El conte Boscos d'asfalt i llàgrimes de gel??? "...Comunicació?: Entendre's mutuament? o bé anar d'un cantó a un altre? Però sembla que, ara, entenem per comunicació no només anar d'un cantó a un altre, sinó fer-ho de la manera més ràpida i còmoda possible. Asfalt a qualsevol preu?..." Això és el que li passava a ella pel cap en aquells moments, asseguda en una roca damunt d'un d'aquells turons de tons verds i terrosos de vora casa seva. Els seus pares li havien ensenyat un munt de racons d'aquells  boscos tan propers a ella però desconeguts per tantíssimes persones.  No ho podia evitar, cada cop que seia damunt d'aquella roca es desfeia en un món ple de sensacions i records, tots dins seu: dins el seu cap, dins la seva pell, dins els seus sentits,  dins el seu cor...: ...El terra recobert d'una catifa de fulles seques..., quins éssers diminuts devien amagar-se sota aquella capa de colors i tons de tardor? Quantes tardes de mal temps havia passat dins la petita cova abraçada amb ell, mirant amb els ulls brillant com la pluja feia aquella cristal.lina pantalla de petites gotetes davant l'entrada del seu refugi rocós... ...L'aire fred de bon matí... el sent dins dels pulmons, del nas... sent aquella sensació dins seu i damunt seu, té la pell de la cara dura com el glaç mentre un somriure se li dibuixa als llavis en veure la petita mallerenga carbonera fent les seves acrobàcies de trenc d'alba. Quants cops ha  intentat descobrir què vol dir-li el pit-roig quan de ben a prop, ben estirat i amb el pit enfora no deixa d'observar-la ni un moment, sempre petaner, a l'aguait, saltant d'un cantó a l'altre ... Ara cauen quatre gotes i el cel és ple de núvols grisos. S'encongeix i decideix aixecar-se de damunt d'aquella roca que tant li ofereix. Solia anar allà dalt des de ben petita, i ara té por que aquella bellesa desaparegui per culpa dels boscos d'asfalt que alguns hi volen posar. Es pregunta si el fill que duu al ventre podrà tenir mai sentiments tan meravellosos com els que la barreja entre la terra, la natura i les persones del costat de casa seva li ha ofert a ella. Ella encara estudia, deixa aquell paratge per anar a classe a la Universitat. Se sent afortunada de poder fer aquest canvi de lloc tan sovint com li vé de gust, tan sovint com ho necessita. Arriba a classe, les amigues, nous conceptes i idees... però no pot evitar dirigir la mirada cap a la finestra,...: edificis blancs, grisos, grogosos, autopistes i grans àrees de naus industrials,... Mentrestant recorda les paraules d'aquella conversa, algú va dir que el sentiment d'impotència és el que fa més mal. En aquells moments no va quedar-ne convençuda del tot, tan sols va assentir amb el cap. Amb el temps ha descobert que és cert, però fins que no l'ha sentit dins seu: dins la pell, el cor,... fins llavors no havia pogut imaginar mai que un pur i simple sentiment com aquest pogués fer tan mal a un ésser humà. Continua pensant...: sap que davant la impotència pot quedar-se de braços plegats vessant llàgrimes i esperar que el que la fa sentir impotent continui fent-ho o canviï d'opinió degut a la màgia d'algun follet. També pot seguir la idea de deixar passar el temps, diuen que el temps ho cura tot. Però si hi ha quelcom que encara es pot salvar, pot lluitar contra aquest sentiment d'impotència mantenint l'esperança i posant esforç en allò que vol mantenir dret. Esforçar-se per pur sentiment sempre l'ha omplert, ja sigui d'una manera o d'una altra. Uns lluiten per una cosa mentre uns altres hi estan en contra, és com una balança... ara el seu  gran desig és que la balança caigui cap al cantó que diu  NO AL 4rt CINTURÓ. És sorprenent la de coses que es fan possibles si ho desitges amb totes les teves forces, ella ho sap, i ara imagina que ho desitgessin un munt de persones alhora. És conscient que és difícil tenir fe en segons què en segons quins moments, però si ella no té fe en si mateixa i en el que ella creu, qui ho farà?... -"A veure si m'expliques en què estaves pensant... què hi ha a fora la finestra que pugui dibuixar-te un somriure com aquest a la cara?" -"Què? Va, anem a fer un cafè amb llet. Em deixaràs els apunts d'aquesta classe?. M'he perdut." HEU OBSERVAT MAI L'ASFALT? HEU OBSERVAT MAI UNA FLOR ENMIG D'UN PRAT? Sandra Saura Mas