El Govern del PP es pronunciarà sobre el quart cinturó després de l'estiu. 
 

El passat dimecres 25 de juny representants de la Campanya Contra el Quart Cinturó  ens vàrem reunir a l'Ajuntament de Les Franqueses del Vallès amb responsables de la direcció del Partit Popular a Catalunya, concretament amb en Josep Tutusaus, Secretari d'Acció Política. L'objectiu de la trobada, convocada a petició de la Campanya, era manifestar a la direcció del partit els motius pels quals ens oposem al quart cinturó i alhora expressar-los el nostre malestar pel fet de no haver rebut resposta a les reiterades sol.licituds d'entrevista amb el Ministre de Fomento. 

En el transcurs de la reunió se'ns va informar que el Govern del PP no contempla la construcció de la totalitat del Projecte Abrera-Sant Celoni i que, en aquest sentit, el Ministerio de Fomento està recollint informació per tal de pronunciar-se definitivament després de l'estiu. 

Així mateix, la direcció del PP es va comprometre a concretar en aquestes properes setmanes una reunió entre representants de la Campanya Contra el Quart Cinturó  i el Ministre de Fomento, el senyor Rafael Arias Salgado. 

Sender de Gran Recorregut 
Des de fa ja uns mesos, la comissió encarregada de definir el traçat del "Sender del Quart Cinturó" treballa en l'elaboració del llibret que ha de contenir informació general del Quart Cinturó i del marc territorial, així com abundant informació de cadascun dels trams del seu recorregut. Aquesta idea de crear un sender excursionista que resseguís de forma aproximada el projecte de traçat va néixer de persones vinculades a entitats excursionistes de totes les comarques afectades. 

Benzinera als túnels de Collserola 
 

Durant el mes de juny, conjuntament amb el Grup de Natura del Club Muntanyenc de Sant Cugat, el Grup de Natura de les Planes i altres associacions cíviques i culturals de la comarca vàrem presentar al.legacions en contra de la benzinera que promou Tabasa en el Parc de Collserola. 

Ja l'any 1987, quan es debatia el projecte dels túnels de Vallvidrera, es va suprimir la construcció d'una àrea de servei precisament per disminuir l'impacte ambiental dels túnels. Doncs bé, deu anys després la promotora del túnels ha tornat a desenterrar el projecte. 

Sembla ser que la seva justificació és una suposada alta incidència de cotxes aturats per manca de benzina. Però, paradoxalment, en cap dels documents que s'ha exposat públicament hi consta el nombre d'incidències i en quin sentit es produeixen. Cal afegir que a pocs quilòmetres, i en el mateix marge on es pretén construir la benzinera, la Generalitat fa més d'un any va tramitar i fins i tot aprovar l'estudi d'impacte ambiental d'una altra àrea de servei. 

Les entitats ecologistes hem volgut manifestar el nostre desacord amb Tabasa i amb la Generalitat respecte a la construcció de la benzinera dins del parc de Collserola. No és que estiguem en contra de les àrees de servei en general, sinó que creiem que en aquest cas cal pensar en alternatives fora de l'àmbit de protecció d'un espai natural fortament pressionat com és Collserola. 
 

Compte enrera per a la protecció de Torre Negra 
 

Ara ja fa tres anys i mig que la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies (a la qual l’ADENC està adherida) va iniciar la seva campanya de defensa de Torre Negra, amb l’edició del manifest “Defensem Torre Negra”. Després de reconèixer els valors ecològics, històrics, socials i paisatgístics d’aquestes 300 ha situades entre el casc urbà de Sant Cugat i el Parc de Collserola, el manifest acabava amb dues demandes: 

1.- la requalificació del sòl urbanitzable (principalment no programat) a no urbanitzable 
2.- l’elaboració d’un Pla Especial que compatibilitzi els objectius de protecció amb els usos socials d’aquells camps i boscos. 

La pressió social ha convertit la defensa de Torre Negra en un dels principals aspectes de la vida política i social de Sant Cugat, com així ho demostren les 10.000 signatures recolides d’adhesió al manifest i les 4.000 persones que es van concentrar a la Marxa Unitària del passat mes de març). Arran d’això, l’Ajuntament va convocar un concurs públic per a la realització d’un estudi tècnic i científic sobre les possibilitats de protecció d'aquest espai. 

El passat 29 de maig se’ns va lliurar als membres de la Comissió de Seguiment (equip de govern, partits de l’oposició i Plataforma) el primer document, de diagnosi. Les conclusions coincideixen amb les demandes de la Plataforma: els rodals de Torre Negra es mereixen la protecció i es proposa requalificar els terrenys (modificar el Pla General Metropolità) i crear el Parc Rural de la Torre Negra com a sistema general d’espais lliures. A més, ratifiquen els nostres arguments: que els propietaris del sòl (principalment Núñez i Navarro, que va invertir 1000 milions en l'adquisició de terrenys) no tenen dret a indemnització en cas de requalificació dels terrenys. 

A partir d’aquí l’Ajuntament ja té les mans lliures per a iniciar els tràmits de requalificació. Els obstacles a superar (en cas de bona voluntat municipal) són només dos: convèncer la Direcció General d’Urbanisme per tal que doni l’aprovació definitiva, i esquivar tots els recursos i les influències que presentaran els propietaris dels terrenys. 

Ara bé, ha arribat el moment de veure si l’Ajuntament passa de les bones intencions a l’acció. La proposta de la Plataforma és que al setembre es faci una exposició pública de l’estudi presentat, per tal de recollir l’opinió de tothom: ciutadans, propietaris, administracions, etc. A l’octubre l’Ajuntament recolliria o rebatria els arguments presentats i al novembre es podria fer l’aprovació inicial al ple municipal. 

La urgència d’actuar ve motivada per la previsible entrada en vigor el mes de desembre de la nova Llei del Sòl estatal, que introduirà un nou marc jurídic molt més favorable als propietaris. 

S’ha iniciat el compte enrera per a la protecció de Torre Negra. Veurem si tots els partits polítics segueixen adherits al carro del qual tiba la Plataforma. De moment es denota un cert nerviosisme per part de l’Ajuntament. Vetllarem perquè no es transformi en una marxa enrera. 

Kristian Herbolzheimer 
 

El Fòrum Soterrem l'Autopista, una proposta per dignificar Ripollet 
 

Solucionar l'impacte negatiu que l'autopista A-18 representa per Ripollet és l'objectiu principal del Fòrum Soterrem l'Autopista, una entitat de recent creació que aplega veïns de la vila preocupats per la dignificació del poble. 
Durant 22 anys l'A-18, una via ràpida de comunicació que "passa" per Ripollet, ha esqueixat el "continuum" urbà de la vila, dificultant les comunicacions entre el casc urbà i el barri de Can Tiana-Pont Vell, limítrof amb Cerdanyola del Vallès. La constant motorització de la nostra societat ha provocat que actualment circulin per l'A-18 100.000 vehicles diaris, amb el consegüent impacte contaminant, acústic i sonor, que afecta al conjunt de la població i a àmplies zones de la veïna Cerdanyola. Davant d'aquesta realitat i de les quasi nul.les accions de l'Administració per minimitzar l'impacte de l'A-18 -l'autopista és competència de la Generalitat de Catalunya- el Fòrum Soterrem l'Autopista ha elaborat un projecte que preveu soterrar-ne un tram de 500 metres al seu pas per Ripollet. D'aquesta manera s'aconseguiria eliminar l'impacte sonor i contaminant de la via ràpida, alhora que l'espai resultant del cobriment de l'A-18 podria ser utilitzat pels ciutadans. L'actuació es completaria amb la recuperació del riu Ripoll per a la vila de de Ripollet, mancada d'espais públics per al lleure. 
Fins ara el Fòrum ha rebut les signatures de suport de 2.800 veïns de la vila, així com de regidors de tots els partits polítics presents a l'Ajuntament de Ripollet. L'entitat està presentant a tots els sectors actius de la vila el projecte per soterrar l'A-18, per recollir totes les aportacions que la societat civil de Ripollet vulgui fer. L'entitat preveu a mig termini presentar la idea als portaveus de l'Ajuntament, per estudiar la possibilitat que el consistori faci un ple monogràfic dedicat al debat del projecte. Una idea quantificada pels tècnics, en una primera aproximació, en 2.500 milions de ptes, que el Fòrum entèn s'han de cobrir amb pressupostos de la Unió Europea. 

Jordi Jorba 

Projecte de Via Verda 

Des que el Fòrum Terrassenc per a la Protecció i l'Ordenació del Medi Natural i del Paisatge, del qual l'ADENC forma part, va iniciar la reivindicació de la Via Verda com a espai fonamental del sistema d'espais naturals, ja són moltes les entitats i administracions que s'han afegit a aquest projecte. 

Un exemple d'aquest suport és el recent acord del Consell Comarcal del Vallès Occidental de promoure la consolidació de la Via Verda com un espai natural important de la plana del Vallès. Cal dir que la Conferència dels Espais Naturals de la Plana del Vallès, organitzada per l'ADENC el passat mes de març a Terrassa, va ser una bona oportunitat per tal que les administracions es fessin ressó de la iniciativa del Fòrum. De fet, així es van expressar alguns representants polítics de la comarca. 

A la proposta del Consell Comarcal també cal afegir les mocions de suport al projecte aprovades recentment pels diferents municipis de la Via Verda. Sembla ser, doncs, que dia rera dia es referma la idea de la necessitat de consolidar i conservar aquest espai natural de la plana que connecta Sant Llorenç amb Collserola. 

DEL VALLÈS, EN QUEDARÀ RES? 

Qui et diria, Pere Quart 
que són certes les certeses 
que de terra que hi ha 
que de terra no hi queda 
i que un rajolí de plor 
potser fos una riera. 

En ma terra del Vallès 
els enyors hi fan frontera 
entre la vida que fou 
i aquesta que es presenta 
filla menor d'un mal somni, 
que malmès les primaveres. 

Tres turons i quatre pins 
un bosc espès i una serra... 
Qui pretén furtar a la vida 
tot allò que l'alimenta? 
El meu delit prefereix 
els quatre noms per bandera. 

Cinc quarteres massa terra 
potser sí, quantes en queden?; 
per morir, veient el sol 
quan els braços arreplega 
fora massa, una quartera, 
però la vida que empeny 
i que darrera verdeja 
no es conforma amb tan poc 
vol camps d'alfalç i rieres. 

"Com el Vallès no hi ha res" 
la sínia del temps ho espera... 

Grup de Debat de Caldes