Sabadell, 3 d'abril de 2008

L'estudi posa sobre la taula la necessitat i possibilitat de situar la preservació de l'entorn natural, com a eix principal en el planejament d'un nou model territorial.

Ahir a la tarda es va presentar l'estudi realitzat per l'ADENC “El Vallès que volem”. Un excel·lent estudi que du a terme un anàlisi exhaustiu de l'articulació del sistema d'espais naturals a la plana del Vallès i on es tenen en compte tant les seves amenaces, com la seva potencialitat.
L'anàlisi, del qual se n'ha editat una síntesi en format llibret, apunta cap a la necessitat d'una futura planificació territorial on la mateixa articulació del medi natural sigui base i fonament del nou model territorial.

L'entitat ecologista ADENC, que recentment ha celebrat el seu 25è aniversari, ha tornat a sorprendre amb la publicació d'un nou estudi que aporta, al desequilibri entre ciment i natura a la Plana del Vallès, una llum d'esperança i un contundent toc d'alerta. De l'estudi se n'ha editat una sintesi "amb la voluntat de dotar-lo de caràcter divulgatiu, i assegurar-nos que no es queda en un prestatge de la Diputació o de l'ADENC" així ho va assenyalar la presidenta de l'ADENC, Marta Fernàndez.

El Vallès que volem
Maties Serracant, que va ser el responsable d'esbossar les línies mestres de l'estudi i les seves propostes, va explicar que el primer apartat de diagnosi posa sobre la taula les deficiències en la planificació territorial i urbanística que s'ha vingut aplicant. Aquest constata els efectes d'aquest creixement urbanístic desmesurat i desordenat sobre un dels pilars per a la preservació de la rica biodiversitat vallesana, la connectivitat. És per això que el document centre diversos punts a la classificació de les àrees naturals de la plana segons el seu interès a escala regional, comarcal i local, i segons la seva funció connectora. Classificacions que permeten a l'estudi assenyalar quin és el paper de cada espai, com s'ha de protegir, i quin risc de fragmentació hi ha. En aquest punt, l'estudi adverteix de l'amenaça que representa que en el passat i en l'actualitat que les administracions no hagin assumit la responsabilitat per coordinar-se en la planificació territorial prenent la preservació i la connectivitat dels espais naturals com a variable indispensable. D'aquesta manera assenyala el planejament urbanístic i de les infraestructures del transport com a principal amenaça passada i futura. En aquest sentit Serracant va deixar paleses les poques esperances que tenen amb la imminent publicació del Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona. I va apuntar, que “cal una coordinació complexa entre municipis, però ni aquests ni les institucions supramunicipals (Consell Comarcal, Diputació i Generalitat) prenen aquest tema com a una prioritat”.

Maties Serracant i Marta Fernàndez, prenent el paradigma de la connectivitat entre espais naturals com a pal de paller per aconseguir mantenir la nostra riquesa en biodiversitat, van insistir en la idea que la protecció i manteniment de la biodiversitat i els espais naturals, va directament vinculada al model d'assentaments urbans i d'infraestructures de transport que planifiquem. D'acord amb aquest axioma, “El Vallès que volem” posa sobre la taula un seguit de propostes amb caràcter transversal. Aquestes plantegen “diferents actuacions per a la protecció i la gestió dels espais naturals de la plana, emmarcades en una proposta territorial que ordeni i
orienti els espais urbans i les infraestructures vers un escenari de sostenibilitat”. Serracant, va criticar que “la xarxa d'espais naturals
protegits de Catalunya ignora la protecció de les planes, i en conseqüència en facilita la urbanització. És per això que la nostra proposta de protecció dels espais naturals de la plana prioritza i defineix un sistema en xarxa d'espais naturals qualificat com a sòl de protecció especial, desenvolupat mitjançant plans especials, que permeti afrontar els dèficits en planificació sectorial”. Pel que fa referència als espais urbans l'Estudi aboga per a la contenció i la densificació, així com per la millora dels espais ja ocupats. Una idea que repeteix alhora de plantejar el futur de les infraestructures viàries, però que es capgira amb la proposta en infraestructures ferroviàries. En aquesta preveu la construcció d'una nova línia transversal, la millora de les línies existents i la incorporació de tramvies a l'interior dels sistemes urbans.

En l'acte de presentació al Casal Pere Quart també hi va intervenir com a convidat Ramon Arribas, Director del CADS, el qual a part d'elogiar la tasca de l'entitat, va advertir que l'estudi “està cridat a ser una eina molt útil per tots”. Així, va voler assenyalar “el realisme de la proposta i la capacitat de l'ADENC de convertir l'actual situació de gravetat en una oportunitat, plantejant la potencialitat del patrimoni natural que encara queda com a element estructurador del futur de la comarca”.

Vilaweb Sabadell

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2803439&p_edi=sabadell