En Luís López Sória és ecoleg, investigador de la unitat d'ecologia  de la Universitat Autònoma de Barcelona. Hem volgut entrevistar-lo per a saber què en pensa d'alguns dels temes que ara mateix tenim sobre la taula. 

Abans de res, podries explicar-nos una mica quina és la tasca que estàs duent a terme? 

En aquests moments em dedico a  un estudi de demografia vegetal, intentant demostrar si és possible extrapolar comportaments observats en poblacions petites a poblacions d'una escala més gran. Per a comprovar aquesta hipòtesi s'estudien escenaris simples, poblacions en les que es poden controlar la majoria de paràmetres, en aquest cas concret poblacions de Lavandula (sabinars) de la zona de Sória. 

La plana del Vallès és cada cop més un territori esquarterat en el que els espais naturals esdevenen illes enmig de l'asfalt. Com valora la funció d'aquests espais ? 

-Crec que la importància d'aquests espais de la plana no és a hores d'ara tant significativa des del punt de vista biològic com ho és cada cop més des del punt de vista social. És a dir, aquests espais han perdut, degut al procés d'urbanització, la seva funció de connectors biològics que asseguraven el continu intercanvi entre les grans arees naturals, i han esdevingut illes difícilment anomenables connectors.La pèrdua de biodiversitat i de densitat fa incrementar la seva porositat, fet que pot provocar que alguns d’aquests espais hagin de ser mantinguts artificialment. En aquest sentit el paper que la serralada prelitoral és l'espai més significatiu del Vallès degut al seu bon estat de conservació. 

El PEIN és un instrument per a delimitar arees a conservar, creus que és aquesta la millor forma de conservar les arees naturals? 

-La majoria d'Espais d'Interès Natural conserven petites zones específicament  i el que cal conservar són grans blocs, que són més estables i és més fàcil que puguin ser conservats. Quan un espai natural redueix la seva superfície, esdevé més permeable als impactes exteriors. Moltes vegades la idea que es té de gestionar-los és la de fer jardineria i acondicionament d'arees d'estada. Potser la millor manera de conservar-los és parar les intervencions exteriors amb ánim d'explotació i ,algunes vegades, limitar els actes culturals masius. 

Quina és la teva visió sobre el 4rt cinturó? 

-el problema del 4rt cinturó és que si bé solucionaria alguns problemes de comunicació a nivell comarcal i a nivell supracomarcal, els perjudicis que crearia  en els municipis i espais naturals més pròxims contrarestarien en molt els possibles beneficis. El problema de base està en la distribució de la població i en el paper del vallès com a principal corredor d'entrada a la península ibèrica. 

Això va molt relacionat amb tots el temes de planificació. Quina creus que ha de ser la funció de la política de planificació? 

-S'ha de planificar per evitar el caos, imposant límits a certes activitats, pautant més definidament els usos.Hem de fer municipis més compactes, mirant de no incrementar la longitud perifèrica.S'ha de regular la demanda de vivenda i de sistemes de distribució més eficaç, potenciant sistemes de transport públic, delimitant les activitats industrials i limitar el creixement sobre els espais naturals. 

La presa de decisions polítiques repercuteix molt significativament en aspectes relacionats amb el medi ambient... 

-el polític ha de saber assessorar-se, encarregant a més d'un tècnic l'avaluació dels diferents projectes sobre els que té responsabilitats i alhora ha de donar informació de totes les decisions que pren. La seva tasca és la de trobar el punt mig entre benefici i perjudici. Les associacions fan la funció de controlar els processos i les decisions, són el contrapoder necessari per fer front a les pressions que moltes vegades reben els polítics. 

Ja arribant al segleXXI, quin creu que ha de ser el paper del científic? 

-No defenso la idea del científic dependent, sotmès a la planificació de multinacionals dirigides per criteris únicament econòmics. Estic més a favor del model del qual Lovelock és un bon exemple, que al ser menys depenents, són més propers a la realitat i a la societat. La distància entre societat i ciència es fa més gran quan hi ha interessos econòmics entremig.  Moltes vegades els descobriments de la ciència i la tècnica no són adoptats per la societat immediatament, ja sigui per motius econòmics o interessos amagats, però si es demostra que aquests descobriments comporten grans millores, sempre s'acaben imposant als interessos d’una petita minoria “poderosa”. Jo tinc un visió optimista del futur tecnològic, crec que al final les idees simposen per sobre de les persones i això fa que la nostra societat millori