|
LA CAMPANYA CONTRA EL QUART CINTURÓ DENUNCIA LICITACIONS MANCADES
DE DOTACIONS PRESSUPOSTÀRIES.
En el marc de la reproducció d’un tram del Quart Cinturó
a Viladecavalls, en el mateix lloc on ha de ser construït, la
Campanya reitera les mancances administratives del tram a punt d’executar
i el desviament de recursos públics cap a una obres que només
responen a una visió arcaica de l’ordenació del
territori i de la mobilitat, i que abandonen la necessitat d’actuar
amb coherència amb els grans reptes que imposa el canvi climàtic.
Reproduïm el Quart Cinturó aquí mateix per on ha
de passar
Aquest diumenge, membres de la Campanya Contra el Quart Cinturó
han reproduït un tram del Quart Cinturó al seu pas pel
barri de Can Trias, a Viladecavalls. En aquest punt, així com
a Abrera i a tota la façana nord de Terrassa, la també
anomenada autovia orbital passa a escassos 50 metres dels habitatges,
de forma que aquestes zones veuran agreujada severament la seva qualitat
paisatgística, acústica i ambiental. Un impacte causat
per una autovia que no solucionarà els àmbits de congestió
en la mobilitat quotidiana en la Regió Metropolitana, i que,
per tant, s’erigeix com un monument caríssim a la inutilitat
i ineficiència.
Recordem que el Quart Cinturó és una via dissenyada
els anys seixanta, en ple “desarrollismo” franquista,
en una taula llunyana en el temps i en l’espai, i que ha d’unir
Vilafranca i Sils. Avui, el Quart Cinturó és el més
clar exemple d’una gestió pública falsament economicista,
que no respecta el territori i que no incorpora elements bàsics
en la gestió moderna i eficaç: els vectors ambientals
i la sostenibilitat.
L’únic tram licitat i adjudicat del Terrassa-Abrera,
aquest Terrassa- Viladecavalls, suposa una afectació directa
als barris de Can Trias, i de la façana nord de Terrassa, amb
uns severs impactes, i amb un final de traçat que converteix
aquesta macro autovia en una ratera al nord de Terrassa. Allí,
el projecte executiu acaba l’autovia una mica més enllà
del torrent de Can Bogunyà, i només l’enllaça
amb l’avinguda de Catalunya per un vial, que en sentit oest-est
aprofita un carrer de Terrassa. En conclusió, si a Terrassa
li calia una ronda nord i una millora de la carretera que l’enllaça
amb Martorell, el Quart Cinturó suposa vestir amb luxe onerós
una necessitat mentre d’altres de prioritàries (xarxa
de Rodalies de RENFE, articulació d’una xarxa de mobilitat
pública a la Regió Metropolitana, millores en la xarxa
existent de carreteres...) continuen en el calaix de l’oblit
de la despesa pública.
Només aquest tram Terrassa-Abrera pot suposar una despesa de
310 milions d’euros, quan el cost previst en l’Estudi
Informatiu de la totalitat d’aquest Terrassa-Abrera l’any
1997 era d’aproximadament 132 milions. Tenint en compte que
aquest tram té una longitud de 15 kilòmetres, el cost
per kilòmetre actual sobrepassa els 18 milions d’euros
(3.000 milions de pessetes), mentre que l’any 1997 es preveia
de 9 milions d’euros (1.500 milions de pessetes).
Dues de les tres licitacions, en fals
A més del fort impacte que el Quart Cinturó suposarà
sobre la xarxa d’espais agronaturals i la fragmentació
que produirà, tot fent perillar la seva viabilitat futura,
i de l’augment de la pressió urbanitzadora en la meitat
nord de la plana vallesana (precisament on els espais agronaturals
presenten una major superfície contínua i són
claus per mantenir la connectivitat amb els espais de l’interior
de la plana), aquestes licitacions presenten greus deficiències
administratives.
És així que la Campanya ha impulsat la presentació
de dos recursos d’alçada tot demanant la suspensió
de les licitacions dels trams Viladecavalls-Olesa de Montserrat i
Olesa de Montserrat- Abrera (el 27 d’octubre de 2006 i el 26
de gener de 2007, respectivament). En ambdós casos les lictacions,
en un cas el Ministerio de Fomento i en l’altre la Sociedad
Estatal de Infraestructuras de Transporte Terrestre, s’han fet
per imports que no estan consignats en els pressupostos generals de
l’Estat. La insuficiència de dotacions en els pressupostos
generals de l’estat, de caràcter jeràrquic superior
a les licitacions, comporten la nul·litat de ple dret de l’acte
administratiu de la licitació, tal i com estableix la Ley del
Reglamento Jurídico de las Administraciones Públicas
y del Procedimiento Administrativo Común (LRJAPPAC) (article
62.2).
Cal fer notar que la licitació i possible adjudicació
de l’obra atorgaria uns drets a l’adjudicatari, tot esdevenint
una actuació arbitrària que desviaria el legítim
exercici del poder per part del Ministerio, i, per tant, recurrible
de nou.
La manca de resposta per part del Ministerio de Fomento al recurs
d’alçada atorga de fet el caràcter positiu al
silenci administratiu segons la LRJAPPAC, de la qual cosa hem de deduir
que a hores d’ara, si més no la licitació del
tram Viladecavalls-Olesa de Montserrat està suspesa. I en aquest
cas, difícilment esmenable ja que els pressupostos del 2007
tampoc preveuen suficient dotació per a donar suficient cobertura
jurídica a una nova licitació pel mateix import. En
el cas de la licitació Olesa de Montserrat-Abrera una nova
licitació sí que podria ser realitzada durant l’any
2007 perquè els pressupostos sí que tenen suficient
crèdit per afrontar-la. És curiós notar en aquest
cas com, malgrat que l’acord del Consell d’administració
de la SEITT és del mes d’abril de 2006, la licitació
no es fa pública fins el 29 de desembre, el mateix dia que
són publicats els pressupostos generals de l’estat de
2007. Aquest intent de la SEITT de salvar la manca de fonament jurídic
de la licitació esdevé inútil, ja que els pressupostos
entren en vigor no el dia de la publicació, sinó l’1
de gener de 2007.
Per quan la coherència de les administracions entre les lliçons
morals i de comportament i les polítiques públiques
d’infraestructures?
Tot just fa una setmana que administracions de tot tipus de rang i
àmbit territorial ens convidaven a tancar els llums durant
5 minuts. Tot just fa una setmana que ha estat donat a conèixer
un nou estudi a nivell mundial que certifica l’escalfament global.
Són diversos els científics i economistes que adverteixen
que els canvis anunciats provocaran greus disfuncions en els ecosistemes,
en la distribució de la població mundial i en l’estabilitat
econòmica. Dimarts vinent serà donat a conèixer
un estudi realitzat des de la mateixa administració de l’estat
amb les conseqüències específiques que provocarà
l’escalfament global a la península ibèrica (casualment
sembla que estiguem ja en ple període de proves).
Sense tenir en compte que el Quart Cinturó provocarà
la fragmentació i pèrdua d’espais naturals, i
un augment de la pressió urbanística, arguments reiteratius
de la Campanya, poden les diferents administracions públiques
continuar apostant per una infraestructura que perpetua un sistema
de mobilitat que ens mena de dret a un futur negre i ben científicament
diagnosticat?
Necessitem urgentment que les nostres administracions sàpiguen
vetllar pels interessos estratègics del nostre país.
I no és massa clar que continuar apostant pel Quart Cinturó
sigui una aposta estratègica, ans al contrari.
On és l’articulació d’una xarxa de mobilitat
sostenible i universalment accessible? Els diners enterrats al Quart
Cinturó.
Això sí, apel·lacions des de les administracions
a la responsabilitat no en faltaran.
Foto1,
Foto2,
Foto3
Campanya Contra el Quart Cinturó
|
