El Vallès, 1 d'abril de 2008

El dret a defensar el medi ambient

Sovint els temes ambientals ocupen les portades de mitjans de comunicació. Aquest fet no es produeix tan sols fa uns dies, sinó que ja fa anys que va sent així. En tot cas, la sequera extrema que patim els últims temps i la constatació del canvi climàtic han fet augmentar de manera més intensa el degoteig de notícies. Cal pensar que tot plegat és un reflex de la preocupació creixent de la societat per a gaudir d'un medi natural en tot el seu esplendor i lliure d'amenaces. Sovint també, però, ens trobem exemples del fet  que amplis àmbits dels poders executiu i judicial estan lluny de seguir aquesta evolució de la societat, i que els aspectes ambientals tenen la consideració d'aspectes secundaris, per no dir molestos.

Un nou exemple en el terreny judicial seria la recent sentència relacionada amb la concessió d’aigües al Reial Club de Golf el Prat a Torrebonica. Fem una mica d’història per situar tothom en els antecedents. El 25 de setembre de 2001 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre a tràmit la interposició d'un contenciós administratiu presentat per l'ADENC contra l'Agència Catalana de l'Aigua per la concessió d'aigües de la depuradora de les Fonts-Terrassa a favor del Real Club de Golf del Prat. La concessió de l'aigua era una condició imprescindible per poder executar el projecte de camp de golf a Torrebonica i can Bonvilà. A part de l'ADENC, també van presentar recurs en contra de la concessió la Companyia d'Aigües de Sabadell (CASSA), els Ajuntaments de Sabadell i Matadepera, l'empresa GAC SL, i els partit polítics ERC i ICV.

Un dels aspectes més rellevants de la demanda es basava en el greu risc de contaminació dels aqüífers situats en terrenys del golf i que servien per abastar aigua de boca a Sabadell (aproximadament aquests aqüífers proporcionaven aigua de qualitat equivalent al consum d’unes 33.000 persones). Aquest risc va ser confirmat quan l’estiu del 2005 l’Agència Catalana de l’Aigua va haver de suspendre durant uns dies el reg del camp de golf, mesos després que l’ADENC denunciés que l’aigua de reg del golf no complia els requisits de la concessió (contenia la presència de més metalls pesants dels permesos i una contaminació bacteriana rellevant, entre d’altres paràmetres irregulars). Posteriorment les aigües d’aquest aqüífer han deixat d’utilitzar-se per abastir d'aigua de boca a Sabadell (és de suposar que pel probable risc futur de contaminació degut al reg del golf) i actualment s’utilitzen per al reg dels cultius d’horta del Parc Agrari de Sabadell.

Els viaranys de la justícia a vegades són inextricables: després de quasi 7 anys i que el contenciós hagi passat per diversos jutges i jutjats en un llarguíssim teva-meva, procés en el qual primer es declaraven competents per jutjar el contenciós per més endavant fer-lo canviar de tribunal al·legant la seva incompetència hi ha hagut sentència.  El dia 26 de febrer del 2008 el Jutjat Contenciós-administratiu número 3 va dictar sentència. No per habitual que siguin aquestes demores els ciutadans ens hi hem d'habituar, i cal una reforma a fons dels tribunals de justícia per tal que la seva gestió i aplicació sigui més eficient. Però el que ens indigna encara més és el contingut de la sentència. Aquesta declara no acreditat l'interès legítim d'ERC, de GAC SL, dels ajuntaments de Sabadell i de Matadepera, i de l'ADENC; només analitza la demanda de CASSA, tot desestimant-la.

Des de l'ADENC no entenem ni compartim que se’ns consideri il·legitims per defensar  judicialment el medi ambient. Creiem que el Conveni Internacional d’Aarhus sobre l’accés a la informació, la participació pública en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria ambiental, i el dret a accés a la justícia en matèria mediambiental ens empara. A més considerem que la sentència no té en compte el dret de la tutela judicial efectiva i crea indefensió a l’hora de defensar els drets col·lectius ambientals en impedir l’accés a la jurisdicció contenciosa. No deixa de ser curiós que, per contra, la mateixa administració actuant, l’Agència Catalana de l’Aigua sí que ens considerés com a part interessada, i en canvi la sentència ens negui poder ser-ne. Finalment creiem que la sentència no té en compte la jurisprudència existent, entre la qual voldríem destacar la que es va dictar en el cas Puigneró, reconeixent la legitimació del Grup de Defensa del Ter.

Si ens creguéssim el contingut de la sentència, que no ens reconeix com a part interessada en un cas com el del golf de Torrebonica, i acceptéssim la no legitimació per participar en la via judicial, més enllà de l'administrativa, només ens quedaria l'acció directa. És aquest és missatge que ens vol donar el poder judicial?

Preferim considerar que ens trobem en un d’aquells casos en què lamentablement el dret ambiental ha estat considerat encara com de rang inferior. No ens hi conformem i per això hem presentat el recurs d’apel·lació corresponent, malgrat la nova despesa econòmica que suposa, en defensa que la societat civil pugui exercir els seus drets.

En qualsevol cas, i exclusivament considerant la suposada manca de legitimació per presentar el contenciós, la renúncia dels altres demandants a interposar un recurs a la sentència no suposa una feble defensa de l'interès públic i del principi internacional o constitucional del dret al medi ambient?

ADENC