de Codines-Centelles, l’autovia del Tenes, l’enllaç
entre la C-17 i la C-60, el túnel d’Horta, el túnel
Central i el vial de Cornisa.
L’ADENC
considera que el PITC ha de permetre acostar-nos al model d’infraestructures
dels països centre europeus. Un escenari d’ampliació
i millor oferta en TP, incorporant la necessària intermodalitat
ferrocarril-autobús-tramvia, ha de possibilitar un major acoblament
als objectius dels nous models de mobilitat sostenible, una major
autocontenció de la dependència energètica dels
recursos externs, una contribució decisiva a la recuperació
de la qualitat atmosfèrica local i una reducció de les
emissions de gasos d’efecte hivernacle. El PITC s’ha de
basar en les següents propostes:
- Respondre a una visió global de la mobilitat. El document
ha d’incorporar la totalitat de la informació utilitzada
i generada per tal que sigui possible verificar la validesa de la
diagnosi i de les propostes que es realitzen. L’adaptació
a les previsions dels nous Plans Territorials i a escenaris de mobilitat
menys continuistes podria donar lloc a una proposta d’infraestructures
molt diferent.
- Plantejar escenaris de repartiment modal de la mobilitat de persones
i del transport de mercaderies amb menor percentatge dels desplaçaments
en vehicle privat.
- Precisar i especificar els dèficits en infrastructures de
Catalunya. Les dotacions de Catalunya, en termes europeus, són
grans en xarxa bàsica viària, i reduïdes en ferrocarrils
convencionals o en xarxa secundària de carreteres de qualitat.
- Establir paràmetres d’accessibilitat per al conjunt
de la població. Per tant, no només s’han de calcular
per al transport privat motoritzat. Aquesta metodologia permetria
posar de relleu els dèficits del model basat en el vehicle
privat (VP) que el PITC prioritza.
- La simulació d'escenaris de congestió i de major o
menor oferta en transport públic (TP) permet plantejar el funcionament
dels diferents corredors i els possibles equilibris VP/TP en àmbits
específics de Catalunya.
- Equiparar-nos als referents d’altres regions similars en termes
de xarxa bàsica viària i equilibrar-nos-hi en termes
de xarxa ferroviària.
- Parlar dels serveis de transport que s’exerciran i no només
d’infrastructura. L’argument de manca de demanda per si
mateix no és vàlid per a negar la construcció
d'una línia ferroviària, quan en carreteres moltes vegades
no es duen a terme aquestes anàlisis.
- Plantejar la construcció d’una xarxa extensa de ferrocarril,
no pas molt cara ni d'alta velocitat, però que relligui molts
punts del territori, que alimenti les xarxes més potents i
ja consolidades, talment com les carreteres secundàries alimenten
la xarxa bàsica viària.
És per tots aquests aspectes que l’ADENC ha sol·licitat
- La retirada del PITC.
- L’aprovació de la totalitat dels Plans Territorials
Parcials. Malgrat que aquest no és l’objectiu d’aquesta
tramitació administrativa, la necessària coordinació
per una correcta planificació integrada ho requereix.
- L’aprovació de les Directrius Nacionals de Mobilitat.
La jerarquia de la planificació sectorial en la que s’insereix
el PITC s’ha de mantenir en l’ordre de redacció
dels documents.
- La reformulació del PITC en base a les observacions dutes
a terme, a la subordinació amb els instruments de planificació
territorial i amb les Directrius Nacional de Mobilitat aprovades definitivament,
i a la coordinació amb la planificació sectorial.
Al·legacions
(pdf 1MB)
|
