El Vallès, 21 de novembre de 2007

El debat i definició d'escenari de consens sobre les infraestructures a Sabadell s'ha de fer amb la rigorositat i temps raonables 

Els antecedents
En el marc de la conferència del conseller Joaquim Nadal el passat 15 d'octubre, l'alcalde de Sabadell, el Sr. Manuel Bustos, li va fer lliurament d'un document resum de les actuacions previstes en matèria d'infraestructures a l'àmbit de Sabadell: “Infraestructures i territori”. En aquell mateix acte l'alcalde va comprometre's a enviar el document a les entitats de Sabadell i a iniciar un debat ampli per arribar a un pacte de ciutat, el qual hauria de possibilitar la jerarquització de les demandes de Sabadell al Govern de la Generalitat.

El document fou tramés per alcaldia efectivament a diverses entitats, entre les quals la nostra, i rebut la darrera setmana d'octubre. Un document que a hores d'ara ja ha estat modificat per l'equip redactor, Sabadell Innova, i sobre el qual aquest dilluns 19 de novembre a darrera hora de la tarda s'ha convocat precipitadament un acte públic de debat el dijous 22 al Casal Pere Quart. El Sr. Joan Carles Sánchez, tinent d'alcalde d'Urbanisme, ha anunciat en roda de premsa aquest mateix dilluns 19 la voluntat de l'equip de govern de Sabadell d'acabar la discussió del document a finals de novembre.

Les incerteses: el calendari del debat ha de condicionar el procés i els continguts?
L'ADENC vol manifestar la seva intranquil·litat davant la celeritat d'aquesta convocatòria i les incerteses sobre la profunditat del debat anunciat, un procés que sembla estar determinat per unes conclusions ja preconcebudes. És evident que en el debat polemitzarem sobre el contingut del document, i es faran evidents les diferents visions que entitats i formacions polítiques sabadellenques tenen, totes legítimes, sobre un tema que sempre ha estat interpretat com a rellevant en el model de ciutat. Tenim el més clar convenciment que el debat sempre és positiu, amb independència dels resultats, sempre i quan parteixi d’un procés de diagnosi que permeti racionalitzar-lo.

Plantegem, per tant, objeccions a la manera com es formula el procés participatiu: anunciat amb presses (quasi d’un dia per l’altre) i, pel que sembla sense temps real pel debat, per la reflexió i per l’intercanvi de punts de vista.  Pel que fa al contingut, entenem que és difícil d'afrontar amb racionalitat si no es parteix d’una diagnosi en profunditat de la situació actual i es defineix alhora el model territorial i el model de mobilitat que permeti respondre als reptes que com a societat moderna, responsable i compromesa amb l'eficiència en la utilització dels recursos naturals i energètics i amb la crisi climàtica que ens amenaça.

El debat: una necessitat
Malgrat la crítica  al procediment, l'ADENC manifesta el compromís de participar en el debat si es respecta la necessitat de disposar dels temps necessari per fer les aportacions i esmenes, un temps que alhora que no ha de ser indefinit.

Coincidim en la necessitat d'arribar a acords de consens que permetin una major coherència i cohesió a l'hora de defensar la urgència de determinats projectes davant la Generalitat, però el procés de debat ha d'estar allunyat de l'alta velocitat. Altrament i metafòricament, els esvorancs, les incidències en les obres, i els retards no són més que crisis anunciades en un procés que, indefugiblement, és necessari, però enemic de les presses.

Toni Altaió i Morral
ADENC (Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura).