|
L’Ajuntament
de Sant Quirze del Vallès ha obtingut una subvenció
del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a dur a terme tasques
encaminades a la prevenció d’incendis a la serra de Galliners.
Aquestes actuacions, que han començat la setmana passada, consisteixen
en l’obertura de línies de defensa contra incendis forestals
amb la reducció del volum de massa vegetal en franges paral·leles
als camins dels Monjos, del Mig, de la Font dels Caçadors,
de Sant Feliuet, i del Turó de Can Camps a Can Vinyals.
El plec tècnic proposat contemplava que aquestes línies
de defensa ocupessin una banda de 30 m a banda i banda dels camins
deixant a mata rasa prop de 40 ha. En total l’actuació
afectaria unes 225 ha. Per tant, suposa una important destrucció
de massa forestal en procés de recuperació.
Cal remarcar que en algunes àrees d’aquesta zona, que
va patir un incendi forestal l’any 1994, s’observa la
singularitat d’un excepcional rebrotament de roure. Les actuacions
previstes són més pròpies d’un bosc completament
desenvolupat que no de la situació actual de vegetació
(matollar alt) i, dificultarien, fins i tot impedirien, la consolidació
de l’evolució cap a un estadi d’un bosc de transició
o madur de roures.
L’ADENC i Sqvnatura volem manifestar el nostre desacord amb
les actuacions que s’estan desenvolupant, ja que considerem
que no són adequades. Aquest desacord va ser manifestat al
propi Departament de Medi Ambient mitjançant una instància
el passat 21 d’abril. Anteriorment el 23 de març ja s’havia
fet arribar aquest desacord al propi Ajuntament de Sant Quirze. Les
alternatives proposades són: disminuir la franja o línia
de defensa a 10 metres per un cantó i 5 per l’altre,
i fer una selecció de rebrots, deixant una densitat de 800
soques/ha, és a dir una soca cada 3,5 metres, comptant deixar
per cada soca dos peus o tanys. D’aquesta manera s’aconseguiria
trencar la continuïtat de combustible, objectiu de les franges
de protecció. En tot cas caldria valorar actuacions severes
com les iniciades en zones estratègiques en un possible operatiu
d’extinció. També entenem que caldria actuar selectivament,
mantenint els rebrots d’espècies com el roure, i eliminant
en canvi les espècies d’alta combustibilitat.
La serra de Galliners juga un paper de gran importància per
garantir la connectivitat entre el Parc de Collserola i el Parc Natural
de Sant Llorenç. A més és un espai forestal singular
pel seu bon estat de conservació. Creiem que les mesures que
s’hi han de prendre han d’estar encaminades cap a potenciar
encara més els seus valors naturals. Creiem que les actuacions
previstes no apunten en aquesta direcció. Per tant, demanem
la revisió de les directrius amb què s’hi estan
duent a terme i la seva modificació per unes de menys agressives,
però igualment efectives de cara a millorar la prevenció
d’incendis.
Entenem que la gestió forestal ha d’orientar la regeneració
de les masses forestals amb espècies que no facilitin la propagació
del foc, i que les actuacions de prevenció han d’estar
vinculades amb les estratègies d’extinció. Cal
recordar que les línies de defensa, sigui quina sigui la seva
amplada (ni autopistes de 3 carrils per sentit, amb absència
total de vegetació) no són garantia d’èxit
si no estan situades en punts estratègics en l’operatiu
d’extinció.
Serra
de Galliners1 (272 k)
Serra
de Galliners2 (296 k)
|
