El passat dia 14 de novembre en Manel Larrosa va venir a l'ADENC a parlar d'espais lliures i d'ocupació urbana al Vallès. Després de la seva conferència vam creure que potser seria interessant exposar aquí algunes de les seves reflexions. Per això vam anar a entrevistar-lo.

En Manel Larrosa és arquitecte, ex-regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Sabadell, i un bon coneixedor del creixement urbanístic de la ciutat de Sabadell, així com de la comarca. En l'entrevista ens explica algunes de les opinions que va exposar a la xerrada i d'altres coses que van quedar per explicar.

Abans de res, ens pots dir quina és la teva opinió sobre el projecte del Quart Cinturó?

El primer que sorprèn d'aquest projecte és que encara no sabem del cert per què l'Administració el vol. Si ens hem de creure el que hi ha escrit, tenim per una banda el Pla Territorial de la Regió de Barcelona, que el defineix com a duplicació de l'A-7, és a dir una via de pas; i per altra el Ministeri de Foment , que en parla com d'una autovia de connexió entre ciutats de la segona corona metropolitana. Aquesta dualitat d'objectius no es pot complir amb una mateixa via.

El trànsit territorial necessita altres opcions que lliguin els sistemes urbans, i al Vallès els sistemes urbans segueixen l'estructura fluvial més que no pas l'estructura que dibuixa l'A-7 o la que dibuixaria el Quart Cinturó.

Així doncs, com és que el projecte continua el seu procés de tramitació?

El 4rt Cinturó es tira endavant perquè està dibuixat des de fa molts anys, i el simple fet d'estar dibuixat ja genera una dinàmica pròpia. El problema és que no hi ha voluntat de buscar-hi alternatives, ni des de l'administració local ni des de les supralocals. Crec, però, que l'administració local i potser els consells comarcals, pel seu major coneixement dels problemes i del territori, són els que haurien de demanar i proposar aquestes alternatives.

Alguna idea de cara a aquestes alternatives?

S'ha de millorar la xarxa viària existent fent que serveixi millor als sistemes urbans. S'ha de tendir a fer que la xarxa viària estructuri els sistemes urbans més que no pas en fomenti la dispersió i el creixement, que és el que faria el Quart Cinturó. L'alliberament de peatges i la millora dels enllaços serien també actuacions que estructurarien els sistemes urbans. La mobilitat s'ha d'analitzar sempre en base a aquests sistemes.

A Sabadell és necessari un eix que al llarg del Ripoll distribueixi el trànsit que no té necessitat d'entrar dins la ciutat (el provinent de Castellar, Polinyà, etc). La connexió Sabadell-Granollers s'hauria de fer millorant els traçats existents, sobretot el de la C-155, que va a parar a la N-152 al terme de Lliçà de Vall.

Com a estratègia no em semblaria malament fer una reserva de sòl per a un 4rt Cinturó de pas, que no servís com a via de connexió intracomarcal, perquè això aturaria el projecte durant uns quants anys. Més endavant, ja ens tornaríem a plantejar la necessitat d'aquesta hipotètica via i el seu impacte sobre el territori.

Però, els ajuntaments poden fer-hi alguna cosa? Quin és el seu paper en tot aquest procés?

Els ajuntaments han d'aprovar forçosament el pas del Quart Cinturó en els Plan Generals, però poden fer al.legacions durant el procés de tramitació. En el cas de Sabadell, si l'Ajuntament hi està en contra, hauria de començar a plantejar alternatives. En aquests moments manca un planejament de vialitat que prescindeixi del 4rt cinturó, ja que el Pla general basa totes les noves actuacions en funció del pas del Quart Cinturó.

L'Ajuntament de Sabadell està assumint, amb el silenci, la tramitació del 4rt Cinturó. No hem d'oblidar que el tram Abrera-Terrassa té el seu final just on começa el terme municipal de Sabadell, per tant gairebé podríem anomenar-lo Abrera-Sabadell. El cas de Terrassa és molt diferent. L'Ajuntament vol el 4rt Cinturó com a signe de modernitat i més d'un a l'Ajuntament de Sabadell no vol ser menys.

Deixem el Quart Cinturó i parlem d'espais lliures. Com creus que s'han de gestionar aquests espais, moltes vegades degradats, que envolten les nostres ciutats i pobles?

Aquí el que hem de canviar és el principi d'espai residual. Fins ara l'espai lliure és sempre el que sobra, aquell sobre el qual no hi ha cap projecte urbanístic. Hem de començar a tractar l'espai lliure amb la mateixa categoria, amb la mateixa importància i concreció amb què es tracta l'espai urbà i l'espai d'infraestuctura. No pot ser que ens mirem tan de prop l'espai urbà i l'espai destinat a infraestuctura i en canvi ens mirem l'espai lliure a gran escala.

Aquests espais s'han d'anar treballant per àmbits. El treball de Sabadell amb el Ripoll és un bon exemple. La col.laboració amb diferents municipis que s'ha engegat per tal de tractar un àmbit més gran del riu, hauria de ser una eina generalitzada per tal de gestionar aquests espais lliures d'una forma més coordinada, establint criteris comuns de conservació i millora. Un àmbit que trobo especialment interessant és el delimitat per Castellar del Vallès, Sentmenat i Sabadell, en el qual s'inclou l'ermita de Togores, el torrent de Colobrers i altres espais interessants. Aquest seria un bon àmbit per tal que els ajuntaments afectats ajuntessin esforços i elaboressin una proposta comuna de gestió.

Parla'ns una mica més dels Rodals de Sabadell...

Crec que a Sabadell podríem dividir els rodals en 2 o 3 àmbits que tenen carcaterístiques diferents, definint usos, viabilitat, funcions, per tal de millorar la conservació i la funcionalitat d'aquests espais.

En el cas del Pla Especial de la Salut diria que l'àmbit de treball era incorrecte. L'àmbit hauria de ser més ampli, encara que després es puguin delimitar actuacions en un sector concret. L'àmbit d'aquest Pla especial hauria d'incloure la zona de Togores, fins al límit amb el terme municipal de Castellar i el de Sentmenat. És clar, també, que el nivell d'actuació en l'espai lliure no ha de ser tan carregat com es plantejava en el Pla especial de la Salut.

Com veus el futur del Vallès? Continuarà el creixement de la ciutat difusa?

Al Vallès no ens podem permetre el luxe de créixer a més baixa densitat. El consum d'espai s'ha incrementat extremadament durant els darrers 15 anys i està molt clar que no pot continuar així. Crec que hem arribat a una punta de creixement i que l'espai dedicat a serveis ja no creixerà més.

Les urbanitzacions han perdut qualitat de vida. La gent se n'ha adonat que no és possible viure tot el dia depenent del cotxe i dels inconvenients que suposa això. El preu del sòl dels habitatges en urbanització ha baixat molt i s'ha esdevingut una certa marginalització amb habitatges d'autoconstrucció inacabats i deteriorament de les infraestuctures de serveis com clavegueram, enllumenat i asfalt. Moltes d'aquestes urbanitzacions s'han convertit, degut a la marginalització, de segona residència a primera residència, però suburbial.

El creixement de les ciutats i pobles del Vallès ha de tendir a omplir els espais que resten dins els sistemes urbans existents i no a crear nous sistemes deslligats dels actuals.

Maties Serracant