La
Plana : un territorri desprotegit
Situats en un
context d'aglomeració urbana, i sotmesos a una
forta pressió humana, els espais naturals
constitueixen una peça clau en l'articulació
del territori metropolità. La preservació
d'aquests espais i, sobretot, la seva
dignificació, constitueix una garantia per
evitar la degradació del territori metropolità,
un fre a la proliferació de superfícies
suburbanitzades de fort impacte territorial i, en
definitiva, suposa aturar la consolidació d'un
continu urbà amorf i despersonalitzat.
En aquest sentit, cal recordar que al llarg
d'aquest any s'ha fet un esforç en protegir part
d'aquest territori a través dels Plans Especials
de Protecció impulsats per la Diputació de
Barcelona i ara potenciats pel projecte d'Anella
Verda, també amb el desenvolupament de la Llei
d'Espais Naturals amb especial incidència en el
desplegament del PEIN (Pla d'Espais d'Interès
Natural) o bé determinades iniciatives
municipals. En el marc d'aquest planejament
vigent una part del territori vallesà compta amb
algun grau de protecció. Per exemple, el PEIN
inclou 9.169 ha del Vallès Occidental i 24.916
ha del Vallès Oriental, el que suposa un 23% de
la superfície comarcal.
Aquesta xifra es podria contemplar amb un cert
optimisme, però el que la xifra no manifesta és
que aquesta superfície correspon a espais de les
serralades. En l'àmbit de la Plana les
esmentades polítiques territorials de
conservació del medi natural no han tingut
l'impuls necessari, i mostra d'això és la manca
d'espais naturals protegits per la legislació
ambiental. Per tant, no només hem de consolidar
la protecció de la serralades sinó que hem de
ser capaços d'integrar els espais de la Plana
per a consolidar una xarxa d'espais naturals
eficaç i coherent amb les estratègies de
conservació del medi natural.
El manteniment de l'actual ritme de consum de
sòl per a la urbanització comportarà un futur
Vallès dominat per una matriu d'edificacions i
infraestructures i amb uns retalls de territori
no urbanitzat que difícilment podran mantenir la
integritat dels sistemes naturals que contenen.
En aquest sentit, reivindiquem la necessitat de
la creació d'una xarxa d'espais naturals
protegits a la Plana, capaç de salvaguardar els
valors naturals específics d'aquest espai
comarcal, de mantenir la qualitat de vida,
l'activitat agrícola, la idiosincràsia de la
comarca i dels seus municipis, i de respondre a
les necessitats socials d'espais naturals propers
per al lleure i la realització personal.
Aquesta xarxa d'àrees protegides a la plana del
Vallès resultaria eficaç en la conservació del
patrimoni natural contingut en aquesta porció de
la comarca, alhora que serviria de base per al
sosteniment de les connexions biològiques entre
els espais naturals protegits a través del PEIN
i dels Parcs Naturals del seu entorn -com són
els espais protegits de les serralades-,
connexions que tenen lloc a través dels sistemes
naturals de la Plana.
Per assolir els esmentats objectius és necessari
un compromís per part de l'Administració per
impulsar una política territorial que tingui en
compte la necessitat de conservar els espais
naturals de la Plana. Aquest impuls ha d'anar
més enllà del que proposa el PTMB a l'hora
de delimitar d'espais naturals a protegir,
en el context de la plana del Vallès. De no ser
així les propostes del PTMB seran ja una eina
obsoleta per a l'ordenació del territori
metropolità a les portes del segle XXI.
Torrebonica i Can Bonvilà espai agrícola i
forestal
A mitjans
d'aquest mes de setembre va aparèixer a la
premsa la notícia que el Club de Golf del Prat
tenia la intenció de situar el seu nou camp de
golf a la zona de Can Bonvilà i Torrebonica.
Arran de la confirmació de la notícia, des de
l'ADENC hem engegat un seguit d'accions a fi
d'evitar la construcció d'aquest camp de golf
que provocaria la privatització de l'ús i una
important transformació d'aquests espais. Entre
les accions més destacades hi ha l'acte celebrat
el passat dissabte 24 d'octubre davant el camp de
Golf del Prat, per informar als usuaris dels
motius que ens porten a oposar-nos a la
construcció d'aquest camp de golf.
Des de l'ADENC hem engegat també una demanda a
l'Ajuntament de Terrassa, al Consell Comarcal i
al Parlament de Catalunya, perquè promoguin
activament la conservació dels esmentats
paratges com espais agroforestals.
Cal recordar que el Consell Comarcal del Vallès
Occidental va acordar promoure la conservació i
protecció dels espais naurals de l'anomenada Via
Verda entre Sant Llorenç del Munt i Collserola i
precisament Torrebonica i Can Bonvilà formen
part d'aquesta àrea. També afegir la recent
Resolució (554/V) de la Comissió de Política
Territorial del Parlament de Catalunya que insta
el Govern a adoptar mesures per a garantir la
connectivitat ecològica i paisatgística entre
Collserola i Sant Llorenç del Munt a través del
Vallès.
A més, s'ha de destacar que en les rodalies de
Torrebonica existeixen diversos camps de
golf (Matadepera, Rubí i Sant Cugat). En
aquest sentit el més sensat és optimitzar les
instal.lacions ja existents i no construir-ne de
noves.
Per què ens oposem al camp de golf?
Aquest nou camp de golf ocuparia unes 230 ha de
zona agrícola i forestal situada entre Sabadell
i Terrassa. Aquest espai té una important
funció de lleure per als ciutadans d'ambdues
ciutats i representa un valuós patrimoni
biològic i social. Nombrosos ciutadans gaudeixen
actualment d'aquests espais, fent esport, anant
amb bicicleta o simplement passejant. La
construcció del camp de golf suposaria la
privatització de l'ús d'aquest espai, que
actualment té una destacada vocació pública.
Des d'un punt de vista ambiental cal destacar,
entre d'altres aspectes, l'elevat consum d'aigua
i la pèrdua de diversitat biològica que
comportaria la construcció del camp de golf.
No podem permetre que els nostres rodals, mosaics
de camps, torrents i boscos perdin els seus
valors socials i naturals per ser substituïts
per extenses àrees d'un sol color i d'ús
exclusiu per a un reduït grup de persones.
Costa del
Golf també és Torre Negra
El passat 8
d'octubre membres de l'ADENC i del Grup de Natura
del Club Muntanyenc Sant Cugat vam aturar les
obres d'urbanització de la Costa del Golf. Costa
del Golf és una promoció de 22 habitatges de
luxe, colindant al sector de Torre Negra i al
club de golf de Sant Cugat. L'última acció
empresa per tal d'aturar les obres ha estat la
presentació d'una sol.licitud de suspensió
cautelar davant el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya. Amb aquesta demanda es pretén que
el jutge suspengui les obres fins que es resolgui
el contenciós-administratiu que vàrem presentar
contra la llicència d'obres atorgada per
l'Ajuntament.
La rebaixa dels
peatges, una mesura insuficient
El passat mes
de setembre el Ministerio de Fomento i la
concessionària ACESA van acordar rebaixar els
peatges d'algunes autopistes que transcorren per
l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A canvi
d'aquesta rebaixa, ACESA ha vist allargada la
concessió i el Ministerio de Fomento s'ha
compromès a certes inversions en
infraestructures adjacents a les autopistes
d'ACESA.
Des de l'ADENC considerem insuficient tot tipus
d'acord que no assumeixi com a objectiu la
supressió definitiva dels peatges a l'Àrea
Metropolitana de Barcelona. L'acord firmat
significa també la renúncia a resoldre el
problema de la B-30 (eliminació de
semàfors i millora dels enllaços) i perpetuar
les disfuncions creades pels peatges.
El Ministerio de Fomento i la Generalitat de
Catalunya obliden, en aquestes negociacions,
l'autopista E-9 -l'autopista menys transitada de
Catalunya, que connecta Terrassa amb Barcelona
(passant pels túnels de Vallvidrera), té un
paper importantíssim en la connexió de Terrassa
amb el Baix Llobregat i en les relacions internes
de l'eix urbà Rubí-Les Fonts-Terrassa. El seu
alliberament, doncs, permetria la descongestió
de la carretera de Rubí a Terrassa (BP-1503) amb
retencions i col.lapses diaris.
Infrautilització de les autopistes de
peatge
L'existència d'aquests peatges provoquen que
s'infrautilitzin unes xarxes viàries pensades i
dissenyades per absorbir els grans fluxes de
trànsit que transcorren per la Regió
Metropolitana de Barcelona. En el cas de
l'autopista A-7 (tram de Sant Cugat) només
s'utilitza un 20'5% de la capacitat total de
l'autopista; en el cas de l'autopista E-9 (tram
Rubí) només s'utilitza un 13'7% de la capacitat
total de l'autopista i en l'autopista A-17 la
utilització actual és del 45'7% de la capacitat
total de la via.Aquesta infrautilització provoca
que una part important del trànsit es derivi cap
a la deficitària i abandonada xarxa secundària
de carreteres, generant greus problemes
circulatoris. Al mateix temps, revela la
capacitat d'aquestes autopistes d'absorbir futurs
augments de fluxes de vehicles que es puguin
produir.
La supressió dels peatges en el PTMB
Hem adreçat al Govern de la Generalitat i als
diferents grups polítics representats al
Parlament de Catalunya la proposta d'incloure en
el Pla Territorial Metropolità de Barcelona
(PTMB), dins l'apartat d'infraestructures i com a
actuació prioritària, la supressió dels
peatges de les autopistes A-7 (barrera de Sant
Cugat i barrera de Martorell), E-9 (barrera de
Rubí), A-17 (barrera de Mollet). Des de l'ADENC
discrepem que el PTMB proposi la construcció de
centenars de quilòmetres de noves autopistes i
en canvi s'oblidi de prioritzar i eliminar els
actuals peatges de les autopistes metropolitanes.
Des d'una perspectiva ambiental i sostenible del
nostre desenvolupament territorial, cal
optimitzar les autopistes existents
infrautilitzades (com evidencien les dades abans
exposades) i evitar així l'impacte ambiental que
implicaria la nova xarxa d'autopistes que preveu
el PTMB, del tot sobredimensionada i sense
precedents a les regions d'Europa que són
capdavanteres.
| Via
de comunicació |
IMD (1996) |
| |
|
| E-9 St.
Cugat-Terrassa |
8.823 |
| BP-1503
Les
Fonts
|
23.054 |
| |
|
| A-7
Peatge de St. Cugat |
19.842 |
| B-30
Trams laterals A-7 |
35.417 |
| |
|
| A-18 St.
Vicenç de Castellet |
7.935 |
| BP-1213
Viladecavalls |
16.000 |
| |
|
| B-1424
Castellar del
Vallès-Sabadell |
21.476 |
| B-143
Palau de Plegamans- Sta. Perpètua de
Mogoda |
24.000 |
| C-251
Granollers-Sant Celoni |
22.641 |
| N-150
Terrassa-Sabadell |
23.900 |
| |
|
| C-243
Martorell-Terrassa |
9.510 |
| BV-1221
Terrassa-Matadepera |
9.218 |
| C-1415B
Caldes de
Montbui-Granollers |
8.707 |
| C-1415A
Castellar del Vallès-Caldes de
Monbui |
8.000 |
| B-42
Sentmenat-Polinyà |
8.800 |
Continuem
l'estudi de trànsit i mobilitat al Vallès
L'estudi de
trànsit i mobilitat al Vallès impulsat pel Grup
de Territori de l'ADENC segueix endavant en
l'anàlisi del comportament dels fluxes de
vehícles que avui dia suporten les carreteres i
autopistes de la comarca. L'objectiu d'aquest
estudi és conèixer amb profunditat el trànsit
i la mobilitat al Vallès per tal de poder
proposar millores i actuacions per a fer més
eficient l'actual xarxa de carreteres i
autopistes. Recordeu que tots aquells que
estigueu disposats a col.laborar econòmicament
per constituir un fons de finançament per a
l'estudi, podeu fer un ingrés al compte corrent
de la Caixa de Sabadell (2059 0000 91
8000828515) o bé al de la Caixa de Terrassa
(2074 0034 51 2066877094) amb el concepte
"Estudi trànsit Vallès". Per a
qualsevol aclariment o bé altres informacions
sobre l'estudi no dubteu de posar-vos en
contacte.
|
